A Ikea
Exemple d'Ús: «Jo que em pensava que el mobiliari de casa era antiquat i mira per
on resulta que és moda.»
Ús correcte: «
i ves per on resulta que és
moda.»
Liz Castro
I un lloc on es podien rebalsar aliments i algun atifell o utensili domèstic era (i en molts casos encara ho és) el rebost. El Diccionari normatiu valencià el definix com a ‘lloc d'una casa o d'una nau on es guarden els comestibles' i ‘provisió de comestibles que es guarden en una casa o en una nau'. Podria tindre un sentit figurat de guardar i rebalsar coses domèstiques de valor, però els robos dels corruptes afamats i ben coneguts tampoc serien equiparables amb els rebosts casolans que teníem (i encara tenim). Per cert, que l'adjectiu “afamat”, que he aplicat als corruptes famosos, té dos significats, segons el nostre DNV, ben dispar l'un de l'altre. Pot voler dir “famós”, però també “famolenc”, que passa fam. Evidentment, no em referisc a este últim sentit. Els corruptes poden ser cèlebres, però mai famèlics.
Paraules amb cara i
ulls
Saben
d'on prové la paraula leotard? I el
mot dòberman? El senyor Jules Léotard
(1838-1870) va ser un acròbata de circ que va popularitzar el nom de leotards perquè sempre vestia molt
cenyit i feia les acrobàcies amb aquestes mitges gruixudes. En català, però, tot
i que aquesta paraula està molt estesa, el DIEC no la recull i n'hauríem de dir
mitges-pantaló o mitges-pantalons. D'altra banda,
l'origen de la paraula dòberman és
ben curiós: Karl Friedrich Louis Dobermann (1834-1894) era un recaptador
d'impostos alemany que volia un gos que el defensés perquè sempre viatjava
carregat de diners. Va fer diversos encreuaments de races de gossos amb aquest
perfil i en va sortir el dòberman, tot i que llavors els gossos d'aquesta raça
eren força diferents en aparença dels que coneixem
actualment.
I la
paraula carpaccio, gilet o pantaló, d'on provenen? Tots aquests
mots són, com leotard i dòbermans, epònims, paraules que
provenen d'un nom de personatge, o “paraules amb cara i ulls”, com explica el
filòleg David Paloma, autor del llibre Personatges convertits en paraules.
L'obra és tota una novetat perquè fins ara en català no hi havia un llibre que
agrupés epònims, i en aquest en podem trobar més de 150. Cada entrada inclou
informació biogràfica del personatge, aspectes interessants de la paraula des
del punt de vista filològic i alguna curiositat sobre el
mot.
D'epònims, n'hi ha que tenen un origen més transparent, com ara kafkià, marxisme, maquiavèl·lic, calvinista, platònic, i d'altres són objectes que
porten el nom del seu fundador. Per exemple, Marcel Bich (1914-1994) va inventar
el bolígraf bic; James Watt (1736-1819) fou un enginyer i mecànic a qui devem la
invenció de la unitat de potència watt, i Antoine Joseph Sax (1814-1894) va ser
fabricant d'instruments musicals i va crear el saxo, el saxofon o el
saxòfon.
Hi ha
d'altres epònims que deuen el seu nom al personatge no perquè aquest inventés un
objecte, sinó perquè el personatge en qüestió va fer alguna cosa que el va fer
famós o va protagonitzar una anècdota que el va catapultar a la fama. Per
exemple, d'on prové la paraula boicot? D'un terratinent anglès, Charles
Cunningham Boycott (1832-1897), contra el qual es va fer el primer boicot de la
història, ja que es va negar a abaixar els cànons dels arrendataris en una època
de males collites. I sacher? De Franz
Sacher (1816-1907). Sacher era un aprenent de pastisser austríac que treballava
de reboster a la cuina del ministre d'Afers Estrangers. Un dia el cap de cuina
va caure malalt i Sacher no va tenir cap altre remei que crear un pastís per a
uns convidats. Segons explica Paloma, va untar amb melmelada d'albercoc dos
pisos dels pastissos que s'estaven preparant i els va cobrir amb una capa de
xocolata. El pastís va agradar tant que Sacher es va convertir en un pastisser
molt reconegut.
Sabíeu que...
Hi ha
molts epònims que tenen un origen mitològic (apol·lo, afrodisíac, morfina, cereal...) i literari (lolita, celestina, casanova, arlequí...).