InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1100 (dijous 08/01/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. La setmana del fred siberià.
 
 
3) J. Leonardo Giménez - La caiguda del pàmpol
 
4) Salvador Pardo - El DNV (IX)
 
5) Emili Selfa Fort - Paraules per el DNV (9)
 
6) Teresa Tort - Borraines
 
7) Conferència: "El català en el país de les 300 llengües"
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 
La setmana del fred siberià
 
 
Exemple d'Ús: «De moment la neu encara no ha quallat
Ús correcte: «De moment la neu encara no ha pres/agafat
Explicació: Calc del castellà cuajar.
 
 
2)
 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 20 de desembre del 2014
http://blocs.xarxanoticies.cat/joantudela/2012/10/01/plenitud-linguistica/

(Publicat al diari Avui l'11de febrer del 2008)

Celebrem ara els vuit segles del naixement del més gran dels nostres reis, Jaume el Conqueridor, i commemorarem aviat (l'any 2010) els sis segles de la mort de l'últim dels nostres reis, Martí l'Humà. Quina era la llengua dels nostres reis?

Fins allà on sabem, gràcies als estudis de Martí de Riquer, cap dels nostres reis no era monolingüe. Referim-nos als casos més significatius. El primer comte-rei, Alfons, mal anomenat el Cast, parlava català –pel pare– i aragonès –per la mare. A més, va aprendre provençal, llengua en què va escriure poesia. Comte de Barcelona, rei d'Aragó i marquès de Provença, s'expressava en tots tres idiomes. Jaume I coneixia bé el provençal, l'aragonès i el català, llengua en què va dictar la seva crònica. Jaume II feia honor al sobrenom el Just, perquè dominava el català, l'aragonès, el provençal i el sicilià, o sigui, les llengües de tots els pobles de la Corona. Martí l'Humà, l'últim rei del casal de Barcelona, parlava català, aragonès i sicilià. I tots sabien una mica de llatí, el que calia per entendre els documents jurídics corrents. Els nostres reis, doncs, tenien com a llengües pròpies, i també d'ús públic, les llengües territorials dels països que en cada època formaven part de la Corona d'Aragó.

En canvi, el príncep que un dia serà Felip VI ignora el català, el gallec i el basc, totes tres llengües oficials a extensos territoris del regne d'Espanya. L'any 1979, l'aleshores senador Josep Benet va demanar que l'educació de l'hereu al tron inclogués el coneixement de les quatre llengües i cultures que coexisteixen al regne. Sense cap resultat. Anem cap enrere, com els crancs.

El contrast entre els reis del casal de Barcelona, que tenien com a llengües pròpies, i també d'ús públic, les llengües territorials dels països que en cada època formaven part de la Corona, i el desdeny dels reis borbònics cap a la nostra llengua era escandalós l'any 2008, quan vaig publicar aquest article, i continua sent escandalós ara que el reedito.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 12 de desembre del 2014
 
La caiguda del pàmpol
 
J. Leonardo Giménez
 
Ara és el temps de la caiguda del pàmpol. Cau en la tardor (o primavera d'hivern), però esperem que eixa caiguda només siga la natural, de certa vegetació, quan les boniques fulles amples, puntegudes, sovint serrades, de molts arbres de fulla caduca cauen en plena estació tardorenca. I esperem que els pàmpols no caiguen de la parla ni de l'escriptura dels que ens entenem i  comuniquem en esta llengua. Ho dic perquè a temps arrere vaig llegir, en un esborrany de novel·la d'una amiga, la frase “Rafel arribà a Suïssa amb una fulla davant i una darrere”. En castellà, els emigrants sense un clau sí que han arribat a llocs en busca de treball i de quemenjar amb una “hoja delante y una detrás”, però en valencià no en tenim prou amb dos fulles qualsevol, que tapen ben poc. Els valencianoparlants, quan apleguem a un lloc en les condicions descrites ho fem “amb un pàmpol davant i un darrere”; i a falta de pàmpols, ja se sap que amb una mà davant i l'altra darrere. Tots els diccionaris definixen “pàmpol” com a ‘fulla de cep o de figuera', però també ho és la de la parra i de molts altres arbres, com el xop, l'om o l'àlber i de moltes més plantes i arbres ornamentals. El meu carrer i el de baix del meu tots els anys, per ara, s'omplin de pàmpols, i no són ni de ceps de vinya, que no n'hi ha, ni de figueres, que n'hi ha poques i lluny, sinó de xops i d'oms de vora riu. Per extensió, també diem “orelles com a pàmpols” quan eixos òrgans o pavellons externs de l'audició els tenim més grans de la mitjana; o bé directament: “té uns bons pàmpols”. També quan escoltem amb atenció i interés ho fem “amb unes orelles com a pàmpols”. Eixa denominació de “pàmpol”, que diferencia eixe tipus de fulla de la resta, és una altra de les moltes precisions terminològiques en parelles de paraules de sentit paregut, però també destriat, com posar i ficar; provar i tastar; secar i eixugar; fregar i escurar; llavar i rentar i moltes altres. I dins de la nomenclatura de les diferents parts d'un arbre, els pàmpols també contribuïxen a la nostra riquesa lèxica arbòria, perquè en el cas dels arbres de fulla caduca i gran, tenim soca, cimal, branca, rama i pàmpol; en els altres arbres, tot igual, però al final, les fulles. En la llengua de ponent, amb tres noms acaben: “tronco”, “ramas” i “hojas”.
 
4)
 
 
El DNV (IX)
 
Salvador Pardo
 
 

No hi ha sincategoremàtic (que no té significat propi independent: p.e. una preposició), per oposició a categoremàtic.

 

No hi ha catenaccio, terme del calcio italià, equivalent a defensa de pany i forrellat.

 

No hi ha càtering (servei d'àpats).

 

No hi ha catiusques o katiusques (nom popular de les botes d'aigua).

 

No hi ha cavall de Troia (enemic intern camuflat).

 

No hi ha en la terra dels cegos el borni (tort) és el rei.

 

No hi ha cel rogenc, pluja o vent, ni cel de panxa de burra, pluja segura.

 

Hi ha cel·lo com a cinta adhesiva, però no com a forma abreujada de l'instrument musical.

 

Hi trobem buscar tres peus al gat, però en realitat se'n busquen cinc (cosa impossible) perquè tres sí que és possible.

 

Accepta el sentit figurat de cicatriu.

 

No hi ha ciberassetjament (a través d'internet, del correu electrònic o dels missatges dels mòbils)

 

No hi figuren ovella negra, ovella esgarriada ni cada ovella amb la seua parella.

 

No hi ha (parlant de diners) no tindre'n un clau (quan no es vol prestar o no es du res damunt).

 

No hi trobe ¿Qui t'ha donat ciri en aquest soterrar? ni fer de ciri (vigilar els enamorats).

 

No hi figura cistar: partidor d'aigües d'una séquia.

 

Fa sinònims cita i citació en algunes accepcions.

 

En cistella no s'inclou la part d'un globus aerostàtic que es destina als tripulants i a la càrrega.

 

S'hi admet ciutadania (acc. 2) com a conjunt de ciutadans (anglicisme). El sentit propi és la condició i dret del ciutadà (acc. 1).

 

El claudàtor també indica, quan emmarca punts suspensius, la supressió d'un fragment en una citació.

 

En injecció (en medicina) he sentit a dir clavar una injecció (possiblement preferible a posar).

 

No hi ha clenbuterol o clembuterol.

 

No hi ha clinx (agafada en la boxa)

 

No hi ha clínex (mocador de paper).

 

Accepta cloaca com a orifici (en zoologia), al costat de conducte per on van les aigües residuals (claveguera, albelló).

 

En coca de llanda, bova o ronyosa, també he sentit a dir coca de canonge.

 

No hi ha cocalero, que és un xenisme referit als indígenes que demanen la legalització del cultiu de la fulla de coca.

 

L'estiuet de Sant Martí (11 de novembre), també es diu l'estiuet dels codonys.

 

Per les definicions de contemporani i coetani pareixen sinònims, però no ho són exactament, i així el jove i el vell viuen en el mateix temps (són contemporanis), però en diferent pla o concepció del món (coetanis).

 

Admet coneixible al costat de coneixedor.

 

Hi ha qui no pot segar espigola, però em sona més qui no pot collir...

 

No hi ha pinya colada.

 

SINONÍMIA (Per ordre de preferència)

 

Desllunat / celobert; constipat / refredat, cadarn; caduquejar / repapiejar, fer catúfols; misto / llumí; centcames / centpeus, escolopendra (la Marina); sentinel·la / sentinela; cercadits / rodadits, panadís; buscar / cercar; llicsó / lletsó; certesa / certitud; cérvol / cervo; xitxarra / cigala; cigró / ciuró; cine / cinema; cingle / penya-segat; cinturó / corretja; ciprer / xiprer; cirerer / cirer; clau / ullal (dent canina); clevill / clavill; clevillar / clavillar; botzina / clàxon; boxeig / boxa; clòtxina / musclo, copinya; cua / coa; coàgul / quall; conill d'Índies / cobai; dosser / cobricel; coentor / coïssor; airbag / coixí de seguretat; colleró / collarí (per a les vèrtebres cervicals); portar al be / a collibé (també es diu portar al corder).

 

 
5)

Paraules per el DNV (9)

Propostes d'Emili Selfa Fort

 

Paraules d'ús o vives de Beniopa (La Safor) o d'altres procedències ressenyades en cada cas.
 

Faram, la

Podrimer de cucs i insectes baix de terra o a l'interior d'una fusta podrida.

En llevar la pedra ha eixit la faram i he donat un pas enrere.

Al DNV parla de feram/d'afaram, però no amb aquest significat. El DCVB d'Alcover-Moll parla de feram per a conjunt d'animals.

Paraula viva usada pels caçadors en la parla de Beniopa (La Safor).

 

Fofar

Fugir, desaparèixer.

Fofem d'ací immediatament!

Fofàrem tots sense fer soroll.

 

Fornir

Acc. 3: Quan la pasta de farina ha donat molt al pastar-la.

La pasta ha fornit molt.

Deixa reposar la pasta que encara fornirà prou.

La testimoni li diu: farnir.

Testimoni oral de Gràcia Fort Aparisi (Beniopa, 1929)

 

Fussar

Un altra accepció és: Remoure o furgar el menjar, bé en un plat individual o bé en un de col·lectiu.

Va fussar tota la paella i no va menjar res.

Tenia poca gana i només va fussar l'arròs.

 

Gallonets

Gallons del cacauet torrats i sense corfa.

Demana-li al cambrer un plat de gallonets.

Estem obrint cacauets per fer gallonets.

Paraula del poble de Palmera (La Safor)

Testimoni oral de Facund Puig (Palmera, 1960)

 

Garramonyo

Botànica. Nom de planta borda de fulles allargades, reticulars i acabades en punxa, que fa unes boletes d'uns teixits que s'engafen a la roba i són molt molestos de llevar del pentinat.

Deixa'm que t'ajude a llevar-te els garramonyos.

On t'has revolca't que portes el cap ple de garramonyos.

 

Garull

Podria ser sinònim de Garbull. Les definicions s'ajusten.

Quin garull es va muntar allí.

 

Gatxonar

Fer provatures de menjar a la cuina. Genèric de preparar o cuinar menjars extraordinaris.

En arribar Nadal la jaia feia pastissets i em deixava gatxonar per fer-los.

Ací estic gatxonant un espencat d'albergínia i abadejo.

Paraula corrent a La Safor.

Bibliografia: Així com cell qui desitja vianda. La cocina de raiz popular de la Safor. Joan Iborra. Edicions Tívoli. 2007. Pàg. 15.

 

Gavarro

Accepció: Gos, malfeiner.

Està fet mal gavarro el xicon.

 

Goletja

Tros de terra fèrtil guanyada a una sèquia a l'aterrar-la parcialment i que voreja la mateixa sèquia.

Ara té el bancal més gran, s'ha guanyat la goletja.

D'ús habitual a les marjals de Gandia.

 

6)
 
 
 
Teresa Tort
 
 
7)
 
Conferència:
 
"El català en el país de les 300 llengües"
 
Dilluns que ve, dia 12 de gener, en el marc del cicle "El país que farem", Pau Vidal i Carme Junyent parlaran sobre "El català en el país de les 300 llengües".
 
L'acte tindrà lloc a les 19h a la sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu, al carrer Canuda, núm. 6, de Barcelona, i serà moderat per la Patricia Gabancho.
 
Trobareu més informació a l'agenda de la nostra web www.gela.cat del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - altra volta
 
2) Eugeni S. Reig - amargor
 
3) Antoni Llull Martí - Muscles, músculs i musclos
 
4) Albert Pla Nualart - ¿Descerebrats i papanates o eixelebrats i babaus?
 
5) Rudolf Ortega - Les frases desfetes
 
6) J.C. Moreno Cabrera: "Les institucions fonamentals de l'Estat són monolingües"
 
7) Joan F. Mira - França, parlar i ser
 
8) Neus Nogué Serrano - ¿Per tal de fer torrons calen ametlles?
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací