InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 1138 (dimarts 17/03/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Qüestió de vés a saber.
 
2) Sumari del núm. 90 de la revista Llengua Nacional
 
3) Bases del VIII Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats
 
4) Barberá defèn l'existència de “caloret”
 
5) Amàlia Garrigós - València-Groenlàndia
 
 
 
 
 
 
 
12) Convocat nou premi Belibasta de narrativa d'aventures
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal

Qüestió de vés a saber

 

Exemple d'Ús: «Cari/Carinyo, quina pel·li vols veure, tu?»

Ús correcte: «Reina/xata/amor/amor meu, quina pel·li vols…?»

Explicació: Cada llengua té els seus propis recursos expressius i, per més que ho dissimuli, cari és una forma espúria (i de gust més aviat dubtós).

 
 
2)
 
Sumari del núm. 90 de la revista Llengua Nacional
 
(1r trimestre del 2015)
 

editorial

• Un senyor de Barcelona...

 

sociolingüística

• Obrint portes. Abel Carretero Ernesto

• La llengua és l'ànima de la nació. Pere Ortís

• Filibusterisme historicista.... Andreu Salom i Mir

• Educar l'autoestima. Bernat Joan i Marí

• Una bíblia independentista. Marcel Fité

 

lèxic

• «Incisions» i altres mots tallants. Antoni Llull Martí

• L'estaca, l'etiqueta i els tiquets. Antoni Llull Martí

• Els mesos de l'any. Eugeni S. Reig

• «El castellà s'encomana»... i tant! Roser Latorre i Gaia

• Escoltar i sentir. David Casellas

• Perquè i per què. Albert Jané

• La ultratomba i l'ultrason. Albert Jané

 

sintaxi

• Errors freqüents amb «fins» i «fins a» davant d'infinitiu. Carles Riera

• Relatius i interrogatius defectuosos. Josep Ruaix i Vinyet

 

amics i mestres

• Pompeu Fabra al Montseny. Albert Jané

• Joaquim Torres Pla. Sociolingüista andorrà. David Pagès i Cassú

• Francesc Vallverdú i Canes. Joaquim Torres-Pla

 

bibliografia

• Aportacions a l'estudi de la filologia. Mar Batlle

• Ambaixador de Catalunya a Alemanya. R. Puig Coromines

• Notable aportació a un tema gramatical. Josep Ruaix i Vinyet

• Material d'interès lingüístic i etnogràfic. Josep Ruaix i Vinyet

• Comarques lleidatanes. Maria del Pla

• Disputa de l'ase. R. Puig Coromines

• Personatges convertits en paraules. Francesc Solà

• L'imperi de la llengua comuna. Quim Gibert

• Els pobles oblidats. Marcel Fité

• Literatura infantil. Josep Espunyes

 

 
3)

Bases del VIII Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats

 
 
El diari ARA i l'Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, amb la finalitat de mantenir viu el record de l'Helena, enamorada del món dels llibres des de tots els angles (lectora obstinada, periodista de cròniques culturals, llibretera, bibliotecària, autora de ressenyes, correctora, escriptora novella i narradora de contes), i d'encomanar el seu gust per la lectura i la ficció literària tant en el vessant escrit com en el de la transmissió oral, convoca el VIII Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats d'acord amb les bases següents:
 

1. PARTICIPANTS

Hi podran optar al tots els treballs consistents en narracions curtes o reculls de contes inèdits, originals i escrits en llengua catalana, que tinguin, en conjunt, una extensió d'entre 10 i 20 fulls que continguin com a mínim 21000 caràcters, espais inclosos, i que no hagin estat premiats en altres concursos.

L'autoria pot ser individual o col·lectiva i cada autor podrà presentar només una obra. No podran participar en aquest concurs les persones que ja hagin obtingut el Premi Helena Jubany en anys anteriors. El fet de participar-hi implica la total acceptació d'aquestes bases.

2. LES OBRES

Les obres presentades han d'anar adreçades a un públic que tingui de 12 a 99 anys.

3. EL PREMI

El premi consistirà en 3.000 euros i la publicació de l'obra amb el diari ARA.

4. PRESENTACIÓ D'ORIGINALS

Els originals es presentaran en cinc còpies, mecanografiats en fulls DIN A4 escrits per una sola cara, a doble espai, amb lletra tipus Times New Roman de cos 12 i degudament relligats. Fóra bo que se'n presentés també una versió oral enregistrada en un DVD o en MP3 (la veu pot ser la de l'autor o la d'una altra persona).

Les obres hauran de tenir títol i aniran signades amb pseudònim. S'hauran de presentar acompanyades d'una plica amb el títol; a dins hi haurà: a) el nom i cognoms de l'autor; b) el NIF o el número del passaport, o el de qualsevol altre document identificatiu; c) l'adreça postal i l'electrònica; i d) el telèfon.

Els treballs hauran de ser tramesos a Les Esmandies Casal de Barri, ronda d'O'Donnell 94, 08302-Mataró, amb la referència “VIII Premi Helena Jubany”. També se n'ha d'enviar una còpia en format digital, en versió Open Office o Microsoft Word, a l'adreça electrònica següent: helena@jubany.cat.

El termini d'admissió dels treballs es clourà el dia 1 d'octubre de 2015.

5. EL JURAT

El jurat estarà format per Elvira Carrió, directora de l'IB Pla d'en Boet, Esteve Guardiola, llibreter i narrador oral, Llorenç Soldevila, professor de la Universitat de Vic, Lluïsa Esteve, bibliotecària i professora, Montse Maestre, guanyadora del VII Premi Helena Jubany, Núria Ribas, directora de la biblioteca de Sentmenat, Roser Ros, presidenta de Tantàgora, Roser Trilla, professora de llengua i literatura de l'IB A. Satorras, i Joan Jubany, que actuarà de secretari amb veu però sense vot.

A l'hora d'emetre el veredicte, el jurat tindrà en compte la qualitat literària de les obres presentades i el fet que tinguin característiques tals que les facin adequades per ser transmeses oralment.

El premi i la dotació és indivisible i el veredicte és inapel·lable. El jurat podrà declarar desert el premi si considera que cap de les obres presentades no n'és mereixedora. També té la facultat d'interpretar aquestes bases i de suplir-ne les llacunes com cregui convenient.

6. LLIURAMENT DEL PREMI

El lliurament del premi es farà el dia 2 de desembre de 2015 al lloc i hora que es faran públics oportunament.

El guanyador es compromet a assistir a l'acte de lliurament del premi. Davant la impossibilitat d'assistir-hi personalment, podrà delegar, per escrit, la seva representació en una altra persona.

7. PUBLICACIÓ DE L'OBRA

L'atorgament del premi implica: a) que l'obra serà publicada amb el diari ARA el dia i en la forma que l'ARA estimi oportú i distribuïda gratuïtament; b) que la dotació de l'obra és a compte dels drets d'autor; c) que en cas de dur-se a terme una publicació a part de la que farà el diari ARA, l'autor guardonat s'obliga a subscriure el contracte o contractes d'edició, de cessió de drets d'explotació sobre l'obra premiada i tots els documents que calgui per formalitzar oportunament les cessions.

8. RETORN D'ORIGINALS

Els originals no premiats es podran recollir, havent avisat amb anterioritat, a Les Esmandies Casal de Barri de Mataró en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la data de lliurament del premi. Un cop transcorregut aquest termini, l'organització entendrà que els autors hi renuncien i els destruirà. Els autors que vulguin rebre els exemplars per correu hauran d'assumir les despeses d'enviament.

Mataró, 27 febrer de 2015

Més informació: http://helena.jubany.cat/associacio/

 

4)
 
Publicat en El Punt Avui dimarts 3 de març del 2015

Barberá defèn l'existència de “caloret”

L'alcaldessa de València insta a revisar a diccionaris i textos legals per a comprovar-ho

Considera “exagerada i desproporcionada” la polèmica que es va produir després del seu discurs de la Crida

L'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha defés aquest dimarts que la paraula “caloret” que va usar durant la seua intervenció en la Crida existeix i ha instat a revisar diccionaris i alguns textos legals per a comprovar-ho. Així mateix, ha considerat “exagerada i desproporcionada” la polèmica que es va produir després del seu discurs.

“Caloret existeix. La paraula és que existeix. Si aneu al diccionari i determinats textos legals caloret existeix. Així que no sé qui s'ha passat de llest”, ha indicat la primera edil respecte a l'ús que va fer d'aquest terme. La responsable municipal s'ha referit a aquest assumpte després de visitar la remodelació del Poliesportiu de la Rambleta, preguntada per l'opinió que li mereix que algú haja registrat la marca “caloret”.

“No tinc ni idea d'aquest tema. Algú m'ha dit que els drets els tinc jo i aquest és un tema del que si s'ocupa algú s'ocuparà la meua família. Jo no m'ocupe de res de tot això”. Així, Rita Barberá ha afegit que no té “ni idea” d'aquest afer i ha demanat que no se li faça “cap cas” perquè no ha entrat en aquest debat, ha exposat. D'altra banda, respecte a la polèmica oberta per l'ús de “caloret” ha declarat que li sembla “exagerada i desproporcionada”. No obstant això, ha assenyalat que “és evident és que en Falles els valencians són així, sorneguers” i que “li traiem punta a tot”.

 
5)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ diumenge 1 de març del 2015
http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/5040/valencia-groenlandia-per-amalia-garrigos
 
València-Groenlàndia
 
Amàlia Garrigós
 
 
6)
 
http://us10.campaign-archive1.com/?u=7cd8149438b3eb88893ce2987&id=b8288cb195&e=
 
Butlletí núm. 40 d'informació del TERMCAT
 
 
7)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 4 de març del 2015
http://www.ara.cat/cultura/Ferran-Requejo-membre-numerari-lIEC_0_1313868799.html

Ferran Requejo, nou membre numerari de l'IEC

El politòleg és catedràtic de la Pompeu Fabra i té una extensa obra sobre plurinacionalitat, federalisme i democràcia

El catedràtic de ciències Polítiques de la UPF i col·laborador de l'ARA, Ferran Requejo, ha estat escollit, pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans nou membre numerari. Amb ell, també han estat escollits Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de Lleida, Damià Pons, professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de les Illes Balears, i Antoni Furió, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de València.
 
Ferran Requejo és catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el Grup de Recerca en Teoria Política, i també el Grup de Recerca en Ciència Política. Bona part de la seva recerca ha estat vinculada al prestigiós European Consortium for Political Research (ECPR). A més de dirigir tesis doctorals, també encapçala diversos cursos de màster en aquest camp de coneixement. Requejo és autor d'un nombre extens de publicacions, moltes de les quals tracten sobre plurinacionalitat, federalisme i democràcia, com ara Federalism, Plurinationality and Democratic Constitutionalism, del 2012, i Political Liberalism and Plurinational Democracies, publicada l'any 2011. Actualment és membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
 
8)
 
 
Publicat en el diari ARA dimecres 4 de març del 2015
http://www.arabalears.cat/balears/Damia-Pons-IEC-membre_numerari_0_1314468835.html

Damià Pons, nou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans

El catedràtic de la UIB va ser escollit pel ple de la institució i s'incorporarà a la secció Historicoarqueològica

El ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha acordat incorporar el doctor Damià Pons, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, com a nou membre numerari de la secció Historicoarqueològica.

Pons és professor de l'àrea de Literatura Catalana Contemporània del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha publicat tres reculls de poemes i és autor de diversos volums d'estudis d'història cultural, d'història de la literatura, de crítica literària i d'anàlisi política i educativa. A més, també va ser diputat al Parlament de les Illes (1995-1999), conseller de Cultura i Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca (1995-1999) i conseller d'Educació i Cultura del Govern (1999-2003). Des de l'any 2008 és membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i també el responsable de la delegació de Palma de l'IEC.

 
9)
 
Publicat en el Quadern, suplement de cultura del diari EL PAÍS, dimecres 4 de març del 2015
http://cat.elpais.com/cat/2015/03/04/cultura/1425505337_175642.html

La gimnàstica del català

Una desena de divulgadors lingüístics proposen canvis en la normativa de la llengua

Conjunt d'exercicis corporals que tenen per objecte de desenvolupar la força, l'agilitat i la flexibilitat del cos”. Així defineix gimnàstica l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en el normatiu Diccionari general de la llengua catalana (DIEC). I “anar al gimnàs per no quedar encarcarada” és el que recomana a la llengua catalana l'escriptor, verbívor i membre de la Secció Filològica de l'IEC Màrius Serra. Amb tot, fer gimnàs és una activitat “d'ús restringit per a parlar col·loquial”, segons recull el portal ésAdir, llibre d'estil en línia de TV3 i Catalunya Ràdio que s'ha convertit en obra de referència no normativa i de consulta obligada per a tots els qui treballen amb la llengua.

“En cap cas és admissible la gimnàsia”, precisa l'ésAdir. Però no diu res de la gimnàstica revolucionària, de ressons llibertaris, que en certa manera és el que proposen una desena de divulgadors lingüístics al llibre Canvi d'agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (RBA-La Magrana), que ha coordinat Enric Gomà i surt avui a la venda. A banda de Gomà i el mateix Serra, hi escriuen Magí Camps, Ricard Fité Labaila, Agustí Mas Montroig, Rudolf Ortega, Albert Pla Nualart, Ernest Rusinés, Ramon Solsona i Pau Vidal. Tots ells són lingüistes, correctors o escriptors, amb experiència professional en mitjans de comunicació, i proposen, als capítols respectius, solucions concretes a conflictes o dubtes d'ús gramatical, ortogràfic o lèxic.La presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, Teresa Cabré, té notícia d'aquest llibre per Serra i Quadern, però en desconeix el contingut. Ella espera que no generi una polèmica com la que el 1992 va obrir el Grup d'Estudis Catalans amb El barco fantasma (Llibres de l'Índex), entre els partidaris d'un model basat en la llengua parlada (català light) i els lingüistes favorables a una llengua basada en la proposta de Pompeu Fabra (català heavy). I si no vol polèmiques és perquè l'IEC té “gairebé acabada” la nova gramàtica normativa que ha de substituir la de Fabra, original de 1918 i fixada el 1933. Cabré avança que l'obra ha de tancar-se entre l'estiu i la tardor per poder anar a impremta durant l'hivern i, finalment, sortir editada “per Sant Jordi del 2016”.

Conciliadora, Cabré admet que encara s'està “mig a temps de valorar” si part de la gimnàstica revolucionària proposada pels autors de Canvi d'agulles es pot incloure a la nova taula d'exercicis normatius de l'IEC.

De totes maneres, Cabré adverteix que la gramàtica normativa “serà complexa, adreçada als especialistes”. I diu que caldrà esperar una mica més per disposar d'una gramàtica essencial dirigida al gran públic, amb orientacions més precises i prescriptives. Com les que haurien d'orientar la resolució de conflictes normatius com el de per i per a. Precisament aquest és un dels embolics gramaticals que exaspera els autors de Canvi d'agulles. Però no només a ells.

És el cas de Neus Nogué, coordinadora de Lingüística Catalana de la Universitat de Barcelona, i que va refusar participar a Canvi d'agulles perquè no trobava encertada la idea abans que sortís la nova gramàtica de l'IEC. No obstant això, Nogué admet que a la normativa lingüística “li cal posar-se al dia”. I reconeix que és normal i enriquidor que “els professionals no acadèmics de la llengua” se'n preocupin i animin un debat que “cal normalitzar perquè periòdicament apareix”. I amb efectes que perduren, com recorda Nogué sobre la polèmica vaixell-barco: “Hi ha molts arguments filològics per admetre barco (el català accepta embarcació i embarcar-se), però si no es fa és perquè va quedar estigmatitzada com a bandera polèmica dels anys vuitanta”. També hi ha raons de realisme: Nogué explica que si tots els nens aprenen a l'escola a dir vaixell, “en plena adolescència pugen al barco i ja no el deixen”.

“Som aliats i companys del mateix vaixell i del mateix barco”, ironitza Serra, únic maquinista de Canvi d'agulles que és alhora acadèmic. També diu Gomà que “fer el català més proper i senzill, tot conservant-ne i potenciant-ne la riquesa i l'expressivitat, és un propòsit raonable” que no pretén “trepitjar cap ull de poll”. Però això està per veure, perquè així com tots els autors s'encomanen a Joan Solà com a mestre i referent de lingüista gens fonamentalista, alguns no s'estan de disparar amb bala contra Pompeu Fabra. Ernest Rusinés titlla d'obsoleta “la gramàtica de Fabra que encara avui és norma”. Gomà reitera que “l'obra de Fabra, tan impressionant i venerada, ha deixat la llengua aturada en el temps”. Esclerotitzada. D'aquí la necessitat de dur-la al gimnàs.

