InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 1142 (dimarts 24/03/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. L'endemà de l'atemptat.
 
2) ‘Llegir per parlar, llegir per aprendre!' creix amb 19 noves activitats
 
3) Josep L. Pitarch - Per què no rebem TV3 al País Valencià?
 
 
 
 
 
 
9) Manel Perucho - Present i futur del valencià
 
 
11) Teresa Tort - Botana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

L'endemà de l'atemptat

Exemple d'Ús: «Ningú sabia res de ciència certa

Ús correcte: «Ningú sabia res del cert

Explicació: El DIEC ho accepta, però el nostre sentit de la simplicitat, no.

 
2)
 

‘Llegir per parlar, llegir per aprendre!' creix amb 19 noves activitats

 

 

Llegir per parlar, llegir per aprendre és un material editat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura amb la finalitat reforçar l'aprenentatge i l'ús de la llengua a través de la lectura. Es tracta de material de suport del programa Voluntariat per la llengua, de clubs de lectura i de les classes de llengua, entre d'altres, i que, amb 19 noves activitats, amplien les iniciatives que ja utilitzen tots els centres de normalització lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL).

 

Les noves activitats presenten escrits que van des del vessant comunicatiu –apunts publicats a blocs o articles i entrevistes de reconeguts periodistes o escriptors com Mònica Planas, Albert Sánchez Piñol, Josep M. Espinàs o Albert Om–, al vessant més literari –amb ressenyes o fragments de llibres d'escriptors com Maria-Mercè Marçal, Joan-Lluís Lluís o Albert Espinosa. Als materials, els lectors també hi trobaran la lletra de la cançó País petit de Lluís Llach o textos instructius que formen part de la nostra quotidianitat, com ara prospectes mèdics, manuals d'ús o explicacions per dur a terme alguna manualitat.

 

El material consta d'una guia didàctica i a cada número es proposen activitats de conversa a partir de la lectura de textos reals de tipologia diversa.

 

Les activitats es poden descarregar des del portal Llengua catalana:

 

www.gencat.cat/llengua/llegirperparlar

 

3)
 
Publicat en El Punt Avui diumenge 8 de març del 2015

Per què no rebem TV3 al País Valencià?

Josep L. Pitarch

Aquest és el títol de l'article de Toni Mollà, publicat a El País el passat dia 10 de febrer i que algú ha tingut l'amabilitat de passar-me per internet. L'he llegit suposant que l'articulista donaria una resposta raonable a la pregunta que planteja, però com que no ho fa, m'he sentit una mica decebut i obligat a subsanar-ho i, per començar, li prenc prestat el títol.

Jo confiava que diria res substanciós, ja que coneix les diverses facetes de la trama i de la tramoia de la TV3 a casa nostra, perquè ha treballat en els successius governs del PSOE i del PP, al País Valencià, on ha estat molt ben considerat. També perquè en sap molt de les aportacions econòmiques catalanes, de CIU primer, i del tripartit després. Com també coneix les actuacions del contragovern d'Eliseu Climent, als dos costats de la Sénia, podem dir que s'ho sap tot.

La història, tal com la narra, és correcta en línies generals i resumint-la encara més, podem dir que tots els problemes que han fet possible que els valencians no puguem accedir a la TV3 i a Catalunya Ràdio, són de caràcter polític. Els detalls tècnics tenien i tenen solució, si hi ha voluntat. I no hi ha hagut problemes econòmics, com ara explicarem.

Els valencians podíem veure la TV3 gràcies als repetidors que s'havien instal·lat al llarg del territori, que, segons Mollà havia pagat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); ell afirma que ho sap de primera mà. Per altra banda i contradictòriament, també explica que els repetidors els havia instal·lat Eliseu Climent i que foren “suposadament sufragats amb aportacions personals”; ell mateix diu que participà “activament en la col·lecta”.

Així les coses, hi ha tres detalls, que són clau per a entendre-ho tot. Qui pagà en realitat els repetidors? A nom de qui estan enregistrats i de qui són les parcel·les on estan instal·lats? Qui controlà la col·lecta en què va participar tantíssima gent, “escurant-se les butxaques”, com diu l'articulista?

La confusió legal i tècnica amb què han jugat els polítics, sobre de qui era la competència de tot el “negoci” (en el fons, les televisions són un negoci), té el seu colofó en una sentència del Tribunal Suprem (novembre de 2013) segons la qual la Generalitat valenciana no tenia competències per a clausurar els repetidors i, per tant, el propietari podia reobrir-los.

La pregunta que es fa l'articulista, que ell qualifica d'innocent és: per què no es reconnecten ja els repetidors? Llança la hipòtesi que Eliseu Climent tinga por, però no la troba acceptable per la “bona cosa de fons recaptats per a sufragar unes multes que, d'acord amb la sentència del Suprem, l'Estat ja li deu haver retornat”.

I per al cas que es reconnectaren, explica el llarg procés que s'obriria, abans que es materialitzara una nova multa: amenaça del govern estatal, obertura d'un expedient sancionador, presentació d'una denúncia al jutjat, enviament de la Guàrdia Civil... Total, sis mesos, amb les eleccions entremig.

I acaba amb una al·lusió directa a l'(ir)responsable de tot l'afer, a qui li retreu que “no es pot aplaudir la desobediència a la legalitat a Catalunya, com fa... Eliseu Climent, que sol apuntar-se a totes les fotos de les mobilitzacions... i ací, al País Valencià, paralitzar tota iniciativa a causa d'una hipotètica multa”. O siga que amb aquesta mascletada final, l'articulista vol aclarir que ja no és tan climentista com ho va ser fa un temps, però sense aclarir la pregunta inicial.

Els climentòlegs ens hem reunit virtualment, hem debatut el tema i les conclusions a les quals hem arribat són aquestes. En primer lloc, que en el temps que porten sense funcionar les instal·lacions, els sistemes han canviat prou, i ara caldria potser fer moltes adaptacions noves, que costarien molts diners.

La segona conclusió és que Climent estiga mirant de traure més diners de la Generalitat de Catalunya, i allí li hagen tornat a dir que ja li n'han donat prou i massa. Aquest punt ens l'ha d'aclarir un amic infiltrat. La tercera conclusió és que no pot tornar a demanar diners a la gent, sense aclarir què ha fet amb tots els que ha rebut fins ara.

També és probable que estiga intentant vendre les instal·lacions a alguna cadena de televisió, aprofitant el maremàgnum electoral. Fa anys ja les llogà a Antena 3 o a alguna altra cadena, sense dir res als de Barcelona, ni donar-los una part dels beneficis, cosa que hauria estat inusual en els negocis climentistes.

Finalment, el climentòleg més malintencionat de tots ha suggerit que Climent espera a veure el resultat de les eleccions i que ha preparat un pla, o doble pla, o triple, segons qui les guanye. Com que, a Catalunya, Mas el té fitxat, ara les esperances les té posades en els resultats valencians i per això està fent les maniobres d'aproximació a Mònica Oltra i a Enric Morera, per un costat, i a Ximo Puig per un altre. O a qui siga, és clar.

La conclusió dels climentòlegs és que Climent no troba de profit reobrir els repetidors, ara, perquè no creu que siga ja un negoci. I la llengua? Si tampoc no és negoci, no cal amoïnar-se, deu pensar. I és que Climent, com diu un refrany popular, sembla que mira el plat, però el que mira són les tallades.

 
4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 12 de març del 2015

ERC, CiU, ICV i PSC denuncien a Brussel·les la discriminació lingüística d'un català al consolat espanyol

Els eurodiputats pregunten a la Comissió Europea la seva opinió sobre un cas que consideren que "viola els drets lingüístics reconeguts per la legislació comunitària"

Els eurodiputats d'ERC-NeCAT, CiU, ICV i el PSC han denunciat a la Comissió Europea el cas d'un ciutadà català que es va personar al consolat espanyol a Brussel·les per presentar una declaració escrita que s'havia d'enviar als jutjats de Sabadell, i a qui van rebutjar l'enviament perquè el text era en català. L'home va ser expulsat de la seu consolar després de queixar-se. Els eurodiputats Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCAT), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV) i Javi López (PSC) s'han unit per denunciar l'actitud del consolat, que consideren que "viola els drets lingüístics reconeguts per la legislació comunitària i estatal".

El ciutadà, que vol mantenir el seu anonimat, va anar al consolat espanyol de Brussel·les el divendres 6 de març a entregar una declaració escrita en català que s'havia de fer arribar als jutjats de Sabadell. En anar a fer l'entrega del document, un dels membres del cos diplomàtic li va respondre que no li podien tramitar perquè estava escrit en català, segons expliquen els eurodiputats en un comunicat. Després del rebuig del document, el ciutadà va protestar i un guarda de seguretat el va acabar fent fora del consolat. L'advocada de l'afectat ja va presentar una queixa al consolat per aquesta situació, on explica que des de la seu consolar li van dir que es dirigís a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les "per traduir el document".

A partir d'aquests fets, els eurodiputats han preguntat a la CE l'opinió sobre aquest cas, "en què les autoritats públiques espanyoles violen els drets lingüístics reconeguts per la legislació comunitària i estatal" i si considera que "l'actuació del consolat espanyol vulnera la resolució del Parlament Europeu sobre el paper dels poders regionals i locals en la construcció europea i en referència a la seva diversitat lingüística".

 
5)
 
Publicat en el diari ARA dijous 12 de març del 2015

Eugeni Alemany: “Al valencià li sobren sociolingüistes i li falten publicistes”

Considerat per molts el màxim exponent contemporani de l'humor valencià, Eugeni Alemany combina en els seus monòlegs irreverència i improvisació, i en algunes obres inclou elements del teatre de varietats tan arrelat a la València dels anys 70 i 80
 
Natural de Sueca, Eugeni Alemany és un humorista que es va fer conegut per al gran públic per ser un dels reporters del programa Caiga quien Caiga i, després, per presentar l'espai Trau la llengua al desaparegut Canal 9. Tot i la projecció de la petita pantalla, Alemany s'ha treballat la carrera rodant amb monòlegs per gran part dels escenaris d'arreu del País Valencià. Compagina els espectacles teatrals, basats en un humor irreverent i la improvisació, amb altres projectes, alguns tan particulars com liderar una campanya per demanar a WhatsApp que inclogui la icona de la paella en el seu servei de missatgeria. Usuari actiu de les xarxes, allà hi aboca els seus pensaments i reflexions. Políticament incorrecte, Eugeni Alemany té un discurs poc habitual sobre temes com l'ús de la llengua o Canal 9.

La teua última aventura ha sigut viatjar a Silicon Valley per demanar a WhatsApp la icona de la paella. Com se't va ocórrer la idea?

Tot ve perquè des de l'associació Wikipaella es van posar en contacte amb mi per preparar el guió de la gala de lliurament dels seus premis. Aleshores se'm va ocórrer, per escalfar l'ambient els dies previs, llançar una campanya en Change.org demanant a Tim Cook [director executiu d'Apple] l'emoticona de la paella. En un principi no era més que una acció per dinamitzar els premis de Wikipaella, però ho vaig posar a les xarxes i la cosa va començar a créixer. Molta gent va començar a firmar la petició reclamant la icona de la paella fins al punt que la gent d'Arroz La Fallera es va posar en contacte amb mi per dir-me que els agradava molt el que estava fent i que com em podien ajudar. Aleshores jo els vaig dir de conya que em podrien enviar a Silicon Valley a parlar amb Tim Cook... i allà que vam anar. Amb el viatge i els vídeos que vam penjar a les xarxes és quan tot açò de la paella va pegar l'esclafit i tot el món va assabentar-se de què era açò de #PaellaEmoji.

De moment, però, la missió no ha donat resultat.

No, però el que ens van dir des d'Unicode, que és l'associació que gestiona i universalitza el llenguatge de les emoticones, és que la paella té possibilitats de convertir-se en una icona, tot i que competeix amb moltes altres propostes que cada dia els arriben. Aleshores l'única manera que tenim d'aconseguir-ho és que ells vegen que s'usa el hashtag #PaellaEmoji i que els usuaris s'envien fotos de paelles, ja que ells entenen que si s'usa és que hi ha una necessitat. Aquesta és la part bonica de la història, que ara ja depèn de tots i no és ni una cosa d'Eugeni Alemany ni d'Arroz La Fallera.

A la campanya del #PaellaEmoji hi has dedicat milers de tuits, però també en trobem molts de teus parlant sobre la situació del valencià. I amb un discurs poc habitual.

Opine prou d'eixe tema perquè a mi em toca els ous el victimisme i la plorereta “del valencià està malament”, i sempre ve de gent que es diu defensora de la normalització del seu ús. Doncs no es normalitza un conflicte fent-lo palès constantment, precisament es normalitza llevant-li ferro o actuant amb normalitat. Crec que el missatge que el valencià desapareixerà el 2050 no serveix per a res, no normalitza. Jo dic sempre que ens sobren sociolingüistes i ens falten publicistes. Estic fins als ous de gent que analitza el valencià i fa enquestes; xe, inventeu-se alguna cosa que el faça atractiu perquè el parle més gent!

¿Els valencians ens ho prenem tot molt seriosament?

Sí, però fonamentalment som molt susceptibles. Susceptibles amb les Falles, amb la Mare de Déu, amb el València Club de Futbol, amb la paella per si porta pimentó o no en porta... Sembla mentida que a un poble tan alegre, tan bromista i tan satíric com el nostre li sente de vegades tan malament la crítica.

Potser no hagen tingut moltes ganes de riure últimament amb tot el que ha passat al País Valencià.

No sé si han tingut ganes de riure però han tingut ganes de votar-ho [riu]. El que és una pena és que no hàgem aprofitat tot el material que ens han donat els polítics per fer programes d'entreteniment a l'estil del Polònia de TV3, perquè una de les ocasions en què Canal 9 haguera rebentat els audímetres haguera sigut fent programes d'humor quan va esclatar tota la trama Gürtel i els vestits de Camps.

Ara Canal 9 ja no emet ni eixos ni cap altre programa. Què ha suposat personalment el seu tancament?

No ho he notat molt perquè treballava per a una productora i els meus programes els feia en un mes i mig.

I per al poble valencià?

Tenint com tenia un 4 per cent d'audiència, crec que al poble valencià li la bufava Canal 9 ja des de feia prous anys. Ara bé, crec que necessitem una televisió en valencià, però no té per què ser pública. Per a la normalització de la llengua seria un bon senyal que entrara capital privat i que una tele en valencià no només haguera de funcionar a base de subvencions.

Ara qui vulga veure't ha d'anar al teatre. On actues pròximament?

Fins al dia 15 estic al Teatre Micalet de València amb l'espectacle En persona guanye. És un xou d'humor costumista en el qual interactue amb el públic, improvise i faig coses més cabareteres.

 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dijous 12 de març del 2015
 
7)
 
Publicat en VilaWeb dijous 12 de març del 2015

El PP atorga a Lo Rat Penat el rang d'entitat consultiva de la Generalitat

L'entitat anticatalanista serà consultada en temes de llengua i cultura, malgrat el seu desprestigi científic i social

 
8)
 
Publicat en VilaWeb dijous 12 de març del 2015
 
9)
 
Publicat en El Punt Avui dijous 12 de març del 2015
 
Present i futur del valencià
 
Fa uns mesos es van fer públics els resultats del treball de fi de grau de Clara Miralles, del que vaig ser director. El treball descrivia, fent servir models matemàtics, la realitat actual del valencià. L'extrapolació del model cap al futur, ens dóna unes previsions poc optimistes pel que fa a l'ús de la nostra llengua en les properes dècades.

És aquest un terreny en què tothom opina, però les opinions, al cap i a la fi, estan fonamentades en la nostra experiència quotidiana i, per tant, esbiaixades. Però, com científic, no puc més que posar en dubte totes les opinions respecte a l'ús i al futur del valencià. Sembla cert que el valencià en l'àmbit cultural està més viu que mai: tenim més grups de música en valencià que mai, més escriptors que mai i s'estudia en valencià més que mai. Ara bé, per evitar caure en el parany de les opinions o les percepcions personals el millor és anar a les dades, que són fredes i parlen soles. Així, amb dades de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i d'enquestes realitzades per la mateixa Generalitat Valenciana, hem pogut comprovar que l'ús de la llengua està en clar retrocés.

Per altra banda, fa temps que la física ha ficat el cap a les ciències socials i hi ha models que descriuen situacions complexes com el creixement de les ciutats o la difusió d'idees en les societats, entre molts d'altres. Aquests models estan evidentment sotmesos a dificultats serioses en tractar d'explicar sistemes tan complexos. Tot i que també es pot dir que tenen la seua dosi d'èxit.

Al seu treball de fi de grau, amb les limitacions que pot tenir un treball com aquest (amb poc temps per realitzar-lo), Clara Miralles va estudiar dos models existents de dinàmica de competència entre dues llengües: un que havia estat aplicat amb cert èxit a la dinàmica de mort lingüística en casos tan clars com el del gal·lès front a l'anglès (model Abrams-Strogatz), i un altre en què es té en compte l'existència d'una població bilingüe en el cas de llengües semblants que havia estat aplicat al cas gallec-castellà (model Paredes-Mira). Amb les poques dades de què disposem, l'autora del treball hi va ajustar els models per obtenir-ne els números que controlen l'evolució del sistema estudiat dintre del marc d'aquests models. Per tant, qualsevol extrapolació del model resulta arriscada perquè es fan servir models que no estan pensats per al cas del valencià i perquè tenim poques dades.

Açò tampoc no significa que els models siguen erronis, sinó que per declarar-los vàlids caldria confrontar-los amb una major riquesa de dades. Les dades diuen que la tendència és la d'un retrocés clar en l'ús i per concloure això no cal ni tan sols aplicar un model matemàtic:El percentatge de parlants habituals de valencià d'ací a trenta anys pot ser efectivament el 10% o fins i tot menor. Evidentment, les conclusions polítiques hi són: Un dels paràmetres present a tots els models és el que es fa servir per quantificar el prestigi que una llengua té, com n'és d'atractiva per als parlants. I això depèn, sense cap mena de dubte, de les polítiques que s'hi facen. Un canvi en aquestes polítiques afavoriria un canvi en l'evolució de l'ús amb el temps que les dades permeten albirar.

 
10)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dijous 12 de març del 2015
 
 
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit la reunió del ple del Consell Social de la Llengua Catalana, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa i del president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros. A la reunió, el Ple ha aprovat els dictàmens dels informes de política lingüística de 2011 i 2012 i ha valorat l'Informe de política lingüística de 2013 i els principals resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics a la població (EULP 2013), que posen de manifest els avenços en el coneixement i ús del català, tot i el context marcat per una elevada proporció de població immigrada, i unes polítiques estatals desfavorables a la normalització del català.
 
Les dades de l'EULP reflecteixen que a Catalunya la majoria de la població de 15 anys o més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en les proporcions següents: entendre (94,3%), saber parlar (80,4%), llegir (82,4%) i escriure (60,4%). Pel que fa a l'evolució dels usos lingüístics, gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment i hi ha més de 600.000 persones que tenen el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa.
 
El ple ha tractat el IV Informe sobre la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, elaborat per la DGPL, a instàncies del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de l'Estat, que va ser presentat l'octubre de 2013 directament al Comitè d'Experts del Consell d'Europa; i el document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013, que recull les accions i la legislació de l'Estat adverses a la llengua i que l'Estat no va incloure en l'informe final. Aquests documents són consultables, la Generalitat ha elaborat que també s'ha traduït a l'anglès i és consultable al portal Llengua catalana.
 
Al ple també han estat presentades les agendes i les principals accions de política lingüística per al 2015.
 
Finalment s'ha presentat al Consell la proposta de constituir un consell territorial de la llengua catalana, com un marc de relacions estables per al conjunt dels set territoris, per aprofundir en la cooperació i amb la voluntat de disposar d'un espai d'intercanvi i seguiment de la situació de la llengua pròpia.
 
El Consell Social de la Llengua Catalana és òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els vocals que l'integren són representants d'organismes i entitats com l'Associació Catalana de Municipis; Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; col·legis professionals; sindicats i organitzacions empresarials entre d'altres. També l'integren a títol personal experts en diversos camps de reconeguda trajectòria.
 
 
11)
 
 
 
Teresa Tort
 
 
12)
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací