InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1165 (dilluns 04/05/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Més peus: recordant la festivitat solemne.
 
2) Número 66 de la revista L'Illa
 
 
 
 
 
7) David Paloma - Canvi d'agulles (i III)
 
8) Ràdio Associació de Catalunya premia “El Mural” d'Escola Valenciana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
Pau Vidal
 

Més peus: recordant la festivitat solemne

 

Exemple d'Ús: «Es van posar de peu per escoltar l'himne.»

Ús correcte: «Es van posar drets per escoltar l'himne.»

Explicació: O de peu dret. En registres formals, també dempeus, tot i que a la llengua oral resulta una mica massa enfilat.

 
 
2)
 
Número 66 de la revista L'Illa
 
 
 Pots fullejar-la en versió digital (versió flash / PDF per a descarregar).
 
3)
 
 
 
El 27 d'octubre d'enguany farà cinc anys que es va morir Joan Solà. Des del 23 d'abril, dia de Sant Jordi, fins a eixa data, el Twitter oficial de Joan Solà piularà fragments de la seua obra.
 
 
4)
 
 
 
 
Bernat Gasull
 
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 29 d'abril del 2015

Vicent Usó, guanyador del premi Alfons el Magnànim 2015

L'obra 'Les veus i la boira' ha estat l'escollida en la modalitat de narrativa en català

Vicent Usó és el guanyador del premi 'València' d'enguany per la novel·la 'Les veus i la boira', atorgat per la Diputació de València i la Institució Alfons el Magnànim. L'autor ha estat escollit pel jurat en la categoria de narrativa en català.

Segons el membre del jurat Bernat Montagut, l'obra guanyadora és una novel·la 'coral, molt original i entretinguda que utilitza diverses fonts documentals com la premsa, cròniques, memòries i entrevistes' per a narrar secrets i drames ambientats en les illes Columbretes i també a Terol, durant i després de la Guerra del 36-39.

Els escriptors Antonio Gómez Rufo i Vicente Marco Aguilar també són guanyadors del premi 'València', en les modalitats de novel·la negra i de narrativa en castellà, respectivament.

Els premis estan dotats amb 20.000 euros i l'edició de les obres en les editorials Lengua de Trapo --novel·la negra i narrativa en castellà-- i Bromera --narrativa en català.

 
 
6)
 
Publicat en Diari de Balears dimarts 28 d'abril del 2015
 
Ja sé que aquest tema ha estat molt tractat per part de diferents especialistes en la matèria, però com que els dos processos continuen, vull aportar a la discussió, si és que n'hi ha, la meva opinió. Esper que sigui útil per aclarir aquests conceptes, encara que només sigui a una persona. Que un estat colonitzador, com és l'espanyol, faci bandera del bilingüisme en els territoris que colonitza i que tenen llengua pròpia, és del tot normal, perquè d'aquesta manera esborra un dels senyals d'identitat d'aquell poble diferent, que ell vol convertir en igual. I això és el que han procurat fer durant més de 300 anys tots els colonitzadors que han arribat i tots els botiflers que s'han afegit a dur endavant aquesta endemesa. Gran part del poble o la major part del poble, especialment les primeres generacions han patit molt. De les generacions que continuen en el territori, també unes han patit més que les altres, i les que han sofert aquest patiment, massa vegades han optat per renunciar a la lluita, i després d'haver-se bilingüitzat, han volgut tornar a monolingüitzar-se, però en la llengua dominant, i d'això és del que es tractava, aquesta era la intenció de tots els defensors del bilingüisme, especialment dels que pretenien mantenir-se o convertir-se en monolingües.

No existeix cap dubte que el bilingüisme tot sol és capaç de matar qualsevol llengua, en el nostre cas la catalana. Convertir una persona en bilingüe és bastant fàcil, però convertir-hi tot un poble, des del segle XVIII, ha estat bastant més difícil; segurament durant el segle XXI seria molt més senzill. El bilingüisme és un procés. I el bilingüisme no s'ha aconseguit fins a final del segle XX, després de generalitzar-se l'educació a tothom i que a totes les cases hi hagués aparells de ràdio i de televisió; i a moltes d'elles, també diaris, com a mínim a tots els establiments on es pogués anar a prendre un cafè. Els meus dos padrins que he conegut no varen arribar a esser bilingües, mai no els vaig sentir parlar en espanyol. Segurament l'entenien, però no el varen haver d'usar mai. Ara es pot dir que el poble catalanoparlant de les Illes Balears és bilingüe, però el procés de bilingüització continua. De fet el partit més interessat a fer desaparèixer la llengua catalana, el PP, s'ha omplert la boca constantment de la paraula bilingüisme, que regia per a tothom menys per a ells; l'ha usada tant com ara usa la paraula trilingüisme, que no és més que una fase del procés bilingüitzador per matar la llengua catalana.

Quan el poble bilingüitzat conviu amb monolingües de la llengua dominant, s'entra en una altra fase, que ja anava fent els seus efectes feia temps, sense adonar-se'n, és la de la catanyolització. És el moment d'usar la major part de trucs possibles, com són el d'intentar minoritzat la llengua, negant-li la unitat amb altres llocs on es parli, canviant-li el nom, i intentant dividir-la, trossejar-la i esmicolar-la, perquè sigui més fàcil la seva desaparició. També s'ataca el cor de la llengua intentant destruir-la, desfigurant-la, fent que la gent vagi perdent les paraules genuïnes de la llengua i les vagi substituint per altres de la llengua dominant, llengua que troben a la majoria de diaris, a la ràdio, a la televisió i al carrer. Mentre això passa, els defensors de la llengua intenten que s'usi a l'escola i a tots els mitjans que poden fer servir. Però en un moment determinat sorgeixen botiflers i persones que n'exerceixen el paper, i volen depurar la llengua, diuen que la volen acostar al poble, volen modificar-la, volen introduir-hi neologismes que no són més que espanyolismes, i no se n'adonen, o sí, que aquest és el camí per acabar la feina del bilingüisme, que és anar desfigurant-la fins que arribi el moment en què, fins i tot sense adonar-se'n, els bilingües en llengua dominant i subordinada es converteixin en monolingües de la llengua dominant. Quan això passa a tots els parlants, la llengua ha mort, encara que se continuï ensenyant a les escoles, com el llatí. Això ja ho deia l'enyorat Josep Maria Llompart.

7)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 10 d'abril del 2015
 
8)
 
Publicat en El Punt Avui dimecres 29 d'abril del 2015
 
Ràdio Associació de Catalunya premia “El Mural” d'Escola Valenciana

Un programa radiofònic coral dirigit per la periodista Amàlia Garrigós que es distribueix per Internet i diverses plataformes informatives valencianes

El programa radiofònic “El Mural”, d'Escola Valenciana, ha estat reconegut per Ràdio Associació amb el Premi al Millor Programa d'Innovació 2015.

Ràdio Associació convoca aquestos premis dins del territori d'àmbit lingüístic des de fa 15 anys i són, per dir-ho així, l'equivalent als Premis Ondas en la nostra llengua.

La presentadora i directora d'aquest espai - Amàlia Garrigós, ha mostrat la seua satisfacció pel guardó, el qual oferirà a tots els treballadors de l'extinta RTVV el dia del lliurament del premi que tindrà lloc a Barcelona dijous 30 d'abril.

El jurat dels Premis Ràdio Associació ha combinat més que mai en el veredicte de la 15a edició el reconeixement a la trajectòria professional d'alguna de les cares més populars de la ràdio en català amb els nous projectes i talents que apareixen dins el mapa radiofònic.

En la categoria de Premi a la Innovació, el guanyador ha estat el programa “El Mural”, d'Escola Valenciana, que combina l'emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el buit deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural del País Valencià.

Amb anterioritat, aquesta societat cooperativa encarregada de fer el lliurament d'aquests premis raiofònics, havia premiat l'any 2008, el programa “Quatre en un taxi” dirigit pel periodista Zequi Castellano i presentat per Aldaia Ràdio i la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes.

 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací