InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1086 (dimarts 16/12/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
 
3) El govern valencià lidera les denúncies per agressions lingüístiques
 
4) Buscant l'enemic del català
 
5) El català, clau per a la integració
 
6) Presentació de l'Informe sobre la llengua a Palma (17/12/2014)
 
7) Lliris Picó guanya el 34é Premi Enric Valor de narrativa Juvenil amb Moisés, estigues quiet
 
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
 
2)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL divendres 5 de novembre del 2014
 
 
3)
 
Publicat en EL PUNT AVUI divendres 5 de novembre del 2014

El govern valencià lidera les denúncies per agressions lingüístiques

La Plataforma pels Drets Lingüístics presenta l'informe 2014 amb catorze casos individuals i col·lectius

Adverteix que sols una minoria s'atreveix a denunciar

Les agressions lingüístiques continuen succeint-se al País Valencià. Segons un informe presentat ahir per la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià, hi ha constància de catorze casos de vulneració de drets individuals i col·lectius patits durant 2014. La majoria responen a l'eliminació d'oferta d'ensenyament en valencià i és la Conselleria d'Educació la institució que lidera les denúncies per vulneració d'aquests drets. El tancament d'emissions de Catalunya Ràdio també ha estat denunciat com a vulneració d'un dret col·lectiu en deixar tot el territori sense cap mitjà en català.

L'informe recull igualment casos de funcionaris que han discriminat ciutadans per haver-se adreçat a ells en valencià. Entre els casos denunciats es troba el de la comissaria de Xirivella (Horta Oest), on uns policies es van negar a atendre una dona que els parlava en valencià, el cas d'un funcionari d'una presó que va amenaçar una professora que parlava en valencià o el cas d'un metge i una zeladora que van denegar l'assistència mèdica a un veí de Crevillent (Baix Vinalopó) per haver parlat en valencià.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, va assegurar que el nombre d'agressions a la llengua és amb tota probabilitat major, però encara hi ha molta por i molta desconfiança a denunciar la vulneració dels drets lingüístics. Moreno també va recordar que fa temps que Europa emet informes desfavorables per l'actitud del govern valencià, que constantment atempta contra la normalització.

 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI divendres 5 de novembre del 2014
 
Buscant l'enemic del català

Aprofitant el vintè aniversari de la Plataforma per la Llengua, el col·lectiu s'ha plantejat trobar l'enemic del català del 2014. Entre els vint candidats que proposa la plataforma, s'hi troben noms com ara José Ignacio Wert, la Constitució espanyola, Mariano Rajoy, François Hollande, José Ramón Bauzá, Alberto Fabra i Albert Boadella.

El guanyador sortirà de la votació popular que des de dimecres i fins al 7 de gener es pot fer al web Estimoelcatala.cat . L'ONG de la llengua farà arribar, de manera presencial, la samarreta amb el “Volem viure plenament en català” de Joan Brossa al que en surti victoriós.

Amb la iniciativa es volen ressaltar els atacs que, en ple segle XXI, encara pateix el català. De moment, encapçala el rànquing el ministre d'Educació i, a força distància, hi ha el president balear, el valencià i l'espanyol. A Wert se'l nomina per haver atemptat contra el català amb la Lomqe.

 

5)
 
Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 7 de novembre del 2014

El català, clau per a la integració

Cinc immigrats que viuen i treballen a Catalunya ofereixen la seva visió sobre la societat que els ha acollit

Tots coincideixen a afirmar que el coneixement del català ha fet més fàcil l'acceptació

El debat del mes organitzat per El Punt Avui amb el patrocini de Banc Sabadell a l'hotel España va reunir en una mateixa taula cinc immigrats exemplars en el seu afany d'integració. Cinc homes i dones que un dia –el que fa més temps, 27 anys enrere, i el que menys, set– van arribar a Catalunya amb motivacions diferents i que han aconseguit sentir-se plenament acollits i acceptats, en bona part, per haver triat el català com a llengua vehicular.

