InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 1135 (dimecres 11/03/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest
butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. Al telèfon.
2) Edicions Bromera publica el
llibre d'Eugeni S. Reig El valencià de
sempre
8) Vicent Partal - Atenció a
Oriola
11) L'ESPILL de Jaume
Roig pren vida damunt l'escenari de la Fira del
Llibre
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es cura
Pau Vidal
Al telèfon
Exemple d’Ús: «Pots parlar o estàs liat?»
Ús correcte: «Pots parlar o estàs emmerdat?»
Explicació: Rècord del món de velocitat i extensió de penetració. En qüestió de
mesos, milers i milers de catalans van passar d’estar enfeinats,
atabalats, ocupats o aclaparats (variants formals), o
embolicats, emmerdats
o desbordats (informals), a estar
tots liats. El bon desliador
que ens ho desliï ens farà un gran
favor.
2)
Edicions Bromera publica el
llibre d'Eugeni S. Reig El valencià de
sempre
Títol: El valencià de
sempre
Autor: Eugeni S. Reig
Col·lecció: «Materials»
Número: 14
Pàgines: 864
Format: 16,5 x 24
Enquadernació: cartoné
Preu sense IVA: 24,04 euros
PVP: 25 euros
ISBN: 978-84-9026-179-8
Data de publicació: 10/03/2015
L’OBRA
Versió actualitzada i notablement ampliada del
llibre Valencià en perill d’extinció, obra clau
per al coneixement de la nostra llengua.
Es tracta d’una obra en la qual tots els lectors, aficionats o
tècnics, aprendran moltíssimes coses, subtils o essencials; d’una obra on palpem
el que qualsevol professional sap per experiència: que la llengua és un pou
sense fons.
El llibre El valencià de sempre
inclou:
– Les 1440 entrades de la segona edició de
Valencià en perill d’extinció.
– Les 300 entrades de Lèxic valencià d’ahir i de
hui, fins ara inèdit.
– 440 entrades noves.
A més, cal dir que:
– La immensa majoria de les entrades, antigues i noves,
incorporen exemples literaris d’autors reconeguts.
– Totes les entrades antigues han estat revisades i, en molts
casos, notablement ampliades. En algunes s’han incorporat noves
accepcions.
– El valencià de sempre inclou el
model lingüístic d'Eugeni S. Reig, autèntic llibre d'estil que els valencians
hem tindre en compte.
L’AUTOR
Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942), un treballador infatigable a favor de
la llengua i la seua unitat, va autopublicar, l’abril de 1999, el llibre
Valencià en perill d’extinció, recull
de 835 paraules i locucions genuïnament valencianes que l’autor
considerava que estaven en perill de perdre’s. El 2005 en va publicar una segona edició,
revisada i augmentada, que ara amplia de manera considerable i actualitza en
aquesta tercera versió.
CAL DESTACAR
– Es tracta d’un material amb gran potencial didàctic que
es pot aprofitar directament a les classes i que pot estimular els professors i els
alumnes.
– És també molt recomanable per als responsables de les
decisions normatives.
– El llibre llança el missatge urgent d’intentar salvar la
nostra llengua de la castellanització progressiva i proposa un model a seguir per recollir el
nostre tresor lèxic.
Publicat en la web de l'Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana dimarts 3 de març del
2015
L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana vol fer públic el
seu malestar més profund i la seua indignació per dos fets que s’han produït en
els darrers dies, i que responen a una política planificada de degradació
contínua de la llengua per part dels governants. Per una banda, el discurs de
l’alcaldessa de València, Rita Barberà, en l’acte de la Crida de les Falles
2015; i per una altra, la negativa a retirar el projecte de la Llei de Senyes
d’Identitat.
L’IIFV considera totalment intolerable que la màxima
representant de la ciutat de València utilitze públicament el valencià de manera
barroera i grollera, cosa que posa de manifest una gran indiferència i menyspreu
cap a la llengua pròpia i oficial dels valencians. L’ús correcte de la llengua
dignifica les persones; la utilització inadequada les avergonyeix i, per
extensió, les ridiculitza.
El valencià és la principal senya d’identitat, la més
representativa. Per tant, qualsevol actuació en contra ha de ser interpretada
com un atac a la identitat valenciana. En aquest sentit, és molt evident que la
nova llei de senyes d’identitat que es pretén aprovar es convertirà en un nou
atemptat a la identitat valenciana. Es tracta d’una llei coercitiva. Per a tots
aquells que treballen per la recuperació i la dignitat de la llengua i la
cultura, reinstaura una vigilància i una amenaça que recorda èpoques anteriors a
la democràcia.
4)
Publicat en el diari EL PAÍS dijous 26 de febrer del
2015
Rudolf Ortega
5)
Publicat en DIARI DE BALEARS dimarts 24 de febrer del
2015
6)
Publicat en VilaWeb dimecres 25 de febrer
del 2015
Grup GELA
Una idea socialment molt estesa és que les llengües són instruments per a
la comunicació, és a dir, que serveixen per a entendre'ns. (I aquesta visió
merament utilitària és la que exploten les llengües hegemòniques per atreure
parlants, un mecanisme que, com ja sabem, porta a la deserció i la substitució
lingüístiques.) Però, ben mirat, parlar la mateixa llengua no assegura pas que
ens entenguem. D'una altra banda, tots sabem que ens podem entendre sense fer
servir l'instrument lingüístic. Per exemple, ens podem comunicar prou bé sota
l'aigua o en llocs molt sorollosos, podem comunicar molt fent servir
onomatopeies, podem fer servir la modalitat no verbal i ens podem entendre
encara que no usem la mateixa llengua.
Amb tot, és cert que les llengües són instruments molt més
eficaços que segons quins mitjans no lingüístics. Un dels motius és que són
sistemes simbòlics. Com tants filòsofs, lingüistes o psicòlegs han dit, la
funció comunicativa del llenguatge només és possible en tant que té també una
funció representativa. Les paraules no són la realitat, sinó que la interpreten,
de la mateixa manera que el relat d'un fet no és la realitat mateixa, sinó una
interpretació que se'n fa. 'Ceci n'est pas une pipe', diu el text que acompanya
el dibuix d'una pipa en el conegut quadre de Magritte. I no és una pipa perquè
amb el dibuix d'una pipa no es pot fumar, no es pot sentir l'olor del fum; és
una representació d'allò que en català en diem 'pipa', però que podríem anomenar
amb qualsevol altre terme si així s'hagués convingut arbitràriament.
El fet que les llengües representin la realitat les
converteix en formes de coneixement. Entre la conducta lingüística i els
processos cerebrals que es duen a terme en l'acte de parlar, hi ha la ment, que
ens permet de categoritzar, conèixer, interpretar. La ment humana treballa amb
representacions i les llengües associen aquests continguts mentals a certes
formes. Cada llengua ho fa d'una determinada manera. D'exemples, n'hi ha a
cabassos. Només una pinzellada. En algunes llengües, com ara el turc, quan un
parlant es vol referir a un fet passat ha de fer servir per força una marca
lingüística que especifiqui si va ser testimoni de la situació o si no. En
canvi, el sistema de verbs del català no té en compte aquesta distinció
conceptual; diem 'va anar al cine', tant si nosaltres mateixos ho hem
experimentat d'alguna manera com si ho sabem per altri i, a partir de la resta
del context, si cal, ja s'inferirà. En la situació d'objectes en l'espai, els
conceptes que podem arribar a expressar són molt diversos. Per exemple, podríem
diferenciar entre situar un objecte en el pla vertical (com ara en una porta) o
en l'horitzontal (com en una taula); podríem diferenciar si un objecte queda ben
encaixat al seu receptacle (com els ous a les oueres o un anell en un dit) o si
hi queda col·locat més o menys folgadament (com un llibre en una bossa). Algunes
llengües marquen uns significats i unes altres uns altres. En català referim la
situació dels objectes sense distingir entre els plans vertical i horitzontal;
tampoc no tenim l'obligació de marcar com queden situats els objectes en els
receptacles corresponents i solem indicar el lloc recorrent a la preposició 'a'
('posa el plat a taula', 'clava el penjador a la porta', 'deixa la fruita a la
fruitera'). Quan hem de referir la situació d'un objecte a petita escala, ens
guiem per la nostra orientació en l'espai, és a dir, solem prendre una
orientació egocèntrica i tendim a fer servir l'eix dreta-esquerra; diríem 'tens
una formiga al camal dret' i mai no diríem una cosa així com 'al camal nord'. En
canvi, s'han descrit llengües que en la situació a petita escala fan servir
coordenades fixes i absolutes, com ara els punts cardinals.
Per això s'ha dit que cada llengua natural implica una visió
del món. En una entrevista recent, George Steiner deia: 'Com més llengües
sapiguem, millor. Cada llengua és una finestra a un nou món.' Amb cada llengua
que aprenem, aprenem noves maneres de concebre la realitat.
Deixant de banda si aquestes maneres diferents de veure el
món tenen efectes en la cognició (una hipòtesi en la qual ara no entrarem),
sabem que les llengües són molt més que sistemes comunicació. Precisament perquè
no es perdin formes de conèixer la realitat, de fa uns anys hi ha organismes
internacionals que es dediquen a enregistrar la parla de llengües en estat de
coma, perquè quan la llengua desaparegui puguem continuar contrastant
coneixements.
Amb tot, ja sigui per ignorància o per mala fe, a casa nostra
i als països veïns (França inclosa), es continua posant èmfasi només en una
petita part de la qüestió, la funció comunicativa. Aquesta és la idea que hi ha
darrere de l'argument que la llengua que té més parlants és més útil. Molts
polítics i ideòlegs cauen en el parany i, en lloc de practicar una actitud
educativa que ajudi la gent a comprendre que el món és divers, que les altres
visions enriqueixen les societats, l'empenyen a creure que les llengües són
obstacles a vèncer. Ai las, quina estretor de mires! Això si no és simplement
imperialisme militant.
(Mònica Barrieras, Pere Comellas, Montserat Cortès-Colomé, Alicia
Fuentes-Calle, M. Carme Junyent)
7)
Publicat en El bloc de l’Associació Catalana
d’Esperanto dilluns 23 de febrer del
2015
8)
Publicat en El Punt Avui dilluns 23 de febrer del
2015
Fa pocs dies vaig rebre un atent
correu del director de l'escola d'adults d'Oriola en què m'anunciava que dilluns
passat feien per primera vegada una conferència en català. Concretament era una
exposició de David Garrido sobre Els noms de lloc dels pobles d'Oriola i la
seua comarca. El correu em va cridar l'atenció perquè fa dies que no paren
d'arribar-me comentaris i notícies sobre la llengua i aquesta ciutat, frontera
del País Valencià pel sud.
Sembla que el català està tornant a Oriola. Fa unes setmanes vaig ser a
Alacant i m'ho comentaven amb molta sorpresa. No és que la ciutat haja canviat
de soca-rel però es veu que escoltar parlar en català ja no és estrany. Hi ha
gent de comarques veïnes que s'hi ha instal·lat i el parla sense cap vergonya
però també les institucions semblen interessades en una mena de recuperació del
que fou. Alguns gestos: la web de Cultura de l'Ajuntament (culturaorihuela.es)
ja té versió en català, diverses escoles locals han implantat programes sòlids
de llengua, la Universitat d'Alacant n'ha obert també per a adults o han
aparegut les primeres retolacions públiques en la nostra llengua.
És poc? Sí. Però és molt alhora. El català va ser la llengua d'Oriola
fins fa tres-cents anys, quan després de la guerra de Successió la repoblació
amb gent de Múrcia i la repressió lingüística l'aniquilà del tot. L'aniquilà de
tota la comarca, excepte de Guardamar, que encara avui mostra amb orgull la seua
marca de ser el punt més meridional on es parla el català. Però ves per on
aquesta és una situació que podria canviar de nou en el futur.
9)
Publicat en la revista digital NÚVOL dijous 26 de febrer
del
2015
10)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 27 de febrer
del
2015
Un dels primers contactes escrits amb la nostra llengua em ve
al pensament gràcies al Rat Penat. Esta institució, més que centenària, em va
permetre l´any 1976 obtindre el primer títol del curs de valencià per a infants.
Me´l van impartir a l´escola pública del Saler. Mentrimentres molts dels meus
companys jugaven al pati. Ara. després d´alguns anys, continue estimant-lo. És
el mateix sentiment de generacions de valencians i valencianes que trobaren en
les aules de l´entitat un lloc des d´on deprendre una llengua tan amenaçada com
la nostra. En realitat el Rat s´ha mostrat des de la fundació com un refugi per
a tot aquell que necessitava mantindre viva la cultura i la llengua valencianes.
Una tasca que ha sigut possible per continu treball dels qui n´han format part.
Però també pel fet que s´ha mantingut tradicionalment prop dels sectors
conservadors i de la política valenciana. És clar que en més d´una ocasió hi ha
hagut enfrontaments i polèmiques. No obstant això, no s´explica tan llarga
continuïtat sense el suport de les classes governants.Elles han permés les seues
actuacions molt sovint perquè les reivindicacions culturals de l´entitat no
passaren a un camp polític conflictiu. Ho han aconseguit en moltes ocasions. El
fet que l´actual president siga polític del partit governant en suposa un
exemple. També ho és que, quan s´acosten eleccions, les forces conservadores
s´arrimen per estimar-lo amb la intenció d´eixamplar l´electorat.
Una vegada més en 2015 estem amb eixa actitud. Els
governants anuncien que s´homologaran els títols de valencià de l´esmentada
associació. És clar que esta, per diverses circumstàncies històriques, mai no ha
aconseguit des de principis del segle xx ser la gran acadèmia de la llengua
valenciana que hem necessitat. Sempre s´ha considerat referent de l´idioma però
els seus postulats no han estat unànimement acceptats. No obstant això, el
conreu pel valencià ha sigut tan evident que mereix un reconeixement. Ningú pot
negar-ho. Tan sols cal, com mana la llei i com practiquen tots els governs que
tenen autoritat lingüística, que s´homologue en virtut a la legislació.
Qualsevol acadèmia, institut o entitat necessita que el programa siga avaluat
per les autoritats educatives. Cal que el temari i els criteris lingüístics i
ortogràfics siguen semblants als practicats per les institucions acadèmiques
oficials. Si és així, pareix correcte que el Rat Penat, tant estimat com
manipulat històricament, siga reconegut educativament. Suposem que així entén la
Generalitat que cal aplicar l´homologació i d´eixa manera ha de comprendre
l´entitat que se´ls pot aplicar el reconeixement dels títols.
En definitiva, continuem estimat el Rat Penat, per damunt
dels seus dirigents i des del respecte a l´Estatut. No ens oblidem tampoc de les
atribucions que la més alta llei dóna a l´AVL. Tot i que estem en període
preelectoral, sempre és bon moment per reconéixer els títols de l´entitat i que
esta reconega la llei i els criteris de les entitats acadèmiques oficials.
Aprofitem tots l´ocasió.
11)
L'ESPILL de Jaume Roig pren vida
damunt l'escenari de la Fira del Llibre
A la Fira del Llibre hi haurà alguns llibres
que es podran veure i escoltar, a banda de llegir-se.
La Fira del Llibre ha programat la
representació teatral de l'Espill de Jaume Roig.
L'adaptació teatralitzada de l'
Espill de
Jaume Roig
que presenta la dramaturga i actriu
Anna Marí (Edicions del
Bullent) es representarà a la carpa de la Fira en horari matinal el
dijous 23
d'abril per a grups concertats. Es tracta d'un espectacle en què es narren
les desgràcies del vell protagonista de la novel·
la de Jaume Roig,
considerada com el cim de la misogínia (i també del domini del vers de quatre
síl·labes).
En aquest espectacle s’ha modernitzat el llenguatge
original, però es manté una bona part de les rimes i el lèxic de la novel·la.
S’interpreten els personatges a ritme de rap i de cançons medievals valencianes,
tot evidenciant els conflictes de gènere des de l’edat mitjana fins als nostres
dies. L’obra compta amb dos actors que realitzen diferents
personatges.
El 23 d'abril és el dia de Sant Jordi, en el que,
seguint el costum, els enamorats es regalen un llibre i una rosa. O dicta la
tradició que és la dona la que reb la rosa i l'home el que reb el llibre? És la
data ideal per plantejar-nos quins estereotips marquen encara avui les relacions
home-dona i altres que es tracten a la tertúlia posterior.
L'espectacle, de la companyia valenciana CRIT, forma part del
repertori de la companyia i de la campanya de teatre per a joves “Escena Jove” i
porta més de 200 representacions efectuades arreu del País Valencià i Balears.
És un dels tres espectacles (Quatre-cents!, Tirant lo Blanc i
Espill) amb què la companyia porta anys apropant el nostre Segle d'Or als
joves de hui.
12)
Publicat en BTV notícies divendres 27 de
febrer del
2015
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací