Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXXIX)

 

Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra C)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

● En el DNV trobem cabeç, cabeçó i cabeçol, però no cabeço –amb o àtona– que, segons Coromines, “conserva la -o pròpia de la fonètica mossàrab”.

● El DNV dóna cabeç i cabeçó com a equivalents i en l’entrada cabeçol diu:

Cabeç de poca alçària. Camí del Cabeçol.

 En realitat cabeçó i cabeçol són diminutius de cabeç, per tant són aquests dos els que haurien de ser equivalents.

● En l’entrada cabota del DNV falta l’expressió cabota que cabota equivalent al castellà herre que herre.

● En el DNV trobem caixmar que remet a casmar però, en canvi, no trobem caixcar, només trobem cascar. No és congruent. Considere que s’hauria d’incloure caixcar.

    ● En l’entrada caixonada del DNV falta l’accepció 'allò que conté un caixó'. Exemple: “M’ha dut cinc caixonades de llibres i no sé a on posar-los”.

    ● En l’entrada calar del DNV falta l’accepció calar-se que significa 'creure’s, innocentment, qualsevol cosa que no és veritat'. Tots sabem la brometa aquella de; “Tot s’ho creu, pareix Andreu. Tot s’ho cala, pareix Cucala.”

    ● En l’entrada calavera del DNV falten les calaveres rotllades amb bufanda.

    ● En l’entrada calbot del DNV trobem de pa i calbot, però no l’equivalent de calbot i mig.

    ● En l’entrada calbot del DNV falta l’expressió calbot i al perol equivalent a la castellana aquí te pillo, aquí te mato.

    ● En l’entrada calent del DNV falta el modisme comparatiu d’igualtat calent com un all. En l’entrada all tampoc trobem eixe modisme.

    ● En l’entrada camejar del DNV falta l’accepció 'caminar amb la finalitat de fer exercici'. Exemple: “Jo, tots els matins del món, ploga o neve, en acabant de dinar me’n vaig a camejar un parell d’horetes. És l’únic estrici que faig en tot el dia, però em prova molt, em trobe molt bé”.

    ● En el DNV falta la paraula cantamussa.

    Heus ací un fragment de la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor:

     –Ai, quina salut, aquests homes del camp! –va comentar la mare amb enveja de la bona.

     Llorenç tenia l’edat d’ella, i evidentment es mantenia molt més jove d’aspecte i de fets.

     –Gràcies a Déu, o a qui siga –va enorgullir-se vanament el procurador–, no m’ha polsat mai un metge... No sé si de xic, quan vaig tenir la pallola... Però de gran, mai.

     Era la cantamussa acostumada de la gent del camp. El so David, home de seny i a vegades d’un humor certer i agre, com vaig saber ben bé en la llarga relació que tinguérem temps avant, solia dir:

     –En acabant, comencen a descomptar un parell de pulmonies, la febreta de l’arròs que agafaren segant-ne a la Ribera, i feu-vos compte que s’han passat mitja vida en el llit.

En l’entrada cànter del DNV trobem la definició: 'mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable'.

Cal especificar que, en l’antic Regne de València, l’equivalència en litres d’un cànter és: 11,55 a Alacant, 11,27 a Castelló i 10,77 a València.

En el DCVB, la 3a accepció de l’entrda cànter, diu: «Mesura de líquids, que conté poc més d’onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi (occ., val.); cast. cántaro. Altra caldera tinent dos canters, doc. segle xiv (arx. de Montblanc). Una caldera gran nova e bona tinent sis cantis, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130).»

    ● En el DNV falta l’exclamació ¡cap de Déu! usada per a expressar estranyesa, enuig o contrarietat.

En l’entrada caparra del DNV no trobem el modisme comparatiu d’igualtat inflat (o unflat) com una caparra.

    ● En el DNV no trobem la paraula capuana.

    ● En l’entrada coqueta del DNV trobem:

     Que coqueteja (una persona).

En lloc de dir “una persona” hauria de dir una dona”. ¿És adequada la paraula coqueta per a aplicar-la a un home?

● En el DNV trobem carabina i carrabina, però no caravina que hauria de ser l’entrada principal perquè és la forma genuïna valenciana.

● En l’entrada carraixet del DNV falta l’accepció 'vent suau i gelat, que bufa de manera quasi imperceptible'.

Heus ací un fragment de la novel·la Sense la terra promesa d’Enric Valor:

No els molestaran humitats malsanes ni carraixets glacials per badalls de portes i finestres; ja no podran avergonyir-se davant les visites per tantes deficiències com hi havia en aquella casa, i Maria-Júlia es mostrarà més disposta a fer societat amb les amigues i parentes.

● En l’entrada carxofa del DNV falta l’accepció 'massa arredonida que es fa amb els cabells amb la finalitat de tindre’ls arreplegats'.

Heus ací un fragment de la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor:

La recepció va ser una mica protocolària. David i Matilde venien amb roba nova, però no la dels diumenges. Tilda duia el mocador de Manila “nugat darrere”, falda de plecs fins als peus, pentinat amb dues carxofes als costats, obra d’Ireneta, la filla. David, mig calb, duia gorra a la mà.

● El DNV no arreplega la dita casar-se, mas que siga amb una granera vestida.

● El DNV no arreplega cap de les paraules següents: casup, casupa, casupet, casupeta.

Heus ací alguns exemples literaris de les paraules en qüestió:

    De casup.

    En la narració curta Claudina va a estisorar dins Narracions alacantines de muntanya i voramar de l’escriptor alcoià Jordi Valor i Serra trobem:

«De la darrera caseta del solitari trajecte, un casup humil i mig desfet que habitava un subjecte no gaire sa del cap, Miquel de Mullador, tragueren els xicons un botijó d’aigua d’aljub per si algú es portava el berenar.»

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella podem llegir:
«La primera de les morts que van convertir aquell any 1969 en un any atziac i sinistre va ser un suïcidi: un home es va penjar prop del casup de Benet el gitano.»

    De casupa.

En la rondalla Les velletes de la Penya Roja d’Enric Valor trobem:

«És clar, això és el que volia Margarida. Ella va guiar el príncep i el seu petit seguici al davant de la casupa.»

I en la mateixa rondalla, una mica més avant:

«Llavors, davant la miserable casupa, en un matí alegre de sol, que fonia la neu per totes les solanes, s’organitzà el sorollós seguici, [...]»

    De casupet.

    En Matèria de Bretanya de Carmelina Sànchez Cutillas trobem:

«I quan havien llevat les pedres del rossolar i començava a eixir una terra com si fos sorra, sembraven el bancal i enllestien la caseta amb canyissos i floques de xiprer i era com una barraca o com un casupet.»

    De casupeta.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella llegim:
«Simó el borratxo vivia de llogat en una casupeta, fosca i inhabitable, a l’extrem de ponent de les Eretes.»

I en la mateixa novel·la, una mica més avant:

«Escolliren aquest emplaçament perquè era la casa que estava situada més a meitat del carrer, equidistant dels dos caps que eren ca Pixera i la casupeta de Simó el borratxo.»

● El DNV no arreplega la paraula catalamussa, nom d’un joc infantil també anomenat tula. Tampoc arreplega tula.

● En l’entrada catxap del DNV falta l’accepció 'dolç típic de Paterna fet amb pasta fullosa i una crema especial'.

● En l’entrada caure del DNV falta caure el món damunt.

● En l’entrada caure del DNV falta caure per son pes.

● En l’entrada cena del DNV falta l’accepció 'olla típica d’Alcoi que és tradició fer el dia de Dijous Sant'.

● En l’entrada cigró del DNV falta una referència al cigró de saüc.

● En l’entrada cirereta del DNV falta l’accepció 'colp pegat amb la mà oberta a algú a qualsevol part del cos'.

● El DNV arreplega clau de ganxo i escàrpia, però no clau de volta, que té el mateix significat.

● El DNV no arreplega clauada. Té tres accepcions: 'senyal dels claus que un animal deixa quan mossega', 'acte de traure’ns una quantitat de diners molt més important del que esperàvem' i 'acte d’amprar una quantitat significativa de diners, amb la intenció de no tornar-los'.

    ● En el DNV no trobem ¡cleix!, onomatopeia que imita l’esclafit fort i agut que es produïx quan dos objectes xoquen violentament, com ara quan ho fa una pedra contra un vidre o una bala contra una roca.

En la novel·la L’ambició d’Aleix d’Enric Valor podem llegir:

Tanmateix, si tenia ganes de tabola, com més descuidats anaven els guàrdies, pobres, jugant-se-la per la nostra tranquil·litat, cleix!, ja tenim la bala rebotant de pedra en pedra i l’esclafit ressonant de tornaveu en tornaveu.

● El DNV ens diu que la clòtxina és l’espècie Mytilus edulis. És una veritat relativa. En realitat, la clòtxina és l’espècie Mytilus galloprovincialis que és el musclo mediterrani i, per extensió, també l’espècie Mytilus edulis, que és el musclo atlàntic. La clòtxina valenciana (Mytilus galloprovincialis) és més xicoteta i més gustosa que el musclo gallec (Mytilus edulis).

Considere que no estaria malament que la primera accepció de l’entrada clòtxina es dividira en dues.

● En l’entrada coca del DNV falta coca de canonge.

● En l’entrada cocotet del DNV diu 'dolç en forma arredonida, elaborat a base de coco'. Aquesta hauria de ser la segona accepció. La primera accepció hauria de remetre a cocot perquè alguns valencians emprem el diminitiu cocotet amb el significat de cocot.

● El DNV no arreplega cofafa. Té dues accepcions: 'coca amb fruites seques que fan a Aielo de Malferit per Tots Sants ' i 'dona deixada, abandonada, negligent'.

    ● En l’entrada colau del DNV falta l’accepció 'cadascun dels dos reculls de cabells que es lliguen prenent la forma d’una cua de cavall i que es fan de manera que queden un damunt de cada muscle'.

    ● El DNV no arreplega colivenc.

    ● El DNV no arreplega l’expressió com a moros.

    En la rondalla Nabet d’Enric Valor trobem:

     Quan vingué l’arreplega de l’oliva, després d’haver segat com a moros i d’haver pegat milers de canyades per dalt dels ametlers i d’haver-se ajupit dies i dies ensacant garrofes, el matrimoni no podien més.

    Fa referència als moriscs, que treballaven durament les terres dels grans terratinents cristians.

● En el DNV no trobem la paraula comuniant que significa 'xiquet que pren la primera comunió '.

● El DNV no arreplega l’expressió ¡corre i que et bolquen!

● El DNV no arreplega la paraula corruixós.

● El DNV no arreplega la paraula costadera.

● El DNV no arreplega el modisme comparatiu de superioritat costar més el mànec que l’estral, encara que sí que arreplega el modisme equivalent costar més el fregall que l’escurada.

● El DNV no arreplega l’expressió costar un argue que significa 'costar molt'

    En la rondalla La mare dels peixos d’Enric Valor trobem:

Jordina, segons ell li havia dit, provà de despertar-lo a les cinc del matí (ell volia anar a córrer tota la costa de Xàbia) i li costà un argue de fer-li obrir els ulls.

    En la rondalla El Castell del Sol d’Enric Valor podem llegir:

Es va agenollar en terra, i Muhammad la va imitar. (Ell pensava que eixir d’aquell destret costaria un argue).

    I en la rondalla Esclafamuntanyes, també d’Enric Valor, trobem:

Hala! Havia costat un argue, però ja tenim Esclafamuntanyes vencedor.

En canvi, sí que trobem, amb el mateix significat, costar un ou i costar un renyó.

En el DNV falta l’exclamació ¡coste i valga!

● En l’entrada coster del DNV falta l’accepció 'paper que s’esgarra, es taca o s’arruga en el procés d’elaboració o té foradets o altres defectes de fabricació'.

El DNV inclou costera amb el significat 'pendent d’un terreny' però, en canvi, no inclou la paraula rotxa que té el mateix significat i que s’empra en una zona llarga i estreta, limítrof amb terres de parla castellana d’origen aragonés, que s’estén aproximadament des de la comarca dels Ports fins a l’eix Biar-Busot.

En el DNV trobem la paraula cotompèl –aglutinada– però que seria molt més adequat grafiar-la cotompel, sense l’accent innecessari.

L’entrada cotompèl del DNV remet a cotó-en-pèl. Considere que seria més adequat que remetera a cotó-en-pèl 3.

● En el DNV no trobem la paraula coureny.

● En l’entrada cremalló del DNV falta l’accepció 'dona llibertina, de conducta dissoluta i llicenciosa'.

● En l’entrada cucarró del DNV falta l’accepció 'petita aglomeració de brutícia i cèl·lules epidèrmiques mortes que es forma en fregar la pell'.

Joan Valls Jordà en la Cançó de Serafí de dissabte 9 de març de 1974 titulada Escena de veïnat va escriure:

     –Xico: ¿quan et llavaràs?

     ¡Estàs ple de cucarrons!

     –Com de temps vaig molt escàs,

     Em llavaré en vacacions.

● En l’entrada cup del DNV falta l’accepció 'acumulador hidràulic d’un molí fariner'.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

cabeço

    caixcar

cantamussa

capuana

caravina

casup

casupa

casupet

casupeta

catalamussa

clauada

¡cleix!

cofafa

colivenc

comuniant

corruixós

costadera

    cotompel

coureny

rotxa

tula

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

cabota que cabota

cadascú que agrane el seu dret de porta

cadascú que netege el seu dret de porta

calaveres rotllades amb bufanda

calbot i al perol

calent com un all

¡cap de Déu!

casar-se, mas que siga amb una granera vestida

caure el món damunt

caure per son pes

cigró de saüc

clau de volta

coca de canonge

com a moros

¡corre i que et bolquen!

costar més el mànec que l’estral

costar un argue

¡coste i valga!

de calbot i mig

inflat (o unflat) com una caparra

 

4. Bibliografia

Cucarella, Toni; Quina lenta agonia la dels ametlers perduts. (Edicions 3 i 4, València, 2003)

Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera, Alzira, 2015)

Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, Carmelina; Matèria de Bretanya. (Eliseu Climent, editor, 3a edició, València, març del 1982)

Valor i Serra, Jordi; Claudina va a estisorar dins Narracions alacantines de muntanya i voramar. (Editorial Sicània, València, 1959)

Valor i Vives, Enric; El Castell del Sol dins Rondalles valencianes (2n volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1993)

Valor i Vives, Enric; Esclafamuntanyes dins Rondalles valencianes (5é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1993)

Valor i Vives, Enric; L’ambició d’Aleix (segona edició, dins Obra literària completa, volum III, Fernando Torres editor, València, 1982)

Valor i Vives, Enric; L’ambició d’Aleix (tercera edició redactada de nou per l’autor el 8 de gener de 1994, Tàndem Edicions, València, 2000)

Valor i Vives, Enric; La mare dels peixos dins Rondalles valencianes (1r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)

Valor i Vives, Enric; Les velletes de la Penya Roja dins Rondalles valencianes (1r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)

Valor i Vives, Enric; Sense la terra promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)

Valor i Vives, Enric; Temps de batuda. (Tàndem Edicions, València, 1991)

 

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

Eugeni. S. Reig

València, 14 de març del 2015

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -