(Publicat al diari Avui l'11de febrer del 2008)
Fins allà on sabem, gràcies als estudis de Martí de Riquer, cap dels nostres reis no era monolingüe. Referim-nos als casos més significatius. El primer comte-rei, Alfons, mal anomenat el Cast, parlava català –pel pare– i aragonès –per la mare. A més, va aprendre provençal, llengua en què va escriure poesia. Comte de Barcelona, rei d'Aragó i marquès de Provença, s'expressava en tots tres idiomes. Jaume I coneixia bé el provençal, l'aragonès i el català, llengua en què va dictar la seva crònica. Jaume II feia honor al sobrenom el Just, perquè dominava el català, l'aragonès, el provençal i el sicilià, o sigui, les llengües de tots els pobles de la Corona. Martí l'Humà, l'últim rei del casal de Barcelona, parlava català, aragonès i sicilià. I tots sabien una mica de llatí, el que calia per entendre els documents jurídics corrents. Els nostres reis, doncs, tenien com a llengües pròpies, i també d'ús públic, les llengües territorials dels països que en cada època formaven part de la Corona d'Aragó.
En canvi, el príncep que un dia serà Felip VI ignora el català, el gallec i el basc, totes tres llengües oficials a extensos territoris del regne d'Espanya. L'any 1979, l'aleshores senador Josep Benet va demanar que l'educació de l'hereu al tron inclogués el coneixement de les quatre llengües i cultures que coexisteixen al regne. Sense cap resultat. Anem cap enrere, com els crancs.
El contrast entre els reis del casal de Barcelona, que tenien com a llengües pròpies, i també d'ús públic, les llengües territorials dels països que en cada època formaven part de la Corona, i el desdeny dels reis borbònics cap a la nostra llengua era escandalós l'any 2008, quan vaig publicar aquest article, i continua sent escandalós ara que el reedito.
No hi ha sincategoremàtic (que no té significat
propi independent: p.e. una preposició), per oposició a
categoremàtic.
No hi ha catenaccio,
terme del calcio italià,
equivalent a defensa de pany i forrellat.
No hi ha càtering
(servei d'àpats).
No hi ha catiusques o
katiusques (nom popular de les botes d'aigua).
No hi ha cavall de Troia
(enemic intern camuflat).
No hi ha en la terra dels
cegos el borni (tort) és el rei.
No hi ha cel rogenc, pluja
o vent, ni cel de panxa de burra,
pluja segura.
Hi ha cel·lo com a
cinta adhesiva, però no com a forma abreujada de l'instrument
musical.
Hi trobem buscar tres peus
al gat, però en realitat se'n busquen cinc (cosa impossible) perquè tres sí
que és possible.
Accepta el sentit figurat de cicatriu.
No hi ha
ciberassetjament (a través d'internet, del correu electrònic o dels
missatges dels mòbils)
No hi figuren ovella negra,
ovella esgarriada ni cada ovella amb la seua parella.
No hi ha (parlant de diners) no tindre'n un clau (quan no es vol
prestar o no es du res damunt).
No hi trobe ¿Qui t'ha donat
ciri en aquest soterrar? ni fer de
ciri (vigilar els enamorats).
No hi figura cistar:
partidor d'aigües d'una séquia.
Fa sinònims cita i
citació en algunes accepcions.
En cistella no s'inclou
la part d'un globus aerostàtic que es destina als tripulants i a la
càrrega.
S'hi admet ciutadania
(acc. 2) com a conjunt de ciutadans (anglicisme). El sentit propi és la condició
i dret del ciutadà (acc. 1).
El claudàtor també
indica, quan emmarca punts suspensius, la supressió d'un fragment en una
citació.
En injecció (en medicina) he sentit a dir clavar una injecció (possiblement
preferible a posar).
No hi ha clenbuterol o
clembuterol.
No hi ha clinx (agafada en la
boxa)
No hi ha clínex (mocador de
paper).
Accepta cloaca com a
orifici (en zoologia), al costat de conducte per on van les aigües residuals
(claveguera, albelló).
En coca de llanda, bova o ronyosa, també he sentit a dir coca de canonge.
No hi ha cocalero, que
és un xenisme referit als indígenes que demanen la legalització del cultiu de la
fulla de coca.
L'estiuet de Sant Martí (11 de novembre), també es diu l'estiuet dels
codonys.
Per les definicions de contemporani i coetani pareixen
sinònims, però no ho són exactament, i així el jove i el vell viuen en el mateix
temps (són contemporanis), però en diferent pla o concepció del món
(coetanis).
Admet coneixible al
costat de coneixedor.
Hi ha qui no pot segar
espigola, però em sona més qui no
pot collir...
No hi ha pinya
colada.
SINONÍMIA (Per ordre de preferència)
Desllunat / celobert; constipat
/ refredat, cadarn; caduquejar /
repapiejar, fer catúfols; misto /
llumí; centcames / centpeus,
escolopendra (la Marina); sentinel·la / sentinela; cercadits / rodadits, panadís; buscar / cercar; llicsó / lletsó; certesa / certitud; cérvol / cervo; xitxarra / cigala; cigró / ciuró; cine / cinema; cingle / penya-segat; cinturó / corretja; ciprer / xiprer; cirerer / cirer; clau / ullal (dent canina); clevill / clavill; clevillar / clavillar; botzina / clàxon; boxeig / boxa; clòtxina / musclo, copinya; cua / coa; coàgul / quall; conill d'Índies / cobai; dosser / cobricel; coentor / coïssor; airbag / coixí de seguretat; colleró / collarí (per a les vèrtebres cervicals); portar al
be / a collibé (també es diu portar
al corder).
Paraules per el DNV (9)
Propostes d'Emili Selfa Fort
Faram,
la
Podrimer
de cucs i insectes baix de terra o a l'interior d'una fusta
podrida.
En llevar
la pedra ha eixit la faram i he donat un pas enrere.
Al DNV
parla de feram/d'afaram, però no amb aquest significat. El DCVB d'Alcover-Moll
parla de feram per a conjunt d'animals.
Paraula
viva usada pels caçadors en la parla de Beniopa (La
Safor).
Fofar
Fugir,
desaparèixer.
Fofem
d'ací immediatament!
Fofàrem
tots sense fer soroll.
Fornir
Acc. 3:
Quan la pasta de farina ha donat molt al pastar-la.
La pasta
ha fornit molt.
Deixa
reposar la pasta que encara fornirà prou.
La
testimoni li diu: farnir.
Testimoni
oral de Gràcia Fort Aparisi (Beniopa, 1929)
Fussar
Un altra
accepció és: Remoure o furgar el menjar, bé en un plat individual o bé en un de
col·lectiu.
Va fussar
tota la paella i no va menjar res.
Tenia
poca gana i només va fussar l'arròs.
Gallonets
Gallons
del cacauet torrats i sense corfa.
Demana-li
al cambrer un plat de gallonets.
Estem
obrint cacauets per fer gallonets.
Paraula
del poble de Palmera (La Safor)
Testimoni
oral de Facund Puig (Palmera, 1960)
Garramonyo
Botànica.
Nom de planta borda de fulles allargades, reticulars i acabades en punxa, que fa
unes boletes d'uns teixits que s'engafen a la roba i són molt molestos de llevar
del pentinat.
Deixa'm
que t'ajude a llevar-te els garramonyos.
On t'has
revolca't que portes el cap ple de garramonyos.
Garull
Podria
ser sinònim de Garbull. Les definicions s'ajusten.
Quin
garull es va muntar allí.
Gatxonar
Fer
provatures de menjar a la cuina. Genèric de preparar o cuinar menjars
extraordinaris.
En
arribar Nadal la jaia feia pastissets i em deixava gatxonar per fer-los.
Ací estic
gatxonant un espencat d'albergínia i abadejo.
Paraula
corrent a La Safor.
Bibliografia: Així com cell qui desitja vianda. La
cocina de raiz popular de la Safor. Joan
Iborra. Edicions Tívoli. 2007. Pàg. 15.
Gavarro
Accepció:
Gos, malfeiner.
Està fet
mal gavarro el xicon.
Goletja
Tros de
terra fèrtil guanyada a una sèquia a l'aterrar-la parcialment i que voreja la
mateixa sèquia.
Ara té el
bancal més gran, s'ha guanyat la goletja.
D'ús habitual a les marjals de Gandia.