InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 233 (divendres 27/02/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - arròs de parva
 
2) Eugeni S. Reig - arròs i carn
 
3) Antoni Llull Martí - Llonja, llotja, lògia
 
4) Albert Pla Nualart - Em sap tan(t) greu que jugui tan brut!
 
5) Rudolf Ortega - Fer l'egipci
 
6) Josep Daniel Climent - VICENT CAMPS, 25 anys de poesia dita en veu alta
 
7) Vicenç Bacallar, el sard botifler als orígens de la Real Academia Española
 
8) Neus Nogué Serrano - Sobre el tractament de 'vostè' en català
 
 
 
1)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig 

arròs de parva

Arròs amb conill i cigrons tendres que era costum fer en diverses poblacions de la Marina els dies de batuda.

En el llibre Cançons nostres trobem:

Durant eix jorn dinaven el típic “arròs de parva” a base de conill i cigrons tendres, i de tant en tant combatien la calor bevent aigua de la canterella o botija penjada en un filferro al bell mig del sostre del riurau.

 

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar:
En castellà es diu:
 
2)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig 

arròs i carn

Guisat fet amb arròs, carn i altres ingredients.

–¿Què tenim hui per a dinar?

–Arròs i carn.

–Mare, ¡quina cosa més bona!

En la rondalla Esclafamuntanyes d'Enric Valor trobem:

Aquella nit Passaponts feia arròs i carn meloset, que li eixia molt bo; allò que sembla dir els dissabtes la campaneta d'Alcoleja, allà en la seua terra:

                                               Tang-tang,

                                                arròs i carn...

                                               Tang-tang,       

                                                arròs i carn...

En valencià és molt corrent denominar un menjar amb els noms dels dos components principals separats per la conjunció i. Així diem pa i companatge, pa i xocolate, pa i sobrassada, arrop i talladetes, etc. També hi han altres possibilitats com ara usar la preposició ambarròs amb bledes–, la preposició depaella de verdura–, la preposició amb i la conjunció iarròs amb fesols i naps–, la conjunció i i la preposició deescudella i carn d'olla–, etc. En alguns casos poden emprar-se dues solucions, indistintament. Així, per exemple, és molt corrent dir pa amb oli però també pa i oli. A Elx diuen arròs i crosta, arròs i conill, etc.

 

En valencià també es diu: arròs amb carn
La llengua estàndard sol emprar: arròs amb carn
En castellà es diu: arroz con carne
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 139)
 
Llonja, llotja, lògia
 
Antoni Llull Martí
 
A la ciutat de Mallorca tenim un bell edifici del segle XV, dissenyat per l'arquitecte Guillem Sagrera, al qual tradicionalment hem anomenat «sa Llonja», i amb tot i que els diccionaris normatius ens diuen que el nom correcte és llotja, el gran mestre de filòlegs Joan Coromines, al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, diu que «En el País Valencià i Mallorca la forma llonja no sols és legítima, sinó que no crec que ningú hagi pensat a blasmar-ne l'ús» (t. V, p. 283). Més d'un lector potser que hagi pensat que això de dir llonja per llotja deu esser per influència del castellà lonja, però no senyor, no és així, perquè és el castellà lonja que prové del català llonja, probablement a través del valencià, segons el mateix mestre. Recordem que a València tenen una de les llotges més famoses, començada a construir pel gironí Pere Comte trenta-cinc anys després d'acabada la nostra, en la qual aqueix arquitecte es va inspirar. Lonja és una paraula que en castellà no s'usa més que amb relació a les llonges / llotges existents dins l'antic Regne d'Aragó.
 
Llotja prové d'un antic mot de la llengua germànica parlada pels francs, que significava, en principi, ‘glorieta de fullatge' i també ‘galeria', i que passà al francès antic amb la forma loge, i d'aquest al català llotja i a l'italià loggia, i amb el temps designà un lloc de contractació mercantil (com és el cas de la Llonja de Mallorca esmentada), i també un en el qual es venien diverses coses, botiga o tenda, significat que retrobam actualment en el portuguès, loja (llegiuho com si fos un mot català i encertareu bastant en la pronúncia). Llotja és també el compartiment reservat d'un teatre en el qual hi ha alguns seients per als espectadors que el tenen llogat, en castellà palco, mot que ha estat utilitzat, incorrectament, en el mallorquí col•loquial. Un altre mot germà de llotja, però amb un significat distint, derivat, segons sembla, de l'italià loggia, és lògia, en castellà logia i loge en francès, nom amb què els francmaçons designen els seus centres de reunió.

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 24 de gener del 2015
5)
 
 
Publicat en el diari EL PAÍS dilluns 22 de desembre del 2014

M'informa l'amic Carles Geli d'una iniciativa recent, a imatge i semblança d'altres engegades per a altres llengües, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Observatori de Neologia de la UPF. Es tracta d'una convocatòria popular per nomenar, entre tots, el neologisme o paraula nova de l'any 2014, a fi que aquesta paraula pugui ésser candidata a incorporar-se al diccionari normatiu. És una iniciativa d'allò més lloable, perquè permet promoure la llengua des d'un vessant lúdic sempre atractiu, tot defugint la imatge que la llengua és una cosa saberuda, àrida, eixuta.

M'alarmen de seguida, però, el seguit d'exemples que els mateixos convocants invoquen com a possibles candidats, perquè més que neologismes semblen paleologismes. Un neologisme de la llengua ha de ser una paraula recent, alguna cosa que la innovació, l'actualitat, el progrés o el contacte amb altres cultures ens han aportat i nosaltres hem adoptat. Podrien ser-ho consum col·laboratiu o crossover, per exemple. I no ho és, en cap cas, aquella paraula que la parsimònia o una lentitud paquidèrmica per part de l'Acadèmia han anat aparcant a la carpeta dels assumptes pendents. Que les instàncies normatives són lentes és una cosa que ja sabíem, però sorprèn trobar-se, en la mateixa convocatòria del concurs, que una paraula com estelada no està recollida al diccionari. I em refereixo a la bandera, amb més de cent anys de retard respecte de l'invent. Mira com han corregut els de la Real Academia de la Lengua a incorporar mayoría silenciosa.

És com un concurs d'innovació gastronòmica en el qual et presentes amb un ou ferrat. És clar, com que l'ou ferrat no és una menja freqüent en els receptaris (no el trobareu enlloc), sempre pots dir que es tracta d'una recepta nova; doncs passa el mateix amb estelada: dir-ne neologisme és un acudit només equiparable a d'altres termes anotats pels mateixos convocants, com són mediàtic, estratosfèric, interanual o extracomunitari. Si tens una llista de termes que saps que no són al diccionari... afegeix-los!! Si no, quin sentit podria tenir que proposéssim d'acceptar smartphone (o un atrevit esmàrtfon) si la paraula mòbil, amb el sentit telefònic, no està ni tan sols recollida?

Sobta trobar, en la llengua catalana, dues velocitats en qüestions d'admissió terminològica. Per una banda, disposem d'un brillant centre de terminologia, el Termcat, que és referent per a d'altres idiomes i que, sense anar més lluny, no té equivalent en una llengua com l'espanyol. Però per l'altra, la tasca titànica del Termcat d'estar sempre al dia (una altra cosa és quan fins i tot s'hi vol avançar, suposo que algun dia en parlarem, d'això) té el seu contrapès en l'Institut d'Estudis Catalans, on, com hem vist, els tempos són molt diferents i els buits constatats acaben convertint el diccionari en un autèntic formatge de gruyère. En conseqüència, tot plegat et fa dubtar si les absències són intencionades, descuits o bé un excés de prudència, com quan pots dir que ets canós però no que tens canes. I això sense parlar de les frases fetes. Per algun difús motiu, la fraseologia és sistemàticament apartada de les noves admissions, fins al punt que algunes expressions ben freqüents que ja apuntàvem en un article anterior (Les frases desfetes) segueixen sense ser normatives, cosa que, és clar, no vol dir incorrectes. No se m'acut cap motiu per no incorporar al diccionari expressions com tirar la tovallola o sortir de l'armari.

Però tornem al 2014, a la convocatòria de la paraula de l'any. Alguna proposta haurem de fer, no? Si d'un cosa hem parlat enguany ha estat de corrupció, del devessall de personatges de la més diversa condició que han passat pel jutjat (o hi passaran) o per la presó (o hi passaran): Bárcenas, Millet, Pantoja, Matas, Núñez, Urdangarin, Fabra, Cristina de Borbó, Pujol pare, Pujol fill (Jordi), Pujol fill (Oriol), Pujol fill (Oleguer)... Pertoca doncs d'advocar per un sinònim de corrupció, de posar la mà i mirar cap a l'altra banda, i que a més és una estupenda frase feta: fer l'egipci.

 
 
6)
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians divendres 16 de gener del 2015
VICENT CAMPS, 25 anys de poesia dita en veu alta
 
Josep Daniel Climent
 
7)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 24 de gener del 2015
 
 
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules dimecres 21 de gener del 2015
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net