El portaveu de la comunitat sikh, Gagan Deep Singh Khalsa; l'editora nord-americana Liz Castro; la periodista romanesa Marcela Topor; l'escriptor i músic britànic Simon Harris, i l'estudiant de Ghana Ousman Umar van elogiar la capacitat d'acollida de la societat catalana i es van mostrar fins i tot sorpresos per les mostres d'afecte que han rebut només pel fet de parlar català. “Quan vaig arribar, vaig pensar que no em calia el català, però de seguida em vaig adonar que es valorava molt, que si parlava català la gent sortia a fer-me petons i m'abraçava. Jo no havia vist mai un sentiment com el dels catalans. Ara estic vivint sense parlar castellà”, va subratllar el representant de la comunitat sikh. L'editora Liz Castro li va donar la raó. “Aquí la llengua no és una imposició. Et donen les gràcies pel fet de parlar català, però no t'hi obliguen pas.”

El coneixement de la llengua els ha portat a entendre també el sentiment identitari. De fet, tant Castro com Harris dediquen part del seu temps a explicar fora d'aquí el que està passant. “Escric molt sobre Catalunya en anglès perquè la gent sàpiga el que passa”, va manifestar Castro, que va venir per primer cop de Califòrnia l'any 1987 seguint les passes dels seus avis, que eren immigrants andalusos. “De petita volia parlar castellà. Més tard el que em va interessar més de Catalunya era aprendre com es vivia en un país on la gent parla dos idiomes.” Hi viu de manera permanent des del 2013 i entén que “parlar català és bàsic per entendre aquest sentiment de pertinença i també per ser acceptat”. Harris, que se sent cent per cent andreuenc, també es dedica a explicar el que passa actualment a Catalunya. A través del seu blog i també dels seus llibres. “Escric en anglès sobre el procés”, destaca un home que va arribar a Barcelona l'any 1988 “per lligar i anar a la platja”, que assegura que ha après a parlar català gràcies a les sèries de TV3 i que actualment se sent “tant català com anglès” i diu obertament que ja no podria tornar a viure al seu país perquè ben segur que trobaria a faltar “la llum i la vida al carrer”.

La motivació de Gagan Deep i Ousman Umar per venir a Catalunya va ser pràcticament la mateixa i està més lligada a la il·lusió de la terra promesa. “Des de petit somiava arribar a la terra dels blancs”, va reconèixer Gagan Deep, que viu a Badalona des de fa set anys. Umar va arribar en pastera fins a Fuerteventura quan era un adolescent. I assegura: “Volia saber si l'home blanc era una persona normal, perquè allà un té la sensació que és com un Déu.”

Tots dos es van integrar per vies diferents. Umar, a través d'una família d'acollida de Sant Cugat –“des del primer moment, vaig notar un sentiment català tan fort que vaig tenir clar que jo també volia ser català”–. Deep, a través de la vida comunitària i la feina a l'Ajuntament de Badalona, on continua fent tasques de mediador intercultural. “M'hi animaven i cada cop tenia més ganes de parlar-lo. Quan ja feia un any que era aquí, vaig escriure un llibre en català”, remarca.

En el cas d'Umar, no només va ser la llengua. Es va fer dels Castellers de Sant Cugat i encara recorda com un fet anecdòtic algunes reticències inicials. “Els avis em preguntaven què feia un negre pujant castells... Em va facilitar molt la integració.”

Marcela Topor va arribar fa 15 anys. Sabia ben poca cosa de Catalunya, més enllà del Barça i Barcelona. La integració “va ser difícil, però interessant”, i de seguida va aprendre català, “perquè és semblant al romanès”. “Ara la situació ha canviat molt”, opina. I defensa especialment el procés cap a la independència que ha servit per donar visibilitat a Catalunya “arreu del món”. Com a Umar, la desconcerta la gent que es dirigeix a ella en castellà. “Encara no ho sé interpretar”, explica la Marcela. Umar senzillament s'emprenya. “A vegades els contesto jo en anglès.”

El debat, en el qual va participar Manel Camps, director de l'àrea de gestió informativa de Banc Sabadell, va ser moderat pel vicedirector d'El Punt Avui, Carles Ribera. Per tancar la ronda d'intervencions, Ribera va demanar als ponents coses positives i negatives dels catalans. No va ser fàcil trobar aspectes a criticar. Però de mica en mica es van deixar anar. La Marcela, que va elogiar “la tolerància, la capacitat integradora i el sentit identitari”, va lamentar “la resignació dels catalans davant del problema amb Espanya”, un dels aspectes de la societat catalana que a la Marcela li ha costat entendre. Per això valora tant el procés cap a la independència. “Espero que ho aconsegueixin aviat”, va etzibar.

Castro va dir que li agraden les mateixes coses que alhora la molesten, perquè tot té la seva cara i la seva creu. “La franquesa va unida a la falta de diplomàcia. Als Estats Units a ningú se li acudeix dir que avui fas mala cara i aquí sí”, va relatar. També va elogiar el gust per les tradicions com a fet culturalment enriquidor, però al mateix temps en va remarcar l'efecte opressor. “Celebren moltes coses: Sant Jordi, Sant Esteve..., però a vegades tantes regles ofeguen.”

Per Gagan Deep, el més criticable, en tot cas, seria: “Quan no saben qui ets no et volen conèixer.” I potser aquest afany de mirar cadascú per allò que és seu. I va posar com a exemple una reunió d'amics en un bar. “Això em sorprèn. Són molt amics, però aquí cadascú està buscant 1,20 euros per pagar un cafè.” Per Umar, el més trist és que “els partits no acaben de posar-se d'acord per portar el país on vol arribar”.

Camps va concloure que el debat va ser “una injecció d'autoestima” que va servir per trencar alguns apriorismes. També per posar fi a certs tòpics i oferir un petit tast de la diversitat que, com va destacar Ribera en la seva introducció, “aporta a Catalunya l'amplitud que no li dóna el territori”.

La dimensió multicultural de Catalunya va ser també un dels aspectes destacats pels mateixos nouvinguts. “És molt maco. En 21 anys a l'Índia no havia après tant com en set anys a Catalunya. Aquí tinc molts amics d'altres països”, va destacar el portaveu sikh.

LES FRASES

Aquí la llengua no és una imposició.
Et donen les gràcies pel fet de parlar català, però no t'hi obliguen
Liz Castro
Editora nord-americana
 
Després de 27 anys a Catalunya, em sento tant català com anglès. Sóc part del barri de Sant Andreu
Simon Harris
Escriptor i músic britànic
 
En 21 anys a l'Índia no havia après tant com en set anys a Catalunya
Gagan Deep Singh
Portaveu de la comunitat sikh
 
Volia saber si l'home blanc era una persona normal, perquè allà un té la sensació que és com un Déu
Ousman Umar
Estudiant de ghana
 
Estic contenta d'aquest procés cap a la independència. Espero que ho aconsegueixin aviat
Marcela Topor
Periodista romanesa
 
Són molt amics, però aquí cadascú està buscant 1,20 euros per pagar un cafè
Gagan Deep Singh
Portaveu de la comunitat sikh
 
Aquest debat ha estat una injecció d'autoestima que ha trencat apriorismes
Manel Camps
Dir. àrea gestió informativa, dir. comunicació banc de sabadell
 
Vaig notar un sentiment català tan fort que vaig tenir clar que jo també volia ser català
Ousman Umar
Estudiant de Ghana
 
Vaig venir aquí a passar-m'ho bé i vaig tenir un procés d'enamorament amb aquest poble
Simon Harris
Escriptor i músic britànic
 
 
6)
 

Presentació de l'Informe sobre la llengua a Palma (17/12/2014)

Presentació de l'Informe sobre la situació de la llengua catalana 2013. Balanç de la situació de la llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic.

Dimecres, 17 de desembre de 2014, 19 h. A Can Alcover – Espai de Cultura (C. de Sant Alonso, 24, Palma)

  • Damià Pons Pons (delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a Palma)
  • Joan Melià Garí (coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears – UIB)
  • Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l'Informe)

Més informació:

7)
 
Lliris Picó guanya el 34é Premi Enric Valor de narrativa Juvenil amb Moisés, estigues quiet

 

El protagonista és un jove amb TDHA que se'n surt i, en el rerefons, l'acceptació de les diferències així com encarar els problemes actuals dels adolescents.

 

Dissabte 13 de desembre de 2014 s'ha lliurat el 34é Premi Enric Valor de narrativa juvenil. El premi, que convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, està dotat amb 6.000 euros, la publicació de l'obra i un gravat del reconegut artista valencià Rafael Armengol.

L'acte ha començat a les 20'30 hores, al Centre Cultural de Picanya (Pl. País Valencià, 9).

 

L'any passat va guanyar l'obra Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa, una obra ambientada en la Setmana Tràgica de Barcelona.

 

S'han presentat 36 obres, una quantitat major que altres anys.

 

L'obra guanyadora, Moisés, estigues quiet, és una novel·la que analitza les diferents maneres d'enfrontar les relacions i els lligams familiars des del punt de vista de l'adopció internacional i dels nous models de família. Així mateix, també des d'aquest vessant de l'acceptació de les diferències, tracta d'aprofundir sobre diversos problemes que afecten la joventut actual com ara el tractament de trastorns com el TDHA o l'enfrontament social, familiar i educatiu del racisme i l'assetjament escolar.

 

Lliris Picó i Carbonell (Ibi, 1972), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant. Treballa a la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans, on realitza tasques d'administració, dinamització lingüística i gestió cultural. Ha publicat diversos estudis i articles sobre l'obra poètica de Gaspar Jaén en revistes com Caràcters i L'Aiguadolç. Ha col·laborat amb alguns mitjans de premsa escrita com ara el diari Información o El País mitjançant la publicació de diversos articles i relats, i amb el diari El Punt/Avui on ha publicat una columna periòdica en l'espai “Fil d'aranya” entre el 2011 i finals del 2014.

 

És autora de les novel·les Helena: un record sempre és mentida (Columna, 2002), Les ales de la memòria (Marfil, 2003), L'olor dels crisantems (Tres i Quatre, 2005), Claus de serp (Marfil, 2007) i dels reculls de contes Amb D de Dona (Inèdit. 2010). És també coautora –amb Rafa Gomar, Joan Olivares,Carles Mulet, Francesc Bononad, et al.- del recull de relats 6000 estúpids i 10 més (Efímer, 2014).

Les seues obres han rebut diversos guardons entre els quals destaquen el XXI Premi 25 d'abril Vila Benissa (2001) i el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004) i Premi de Narrativa 9 d'Octubre de Sant Vicent del Raspeig 1998 i 2010.

 

L'autora ha declarat que per a ella el Premi Enric Valor de Literatura Juvenil, per una banda, suposa un esperó cap a l'experimentació en el camp de la literatura juvenil i d'altra banda, “com a autora que viu a les comarques del Sud, un context geogràfic i sociolingüístic que en ocasions frega l'hostilitat cap a la nostra identitat, aquest premi suposa un pas endavant cap a l'assoliment de la normalitat de la nostra literatura i de la nostra cultura en unes terres que fa la sensació que queden un poc allunyades del que sembla el nostre epicentre literari”.

 

L'acte, que ha començat a les 20:30 al Centre cultural de Picanya, és obert i gratuït per a tot el qui vullga anar. El periodista i professor Ezequiel Castellano, ha conduït l'acte, on hi ha hagut un homenatge als 25 anys del Centre Cultural de Picanya i la col·laboració especial de les joves promeses musicals, Laura Blasco al piano, Luis Miguel Moncayo al clarinet i Jordi Pastor al violí, els tres fills de Picanya.

 

A l'acte de lliurament del premi, l'Alcalde de Picanya Josep Almenar i Navarro ressalta que fa 25 anys quan començà a fer camí el Centre Cultural que avui acull el lliurament del Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor,  es tenien les ganes, la voluntat i l'espenta de lluitar al poble de Picanya per un espai per a la cultura, la més propera d'empremta local, i la més llunyana, diversa i universal. Durant tots aquests anys, al Centre Cultural han viscut el teatre, la música, la dansa, el folklore..., i també les paraules de mestres, com ara Enric Valor i José Luís Sampedro. Avui el poble de Picanya vol més cultura, 25 anys més d'oportunitats per a totes i tots en formació, en educació... Amb l'ànim de seguir caminant i amb la força d'un poble orgullós del seu passat avancem cap al futur.

 

Després, tots els assistents han gaudit d'un cocktail d'entrega del premi a la Sala d'Exposicions de Picanya, envoltats de l'obra pictòrica de l'il·lustrador Antoni Laveda.

Antoni Laveda és un dels millors il·lustradors valencians, que atresora ja més de trenta anys d'ofici. Aquesta exposició reuneix mostres molt reeixides de les il·lustracions originals que acompanyaven llibres d'ara i de sempre per a totes les edats, composades al llarg de la seua carrera artística i també la seua darrera, Conta'm l'Horta, amb rondalles ambientades en l'Horta Sud que s'ha publicat el darrer mes.

 

8)
 
 
(dijous 11 de desembre del 2014)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací