Passeu per l’ombra
Exemple d’Ús: «Ja ho veig, ja, que hi haurem de posar un toldo, en aquest
terrat.»
Ús correcte: «Ja ho veig, ja, que hi haurem de posar un tendal, en aquest
terrat.»
(Publicat al diari Avui el 5 de maig del 2008)
Després de la diada del Primer de Maig, us proposo una reflexió lingüística sobre el nom dels nostres principals sindicats. Som-hi.
Unió de Pagesos, el més gran sindicat del camp, va triar, en fundar-se l’any 1974, un nom que tenia la virtut de dignificar la paraula pagès. El partit Bloc Obrer i Camperol, l’any 1930, no va tenir el coratge lèxic de fer aquest pas. Però ara vivim a l’època del llenguatge no sexista i potser el nostre principal sindicat agrari hauria de fer un pensament i dir-se Unió de la Pagesia.
Pel que fa al sindicalisme de la gent assalariada, la UGT ha tingut molta sort. Tot i ser un sindicat fundat l’any 1888, el nom no ha envellit gaire. Unió és una bona paraula per començar el nom d’una confederació sindical. General defineix molt bé la vocació de representar persones assalariades de tots els sectors i de totes les comarques. Unió General del Treball (UGT) és un nom magnífic. El mal és que l’organització es diu, en realitat, Unió General de Treballadors. I les treballadores què? La UGT hauria de fer un pensament i millorar el nom.
Comissions Obreres, en canvi, té mala peça al teler. Té un nom típic de l’antifranquisme, que ha envellit molt ràpidament. Potser CCOO faria bé de pensar un nom completament nou sense perdre la seva identitat ni renunciar a la seva història. És el que ha fet la petita CGT (Confederació General del Treball), hereva de l’abans hegemònica CNT, i que ara té, lingüísticament parlant, el millor nom de tots entre els sindicats d’assalariats. És clar que el nom no fa la cosa, però també és cert que una mica les paraules funden la realitat.
Els humans vivim dins del cosmos, però també vivim dins de l’univers lingüístic. Res més natural, doncs, que interrogar-nos sobre el nom de cada cosa, tal com fa aquest article meu del 2008 que ara reedito amb el nom dels nostres sindicats.
Els nostres diccionaris han incorporat normativament, amb molt bon
criteri, noves denominacions de professions, càrrecs i titulacions en femení com
a conseqüència de l’accés generalitzat de la dona al món del treball i a tota
classe de responsabilitats, encara que en alguns casos, crec que útils o
necessaris, no s’ha fet eixe pas. A banda dels noms més corrents, feminitzats
des de fa ja molts anys, s’hi han registrat, en els últims temps, noms com aprenenta, armadora, estudianta, gestora,
intendenta, oficiala, perita/pèrita, torera, vicària, xofera/xòfera, etc., però en
canvi no s’hi han arreplegat el femení de alferes, alguatzil (ni algutzir ni agutzil), bus, conferenciant, conserge, gerent, pilotari, tripulant vigilant, etc. És curiós que
hi haja l’entrada papessa, però no bisbessa (ni bisba) ni arquebisbessa (ni arquebisba), ni tampoc canonja (ni canongessa), a pesar que per a arribar a
papessa (si algun dia s’hi pot) s’haurà de seguir la carrera i l’orde
eclesiàstic, com ocorre amb els barons que alcancen el Papat. Sí que s’ha
feminitzat el Generalat , com a colofó de la resta d’ocupacions militars de rang
inferior, que també s’han feminitzat (el nom). Tenim, per tant, generala, coronela, tinenta coronel (o coronela?), comandanta, capitana i tinenta. I també els que no cal
graduar-se en l’acadèmia militar com caporala i sergenta. Però heus ací que una forma
molt generalitzada, almenys en gran part del territori valencianoparlant, com és
metja, femení de metge, no l’arrepleguen els diccionaris
de referència normativa, a pesar de ser una paraula que hauria de tindre les
benediccions per a gaudir d’un lloc en el cel normatiu, perquè és d’ús popular i
d’abast ampli; i també de formació ben canònica, ja que és un femení format amb
–a, metja, en substitució de –e, metge (amb el canvi purament
ortogràfic tg/tj). Modèlica pel que
fa als cànons de formació del femení. Com alumne/a, arquitecte/a, sogre/sogra; i
pobre/a, negre/a, Però es veu que
és una forma de creació “massa popular” i la llarga ombra de l’elitisme
noucentista i repressor de la parla, de vegades, s’hi ha de fer notar. El DGLV
arreplega meja. La normativa ens diu
que el femení de metge és metgessa i també la mateixa forma que el
masculí, però amb l’article la
davant, “la metge”. Molt bé, són formes usables i correctes, per (a) figurar en
diccionaris i en les interminables llistes de paraules normatives que ningú diu
(parlant), o s’usen molt poc. Metgessa sols la diem per a explicar el
seu significat, i poc més. Tenim generala
i papessa, però no metja. Què hi
farem!
No hi
ha descobrir la sopa d'all ni
l'equivalent haver inventat la
pólvora.
No hi
ha parlar a la descosida.
No hi
ha la distinció entre desertització
(per causes naturals) i desertificació ( la produïda per
l'acció de l'home). Tampoc no desertòleg, a.
No hi
ha deshabillé (vestit de
casa).
Hi ha
en funció de (amb caràcter general).
Crec que és mes genuí segons, d'acord amb. Només l'usaria en sentit propi, p.e.
en matemàtiques: l'àrea del triangle es calcula en funció de la base i de
l'altura.
En
l'entrada comarca es podria dir que
totes les comarques valencianes duen article. A Catalunya també, tret
d'Osona.
En
l'entrada mateix, en general, en els
exemples, es fa la concordança: la mateixa hora, el mateix president. L'excepció
esdevé quan mateix es postposa a un substantiu: posa't la camisa blanca mateix.
Crec que el cas més clar de no-concordança és dóna quan el substantiu precedent
forma part d'un CC de lloc: a València mateix.
Em
pareix un encert no incloure-hi 'enganxina' ja que tenim adhesiu i
etiqueta
No hi
ha catral: relatiu o pertanyent als
castells.
En catxotxes es referix a qui actua amb
lentitud, diferint l'execució de les coses, amb excessiva parsimònia. Però també
s'aplica als xiquets de bolquerets que fan bondat i sempre
sonriuen.
En
l'entrada caure no hi ha les
locucions molt vivaces de caure en
desgràcia, caure el pèl (escarmentar), i caure gros
(malament).
En cavallet no hi ha l'accepció del billar
d'instrument per a guiar el tac quan la bola queda massa
allunyada.
En caverna, ara també es diu la caverna
política, el búnker, la brunete mediàtica, referint-se a l'extrema dreta
centralista..
No hi
ha cederom.
No hi
ha en la terra dels cegos el tort és el
rei.
En
cèdula, podrien afegir-s'hi algunes d'ús freqüent: la de citació o la
urbanística.
No hi
ha el refrany cel de panxa de burra,
pluja segura.
En
cert, trobe a faltar tan cert com hi ha
Déu i tan cert com ara plouen
figues.
En
cervell, no hi ha cervell de pardal
(cast. "de mosquito").
No hi
ha cesta com a estri de la pilota
basca en forma de canal: cesta
punta.
No hi
ha cheroquees (tribu
pellroja).
Hi ha
cibercafé, però no cibersexe, ciberassetjament
ni ciberjoc.
No hi
ha cicló en l'accepció de mascle que
només té un testicle.
No hi
ha l'expressió no en tinc ni cinc
(quan no es volen prestar diners o no se'n duen
damunt)
Accepta, amb bon criteri, l'accepció de cataracta com a saltant d'aigua,
cascada.
No hi
ha atelier: taller d’artesà, esp. de
moda.
SINONÍMIA (per
ordre de preferència)
Dentífric / dentifrici; desafiament /
desafiu; desbrafar-se / esbravar-se (perdre una
beguda la força, el gas); defendre /
defensar; catxerulo / milotxa, grua;
desllunat / celobert; xitxarra /
cigala.
Publicat en Nació.Digital.cat dijous 5 de febrer del 2015
7)
Publicat en MENORCA DIARIO INSULAR dijous 22 de gener del 2015
Paraules per el DNV (15)
Propostes d’Emili Selfa Fort
Revicino
Vici molt evident o reiterat.
Llevar el revicino: Expressió que s'usa per tal d'indicar la necessitat
de tallar el vici o mala costum, especialment en persones amb malaltia mental o
amb disminució psíquica.
Cal llevar-li el revicino, és precís que algú li diga que no està bé el
que fa.
Segamà
Herba silvestre pròpia de zones humides o marjalenques quasi
extinguida.
El segamà abundava molt abans que el senill s’apoderara de les marjals
de La Safor.
Paraula viva de les marjals de La Safor.
Sernent
1.
Feina consistent en garbellar la farina amb un sedàs o garbell. (Abans
la farina portava moltes impureses que feien necessària l’operació
sovint).
2.
Pluja fina.
1.
Es troba sernent la farina.
2.
Està sernent. Cau sernent.
Siti
Altra accepció per a Siti: Espai, generalment, urbà un poc elevat. Siti i sitiet deriven de la mateixa
arrel.
Quan vingué la barrancada de 1966 portàrem les haques al siti.
Solet
Fusteria: Superfície interior del fons o cul del
caixó.
El solet del calaix és de tauler contraplacat.
Passa el solet per les recalades de les costelles del
caixó.
Paraula d'ús corrent en la fusteria de l'Horta
Sud.
Sopalma
Propose una accepció més:
Part baixa, que toca terra, d’un tronc o d’una
soca.
He trobat caragols a la sopalma dels tarongers.
Sorollar
Accepció 3: Respirar,
expresar-se una persona.
No l'he sentit sorollar en tota la nit.
No va sorollar en tota la reunió.
Testimoni oral d'Aureli Mansanet Mansanet (Simat de la Valldigna,
1950).
Tarpó
Accepció de Rata de sèquia o Rata de marjal. També coneguda com a
taburó.
Els tarpons s'han consumit històricament a les marjals a l'hora de fer
una paella de buscalls, especialment en temps de precarietats i de
fam.
A la marjal de Gandia es feien unes paelles inoblidables amb granotes i
tarpons.
Els tarpons eren netíssims i ningú els posava
peròs.
Paraula de la parla col·loquial de l'horta de
Gandia.
Article "Menjar en temps de fam" Emili Selfa Fort, Llibre de Festes de
Beniopa, 2004.
Taullada
Acció de fer una mirada ràpida a una cosa o espai amb una finalitat
concreta. Col·loquialment diem taullà.
Ves i pega-li una taullà a l’hort que està enrotllat de set.
Topoló
Acció de colpejar el cap d'una persona amb un altre cap o objecte o cosa
dura.
Quin topoló ens hem pegat per no mirar per on
anem.
M'he pegat un topoló en la paret que m'ha fet vore les
estreles.
Tornes, les
Diners en metàl·lic o en paper que es tornen a qui ha pagat i a
l'efectuar una operació comercial.
Te'n anaves sense les tornes.
No tinc menuts per a les tornes.