Comentaris al Diccionari normatiu valencià
(XLVIII)
Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
M)
1. Comentaris diversos
● El DNV no arreplega l’expressió
mai
dels mais que significa 'de
cap manera', 'en cap moment'.
● L’entrada malaltís del DNV remet a
malaltós
● En l’entrada malcriament del DNV
diu:
m. Acció
o efecte de malcriar.
Falta l’accepció 'acció pròpia d’un xiquet malcriat '.
En la rondalla Don Joan de la Panarra d’Enric Valor trobem:
«Diuen que Joanet creixia més de pressa que un
verdanc de xop; però que ja de ben petit es manifestà malcregut, malfeiner i
d’aquells que fan patir els pares a força de malcriaments i
diableries.»
S’usa, amb el mateix significat, l’intensiu
malcriamenta, que he sentit en diverses ocasions i que no arreplega el
DNV.
● En el DNV falta la paraula maleitor
que significa 'maldat
enginyosa i poc important pròpia d’un xiquet
'.
● L’entrada malíccia del DNV remet a
malícia 7. L’entrada malícia només té 5 accepcions. No hi ha
malícia 7.
● En el DNV falta la conjunció condicional
manera amb la
qual es posa de manifest la temença d’alguna cosa que podria
succeir.
● En el DNV falten també les locucions
conjuntives manera que i
mané que.
● En el DNV falta l’expressió exclamativa
¡manta és meua! que significa '¡ara és la
meua!'
● El DNV no arreplega l’expressió ¡màquina
arrere, porc al corral!, expressió que s’usa per a indicar l’avortament
d’una acció mampresa.
● El DNV no arreplega la locució exclamativa
¡màquina avant! que s’usa per a aprovar una qüestió que es proposa o una
determinació que s’ha pres, és a dir, per a donar-hi el vist-i-plau, i per a
animar a continuar avant amb ella.
● El DNV no arreplega ¡mare, tape’m!,
exclamació de contrarietat que usem quan ens adonem que hem fet alguna cosa
malament.
● En el DNV, a més de les entrades
mareta1 i mareta2, que ja hi són, cal afegir
una nova entrada mareta3 amb la definició següent:
'menja elaborada amb
úter de vaca o d’ovella'.
● En el DNV falta la paraula mariu que
significa 'home que li
agrada fer i que sovint fa tasques que tradicionalment han estat considerades
pròpies de les dones, com ara guisar, cosir, anar al mercat, etc.'
● En l’entrada martellet del DNV
falta l’accepció 'persona que repetix les coses insistentment fins a fer-se
insuportable'.
● En l’entrada marxa del DNV
falten les accepcions 'norma d’actuació' i 'costum de fer una cosa d’una
manera determinada'.
● En el DNV falta
mas que, locució conjuntiva concessiva mitjançant la qual introduïm l’enunciació
de la circumstància (sovint un obstacle, un problema, una dificultat, etc.) que
condiciona l’acció que expressa l’oració principal però que no evita que eixa
acció tinga lloc, no la impedix.
● En l’entrada mastegot del DNV
diu:
m. Calbot.
En l’entrada calbot del DNV
diu:
m. Colp
pegat amb la mà oberta al cap.
Calbot i
mastegot no són exactament equivalents. Un mastegot és un colp
pegat amb la mà a qualsevol part del cos, no necessàriament al cap. Cal canviar
la definició.
● La tercera accepció de màstec remet a
calbot. Ha de remetre a mastegot.
● En l’entrada mataformigues del DNV
diu:
m. i f. inv. [col·loq.] Persona
inútil i menyspreable.
En l’entrada mataformigues del DCVB
diu:
Home inútil i menyspreable; cast.
peal, pelagatos (Martí G. Dicc.).
És evident que els redactors del DNV s’han
limitat a copiar la definició del DCVB canviant només “home” per
“persona”. Mataformigues significa 'persona inútil, insignificant, de
condició molt humil, sense cap ofici, que no té cap paper en la societat, que no
compta per a res, que no és ningú'.
Això de “menyspreable” ho trobe ofensiu. Un mataformigues és una pobra
persona, però no per això cal menysprear-la.
● En el DNV trobem:
matar
el cuc loc. verb. Menjar
o beure una miqueta per a fer passar la gana
momentàniament.
Cal afegir
l’accepció 'practicar una aficció regularment'.
● En el DNV falta l’expressió matar-se el
peix que significa 'haver en un lloc una aglomeració molt gran de persones que pretenen
aconseguir una cosa determinada, com ara accedir a uns grans magatzems el dia
que comencen les rebaixes o a un camp de futbol quan comença el partit o a una
plaça de bous un dia que hi ha un concert de rock o a les taquilles d’un teatre
o de un cinema per a comprar entrades, etc.'
● En el DNV falta l’expressió no perdre
mealla que significa 'no perdre ni la més mínima ocasió'. Equival a l’expressió
castellana no perder ripio.
● En el DNV falta la paraula mendicó
que significa 'que menja
poquet, que és poc menjador'. Es diu
especialment dels xiquets.
● En el DNV falta la paraula mendiueta
que significa 'porció molt
xicotiua de qualsevol cosa'.
● En el DNV falta l’expressió menjar com un
tro que significa 'menjar molt'.
● En el DNV falta l’expressió menjar
ferribusterri que significa 'no menjar res de bo, menjar coses
de poca qualitat, menjar malament'.
● En el DNV falta l’expressió menjar pa i
vidre que significa, referit a un xiquet 'no tindre el desenrotllament
normal que correspon a la seua edat'.
● En el DNV falta l’expressió menjar-se el
cató que significa 'estar en una situació econòmica desastrosa, estar en la misèria, passar
gana'.
● En el DNV falta l’expressió menjar-se la
partida que significa 'endevinar alguna cosa que ens importa i que altres saben però ens
l’oculten'.
● En l’entrada mercat del DNV falta
mercat de vell que significa 'mercat que es fa a l’aire lliure, generalment
diumenges i dies de festa, en el qual es venen objectes diversos de segona mà.
En algun cas pot tractar-se de coses antigues de valor, però generalment
s’oferixen al comprador coses velles, de poc valor, en alguns casos verdaderes
andròmines'.
● La segona accepció de l’entrada mesada del
DNV remet a mes1
● En l’entrada mesureta del DNV
diu:
f. Recipient
per a posar quantitats reduïdes de llet, ametles, cacaus o altres
productes.
Una mesureta de cacau fregit. Una
mesureta de torró.
Una mesureta és tros de paper enrotllat en forma cònica que s’usa com a recipient. Es
poden posar perfectament ametles o cacaus, però
¿llet? L’única manera de posar llet en una mesureta és que es tracte de llet en
pols.
● En el DNV falta la paraula micalla
que ha de remetre a xicalla.
● En el DNV falta la paraula migfadrí
que significa 'adolescent inexpert que
vol comportar-se com un adult sense aconseguir-ho'.
● La
primera accepció de l’entrada mineta del DNV remet a animeta
● En el DNV falta estar a pa i minxo
que significa 'tindre escassesa de
diners, passar necessitat'.
● En
el DNV falta l’expressió miracle fóra que s’usa per a
expressar la dificultat que alguna cosa passe.
● El
DNV arreplega mixino però falta
mixano.
● En l’entrada moixama del DNV falten
les accepcions:
1)
Persona molt flaca, molt eixuta de carns.
2) Cadàver d’una persona.
● En l’entrada moret del DNV falta
l’accepció 'xiquet que encara no ha rebut el sagrament del baptisme'.
● En l’entrada morral del DNV falta
l’accepció 'persona innoble, dolenta,
que té males intencions i actua maliciosament'.
● En l’entrada morret del DNV
diu:
m. AGR. Segó
que es trau de l'arròs quan es passa pel mol
És incorrecte. El morret no és segó d’arròs, és,
fonamentalment, germen d’arròs.
● L’accepció cinquena de l’entrada morro del
DNV és:
m. [col·loq.] Poca
vergonya.
La meua germana té molt de morro,
sempre es posa la meua roba.
Hauria de
remetre a barra 21.
● L’accepció primera de l’entrada morrut del
DNV diu:
adj. Que
té el morro gran, especialment que té els llavis grossos i
ixents.
Aquesta
accepció s’ha de dividir en dues:
1) Referit a
animals: que té el morro gran.
2) Referit a
persones: que té els llavis grossos i
ixents
● En l’entrada mostatxó del DNV
diu:
m. ALIM. Pasta
de forma circular o allargada composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al
forn.
En l’entrada mostatxó del DVal
diu:
m.
ALIM. Pasta
circular de farina, oli, sucre i ou, cuita al forn
Es veu clarament que la definició del DNV està
copiada del DVal, però els redactors del DNV l’empitjoren quan
escriuen que la forma pot ser allargada perquè no és veritat: els mostatxons són
sempre circulars. A més, les definicions dels dos diccionaris són incorrectes
perquè els mostatxons no duen oli.
● El DNV arreplega motroll però no
motroco que és la forma que s’usa en valencià. Jo he sentit
motroco moltíssimes voltes però no he sentit motroll mai de la
vida.
● El DNV arreplega mullament però no
mullamenta que és la forma que s’usa en valencià.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
malcriamenta
maleitor
manera
mariu
mendicó
mendiueta
micalla
migfadrí
mixano
motroco
mullamenta
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
estar a pa i minxo
mai dels mais
mané
que
manera que
¡manta és meua!
¡màquina arrere, porc al
corral!
¡màquina avant!
¡mare, tape’m!
mas que
matar-se el peix
menjar com un tro
menjar ferribusterri
menjar pa i vidre
menjar-se el cató
menjar-se la partida
mercat de vell
miracle fóra
no perdre mealla
5. Bibliografia
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
Valor i Vives, Enric; Don Joan de la Panarra dins Rondalles valencianes (8é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1988)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 10 de maig del 2014