Però és Albert Pla Nualart qui va més lluny i culpa Fabra de la baixa forma del català. De fet, compara les “innovacions” de Fabra amb “un exercici d'aprenent de bruixot condemnat a empitjorar” la llengua. “Fabra, en algunes de les seves normes, defensa el català a què ell creu que hauríem arribat si la història (del segle XV ençà) hagués anat d'una altra manera i no pas el català a què hem arribat com a fruit de la història real”, sosté. Fité contemporitza i conclou que “la norma és indispensable” i que “un se l'ha de saber de dalt a baix per permetre's el luxe de transgredir-la”. El mateix sentencia Serra: “La Norma no pot morir verge. Altrament, s'extingiria l'espècie”.

Gomà aclareix que Canvi d'agulles no tracta “l'agonia hipotètica o millora continuada o revifalla de la mort del català”. I això que un dels seus autors, Pau Vidal, acaba de tornar a situar el debat també en aquestes coordenades a El bilingüisme mata (Pòrtic). Altres grans discussions inspiren els exercicis gimnàstics d'aquests deu autors. Una és la “idea generalitzada que el català és una llengua complicada”, segons explica Gomà. Magí Camps sosté que “no pot ser que l'ortografia d'una llengua moderna” que vol esdevenir referència de milions de parlants “es regeixi innecessàriament per normes recargolades i complexes”. Rudolf Ortega admet que “el castellà té molta sort” de no tenir ni vocals neutres, ni apòstrofs ni esses sonores, però contemporitza amb els autors que no estan d'acord a qualificar el català de més difícil que altres idiomes. “Cap llengua no és difícil; els complicats som els seus usuaris”, postil·la Serra.

Una altra cosa és que el ritme i els recursos d'actualització normativa són infinitament superiors en castellà que en català. Cabré defensa l'IEC i demana que no es facin comparacions amb un castellà on la Real Academia Española “només fa veure que és més àgil” amb periòdiques actualitzacions parcials de gramàtica o diccionari. Serra sí que admet que “l'IEC va massa lent”. Però en culpa la baixa inversió de Catalunya en cultura. Un “mal tracte a la llengua per part de les institucions polítiques” que, segons Serra, genera una “mala consciència que es vol compensar premiant lingüistes”, com Joan Veny amb el darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En qualsevol cas, tothom està d'acord que han d'existir “velocitats diferents” a l'hora d'actualitzar la llengua en funció de si ho fa l'acadèmia o els professionals del dia a dia i de les diferències entre registres col·loquials i estàndard. El desacord està en el decalatge de ritmes: mentre Cabré llueix estelada com el neologisme de l'any incorporat per l'IEC, d'altres creuen que arriba tard i que el debat és ara en termes com wifi o whatsap (que, per cert, Fité manté en cursiva a la pàgina 48 i Camps escriu watsap, sense hac i en rodona, a la 31).

Des d'un angle molt diferent ho veu tot plegat el director del departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, Carles Segura: “Al sud del País Valencià, l'ús social de la llengua està en una situació tan desastrosa que qualsevol proposta o debat normatiu el rebem en un segon pla”. I no és que Segura no s'hi dediqui: com a professor de sintaxi discuteix amb els seus alumnes sobre simplificacions normatives, i a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ultima “un document que incorporarà mots i expressions no normatives”. Ara bé, la seva preocupació principal es reflecteix en els 15 grups de 60 alumnes que estudien Magisteri a Alacant: “Només entre un 12% i un 15% són valencianoparlants”. La Norma potser no morirà verge, però la llengua pot morir per falta d'ús als Països Catalans. Cal fer molta gimnàstica revolucionària.

Taula d'exercicis heterodoxos

M.ANDREU

De les pàgines de Canvi d'agulles i de la consulta a alguns autors i lingüistes de l'Institut d'Estudis Catalans i de les universitats de Barcelona i Alacant, surt aquesta mostra d'exercicis o propostes de simplificació del català, que no implica que s'hagin d'acabar posant en pràctica.

Simplificació de mots compostos. Magí Camps proposa eliminar guionets, duplicar esses i erres i suprimir les tes dels prefixos avant- i post- de les paraules compostes. L'objectiu: fer-ne més fàcil l'ortografia. Així, es podria escriure de forma intuïtiva però legal extrarradi, guardarroba, dinossaure, ecossistema, girassol, pocassolta, sotsecretari o avantítol.

Arreglar la dièresi. Rudolf Ortega defensa mantenir els dos puntets sobre la i i la u com a recurs gràfic quan són tòniques i no es poden accentuar, i també quan la u sona darrere de les consonants g i q. La resta d'usos de la dièresi, com a suïcidi o intuïció, els qüestiona fins a suggerir de prescindir-ne perquè un signe que va néixer per pronunciar com un hiat dues vocals que no formen diftong, ja no té sentit si la parla ràpida i espontània genera el diftong “i dificulta, i molt, l'escriptura de les dièresi”.

Escriure ‘per' o ‘per a'? Ricard Fité diu que la normativa sobre la distribució de les preposicions per i per a és “poc funcional i difícil d'aplicar”. Per això s'estén l'alternativa simplificadora proposada per Joan Coromines i ampliada per Joan Solà consistent a escriure exclusivament per davant d'infinitiu. Teresa Cabré avança que segurament la nova gramàtica normativa de l'IEC no serà tan prescriptiva com això.

Limitar la doble negació. Pau Vidal escriu en contra de l'ús i abús de la negació pleonàstica i diu que és un “recargolament que s'ha fet tan abassegador que fins i tot escriptors de debò com Ramon Solsona i Marta Rojals hi cauen esporàdicament”. Argumenta que es pot prescindir de l'adverbi no quan ja hi ha una altra partícula negativa a la frase: mai, res, ningú, enlloc. Mantenir la doble negació és un cultisme i una pràctica “perillosa en mans de profans” perquè tergiversa usos forans impropis del català, com ara traduir el nunca castellà per mai no.

Mantenim la ela geminada? Neus Nogué argumenta que “suprimir la ela geminada seria una decisió ortogràfica molt avançada”. Però com que ningú s'hi atrevirà, potser sí que caldria revisar algunes orientacions d'ús sobre la llengua oral i assumir que només en alguns mots del baleàric (al·lot o al·lota) la ela geminada es nota. “Seguir demanant als locutors de mitjans audiovisuals que la pronunciïn és situar-se fora de la realitat”, conclou.

Nou vocabulari. Màrius Serra va fer una enquesta demanant quines paraules caldria que l'IEC incorporés; va obtenir 5.000 respostes i més de 300 expressions no normatives (castellanismes, localismes i neologismes) susceptibles de ser acceptades per votació popular. El top ten és: lo (en comptes d'allò o el que), algo (en comptes de quelcom), apretar (per collar), carinyo o carinyós, tamany (en comptes de mida), puro (per cigar) i barco. Tot és posar-s'hi perquè, com recorda Ricard Fité, fins no fa gaire no eren correctes mots que ara sí que ho són, com lentilla, estressar, mansió, progre, verduleria, xat i zàping.

Respectar més els localismes. Carles Segura diu que es podrien “tenir més presents les entrades que l'Acadèmia Valenciana ha arreplegat i l'IEC no accepta”. No obstant, admet que amb el Diccionari del Institut d'Estudis Catalans es pot “exercir normativament de valencians sense massa retrocessos”. Qui sí que es queixa és Agustí Mas Montroig, que reivindica andorranismes com guit (persona o animal poc fiable), aixarnola (espurna), trasteria (entremaliadura), rivell (despertador), pixella (gerra) o esfarnacar (trinxar). I Enric Gomà aposta per barcelonismes com anar de Sant Pere a Sant Pau, créixer com els arbres de la Rambla i anar bé per anar a Sants.

Admetre castellanismes. L'escriptor Ramon Solsona diu en el seu text que “ni tots els castellanismes fan olor de sofre ni tots tenen la mateixa consideració”. I així com Gomà, per exemple, reclama acceptar trajo o trabanqueta (un fals castellanisme que prové d'entrebancar), Solsona reivindica per la seva banda colmado, loco (pronunciat lòcu), quinto (de cervesa) i al tanto de que no et fumin un mal tanto o al tanto, que va de canto.

 
10)
 
Publicat en el Quadern, suplement de cultura del diari EL PAÍS, dimecres 4 de març del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/03/05/001I1QYM.pdf
 
Eines de treball i consulta
 
 
 
11)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 4 de març del 2015
http://www.ara.cat/firmes/vicenc_villatoro/demanat-vegada-parlar-castella-deferencia_0_1315068482.html
 
A tots ens han demanat alguna vegada parlar en castellà “per deferència”
 
Vicenç Villatoro
 
I molts, alguna vegada ho hem acceptat. Tot i pensar que això de la deferència hauria de ser d'anada i de tornada i que també estaria bé que algú tingués la deferència de fer l'esforç, no gaire exagerat per a qui parla una llengua romànica, d'entendre't en català. La possibilitat d'acceptar parlar en castellà per deferència té a veure amb dues coses. És directament proporcional a la bona educació i els modos amb què t'ho demanin, i inversament proporcional a la prepotència i la mala educació. I és directament proporcional a la feblesa i la fragilitat de qui t'ho demana i inversament proporcional a la seva força o poder. Si t'ho demana ben demanat algú que fa quatre dies que ha arribat, tendeixes fàcilment a practicar la deferència. Si se t'exigeix de mala manera per algú que tindria l'obligació d'entendre't, et costa molt. Per això em sembla que Joan Laporta va fer molt bé no volent declarar en castellà per deferència en un jutjat de Barcelona. No sé com li van demanar. Però, a Catalunya, en un espai públic, hi ha d'haver manera que puguis parlar en la teva llengua (oficial!) i t'entenguin o et tradueixin. No és un problema de deferència. És un problema de poder.
 
 
12)

Convocat nou premi Belibasta de narrativa d'aventures

 

Com neix el Premi Guillem de Belibasta?

La idea va sorgir arran del fet que al sud de la comarca de l'Alt Urgell hi ha una evident manca de dinamització literària i que els pocs estímuls per  a escriure es limiten a l'escola. És per això que vam pensar que calia animar i incentivar la gent a agafar la ploma, i la millor manera d'aconseguir-ho era organitzant un certamen literari amb un premi.

Vam estar força temps deliberant com caldria encarar el certamen i, finalment, ens vam decidir per organitzar un premi a la millor narració breu d'aventures a la natura. Pensem que és un gènere bastant atractiu i que no hi ha gaires certàmens que, exclusivament, premiïn aquest gènere. La narrativa breu sí que és un gènere habitual als certàmens, però amb aquesta temàtica específica és molt més inusual, i potser únic.

On?

El lloc escollit per celebrar el certamen és el poble de Tragó. Aquesta localitat forma part del municipi de Peramola, una contrada paisatgísticament molt rica i amb unes vistes d'allò més agradables. El municipi combina activitats més tradicionals, com ara l'agricultura i la ramaderia, amb altres de relacionades sobretot amb l'oci i el lleure. Podem afirmar que és un territori ben viu pel que fa a la cultura, ja que hi ha un grup de bastoners, colla gegantera i una multitud d'activitats culturals de tota mena, com un mercat rural i un pessebre vivent,.

Tragó és un poble més petit que Peramola, té una setantena d'habitants, però la població, quan se celebren activitats i festes al poble, se les sent seves i sol estar sempre disposada a ajudar. És per aquest motiu, per la col·laboració dels veïns i per la bellesa del poble, situat just a la vora del riu Segre i envoltat per conreus i boscos, que hem considerat que és el lloc ideal per a celebrar-hi aquest certamen.

Per què el nom de Guillem de Belibasta?

Com ja hem comentat, aquest premi se centra únicament en el subgènere de la narrativa breu d'aventures. Quan vam posar-nos a buscar-li un nom, vam creure oportú que havia de reflectir tant el poble com la temàtica del guardó. És per això que finalment ens vam decantar per la figura de Guillem de Belibasta, l'últim perfecte càtar conegut.

Els càtars, homes religiosos contraposats a l'Església catòlica i al sistema feudal que van viure entre els segles X i XIV, van ésser perseguits per les seves creences i ideologia. Per aquest motiu, el darrer perfecte càtar conegut, Guillem de Belibasta, va recórrer un llarg camí des de França fins a terres valencianes i, després, va tornar a pujar fins a l'actual vila de Tírvia passant per Tragó, on va passar una nit.  Vam considerar que, pel seu llarg trajecte i persecució, va viure mil i una aventures arreu de l'entorn natural del nostre país. A més, té un cert vincle amb el poble pel fet que hi va fer estada.

Quan?

L'acte de lliurament de premis d'aquesta primera edició del certamen tindrà lloc el dijous dia 6 d'agost, coincidint amb la setmana de la Festa Major. Són uns dies en què hi ha força ambient i el poble ja està guarnit per  a celebrar totes les activitats, la qual cosa permetrà fer un acte en un entorn més festiu. Tanmateix, les properes edicions tindran lloc probablement a la primavera.

Un certamen complet i amb continuïtat

La nostra idea és començar ara amb el Premi Guillem de Belibasta, però volem que vagi esdevenint un certamen complet, una festa de la cultura que obri la porta a altres gèneres o aspectes artístics i culturals, a fi d'incentivar l'escriptura i la creació artística des de l'àmbit local fins al nacional. Per exemple, en relació amb aquest premi, desitgem que els cartells per  a promoure'l i fer-ne difusió siguin creació d'un artista diferent cada any. Els d'aquesta primera edició són obra de l'artista Anna Roca. Cal dir també que una de les fotografies guanyadores del concurs que se celebra durant la Festa Major serà la portada de les carpetes del certamen. Aquest any la fotografia escollida és de Lluïsa Piqué.

 

Bases del Premi Belibasta

                          1.      Pot optar al I Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d'aventures a la natura qualsevol obra en prosa escrita en llengua catalana que segueixi l'esmentada temàtica. És requisit indispensable que sigui original i inèdita, i no podran participar-hi aquelles obres que hagin estat guardonades en altres certàmens. Els autors podran presentar un màxim de 3 obres.

                          2.      Les obres literàries presentades hauran de tenir una extensió màxima de 15 fulls. Els treballs s'hauran de presentar mecanografiats en lletra Arial, mida 12 i a doble espai.

                          3.      Els originals s'hauran d'enviar en un arxiu en format PDF a l'adreça electrònica portaldelspirineus@gmail.com. També caldrà fer-ne arribar tres còpies en paper i dins d'un sobre a l'adreça següent: Ajuntament de Peramola, carrer Frederic Ribó, 8, 25790 Peramola (Alt Urgell). Haurà de constar-hi el títol de l'original i el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor. Aquells autors que decideixin presentar-se al premi amb un pseudònim, caldrà que adjuntin a les còpies en paper de l'obra un altre sobre tancat on haurà de figurar el pseudònim i les quatre dades requerides en el cas anterior.

                          4.      El termini de presentació de treballs s'iniciarà el 2 de febrer de 2015 i finalitzarà el 26 d'abril de 2015. En els enviaments postals, es tindrà en compte la data del mata-segells. El certamen tindrà una fase prèvia de selecció de treballs. Els 9 finalistes es publicaran a la pàgina web http://peramola.cat/ durant el mes de juliol de 2015 i seran convidats a l'acte públic de lliurament de premis, que tindrà lloc a la plaça del Vall, de Tragó, el dia 6 d'agost de 2015.

                          5.      Per a l'adjudicació del premi, es valorarà l'originalitat, el contingut i la redacció acurada dels treballs.

                          6.      El guanyador rebrà un premi de 1500 euros, el segon classificat de 500 euros i el tercer de 300 euros. Les obres d'aquests tres finalistes es publicaran en un recull que editarà Edicions Salòria. El jurat estarà compost per: Ramon Besora, Josep Espunyes, Marcel Fité, Joan Obiols i Jesús Bach, que actuarà com a secretari.

                          7.      Els premis seran indivisibles, es donaran a una sola obra i es podran declarar deserts si el jurat així ho decideix. El veredicte del jurat serà inapel·lable.

                          8.      La participació en aquest premi implica la cessió a favor de l'Ajuntament de Peramola, en exclusiva, de tots els drets patrimonials de propietat intel·lectual de les obres o prestacions protegides que es puguin derivar de la seva participació per tal de difondre-les en qualsevol format, suport i modalitat, incloent-hi qualsevol mitjà gràfic, audiovisual, sonor, internet i qualsevol mitjà de posada a disposició interactiva. Aquesta cessió és a títol gratuït fins al màxim període de protecció legal.

                          9.      La presentació dels originals aspirants al premi pressuposa l'acceptació completa d'aquestes bases.

                       10.   Per a qualsevol consulta o aclariment caldrà adreçar-se a l'adreça electrònica portaldelspirineus@gmail.com

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací