InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 1145 (dilluns 30/03/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. A l'estudi de
restauració.
8) Baez viatja a
Ítaca
10) Xarxa CRUSCAT - Entrades
recents
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es
cura
Pau
Vidal
A l'estudi de
restauració
Exemple d'Ús: «Per saber si hi ha tèrmits primer hem de fer les cates de les
bigues.»
Ús correcte: «
primer hem de prendre
mostres de les bigues.»
Explicació: En el cas de les mostres de sòl que prenen geòlegs i enginyers, s'usen
els termes sondatge o prospecció.
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya dimarts 17 de març del
2015
En el marc del projecte CATEMPRÈN, que dóna suport a la
comunicació empresarial en català, PIMEC, amb el suport de la Direcció General
de Política Lingüística (DGPL), ha organitzat un concurs per valorar i donar a
conèixer iniciatives empresarials que tenen el doble vessant que la patronal
treballa a partir d'aquest projecte: l'emprenedoria i la llengua catalana.
Avui s'ha celebrat l'acte de lliurament del guardó CATEMPRÈN
davant la presència del president de PIMEC, Josep González, i de la directora
general de Política Lingüística, Ester Franquesa. Després de valorar les dotze
candidatures presentades, el jurat del concurs, format per membres de la
patronal i de la DGPL, ha decidit que el projecte Xíndria.cat és el que més
s'ajusta als criteris d'originalitat, creativitat i viabilitat.
Nota de
premsa
3)
Publicat en la web de la Generalitat
de Catalunya dilluns 16 de març del 2015
Plataforma per la Llengua ha editat la
guia Gi Aya Nu al català, un llibret que té l'objectiu de mostrar els
vincles que hi ha entre les realitats sikh i catalana, i acostar de manera amena
la llengua catalana a la comunitat sikh de parla panjabi que viu al nostre
país.
El llibret s'ha editat en versió bilingüe (català/panjabi) i està basat en
una versió precedent editada en català i àrab. La publicació neix a partir d'un
projecte conjunt de Plataforma per la Llengua i la Comunitat Sikh de Catalunya
amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos.
El nou llibret, enfocat a la integració de persones nouvingudes a la societat
catalana, s'afegeix a les altres guies publicades anteriorment per l'entitat
adreçades a les comunitats russa, romanesa i islàmica.
Guia Gi Aya Nu al català
4)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya dijous 12 de març del 2015
El conseller de Cultura, Ferran
Mascarell, ha presidit la reunió del ple del Consell Social de la Llengua
Catalana, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester
Franquesa, i del president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros. A
la reunió, celebrada ahir dia 11 a la tarda, a la seu del Departament de
Cultura, el Ple ha aprovat els dictàmens dels informes de política lingüística
de 2011 i 2012, ha valorat l'Informe de política lingüística de 2013 i els
principals resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics a la població (EULP 2013),
que posen de manifest els avenços en el coneixement i ús del català, tot i el
context marcat per una elevada proporció de població immigrada, i unes
polítiques estatals desfavorables a la normalització del català.
Les dades de l'EULP reflecteixen que a Catalunya la majoria de la població de
15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en
les proporcions següents: entendre (94,3%), saber parlar (80,4%), llegir (82,4%)
i escriure (60,4%). Pel que fa a l'evolució dels usos lingüístics, gairebé 3
milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben
parlar actualment i hi ha més de 600.000 persones que tenen el català com a
llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua
apresa.
El Ple ha tractat el IV Informe sobre la Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries, elaborat per la DGPL, a instàncies del Ministeri
d'Hisenda i Administracions Públiques de l'Estat, que va ser presentat l'octubre
de 2013 directament al Comitè d'Experts del Consell d'Europa; i el document
Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013, que recull les accions
i la legislació de l'Estat adverses a la llengua i que l'Estat no va incloure en
l'informe final. Aquests documents són consultables al portal Llengua
catalana.
També han estat presentades les agendes i les principals accions de política
lingüística per al 2015.
Finalment s'ha presentat al Consell la proposta de constituir un consell
territorial de la llengua catalana, com un marc de relacions estables per al
conjunt dels set territoris, per aprofundir en la cooperació i amb la voluntat
de disposar d'un espai d'intercanvi i seguiment de la situació de la llengua
pròpia.
El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan d'assessorament,
consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de
Catalunya. Els vocals que l'integren són representants d'organismes i entitats
com l'Associació Catalana de Municipis; Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals; col·legis professionals; sindicats i organitzacions empresarials,
entre d'altres. També l'integren a títol personal experts en diversos camps de
reconeguda trajectòria.
Consell Social de la Llengua Catalana
5)
Publicat en la web de la Generalitat
de Catalunya
6)
7)
Publicat en El Punt Avui dissabte 21 de març del
2015
Baez viatja a
Ítaca
Sense tenir tantes noves coses a dir com en la
seva anterior visita l'any 2010 (aleshores presentava un excel·lent disc de
reafirmació artística, Day after tomorrow, i aquesta vegada no tenia res
per estrenar), Joan Baez ha reforçat encara més els seus vincles amb Catalunya
amb dos recitals, ahir i dijous, en un Palau de la Música ple a vessar. Concerts
–vam assistir al primer– marcats per una inesperada versió de Més lluny,
part del Viatge a Ítaca de Lluís Llach, així com per la interpretació de
la ja habitual El rossinyol (que, fa més de quaranta anys, Baez va
incloure en el disc Gracias a la vida) i No serem moguts, en la
traducció que Xesco Boix va fer de l'espiritual We shall not be moved i
que Joan Manuel Serrat –tal com recorda Baez en el seu llibre de memòries– va
donar a la cantant en els primers recitals que aquesta va fer a Catalunya, l'any
1977. Si, per a molts artistes de fora, cantar en català sol ser un gest de cara
a la galeria per esgarrapar quatre aplaudiments amb facilitat, per a Baez –que
dimarts a Bilbao havia adaptat Txoria Txori de Mikel Laboa– s'inscriu en
aquesta consciència universal de la cançó que, amb 74 anys, la preserva com una
de les figures més genuïnes i reals del folk. “Ara farem un experiment,
ajudeu-nos”, va demanar la cantant de Staten Island mentre es col·locava al
faristol un llibret amb la lletra de Llach.
Més enllà d'aquests gestos de complicitat, Baez
va protagonitzar un recital de poc menys d'una hora i mitja, calmat, amable, ple
de cants a la vida i a l'idealisme, i que va alternar moments d'ella sola amb la
guitarra amb d'altres amb un percussionista, un multiinstrumentista i una
corista. Va començar, sola, amb God is god (de Steve Earle) i There
but fortune (de Phil Ochs, que Baez canta fa més de mig segle) i, ja amb
banda, va començar a recórrer a temes habituals del seu repertori com les
tradicionals Lily of the west –una peça que cantava abans i tot de
conèixer Bob Dylan– i La llorona. Va abordar, altre cop sola, Llegó
con tres heridas, una altra de les cançons –en aquest cas, extreta del disc
que Serrat va fer amb la poesia de Miguel Hernández– de Gracias a la
vida, i Joe Hill, tot recordant els esforços d'aquest agitador
sindicalista assassinat per “crear un món més just”. Va canviar una mica de
registre amb Just the way you are; va reivindicar-se com a compositora
amb una sempre màgica Diamonds & rust; va recórrer a l'indefugible
cançoner de Dylan (primer amb It's all over now baby blue i, més tard,
amb Seven curses); va posar veu al cançoner hebreu (Donna Donna) i
àrab (Jari ya Hammouda); va marcar-se uns distesos passos de ball amb
Give me cornbread when I'm hungry; i, en el tram final, va encadenar
clàssics del segle passat un rere l'altre com House of the rising sun,
Suzanne (Leonard Cohen), Long black veil (popularitzada per Johnny
Cash), Gracias a la vida (Violeta Parra), Imagine (John Lennon) i
Here's to you (el tribut a dos anarquistes, amb música de Morricone, que
Baez va escriure per al film Sacco e Vanzetti, del 1971).
Tot i la consideració cada vegada més elevada de
llegenda que es té de Joan Baez, els seus recitals continuen traspuant empatia,
calidesa i proximitat.
9)
Publicat en directe.cat dijous 12 de març del
2015
10)
Xarxa CRUSCAT - Entrades
recents
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací