InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1112 (dijous 29/01/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic ací (la baixa és automàtica)
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Congrés de mediadors.
 
2) Joan Tudela - Galeusca lingüística
 
3) Pompeu Fabra - Estelada
 
4) J. Leonardo Giménez - Compondre i composar (i posar i pondre)
 
5) Núria Puyuelo - Bon any de llengua
 
 
7) Emili Selfa Fort - Paraules per el DNV (12)
 
8) Arriba la XVIII Dictada Occitana
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal

Congrés de mediadors

 

Exemple d'Ús: «I el dia després d'aconseguir la independència, què?»

Ús correcte: «I l'endemà d'aconseguir la independència, què?»

Explicació: El dia després com a sinònim de l'endemà és incorrecte, però s'accepta per a casos especials com ara la pel·lícula de Roland Emmerich The Day after Tomorrow. En la llengua oral

cada parlant pot mantenir, si ho vol, la seva forma pròpia: el sendemà, el soldemà, l'anydemà.

 
2)
 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 17 de gener del 2015

(Publicat al diari Avui el 24 de març del 2008)

L'altre dia, a l'assemblea de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, vam decidir de federar-nos amb les associacions dels que escriuen en gallec i en basc. Tot un encert. La federació, que es dirà Galeusca, enfortirà encara més l'entesa, que ja ve de lluny, entre totes tres entitats.

D'altra banda, la nova situació política espanyola podria revifar l'aliança política anomenada Galeuscat, que mantenen des de fa temps els tres nacionalismes perifèrics majoritaris (BNG, PNB i CiU).

Però on jo volia anar a parar és a la diguem-ne Galeusca o Caleuscat lingüística, que existeix des de fa tot just un any, quan la Xunta de Galícia, el Govern basc i la Generalitat de Catalunya van signar un acord de col·laboració en matèria lingüística. A més, fa poques setmanes els màxims responsables de política lingüística –Marisol López, Patxi Baztarrika i Bernat Joan– van signar la Declaració de París en el marc de la fira Expolangues. A més a més, el Govern balear podria sumar-se aviat a la Galeusca lingüística.

L'aliança amb el gallec i el basc no ha de ser l'única de les aliances del català, però sí que és una de les més rendibles. Intercanviar experiències de normalització lingüística i impulsar el plurilingüisme de l'Estat espanyol són coses que interessen a totes tres llengües.

Però no hi ha rosa sense espines. L'espina és que l'acord de fa un any –vigent– invoca sovint la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Quin nom tan desafortunat! El català és la nostra llengua nacional i no és pas una llengua minoritària, sinó minoritzada, que és ben diferent. I el gallec i el basc igual.

Trobo que el fons d'aquest article meu del 2008 que ara reedito és del tot vigent, més enllà dels fets concrets que comenta.

 

3)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 17 de gener del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/01/17/001H2TBO.pdf
 
Article de Pompeu Fabra (Gràcia, Barcelona, 1868 - Prada, Conflent, 1948) a La Publicitat (17-IV-1925). La paraula esteladaés candidata des d'aquesta setmana a entrar com a neologisme en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En l'edició del Diccionari general del 1932 Fabra no va incloure l'exemple bandera estelada en l'entrada corresponent a aquest adjectiu. Ni el mot estelada com a substantiu, esclar. Foto dels anys 30: Fabra en un campament de Palestra, assegut davant d'una estelada.
 
Estelada
 
Pompeu Fabra
 
 
4)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 2 de gener del 2015
 
Compondre i composar (i posar i pondre)
 
J. Leonardo Giménez
 
Escodrinyant pàgines internàutiques vaig llegir fa uns quants dies la d'una societat musical on s'informava que la banda la composen cinquanta músics, en la formació d'adults, i vint-i-cinc en la bandeta. Això que un conjunt musical, esportiu o de qualsevol altra índole siga composat per una quantitat de persones és altament improbable i, segurament, això mai ho haguera dit cap valencianoparlant que es deixe dur pel seu valencià de tota la vida, i que no tinga massa interferències del castellà. En la nostra parla de sempre qualsevol haguera dit o escrit que “la banda la componen 50 músics…”. El verb “composar” és valencià també, però té un sentit diferent del de “compondre”: significa ‘imposar (a algú) una contribució o una multa, generalment injusta o arbitrària'. Ja seria massa que els músics d'una banda imposaren contribucions o multes arbitràries a la seua mateixa agrupació. “Compondre” és ‘constituir, formar, reunir elements en un tot', també ‘produir, crear, ordenar combinant les parts'. De manera que si ens referim a la quantitat que constituïx un conjunt direm, per exemple, que un equip de futbol el componen onze jugadors, un de bàsquet es compon de cinc. Seguint amb el tema musical, les obres de música, els pasdobles i les partitures són compostes, i mai composades. El gran mestre valencià Joaquim Rodrigo va compondre El concierto de Aranjuez; Lo cant del valencià va ser compost pel mestre Sosa. També podem dir que els arguments que componen l'escrit de defensa de la infanta Cristina no han convençut el jutge Castro. La culpa de la invasió del verb “composar” als significats de “compondre” la té el castellà “componer”. Algú en fa la traducció lineal, de “poner” a “posar”, i ja tenim la interferència servida. Però no hem de caure en eixe error i hem d'usar “compondre' per als significats citats, com sempre s'ha fet. I d'eixe destriament hem de pasar al de “posar” i “pondre”, ben diferents també. Ja fa més de tres anys, en esta mateixa columneta, vaig contar l'aparent gosadia d'una presentadora del malauradament desaparegut Canal 9, que, atrevida com era (encara que calia agrair-li el seu interés), va dir, davant d'una granja de pollastres (o de galls), que “els gais no posen ous”. Però no era audàcia referida a persones. Com que no pronunciava la “ll”, en compte de “galls” va dir “gais”. I respecte al “poner huevos” castellà, caldria que haguera usat el verb “pondre”: “Els galls (o “els pollastres”) no ponen”. I el sol també es pon. En la resta de casos, usarem “posar”.
 
5)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 9 de gener del 2015
 
Núria Puyuelo

 

Ja som al 2015, l'any en què el centre de terminologia Termcat en farà trenta de la seva creació; l'any que es compliran trenta-cinc anys de la publicació del primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, la gran obra de caràcter crític, etimològic, històric i comparatiu de Joan Coromines, que aquest any precisament farà 110 anys que va néixer. Aquest 2015 també celebraran anys la Fundació PuntCat, deu anys, que el 2005 va crear el domini web propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana, el «.cat», i que ha fet divulgar la nostra llengua arreu del món. Malauradament, també en farà cinc de la mort del gramàtic Joan Solà. I 700 (poca broma!) de la mort de Ramon Llull. En resum, serà un any en què, amb efemèrides o sense, amb eleccions o sense, haurem de continuar enriquint i prestigiant cada dia la nostra llengua, i intentant evitar aquells mots o construccions que l'empobreixen i la debiliten.

I l'any ha començat, com cada any, amb les rebaixes, aquella paraula que encapçalaria el rànquing de paraules més mal escrites als aparadors de les botigues. Durant les rebaixes la roba està en oferta o es posa en oferta si el preu està rebaixat, però en cap cas direm que la roba està *ofertada, perquè el verb ofertar no existeix en català, es considera un calc del castellà. Quan es fa referència al concepte de ‘fer oferta pública d'una feina, un producte o un servei', cal recórrer al verb oferir: «En aquest restaurant s'ofereix una feina d'ajudant de cuiner» i no «En aquest restaurant *s'oferta una feina d'ajudant de cuiner».

I si parlem de rebaixes, parlem de gastar diners i d'arribar a final de mes ben pelats, tenint en compte que ja arrosseguem la despesa de les festes de Nadal. Per això en català tenim diverses expressions per referir-nos a les dificultats econòmiques que es passen al gener: gener costerut, costa de gener, pujada de gener, vaques magres de gener, patacada de gener, garrotada de gener i clatellada de gener.

I abans de tancar la paradeta, deixeu-me recordar-vos que la setmana que ve serà la dels barbuts, en què se celebra l'onomàstica dels tres sants barbuts: sant Pau ermità, el dia 15; sant Antoni abat, el dia 17, i sant Maure, el dia 18. Es considera la setmana més freda de l'any i per això el refranyer ens avisa: setmana dels barbuts, setmana d'esternuts. Ja sabeu, a l'hivern el millor amic és un bon abric.

Sabíeu que…

En català, la cuesta de enero es tradueix com la pujada de gener, la costa de gener, la patacada de gener o la garrotada de gener, entre altres expressions.

 

 

6)
 
Publicat en LA CALAMARDA diumenge 7 de desembre del 2014
 
 
Felip Gumbau Morera
 
7)

Paraules per el DNV (12)

Propostes d'Emili Selfa Fort

Paraules d'ús o vives de Beniopa (La Safor) o d'altres procedències ressenyades en cada cas.
 

Nyespra

Accepció 3. Calbot.

T'arrearé una nyespra que voràs!

Mala nyespra estàs guanyant-te!

 

Nyofla

Accepció: Esclafit, ventositat.

Eixos bunyols estan fent moltes nyofles.

Ves en compte amb la cuita del codonyat que les nyofles escalden la pell.

 

Pa de rabosa

Pa. Accep. 44: Pa de rabosa. Dàtil del margalló.

Aquell margalló si que té uns bons pans de rabosa.

Si plantes tres pans de rabosa no tardarà en eixir-te un margalló.

Paraula comuna de Barx (La Safor). A Simat de la Valldigna (La Safor) l'anomenen Dàtil de rabosa.

 

Paella de buscalls

Paella improvisada, generalment feta al camp o a la marjal, confeccionada d'allò que hi ha a mà o buscat en el moment, com ara rates de marjal o granotes.

Anem tranquils que en acabar farem una paella de buscalls.

Els llauradors i marjalers de l'entorn de Gandia (La Safor) mantenen viva aquesta expressió.

 

Paella de rabo

Accepció de paella: Es diu de la paella amb un mànec.

Accepció de paella: Paella feta amb recipient de mànec, per a un o dos comensals, generalment improvisada, i amb ingredients bàsics com l'arròs, ceba, creïlla, i abadejo.

No hi ha temps per a més, hui farem una paella de rabo.

Està boníssima esta paella de rabo.

 

Pap tomit

Accepció 10: Quan a un pollastre o gallina se li endureix el pap dificultant-li el menjar. També es coneix com a pap enllevit.

Aquell pollastre sembla que té el pap tomit.

Aquells pollets amb el pap tomit tenen poques possibilitats de sobreviure.

 

Paranseta

Parany menut. Enginy o aparell destinat a captar animals menuts i retindre-los. Hi ha de diversos tipus, per a animalets de terra o aus.

He parat una paranseta i he agafat aquest gafarró.

 

Pasteló

Pastís gran i en ocasions especials de diverses altures amb estructura piramidal.

El pasteló del bateig és com a mi m'agrada: d'ametló i escuma.

El diccionari DCVB d'Alcover-Moll la recull com un castellanisme, però s'imposa cada dia més la paraula tartà. Tinc dubtes que serà pitjor.

D'ús molt habitual a la comarca de la Safor.

 

Pedra sorrenca

Pedra. Accep. 21: Pedra d'esmolar, pedra sorrenca o pedra tova. Noms amb els quals és coneguda la pedra natural rogenca i sorrenca. En castellà piedra de rodeno.

La pedra sorrenca per esmolar, si roda dins d'un recipient amb aigua mai cremarà la ferramenta.

Paraula de la fusteria tradicional.

 

Perquisa

Accepció 2: Atenció, vigilància, cuidar alguna cosa.

Estic a la perquisa per vore si la veig.

Estigues a la perquisa del foc, per si bull.

 

8)

 

Arriba la XVIII Dictada Occitana

 

Dissabte, 31 de gener, se celebrarà la XVIII Dictada Occitana, que tindrà lloc a les 14.30 h a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitza aquest acte amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística. L'activitat es clourà amb una actuació de la cantant aranesa Alidé Sans.
 
La Dictada Occitana va començar a la ciutat de Castres (Llenguadoc) el gener de 1998 i actualment se celebra de manera simultània a 47 localitats d'Occitània i dels Països Catalans, a més de la ciutat de París. A Barcelona, la dictada es fa des del 2000. Es tracta d'una manifestació pública de suport a la llengua i la cultura occitanes, que consisteix a fer un dictat a partir d'un text d'autor occità, i amb premis per a les persones participants.
 
La inscripció és gratuïta i cal fer-la al CAOC a través del correu electrònic caoc@caoc.cat o del telèfon 93 284 36 34.

Programa

 

9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - anys i anys
 
2) Eugeni S. Reig - apanyar
 
3) Antoni Llull Martí - Manescals i mariscals
 
4) Albert Pla Nualart - ¿No en som prou o no som prous?
 
5) Rudolf Ortega - Quan un toca el dos
 
6) Josep Ruaix i Vinyet - Deu punts que la nova gramàtica normativa hauria de resoldre
 
7) Josep Daniel Climent - Teodor Llorente Falcó i les Normes de Castelló
 
8) Jaume Salvanyà - Uns ulls aixinats i un vi aixampanyat
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací