Quan el poble bilingüitzat conviu amb monolingües de la llengua dominant, s'entra en una altra fase, que ja anava fent els seus efectes feia temps, sense adonar-se'n, és la de la catanyolització. És el moment d'usar la major part de trucs possibles, com són el d'intentar minoritzat la llengua, negant-li la unitat amb altres llocs on es parli, canviant-li el nom, i intentant dividir-la, trossejar-la i esmicolar-la, perquè sigui més fàcil la seva desaparició. També s'ataca el cor de la llengua intentant destruir-la, desfigurant-la, fent que la gent vagi perdent les paraules genuïnes de la llengua i les vagi substituint per altres de la llengua dominant, llengua que troben a la majoria de diaris, a la ràdio, a la televisió i al carrer. Mentre això passa, els defensors de la llengua intenten que s'usi a l'escola i a tots els mitjans que poden fer servir. Però en un moment determinat sorgeixen botiflers i persones que n'exerceixen el paper, i volen depurar la llengua, diuen que la volen acostar al poble, volen modificar-la, volen introduir-hi neologismes que no són més que espanyolismes, i no se n'adonen, o sí, que aquest és el camí per acabar la feina del bilingüisme, que és anar desfigurant-la fins que arribi el moment en què, fins i tot sense adonar-se'n, els bilingües en llengua dominant i subordinada es converteixin en monolingües de la llengua dominant. Quan això passa a tots els parlants, la llengua ha mort, encara que se continuï ensenyant a les escoles, com el llatí. Això ja ho deia l'enyorat Josep Maria Llompart.