InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1106 (dimarts 20/01/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic ací (la baixa és automàtica)
 
Si durant l'any 2015 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Entrevista al compositor flamenc.
 
2) La revista L'Aiguadolç publica un especial dedicat a la literatura i la història
 
 
4) Miquel Riera - Les raons d'una llengua maltractada
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 
Entrevista al compositor flamenc
 

 

Exemple d'Ús: «Jan Lauwers, dramaturg belga, assegura que, ‘malgrat que sempre escric en la meva llengua materna, el flamenc, mai escolto les meves obres en el seu idioma original, ja que Flandes

és un país petit i el flamenc el parla molt poca gent'.»

Ús correcte: «…mai sento les meves obres en el…»

Explicació: Ja seria un autor ben estrany, si no volgués sentir la llengua en què ell mateix escriu. Recomanació: en cas de dubte, escolliu sentir.

 
 
2)
 

La revista L'Aiguadolç publica un especial dedicat a la literatura i la història

 

Un any més L'Aiguadolç acudeix puntual a la cita amb els seus lectors. Un any més, sí, però val a dir que aquest no és un any qualsevol; perquè el 2014 commemorem –que no celebrem– una efemèride de gran transcendència per a Catalunya, en particular, i també per al País Valencià i les Illes: el tricentenari de la caiguda de Barcelona, l'11 de setembre de 1714. Aprofitant aquesta efemèride transcendental per a la història de catalans, valencians i mallorquins, la revista que edita l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) dedica tot un dossier sobre la història com a matèria literària.

Coordinat per l'escriptor Tomàs Llopis, i il·lustrat per l'artista alcoià Antoni Miró, s'hi apleguen articles de Simona Škrabec sobre el paper de la història en la configuració de la idiosincràsia europea, i de la seua incidència en la literatura; de Tomás Hernández, sobre “La invenció d'Amèrica”; de Josep Lozano, a propòsit de la gestació de Crim de Germania, una obra cabdal de la literatura valenciana contemporània, i de Silvestre Vilaplana, sobre el joc entre la ficció i la realitat en la novel·la històrica. Aquestes reflexions són la translació al paper de les corresponents conferències amb què els autors van nodrir el cicle Encontres a Beniarbeig, que tingueren lloc en aquesta localitat de la Marina Alta entre l'hivern i la primavera passada. Per reblar el clau del dossier, Josep Bertomeu Moll analitza dues obres cabdals sobre la caiguda de Barcelona, Victus, d'Albert Sánchez Piñol, i Cicatrius de 1714, d'Andreu Martín. I Jovi Lozano-Seser fa interessantíssimes reflexions sobre la història com a matèria primera dels best-sellers. En paraules de Juli Capilla, director de la publicació, “es tracta d'un dossier imprescindible per als estudiosos de la nostra literatura, i interessantíssim per al públic en general”.

La revista publica també ressenyes i comentaris amb les novetats bibliogràfiques més reeixides dels darrers mesos: El tramvia groc, de Joan Francesc Mira; La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver; Un son profund, d'Enric Iborra, sobre l'últim recull de contes de Rafa Gomar, Bé, perdona'm, però estan esperant-me, i d'Els dubtes i els glaçons, de Josep Lluís Roig. A més, en l'apartat de creació hi ha la col·laboració d'alguns versos inèdits de Salvador Ortells Miralles, recentment guardonat amb el prestigiós Premi Alfons el Magnànim València de poesia. I es publica per primera vegada en valencià un fragment del llibre “The Bondwoman's narrative / La novel·la d'una esclava”, de Hannah Crafts, esclava nord-americana que va voler deixar testimoni de la seua vida en un llibre. La traducció ha estat elaborada amb molta cura per la professora i traductora Maite Insa.   

3)
 
Publicat en la revista PRESÈNCIA diumenge 11 de gener del 2014
 
 
 
4)
 
Publicat en El Punt Avui diumenge 11 de gener del 2014

Les raons d'una llengua maltractada

Miquel Riera

Des de fa un temps, cada cop que hem tingut l'oportunitat de conversar amb algun estranger sobre el procés sobiranista, utilitzem un argument que és imbatible per convèncer-los sobre les raons –actuals i històriques– que ens han portat a demanar la independència de Catalunya. És un argument que, volgudament, s'allunya de l'espoli econòmic que patim –una raó de pes que també convenç, però que sovint també aixeca suspicàcies– i que té com a base el menyspreu i la persecució que ha patit i pateix la nostra llengua per part de l'Estat espanyol. La qüestió és fer-los veure què sentirien ells –ciutadans britànics, alemanys, francesos o italians, parlants de llengües plenament normalitzades a tots nivells– si quan anessin, per exemple, a fer la seva compra habitual al supermercat es trobessin que menys del cinc per cent dels productes exposats fossin etiquetats en la seva llengua. I que no només patissin aquest greuge, sinó que, a més, es trobessin que molts dels productes tinguessin l'etiqueta en un idioma estranger d'un país ben allunyat, com ara el portuguès. Com podeu suposar, l'estupefacció dels interlocutors és màxima i no els entra al cap que una cosa similar els pugui passar al seu país amb una llengua que és oficial a tots nivells. Llavors és quan només resta dir-los que ni amb gairebé quaranta anys de democràcia la qüestió no s'ha arreglat i que la llengua tampoc no està ni molt menys normalitzada en àmbits clau, com ara la justícia o els mitjans de comunicació. I no només això, sinó que els últims anys els atacs contra el català a l'escola –un dels pocs llocs on hi havia una certa normalitat– s'han reprès i intensificat. Uns atacs que, tal com es pot comprovar en el dossier que us oferim aquesta setmana, gràcies a un minuciós treball del mestre i pedagog David Pujol, es remunten a tres-cents anys enrere, després que Catalunya perdés les seves llibertats. Un menysteniment de l'Estat i la societat espanyola que, si no ha assolit el clar objectiu proposat –la desaparició de la llengua catalana–, ha estat només gràcies a la lluita i a la fermesa de la gent del país. Una lluita i una fermesa que també ens durà, no ho dubteu, a assolir l'estat que, finalment, ens ho resoldrà tot plegat.
 
5)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ diumenge 28 de desembre del 2014
 
 
Francesc Viadel
 
6)
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací