InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 1139 (dimecres 18/03/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Parlant de criatures.
 
2) Eugeni S. Reig - Degeneració lingüística
 
 
4) “Jo sóc VxL. I tu?”, el nou concurs de vídeos per recollir testimonis dels voluntaris per la llengua

 
 
6) Griselda Oliver i Alabau - De mestretites, Catalunya n'és plena
 
 
8) Adrià Sàbat Galceran - La salut de la llengua. Consideracions
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal

Parlant de criatures

 

Exemple d'Ús: «Doncs el meu em fa cada rabieta que de vegades l'escanyaria.»

Ús correcte: «…fa unes rebequeries que de vegades l'escanyaria.»

Explicació: Ídem amb pataleta, que també es tradueix per rebequeria. En realitat pataleta, que ve de pata, correspon a espeternecs, ‘moviments violents de cames per defensar-se

(o, en el cas dels nens, protestar)'. Però això ja és per a nota.

 
 
2)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimarts 3 de març del 2015

Degeneració lingüística

Eugeni S. Reig
 
 
3)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 4 de març del 2015

Per què els nostres fills diran coses que nosaltres no hem dit mai?

Bernat Puigtobella
 
 
4)
 
“Jo sóc VxL. I tu?”, el nou concurs de vídeos per recollir testimonis dels voluntaris per la llengua

 

El Consorci per a la Normalització i la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura impulsen el concurs de vídeos “Jo sóc VxL. I tu?”, que s'obre la participació a través de les xarxes socials. Aquesta és una iniciativa que pretén recollir testimonis dels voluntaris que participen o han participat en el programa Voluntariat per la llengua. El concurs es complementarà amb un altre de posterior que recollirà les experiències dels aprenents.
 
El concurs, que té el patrocini de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT) i del TR3SC, té per objectiu donar a conèixer el punt de vista del voluntari pel que fa a la seva experiència al VxL, reconèixer i fer visible la tasca que fan els voluntaris, promoure una reflexió sobre els valors del programa i crear una col·lecció de vídeos que recullin experiències dels voluntaris.
 
Per poder-hi participar cal haver pres part en algun moment en el programa Voluntariat per la llengua com a voluntari, enregistrar un vídeo d'un mínim de 30 segons i un màxim de 60, publicar- lo a través de YouTube o Vimeo i compartir- lo a Twitter mencionant @vxlcat i amb l'etiqueta # josócVxL o bé publicar-lo a la pestanya # josócVxL de la pàgina de Facebook de VxL.
 
El jurat valorarà l'originalitat, la creativitat, el missatge, la qualitat lingüística i audiovisual, la capacitat de síntesi i de transmetre els valors del programa. També es podrà tenir en compte l'èxit que hagi tingut el vídeo a les xarxes socials.
 
 
http://vxl.cat/josocvxl
 
 
Font: Direcció General de Política Lingüística
 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 4 de març del 2015
http://www.levante-emv.com/opinion/2015/03/05/joan-fuster-joan-f-mira/1234018.html
 
Joan Fuster, Joan F. Mira i Josep Gifreu

 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dijous 5 de març del 2015
http://www.nuvol.com/noticies/de-mestretites-catalunya-nes-ple/

De mestretites, Catalunya n'és plena

Griselda Oliver i Alabau
 
 
7)
 
Publicat en elSingular.cat divendres 6 de març del 2015
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/03/el_catala_i_la_justicia_106845.php
 
 
"Laporta no ha pogut declarar en català, cosa sorprenent després de més de tres dècades de democràcia"
 
L'expresident del Barça Joan Laporta no ha pogut declarar en català al jutjat, on compareixia com a testimoni, perquè un dels advocats no entenia l'idioma del país i el jutge no havia previst un traductor. Laporta es va negar a declarar si no ho podia fer en català, i el jutge li va dir que o bé ho feia en espanyol, o bé hauria de tornar un altre dia quan hi hagués l'intèrpret. Tot plegat és sorprenent, després de més de tres dècades de democràcia. El problema té una causa profunda, i és que el poder judicial és l'únic dels tres que no ha estat traspassat a la Generalitat, i que segueix estant centralitzat. La Generalitat només s'encarrega de les instal·lacions, el paper i els bolígrafs. Tota la resta està controlat des de l'Estat, ja sigui a través del ministeri de Justícia o del Consell General del Poder Judicial, que tenen aquí les seves delegacions. La disfunció que representa aquest model arriba a l'esperpent, i mostra de forma crua com veu l'Estat la realitat catalana, sense gaire consideració. Amb la reforma de l'Estatut es va intentar la creació d'un incipient poder judicial català, però va ser el primer que van tombar el PSOE i el PP. La Justícia és el rovell de l'ou de l'Estat, o almenys així ells ho entenen.
 
8)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dilluns 9 de març del 2015
http://www.nuvol.com/opinio/el-cas-de-la-salut-de-la-llengua/

La salut de la llengua. Consideracions

Adrià Sàbat Galceran
 
 
9)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya divendres 20 de febrer del 2015
http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Ja-esta-disponible-Cinema-CAT-la-primera-app-de-cinema-en-catala-amb-dades-obertes-del-Departament-de-Cultura

Ja està disponible Cinema CAT, la primera app de cinema en català amb dades obertes del Departament de Cultura

Ja està disponible a Google Play i Apple Store la primera aplicació desenvolupada a partir de les dades obertes del portal de cinema en català de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Es tracta de l'aplicació Cinema CAT, desenvolupada per l'empresa Imobils, que ofereix informació sobre les pel·lícules en cartellera en català, tant si són en versió original com doblades o subtitulades. L'app també permet veure en quins cinemes s'exhibeixen i fer cerques.

L'aplicació ha estat creada només una setmana després que la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura hagi posat a disposició de la ciutadania dades obertes sobre cinema en català amb l'objectiu de fomentar l'ús i la reutilització de la informació. Aquestes dades, disponibles en format XML i actualitzades diàriament, es poden utilitzar d'acord amb les indicacions d'ús establertes per la Generalitat, però sense restriccions de drets d'autor, copyright, patents o altres mecanismes de control.

L'obertura de dades de cinema en català s'inscriu en la política de difusió del cinema en català, sigui en versió doblada, subtitulada al català o original catalana, que impulsa la Direcció Generalde Política Lingüística. El portal de cinema en català, renovat recentment, i el compte Twitter @cat_cine són altres actuacions destacades d'aquest àmbit d'acció.

Android

iOS

 

10)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya divendres 27 de febrer del 2015
http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/182.233-persones-de-lambit-territorial-del-Penedes-que-actualment-saben-parlar-catala-no-el-tenien-com-a-llengua-inicial
 
182.233 persones de l'àmbit territorial del Penedès que actualment saben parlar català no el tenien com a llengua inicial
 
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) presenta els principals resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP), en l'àmbit del Penedès, aquest divendres, 27 de febrer, a les 12 del migdia, al Centre Cívic La Geltrú de Vilanova i la Geltrú. Aquests resultats es basen en 600 enquestes que es van passar a tot el territori del Penedès durant el 2013. La presentació l'organitzen la DGPL i el Consorci per a la Normalització Lingüística, per mitjà del CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, i és oberta a tothom.

L'EULP recull per primera vegada dades amb significació estadística de l'àmbit territorial del Penedès. L'enquesta té per objectiu conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües en els espais de relació personal de la població de 15 o més anys, i té especial interès a recollir dades sobre la situació del català.

Les primeres edicions de l'EULP, que es van fer el 2003 i el 2008, recollien dades dels àmbits territorials vigents en el moment de fer el treball de camp. La creació l'any 2010 de l'àmbit territorial Penedès fa que a l'enquesta de 2013 se'n recullin les dades.

Pel que fa al coneixement del català, el 93,9% de la població entén el català, el 82% el sap parlar i el 83,2% el sap llegir. Les proporcions són molt similars al conjunt de Catalunya. L'habilitat d'escriure és del 62,8 %, 2,4 punts més alta que la mitjana de Catalunya.

A l'àmbit territorial del Penedès hi ha 182.233 que actualment saben parlar català i no el tenien com a llengua inicial, és a dir, com a primera llengua que van parlar. En el cas de Catalunya, la xifra és de 3 milions.

Les persones que tenen el català com a llengua habitual i sobretot d'identificació superen els que la tenen com a llengua inicial. El 38,1% de la població té el català com a llengua d'identificació, això suposa 6,1 punts per sobre dels qui la tenen com a primera llengua. Així, doncs, a l'àmbit Penedès hi ha 38.000 persones que tenen el català, sol o compartit amb el castellà, com a llengua d'identificació quan aquesta no era la seva llengua inicial.

El percentatge d'ús del català com a llengua habitual al Penedès és del 35,5%, el 8% d'ambdues llengües oficials i el 49,6% del castellà. En aquest cas estaria per sota la mitjana de Catalunya. Pel que fa a la resta d'àmbits territorials, els percentatges són els següents: Terres de l'Ebre, 73,8%; Comarques Centrals, 63%; Ponent, 61,9%; Alt Pirineu i Aran, 61,3%; Comarques Gironines, 51,5%; Camp de Tarragona, 38,6 %, i el Metropolità de Barcelona, 27,8%.

Pel que fa a l'ús del català en els 7 àmbits de consum i serveis analitzats, els ciutadans utilitzen més el català que el castellà en quatre d'ells: administració local (50,5 %), administració de la Generalitat (46,7%), entitats financeres (45,2%) i petit comerç (42,5%).

Principals resultats

Presentació dels resultats

 

11)
 
http://blogs.iec.cat/observatori/2015/03/06/revista-llengua-literatura-nou-numero/
 
Nou número de la revista "Llengua i literatura"
 
 
12)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 7 de març del 2015
http://www.ara.cat/societat/ciutada-castella-Traduccions-idiomes-Catalunya_0_1316268426.html

Un jutge no pot obligar un ciutadà a parlar en castellà

Arran del cas Laporta, els juristes diuen que la gent desconeix els seus drets als tribunals
 
Tinc tot el dret a declarar en català, que és la meva llengua i la llengua pròpia d'aquest país”. Així es va expressar dilluns passat l'expresident del Barça Joan Laporta quan un jutge de Barcelona li va demanar que parlés en castellà perquè una de les parts assegurava que no entenia el català. De fet, el jutge va voler ajornar la declaració per buscar un intèrpret, però finalment l'altra part va acabar acceptant el català.

Aquesta escena no és un fet aïllat, però en tractar-se d'un judici mediàtic es va fer pública en diversos mitjans i ha reobert el debat sobre l'ús del català a la justícia i ha creat confusió sobre els drets dels ciutadans a l'hora d'expressar-se en una llengua o una altra. “A Catalunya, per declarar en català no s'ha de fer cap actuació prèvia ni demanar res. Tots els testimonis tenen dret a adreçar-se al tribunal i a parlar en català en qualsevol tipus de procediment”, explica Maria Josep Feliu, secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia de la conselleria. En cas que a la sala hi hagi una persona que no entén el català, si es genera indefensió, el jutge pot demanar al testimoni que canviï la llengua per deferència i, en cas que s'hi negui, que té tot el dret a fer-ho, qualsevol persona pot fer d'intèrpret. “La llei ho deixa molt clar: en el cas de les llengües pròpies qualsevol persona que la conegui pot ser habilitada com a intèrpret previ jurament o promesa”, recorda Feliu. En el cas de jutges, fiscals, secretaris i funcionaris de l'administració de justícia, podran usar el català si es confirma que algú pateix indefensió per desconeixement.

El cert, però, és que l'ús del català a la justícia és minoritari i ha disminuït en els últims anys: només un 12,4% de les sentències de l'any 2013 es van fer en català (un 12,37% l'any passat, segons dades provisionals de la conselleria de Justícia). El 2009 eren un 16%. “És clau que la gent conegui els seus drets i que els faci valer, i això passa pel fet que no pot haver-hi cap discriminació per raó per la llengua”, explica Mireia Casals, presidenta de l'Associació de Juristes per la Llengua. Avisa que, en cas que els drets no es respectin, hi ha moltes entitats que treballen per ajudar en aquest sentit: a l'associació reben una quinzena de queixes a l'any, moltes de les quals després que apareguin a la premsa notícies que parlen de la problemàtica.

Responsabilitat de tots

Des del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), la lletrada Eva Pous, de la comissió de relacions amb l'administració i la justícia, explica que no reben queixes en relació a problemes amb l'idioma. Destaca, però, que cal la complicitat dels advocats per fomentar l'ús de la llengua. “Tenim jutges de tot Espanya i a vegades per comoditat fem els escrits directament en castellà. Només t'hi adreces en català si coneixes el jutge”, diu. Explica que als passadissos es parla molt català, però, a l'hora d'escriure, es passa al castellà, potser perquè la majoria ha estudiat la terminologia en aquest idioma. “No hem evolucionat en 30 anys”, diu Casals.

“La situació evidentment no és òptima, malgrat els esforços que estem fent”, lamenta Maria Josep Feliu, que explica que la conselleria ha elaborat un manual de bones pràctiques treballat amb els jutges, a part de molts cursos per a funcionaris i professionals que intervenen en la justícia, com advocats, procuradors, notaris i registradors.

Tots els experts coincideixen que un dels motius del poc ús del català a la justícia és el poc coneixement de la llengua de molts dels agents implicats (la majoria de jutges, fiscals i secretaris no són catalans, perquè a Catalunya no hi ha tanta tradició de fer oposicions) . El Congrés debatrà el dia 10 una proposta de la conselleria de Justícia i el Parlament per modificar la llei orgànica del poder judicial perquè el català no sigui un mèrit per als funcionaris, jutges, secretaris i fiscals que vinguin a treballar a Catalunya, sinó un requisit obligatori. “És una administració en què hi ha molta mobilitat i molta gent de fora de Catalunya”, recorda Feliu, que és jutge i va ser degana a Barcelona. “El fet que es pugui venir a treballar sense conèixer el català ni el dret civil català fa que hi hagi problemes”, diu Casals. Feliu subratlla un altre problema: l'Estat és qui fa els concursos de trasllat de funcionaris. Molts accedeixen a Catalunya perquè hi ha moltes vacants, però amb la idea que sigui temporal. “Vénen sense cap interès per aprendre la llengua perquè la seva idea és tornar a marxar”, lamenta.

Tant Feliu com Casals apunten que hi ha molts factors que dificulten progressar en l'ús del català; alguns de base. “Quan estudies per jutge, fiscal o secretari fas els exàmens a Madrid, en castellà. Per tant, estudies la terminologia en aquesta llengua, no tens més opcions”, diu Feliu. Juristes per la Llengua fa, des de fa més de 10 anys, campanyes per fomentar l'ús del català. De fet, la seva presidenta explica que són favorables a una política de discriminació positiva, ja que quan s'ha aplicat algun pla de normalització lingüística “és quan s'ha incrementat l'ús del català”. Lamenten que, per exemple, les traduccions del Butlletí Oficial de l'Estat i de les modificacions dels codis tardin tant a arribar, un fet que suposa que els professionals que volen treballar en català hagin de fer un “esforç”. “Si puc viure plenament en català en qualsevol àmbit de la meva vida, per què no és així en l'àmbit de la justícia?”, es pregunta.

Traduccions en 62 idiomes a Catalunya

Als jutjats catalans s'utilitzen un total de 62 llengües diferents. De fet, durant l'any 2014 es van fer més de 32.000 traduccions i interpretacions (incloent-hi també el català). Justícia ofereix aquest servei a través d'una empresa, que subministra els intèrprets tant a petició prèvia -del mateix jutjat o un lletrat, quan sap que la persona no parla ni català ni castellà- com en servei de guàrdia quan, per sorpresa, els jutjats es troben amb algú que no coneix els idiomes.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací