Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
I)
1. Comentaris diversos
● En el DNV falta l’expressió i deu de la darrera que
significa 'i moltes coses més'.
● En el DNV falta i tres que te’n pegue, vint-i-nou expressió que s’usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar
de manifest que no estem disposats a fer allò que ens proposen o que no ens
creiem res del que ens diuen.
● En el DNV falta el gentilici idellà que s’aplica als
naturals d’Elda.
● En el DNV falta l’exclamació ¡ie! que s’empra per a cridar l’atenció d’algú.
● En el DNV falta impossible, és que un porc xiule frase que s’usa, quan algú diu que alguna cosa és impossible, per a
expressar que, en aquesta vida, no hi ha res impossible, tot és pot aconseguir
si és posa l’interés, l’esforç, la tenacitat i la fermesa que siguen
menester.
● En el DNV trobem que l’entrada inflar remet a
unflar, que és l’entrada principal. Pense que hauria de ser exactament al
revés: inflar hauria de ser l’entrada principal i unflar hauria de
remetre a inflar. Ho considere així pels motius
següents.
– Inflar és la forma emprada per la llengua culta arreu de tota
la nostra àrea idiomàtica.
– Inflar és pràcticament l’única forma usada pels escriptors
valencians en les seues obres literàries. L’ús de la variant formal
unflar és només anecdòtic.
– Inflar és la forma principal en tots els diccionaris de la
nostra llengua.
– Inflar és la forma etimològica.
– La forma unflar és d’ús habitual en una part bastant
àmplia del català occidental i, per tant, en bona part dels parlars valencians,
però no en tots. En el valencià meridional no s’usa unflar, ni en la
variant nord-meridional ni en la sud-meridional. En el parlar tradicional
d’Alcoi no existix la forma unflar. Jo no la dic ni l’he dita mai de la
vida i no l’he sentida mai a cap persona de la meua família ni del meu
entorn.
Enric Valor, en les Rondalles valencianes, empra unflar
només en dues ocasions. Són les següents:
En la rondalla Don Joan de la Panarra
escriu:
I creixia com la mar en llevantada, s’unflava com una ona negra, verda,
blava, descompassada, immensa...
En la rondalla La rabosa i el corb escriu:
Doncs allò era, senzillament, fang tarquimós i argilenc, aigua llotosa,
granotes saltironaires, unflats gripaus i tortuoses sangoneres, que el colp
fortíssim de la rabosa va engegar per l’aire com una apegalosa
metralla.
En canvi, en les Rondalles valencianes, usa les formes verbals
d’inflar en deu ocasions.
En el glossari que hi ha al final del volum 8 de les Rondalles
valencianes publicades per Edicions del Bullent escriu Enric
Valor:
unflat,
ada.
Inflat, especialment referit a éssers vius.
Cal
tindre en compte que en alguns llocs a on conviuen les dues variants formals,
inflar i unflar, els parlants solen fer una diferenciació semàntica: unflar l’usen en
sentit físic i inflar el reserven per a emprar-lo en sentit figurat o
aplicar-lo a qüestions immaterials.
Conservar, emprar i dignificar la forma unflar, ho considere
imprescindible i, per això mateix, l’he inclosa en el meu llibre. Però
convertir-la en la forma principal, relegant la forma inflar a un segon
terme, em sembla fer-ne un gra massa.
Considere important que es reconsidere aquesta
qüestió.
● En el DNV falta inflar el barret de guixes que significa 'importunar algú a algú altre d’una manera tan insistent
i reiterativa que resulta tremendament molest i fins i tot arriba a atabalar.
Fer-se pesat.' Tampoc trobem la variant inflar el barret de
guitzes.
● En el DNV falta inflar l’orella (a algú) que significa 'malaconsellar-lo reiteradament, de manera
insistent'.
● El DNV, en l’entrada iseta, ens diu que aquest vocable es pronuncia amb e tancada. La informació és inexacta. La paraula valenciana iseta, que significa 'entremaliadura feta per un xiquet', es pronuncia amb e oberta en la major part de llocs a on aquesta paraula és coneguda i usada. Fins i tot, en algunes poblacions de la Marina, la e oberta es convertix en una a. La pronúncia amb e tancada és minoritària.
Iseta, pronunciada amb e tancada, és la marca d’un
automòbil que té només una porta que s’obri per davant.
Cal revisar aquesta entrada.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
idellà
¡ie!
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
i deu de la darrera
i tres que te’n pegue, vint-i-nou
impossible, és que un porc xiule
inflar el barret de guitzes
inflar el barret de guixes
inflar l’orella (a algú)
4. Bibliografia
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
Valor i Vives, Enric; Don Joan de la Panarra dins Rondalles valencianes (8é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1988)
Valor i Vives, Enric; La rabosa i el corb dins Rondalles valencianes (8é volum,
Edicions del Bullent, Picanya, 1988)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 25 d’abril del 2015