InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1179 (dimecres 27/05/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Claustrofòbia o metrofòbia?
 
2) I Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: Una mentalitat d'enginyer al servei d'una llengua i d'un país
 
 
4) Vicent Gorgues - El valencià hui
 
5) Llorenç Capdevila - Actualitzar la normativa
 
6) Àlex Llonch Allande - Wert i la nostra dignitat
 
7) Toni Brosa - Rebel·lió a les aules
 
8) Saó rep el premi a la millor revista de l'any en llengua catalana
 
 
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal

Claustrofòbia o metrofòbia?

Exemple d'Ús: «Quin agobio, tanta gent!»

Ús correcte: «Quin estrés/aclaparament/atabalament…»

Explicació: També quina llauna, quin plom, quin maldecap. O bé, canviant esquema: «Tanta gent m'atabala/m'aclapara/ m'estressa

 
2)
 

I Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra

 
Una mentalitat d'enginyer al servei d'una llengua i d'un país
 
Ens plau convidar-vos a la I Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada “Una mentalitat d'enginyer al servei d'una llengua i d'un país”. La jornada, que estem organitzant conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, tindrà lloc el dia 5 de novembre, a les 18.30 hores, a la sala Pere Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47. Barcelona), i l'endemà, dia 6 de novembre, a l'auditori de l'UPF-IDEC (Balmes, 132. Barcelona).

D'acord amb el compromís de l'actual rector, Jaume Casals, en el seu programa electoral, la Universitat Pompeu Fabra ha posat en marxa en el curs 2014-2015 la càtedra Pompeu Fabra, aprovada pel Consell de Govern en data 8 d'octubre del 2014.

La càtedra Pompeu Fabra té com a objectiu fer més explícit el compromís de la UPF amb la catalanitat i donar visibilitat a les activitats sobre promoció de la llengua i la cultura catalanes que es duen a terme a la Universitat, tant en l'àmbit de la recerca com en l'àmbit de la docència. Alhora, la càtedra Pompeu Fabra també es proposa de participar en empreses col·lectives que es materialitzen a través dels departaments universitaris de català d'altres universitats i d'institucions que treballen en l'àmbit de la llengua i la cultura catalanes, tot això en el context d'una societat alhora local i global, i doncs, catalana i multilingüe.

Un altre dels àmbits en què la càtedra Pompeu Fabra es proposa de treballar és el de l'extensió cultural. Així, és per aquest motiu que cada any tindrà lloc una jornada anual, en el marc de les Jornades de la Càtedra Pompeu Fabra, sobre la figura i l'obra de Pompeu Fabra i sobre tot el que se n'ha derivat.

 
Comitè organitzador
Teresa Cabré Miquel Gibert
Mireia Calm Albert Servitje
Júlia Garrusta Albert Alegrí
 
Informació i inscripcions
Càtedra Pompeu Fabra
Edifici Mercè
Plaça de la Mercè, 10-12
08002 Barcelona
www.upf.edu/catedrapompeufabra
catedrapompeufabra@upf.edu
 
La càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza, en col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la seva primera jornada científica, amb l'objectiu de difondre i promoure la llengua catalana i l'obra de Pompeu Fabra.
Aquesta primera Jornada, titulada “Una mentalitat d'enginyer al servei d'una llengua i d'un país”, tindrà lloc els dies 5 i 6 de novembre i versarà sobre tres aspectes cabdals de la figura de Pompeu Fabra:
- Pompeu Fabra, enginyer
- Pompeu Fabra, lingüista
- Pompeu Fabra, ciutadà compromès
 
Programa
 
Dia: 5 de novembre
Lloc: sala Pere Coromines de l'Institut d'Estudis
Catalans (carrer del Carme, 47. Barcelona)
18.30 h Inauguració de la Jornada, a càrrec de Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Ferran Mascarell, conseller de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona
18.50 h Obertura de la Jornada, a càrrec de M. Teresa Cabré Castellví, directora de la càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l'IEC
19.00 h Conferència inaugural “Una nova concepció de la llengua en Pompeu Fabra”, a càrrec de Joan Martí Castell, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l'IEC i president de la Secció Filològica del 2002 al 2010
20.30 h Còctel de benvinguda al pati de l'IEC
 
Dia: 6 de novembre
Lloc: auditori de l'UPF-IDEC (carrer Balmes, 132-134. Barcelona)
9.30-10.15 h Conferència “Pompeu Fabra, enginyer”, a càrrec de Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC
10.15-10.45 h Col·loqui
10.45-11.15 h Pausa i cafè
11.15-12.00 h Conferència “Pompeu Fabra, constructor d'una gramàtica i d'un diccionari”, a càrrec de Jordi Mir, estudiós de la vida i l'obra de Pompeu Fabra, guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2000
12.00-12.30 h Col·loqui
12.30-13.15 h Conferència “Pompeu Fabra en el seu context històric”, a càrrec de Borja de Riquer, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona
13.15-13.45 h Col·loqui
 
L'assistència a la Jornada és gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament.
Tots els presents rebran un certificat d'assistència.
 
3)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dissabte 16 de maig del 2015
http://www.nuvol.com/noticies/una-societat-oberta-i-mobilitzada-per-defensar-el-catala/

Una societat oberta i mobilitzada per defensar el català

Griselda Oliver i Alabau
 
 
4)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 16 de maig del 2015
 
El valencià hui
 
Vicent Gorgues
 
S'imaginen un món en el qual únicament existira una espècie de pi, el Pinus halepensis o pi Carrasco, un únic animal de companyia, el gos; un món d´essers clonats que parlen la mateixa llengua i si és possible que pensen el mateix i tal volta millor que no pensen? Tots ortodoxos i sense intel·ligència. És eixe el món en què volen viure? Actualment existeixen al voltant de sis mil llengües en cent noranta-quatre estats. Desafortunadament al llarg del segle en què estem la globalització farà que la meitat d´eixes llengües es perden. Anem a una simplificació lingüística d´essers clònics. Molts lluiten per la protecció de les espècies vegetals i animals però en qüestió lingüística la cosa canvia. Seria bo estendre l´esperit conservacionista també a les llengües.
 
La llengua solament la poden salvar els seus parlants si aquesta està present a l´entorn, als mitjans de comunicació i a l´escola. Caldria que ens preguntarem a nosaltres mateixos on podem anar amb el valencià, on creguem que podem anar i fins a on han portat el valencià els nostres avantpassats. Els valencians estem perdent a poc a poc la nostra llengua. La desaparició d´una televisió i una ràdio que fomenten l´ús del valencià i no la política del govern de torn és un atemptat frontal contra la identitat dels valencians i el pitjor de tot és que sembla no importar a una majoria poc intel·ligent.
 
Alguns parlen de la utilitat o no utilitat de les llengües. Totes les llengües ens permeten relacionar-nos amb la realitat, sentir, parlar, emocionar-nos, aprendre, fer negoci... L´aimara, llengua parlada per dos milions de persones, o el valencià són tan respectables com el xinés, el rus o el finés. Les llengües són útils segons el lloc en el qual ens trobem. Per a estudiants enginyers que volen treballar a Alemanya, perquè a Espanya no troben ocupació, l´alemany és molt útil. Aquell que vol fer negocis amb els xinesos haurà d´intentar aprendre un poc de xinés pel seu bé i aquesta llengua serà molt útil. Guerres i colonitzacions van estendre les llengües que alguns anomenen «més importants», així va el món.
 
Tenim dret a l´educació, a la sanitat, a unes bones infraestructures, al treball, a la justícia i per què no a la llengua. Solament amb bones polítiques es podran garantir els nostres drets. Sense intervencions, les llengües poden desaparèixer. Contràriament al que creuen alguns, el plurilingüisme a l´escola des de menuts millora el rendiment acadèmic dels xiquets.
 
La Catedral de València començada a construir l´any 1262 podria ser enderrocada i en el seu solar construir un centre comercial i un aparcament que per a persones més pràctiques alleujaria el problema de trobar lloc on deixar el nostre vehicle i els xiquets podrien menjar hamburgueses. Clarament suposaria un atemptat cultural. Restringir l´ús del valencià, no cuidar-lo o empobrir-lo seria similar a si no s´hagueren fet condicionaments a la Seu de València que a hores d´ara es trobaria en un estat pèssim que no permetria ni practicar el culte ni visitar-la.

Aquells que tenen visions estretes pensen que estudiar medecina en valencià és una irresponsabilitat com si estudiar-lo en alemany, francès o anglès fóra millor. Existeixen hòmens de primera, de segona o de tercera? Més val que la contestació siga que no, en cas contrari tornarien els visionaris hitlerians. Un Estat una llengua o millor un món una llengua.
 
5)
 
Publicat en REGIÓ 7 dissabte 16 de maig del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/05/16/001JE3BM.pdf
 
Actualitzar la normativa
 
Llorenç Capdevila
 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 16 de maig del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/05/16/001JE1BS.pdf
 
Wert i la nostra dignitat
 
Àlex Llonch Allande
 
 
7)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 16 de maig del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/05/16/001JE07R.pdf
 
Rebel·lió a les aules
 
Toni Brosa
 
8)
 
Publicat en El Punt Avui diumenge 17 de maig del 2015

Saó rep el premi a la millor revista de l'any en llengua catalana

El guardó també ha estat lliurat a altres projectes informatius de la resta de l'àmbit lingüístic

La revista «Saó», degana de les publicacions en català al País Valencià, ha estat reconeguda com la millor revista de l'any per la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals. Un premi que reconeix la trajectòria, el rigor i la qualitat dels continguts de la revista després que al gener d'aquest mateix any publicara el seu número 400.

Segons Vicent Boscà, director de Saó, «aquest reconeixement ens encoratja a seguir endavant, aportant la nostra visió crítica de la societat valenciana i a continuar defensant la llengua com un element fonamental de la nostra cultura». Aquest premi se suma ja a una llarga llista de distincions que ha rebut la publicació, com el Guardó d'Escola Valenciana per l'Ús Social del Valencià, el Premi Vicent Ventura o el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, entre altres.

El reconeixement ha estat atorgat per la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, entitat de recent creació que agrupa les tres entitats del sector: els editors de revistes i digitals (APPEC), l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) i l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC).

Des de la Federació expliquen que «el premi té com a objectiu, a més de reconèixer la tasca de les publicacions, posar l'accent en l'estat del sector i el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció del nou país».

A més de la revista «Saó», també ha estat reconegut el setmanari «El 3 de Vuit», el mensual gratuït «La Borrufa» i el diari digital del «Camp.cat» com les millors publicacions de l'any en les diverses categories.

Els premis es lliuraran a La Nit de les Revistes i la Premsa en Català, que se celebrarà el proper 27 de maig en un acte presentat pel periodista Màrius Serra.

 
9)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 17 de maig del 2015
 

La perillosa banalització del franquisme i la persecució del català

La població catalanoparlant va ser humiliada i castigada per parlar la seva llengua durant la dictadura
 
Va ser en un ja llunyà 1993 quan l' Abc va fer una portada amb el següent titular: “Igual que Franco pero al revés. Persecución del castellano en Cataluña ”. Feia pocs mesos que CiU havia assegurat l'estabilitat parlamentària a un Felipe González en hores baixes i la dreta va voler atiar el conflicte lingüístic per treure'n rèdit polític. El problema, però, és que 22 anys després som on érem. Aquesta mateixa dreta continua banalitzant la persecució que va patir el català durant el règim franquista, que és el mateix que banalitzar la dictadura sencera, fins al punt que el ministre José Ignacio Wert pensa que la situació del castellà avui a Catalunya és comparable a la del català “en aquells temps que tant els agrada recordar”, per dir-ho en les seves mateixes paraules. L'afirmació, a part de ser una autèntica bestiesa sense cap fonament històric, és el millor símptoma del fracàs de la Transició en el que havia de ser un dels pilars bàsics de la convivència en democràcia: el reconeixement, per part de tots els actors polítics, dels estralls del franquisme, en aspectes tan bàsics com les víctimes humanes o l'intent de genocidi cultural de les llengües que no fossin el castellà. No es tracta en cap cas de fets opinables: de la mateixa manera que hi ha milers de cossos enterrats a les cunetes, milers de testimonis de tortures o vexacions, hi ha milers de fonts documentals que acrediten el pla d'anihilació lingüística i cultural decretat per les autoritats franquistes contra les cultures catalana, basca i gallega. Avui a l'ARA ens veiem obligats a recordar els eixos bàsics de la repressió franquista contra la llengua catalana perquè les noves generacions no caiguin en la temptació de l'oblit o en el relativisme del ministre d'Educació i [sic] Cultura. I no ho fem per alimentar cap victimisme ni per justificar l'actual política lingüística. Haver patit la negació de la pròpia cultura no ens donaria dret a actuar de la mateixa manera contra ningú, i menys encara contra una cultura i una llengua tan properes com la castellana. L'objectiu és precisament evidenciar que no hi cap punt de contacte entre la situació actual del castellà a Catalunya i la que va patir el català durant el franquisme, especialment en els seus primers 25 anys, fins al 1964.

És una evidència que en qualsevol país del món una afirmació fal·laç com la de Wert hauria comportat la destitució immediata. No ha sigut així. El PP banalitza el patiment de la població catalanoparlant que va haver de suportar humiliacions i càstigs per parlar la seva llengua, de la mateixa manera que es resisteix a admetre el caràcter criminal de la dictadura, i demostra així que la frase d'Ovidi Montllor que avui reparteix el diari en un adhesiu, pronunciada durant la Transició, és plenament vigent.

10)
 
http://www.elmati.cat/article/4601/l-alguer-en-adreces-i-molt-pocs-consells
 
L'Alguer en adreces i molt pocs consells
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací