InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 1082 (dimarts 09/12/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn
ací
SUMARI
1) 300 dites que faran
història
4) Nou llibre:
Estudi lingüístic de la toponímia rural d’Onda de Maria Teresa Àlvaro
Martí
1)
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
dijous 27 de novembre del 2014
Alexandre Ordaz
El 12 de novembre del 2014, apareixia en La Veu del País Valencià
l'escrit «Per un nou Canal 9 amb més censura», firmat per Francesc
Esteve (cap de l'Àrea de Recursos Lingüístics del Servei de Política Lingüística
de la UV) i, com de costum en eixa firma, ple de manipulacions, de fal·làcies i
d'atacs personals fora de lloc. En esta ocasió, contra Leo Giménez (tècnic
lingüístic del Serval d'Alzira) per haver expressat la seua opinió sobre «La realista Llista Fabregat» (Levante-EMV, 10-10-2014),
article on el riberenc s'atrevia a fer dos coses: 1) a usar el seu propi cervell
i aplicar el seu propi criteri a l'hora d'analitzar un document sobre llengua en
compte de limitar-se a engolir-se els titulars dictats i repetits per persones
que, fins ara, havien tingut el privilegi de monopolitzar els espais habituals
d'opinió sobre eixes qüestions, i 2) a qüestionar u dels mites preferits de
certs defensors de les essències: que ací es prohibixen paraules i que
s'imposen castellanismes. Resumim el panorama i podrem comprovar quina
és la veritat sobre això i, també, quins mètodes apliquen alguns al
debat.
En l'opinió de Leo Giménez, l'anomenada Llista Fabregat
era una relació de paraules «que la direcció de RTVV va entregar, per l’any
1990, als seus correctors per prioritzar 543 vocables o expressions molt usuals,
respecte d’altres tants, que en molts casos no eren tan usuals o eren
semidesconeguts». No hi havia prohibició, sinó una posada en valor de «paraules
o expressions genuïnament valencianes o integrades totalment en la parla
valenciana, però relegades del model llibresc, amb l’estigma de dialectalisme,
localisme o col·loquialisme». Entre eixos mots, Ginémez cita com a exemples
assentar, arrastar, acatxar-se, despedir, disfrutar, gasto, invadir,
làmpara, mentira, llonja, peluca, robo, vivenda, vore, xato «i 500 més, ara
admeses en el DNV de l’AVL, i avalades, ja aleshores, per autoritats
lingüístiques» i diccionaris de prestigi reconegut. Per tant, «eixa havia sigut,
fins aleshores, la llista de paraules realment prohibida en el model que deien
culte».
Però és que, a més, eixa classe de pràctiques són
completament habituals en qualsevol mitjà de comunicació: «El document que la
direcció de RTVV va distribuir als professionals de la casa era com qualsevol
llibre d’estil, que relega, evita, prioritza o dóna preferència a determinades
paraules, expressions o formes que es consideren poc adequades, evitables,
prioritzables o preferents, segons els casos, com feien i fan els mitjans de
comunicació, abans i ara». ¡Tots! També TV3, lògicament. Paraules genuïnament
valencianes i catalanes com ara enguany pareixen totalment relegades de
les cadenes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en eixe cas en
favor de aquest any (que alguns considerarien un castellanisme si
apareguera en Canal 9 i no en TV3). Mai han armat cap canyaret, que jo sàpia. Ni
falta que fa. Però eixos llistats existixen, sabem que sempre han existit, com
és natural i convenient en un mitjà amb vocació pública, lingüística i, per
tant, social.
La llista de paraules a incorporar a Canal 9 també tindria
casos més encertats i uns altres que no ho serien tant, però no arribava a ser
un llibre d'estil. En qualsevol cas, era un producte dels tècnics lingüístics
que treballaven per a la cadena, i no (com voldrà fer creure Francesc Esteve) la
bogeria de cap sonat. «I això intentava la Llista Fabregat», continua dient
Giménez: «que els valencians tinguérem gust per un valencià més saborós i més
conegut», encara que fóra a través de 543 paraules quan, en realitat, «en calien
més de 3.000». Una faena que, durant els darrers anys, s'ha encarregat de fer la
nostra Acadèmia. Per això, el tècnic d'Alzira demana «que torne RTVV, amb Llista
Fabregat inclosa, però corregida i augmentada». Sí, corregida, eliminant els
casos que es consideren (amb arguments lingüístics) un excés. I sí, augmentada
(amb cabassos de paraules i expressions que són alhora populars i genuïnes), com
a part d'un autèntic llibre d'estil, propi d'un mitjà modern i al servici de la
nostra societat. Potser d'eixa manera, trobaríem la raó per la qual Monleón
havia de ser en aquell moment «la insígnia i el model lingüístic de Canal 9»,
com condemna Esteve (sense dir per què).
Enfront de les argumentacions de
Giménez, mesurades, raonades i pacífiques, trobem l'article agre, visceral i
grosser d'Esteve, que es dedica a posar en boca del primer coses que no ha dit:
que el fet d'usar «un valencià massa culte» era «el gran problema de
Canal 9» i que «el fracàs de Canal 9 no ha tingut res a veure» amb altres
factors que, per a Giménez, no tindrien «gens d'importància» a l'hora de
determinar les raons d'eixa fallida. Però la realitat és que Giménez no analitza
en cap punt del seu article les raons del fracàs de Canal 9 i, per tant, no diu
en cap moment que el model lingüístic usat fóra una de les raons, i menys encara
la raó principal com falsament afirma Esteve que hauria dit Giménez. Este es
limita a parlar de la Llista Fabregat i del model lingüístic de la RTVV, i no de
les deficiències de la cadena o dels motius de la seua desaparició, que són un
altre tema. Però Esteve encara aprofundix més en la manipulació proclamant que,
per a Giménez, «la clau del fracàs de Canal 9 és que la censura es va quedar
curta», una idea absolutament absent de l'article (i de la ment) de l'autor
alzirenc.
Però els punts més lamentables de l'escrit del senyor Esteve
des del punt de vista intel·lectual, els trobem en forma de fal·làcies ad
hominem quan anomena a Giménez «il·luminat personatge», diu que «exerceix de
lingüista» (donant a entendre que no ho seria) i de «analista tot terreny» que
«ens ha obert els ulls al món real i ha diagnosticat al mil·límetre el problema
de Canal 9» (cosa que no es proposava fer i no fa) i insinua que no és
«competent en llengua» (acusació que desmentixen la seua professió i els seus
nombrosos articles en premsa). I, no content amb això, Esteve encara es dedica a
analitzar el vocabulari que usa Giménez en el seu article per a confrontar-lo
amb les recomanacions de la Llista Fabregat, inventant-se més
prohibicions (estigma, relegar i llibresc) i
afirmant, sense demostrar-ho (ja que és fals), que, seguint la llista, Giménez
«no hauria pogut completar pràcticament cap de les frases del seu article».
També confronta la llengua de Giménez amb el seu propi model lingüístic (el
d'Esteve) per a assenyalar subjectivament unes suposades faltes. Eixe
exercici, que ja s'està convertint en un clàssic seu quan li falten arguments
contra el contingut (el real, no l'inventat per ell) d'un escrit que no li
agrada, també és aplicable a les seues redaccions; però, lògicament, ho deixarem
estar.
Malgrat el dogmatisme, la ceguesa i l'immobilisme, que
prescindixen de l'argumentació raonada i educada i recorren a la manipulació, a
matar el missatger i a personalitzar el debat convertint-lo en una batalla de
l'ego, seguirem raonant amb paciència i amb positivisme. Potser ara el senyor
Esteve es posarà immediatament a buscar en el meu historial alguna cosa amb què
atacar-me tergiversant-la, o usarà el que ell considera incorreccions
lingüístiques contra la meua persona, i ara em tocarà rebre a mi. O no. En
qualsevol cas, no passa res. Formem part d'un poble dividit que algunes persones
s'encaboten en seguir dividint eternament amb certes actituds irresponsables, de
manera que ja estem tots prou acostumats. A seguir.
3)
Publicat en VilaWeb divendres 28 de novembre
del 2014
L'alemanya Alina Moser recorre el País Valencià en
aquest documentari per a entendre la situació de la
llengua
4)
Nou llibre:
Estudi lingüístic de la toponímia
rural d’Onda
Maria Teresa Àlvaro Martí
Títol: Estudi lingüístic de la toponímia rural
d'Onda.
Autora: Àlvaro Martí, Maria Teresa
Edita: Universitat Jaume I
Col·lecció: Estudis Filològics Núm.Serie: 33
ISBN: 978-84-15443-54-4
Pàgines: 221
Dimensions: 15 X 21 cm
Edició: 1 (2014)
Preu: 12,00 euros
Idioma: Català
Enquadernació: Rústica
Suport: Paper
Il·lustracions en blanc i negre
L’obra analitza l’origen, la motivació i la
significació dels topònims rurals d’Onda. Buscar
les raons d’aparició i creació del topònim, relacionar el significat, la
situació, les característiques, l’etimologia i interpretar la motivació, són els
aspectes tractats. Pretén contribuir a l’anàlisi i al coneixement, així com a la
preservació, dels noms propis que designen la nostra terra, el medi on vivim i
ens movem.
5)
Publicat en el bloc de
Ramon Farré Roure dissabte 29 de novembre de 2014
Ramon Farré Roure
6)
Publicat en la revista digital NÚVOL
diumenge 30 de novembre del 2014
7)
Publicat en País Valencià, segle XXI
dimarts 25 de novembre del 2014
Juli Capilla
(dijous 4 de desembre del
2014)
- - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací