InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 1141 (dilluns 23/03/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Jardí amb gos.
 
 
 
 
 
6) Associació Cultural Jaume I - Coses de la llengua
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
Pau Vidal
 

Jardí amb gos

 

Exemple d'Ús: «Cuidado

Ús correcte: «Alerta/compte/ep

Explicació: I per tant també «Alerta amb la pluja!», «Compte amb el sot!», «Ep, no badem!» i similars.

 

 
 

El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, es complauen a convidar-vos a la sessió en memòria de Modest Prats i Domingo (1936-2014). Conduirà l'acte Josep M. Nadal, membre de la Secció Filològica de l'IEC i professor de la Universitat de Girona.

La sessió se celebrarà el dimarts 24 de març, a les 12.30 hores, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

Programa de la sessió

Obertura a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'IEC

Josep M. Nadal (membre de la Secció Filològica de l'IEC i professor de la Universitat de Girona)

Modest Prats, l'amic

Francesc Feliu (professor de la Universitat de Girona)

Modest Prats i la llengua catalana

Lluís Homar (actor)

Lectura del poema «Valle d'Orcia», de Narcís Comadira*

Narcís Comadira (poeta i pintor)

Modest Prats, ‘amicus atque magister'

Mariàngela Vilallonga (vicepresidenta de la Secció Filològica de l'IEC i professora de la Universitat de Girona)

Lectura d'un fragment de l'última lliçó de Modest Prats: La Paraula i les paraules

Xavier Folch (editor)

Un llibre: ‘Homilies de Medinyà'

Lluís Homar (actor)

Lectura d'un fragment de Fedra de Jean Racine traduïda per Modest Prats

Josep Maria Fonalleras (escriptor)

«Oració de les mans», poema de Modest Prats

Cloenda a càrrec de Joandomènec Ros, president de l'IEC

*Narcís Comadira, Lent, Barcelona, Edicions 62, 2012, p. 60-62

 
3)
 
 
 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 7 de març del 2015

El jutge, els catalans magribins de Vic i la dona africana

El cas de Juan García, de Cadis, que ho va demanar tot en castellà
 
Vic. Jutjat número 5. Edifici d'una altra època. Color natilla. Totxo vist per les vores. Portes magrana. Vidres fumats. S'obre la porta de patac. El noi surt amb braços de no han anat bé les coses. Jaqueta de pell negra. Mocador palestí. Cap plantat de rissos. Un advocat osonenc em fa l'observació: els catalans de famílies magribines s'expressen en català davant els jutges. Esclar, nascuts o escolaritzats aquí. Però és que fins i tot li diuen al jutge: “Parla'm en català!” Els jutges al·lucinen. També Cristina Baulenas, però al revés. Advocada. 25 de febrer. Judici de modificació de mesures de divorci. El secretari judicial surt: se suspèn el judici. Per què? La documentació presentada està en català. El nou jutge del número 5, Juan García, acaba d'aterrar de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) i no entén el català. Tic-tac. Opcions per a una nova data: que tradueixi ella el text al castellà. S'hi nega. Recurs. “Com pot ser això? Mai ens hi havíem trobat. No crec que hàgim de canviar la nostra llengua. La llei ens empara”, diu Baulenas. A veure, fullegem. Efectivament. Article 231 de la llei orgànica del poder judicial. Els documents es poden presentar en català. A més hi ha serveis de traducció a disposició dels jutges. Però setmana de judicis suspesos. Requeriment de documentació en castellà. Un altre advocat també s'hi troba. Canvia d'ofici i es posa a traduir al castellà. És una solució per agilitzar, per no allargar la data del judici. Laura a la ciutat dels Sants desperta de sobte.

Juan García sembla que ho entén

Vic pacífic. Mai problemes amb la llengua als jutjats. Algun de puntual, però res. No això. Les alarmes toga s'encenen i les queixes arriben al Col·legi d'Advocats de Vic. Aquesta setmana el degà del Col·legi, Antoni Molas; el jutge degà de Vic, José Luis Gómez, i el jutge Juan García es reuneixen. “Es desfan malentesos, reunió cordial”, diu Molas. Sembla que el jutge ho ha entès. La llei, i que algú s'hagi sentit ofès. Presumiblement tot solucionat. Ho veurà el 20 d'abril la Cristina Baulenas. Nova data de judici. El jutge hauria d'haver traduït els textos, si així ho creu, perquè no entén el català.

L'advocat de Vic Jordi Flores tot ho fa en català. També s'hi ha trobat. Judici suspès i requeriment de traducció. No ho fa. I espera que el jutge faci servir els serveis de traducció. El fet puntual té, però, un altre rerefons, per a ell. La majoria de jutges vénen de la resta de l'Estat. Catalunya no té cultura funcionarial i pocs catalans opten a ser jutges. Sí, passen per l'Escola Judicial de Barcelona, però surten i aterren a qualsevol punt del país. La Catalunya que no és ciutat. Primer xoc cultural. Però també hi ha més. Fem divan.

El poder simbòlic

Ho apunta un altre advocat: fins i tot lletrats que poden ser molt catalanistes canvien de llengua durant un judici si el jutge parla en castellà. El poder simbòlic. I el poder real d'aquests catalans d'origen magribí descol·locant els jutges parlant català. Més sobredosi de realitat global. M'ho apunta un nou advocat de la ciutat. Ha passat aquesta setmana. El jutge del número 5 de Vic. Davant una dona d'origen africà que només sap parlar una mica d'anglès. I el jutge parlant i traduint l'anglès sense problemes.

5)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 4 de març del 2015

"Llegir per parlar, llegir per aprendre" incrementa amb 19 noves activitats el programa 'Llegiu i parleu'

Amb la denominació “Llegir per parlar, llegir per aprendre”, el Departament de Cultura ha editat una publicació en línia destinada a practicar i aprendre la llengua catalana de la població adulta a l'entorn de la lectura. Es tracta de material de suport del programa Voluntariat per la llengua, de clubs de lectura i de les classes de llengua, entre d'altres, i que, amb 19 noves activitats, amplien les iniciatives que ja utilitzen tots els centres de normalització lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
 
6)
 
Publicat en indirecte.cat diumenge 8 de març del 2015
 
 

Associació Cultural Jaume I

 
La puresa de la nostra llengua passa per moments delicats i molt perillosos per al seu manteniment, i no només la puresa, també passa per moments molt delicats, i probablement més i tot, el seu prestigi I sobretot el seu ús quotidià i públic. En un escrit anterior alertàvem del perill i el desprestigi que representa que un catalanoparlant s' adrece en un altra llengua a una persona pel fet de no conèixer-la i per un fals i equivocat sentit de l'educació.

Degut a aquest erroni “sentit de l'educació” (ja que hi ha moltes formules per eludir el problema) i al no conferir-li al nostre parlar diguem-li la categoria de llengua culta i prioritària , hem perdut moltes paraules i expressions (i que hem deixat morir) bé per desídia o per esnob. O també per la força espanyolitzadora dels mitjans de comunicació. I per què no?

Cada vegada s'utilitza més la paraula “madera”, i menys la paraula “fusta”. O “cristal” en compte de “vidre”. O “yema” en compte de “rovell”, I és per això que, deixant morint les paraules, anem empobrint la nostra llengua. Això mateix pot passar-li a la nostra manera de ser, si continuem perdent o oblidant paraules i expressions que eren ben vives fa només uns anys.

Avui en dia gràcies a l'esforç de moltes persones i també a la sensibilitat d'uns altres, podem conservar expressions i mots tan nostres com algeps, aljub, almàssera, anar a per llana i tornar esquilat, no veure's la gepa, no vores de proa a popa, astorar, barcella, batre, catret, cisar, enviscar, fer dissabte, gínjol, llamborda, mall, maror, melsa, pastera, pinta, porró, quiquereta, rastell, rovell, solc, somera, tanda, trencall, ullal, tresmall .

I tantes i tantes paraules i expressions que deien, no cal córrer molt, els nostres avant passats i nosaltres mateixos.

Però tot això pot canviar si veritablement trobem uns governants o unes institucions mes sensibles a tot lo nostre.

 

 
7)
 
Publicat en El Punt Avui dimecres 11 de març del 2015
 
 
 
8)
 

Expulsat del consolat espanyol a Brussel·les per un escrit en català

Van denegar la tramitació d'un document a un veí de Sabadell resident a Brussel·les, perquè era escrit en català

 
 
9)
 
 
 
 
10)
 
Publicat en el blog  Esperanto.cat dimarts 10 de març del 2015
 
 
 
11)
 
 
 
12)
 
Publicat en DIARI DE GIRONA diumenge 8 de març del 2015
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací