InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 220 (divendres 28/11/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - acatxada
 
2) Eugeni S. Reig - acostar
 
3) Antoni Llull Martí - Poms, pomes i pomades
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. El verb donar.
 
5) Albert Pla Nualart - Alguns dubtes sobre l'ús de la locució ‘entre (d')altres'
 
6) Josep Saborit - Alguns canvis intergeneracionals en el valencià de la Plana Baixa
 
7) Salvador Pardo - Llenguatge administratiu
 
8) Neus Nogué Serrano - Sobre els límits del llenguatge no sexista
 
 
 
1)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig 

acatxada

Avellament notable, minva significativa en l'estat físic o mental –o els dos a la volta– d'una persona, bé per motius naturals, bé com a conseqüència d'haver patit algun problema important de salut.

–Quina acatxada ha fet este home des de l'última volta que el vàrem vore. I, total, no fa més que tres anys.

–És que el varen operar de la próstata i va tindre problemes postoperatoris. Ha passat molt, el pobre.

 

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar: davallada
En castellà es diu: bajón
 
2)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig 

acostar

Posar més a prop en distància o en temps.

Acosta't a la taula i fes-te una cerveseta amb mi, home.

Els fragments següents pertanyen a la novel·la Sense la terra promesa d'Enric Valor:

Llavors se'ls van acostar un parell de jugadors de dòmino que acabaven de perdre la partida i volien desentabuixar-se.

 

Ricard i Roc es posaren a l'abric d'una motada de pins i ginebres, i els homes se'ls acostaren lentament; les dones i els xicons es quedaren a distància, les mans encara ocupades amb feixos i branques.

 

Va esclatar un crit general d'aprovació. Fins i tot, se li va acostar una dona i li va voler besar una mà. Ell sentí una emoció que li pujava a la gola, i es va acomiadar d'aquells miserables ple d'una vanaglòria indefinida.

 

Albert va desmuntar i se li acostà a fi que el feroç i fidel gossarro s'esbravàs una mica en brusques carícies i salts violents.

 

L'home es va girar cap a ells i, sense dir cap mot, se'ls va acostar a poc a poc.

En la rondalla El rei Astoret d'Enric Valor, llegim:

S'acosta a una horteta, posa les mans en el fang i s'embruta de terra roja braços i cara i coll; després s'ho refrega bé, a fi que no li quedàs més senyal que la vermellor de la pell; també es va arreglar els cabells en una grossa carxofa darrere el tòs. I disfressada d'aquesta guisa, no semblava la mateixa. ¡Ni sa mare l'haguera reconeguda!

En la rondalla El castell d'Entorn i no Entorn d'Enric Valor trobem:

–Acosta't –féu la reina amb una veu afinada com la que li parlà des de darrere de la segona porta.

En la rondalla La mestra i el manyà d'Enric Valor, podem llegir:

Entren, tanquen, s'acosten a la vora del foc i es calfen, que pare i fillastra venien enfredorits del vent que corria per damunt la neu.

En la rondalla Esclafamuntanyes d'Enric Valor, trobem:

S'hi acosten i, en la fosca creixent del vespre, pogueren adonar-se que era un edifici immens i abandonat. Ells ja havien sentit contar que en aquell castell passaven coses tan misterioses, que no hi havia cap muntanyés del terme que s'hi volgués acostar ni a una ballestada de distància.

I en la rondalla Les animetes, també d'Enric Valor, podem llegir:

Ell, que es detura i descavalca d'un bot elegant, saluda les fadrines i s'acosta a la font per tal de beure.

El verb acostar el tenim ja documentat l'any 1250. És el verb que, al llarg de la història, hem usat els valencians per a expressar el concepte definit i el que encara emprem majoritàriament junt al verb atansar. El verb apropar –format a partir del substantiu prop– el tenim documentat per primera volta l'any 1889. És, com veiem, un verb de creació recent i que no feia cap falta perquè ja tenim verbs patrimonials que ens resolen perfectament el problema. Apropar, en realitat, és un castellanisme mental. Com que el castellà, de cerca fa acercar, nosaltres, aplicant el mateix raonament, de prop hem fet apropar. És un verb invasor que la llengua normativa s'encarrega de difondre i que, a poc a poc, va matant els verbs acostar i atansar que hem usat i mantingut vius des de fa un grapat de segles. Per ara, afortunadament, només ha penetrat en els parlars valencians del Maestrat i del Baix Vinalopó, però l'ús sistemàtic que en fa la llengua culta, a la llarga, serà nefast.

 

En valencià també es diu: aproximar, atansar

La llengua estàndard sol emprar: acostar, apropar, aproximar, atansar

En castellà es diu: acercar, aproximar

 

3)

Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 126)

Poms, pomes i pomades
 
Antoni Llull Martí
 
La paraula llatina pomum significava tota fruita de forma esfèrica, però quan no s'usava acompanyada de cap adjectiu que en determinàs la casta, s'entenia que es tractava d'una poma. I Pomona, en la mitologia romana, era la deessa dels fruits, com Ceres ho era dels cereals. Per a algunes altres fuites de forma semblant a la d'una poma ja s'usava en llatí la forma pomum acompanyada d'algun determinatiu, que ha produït els mots pomogranato en italià i pome grenate en antic francès, del que adoptaren els anglesos la forma pomegranate per designar la magrana, i a França, en temps relativament moderns, damunt pomme amb el sentit genèric de ‘fruit', crearen el mot pomme de terre per la patata, i l'italià pomodoro per a la tomàtiga.

Per similitud amb la forma, el mot pom, que en català antic també volia dir ‘poma' i altres fruits de forma semblant, s'aplicà a la denominació de coses esfèriques de les que només citaré les més notables: la bolla d'or que molts de reis duien en una mà com a símbol del seu poder; la peça també en forma de bolla posada a una barana o moble, o a l'acabament d'un pal i o a l'extrem del mantí d'una espasa, i a la que fa de contrapès d'una romana, i a la peça de ferro rodonenca que sobresurt a la part davantera d'una sella de muntar, i també es dóna tal nom a un vas de vidre petit i rodonenc per a tenir-hi ungüents o perfums, i a alguns llocs diuen pom a un conjunt de fruits reunits en un brot.

Una cosa que no gaire gent sap és que pomada també prové de pomum, perquè en temps antic es feia amb diversos greixos aromatitzats amb extractes de poma o d'altres fruits semblants, i així sortiren l'italià pomata, el francès pommade i el català, castellà i portuguès pomada. A Ciutadella de Menorca diuen pomada a una beguda composta de ginebra i llimonada.

Un altre mot llatí que també significava ‘poma' i altres fruits, era malum, que també ha produït diversos mots en les llengües modernes. En parlarem, si Déu ho vol, un altre dia.

 

4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

El verb donar.

 

 

             El castellà utilitza molt el verb auxiliar “dar” i fem igual en català emprant-lo en molts casos en què el català utilitza l'auxiliar fer. Així, per exemple, diem: *donar un tomb”, quan el català utilitza fer: Fer un tomb, fer un volt, fer una volta.

     *Donar amb un pal”, “dar con un palo”, quan en català és: Pegar amb un bastó, o pegar amb un garrot. Clavar garrotada.

     Donar un petó, “dar un beso”, quan el català utilitza fer: Fer un petó. Fes-me un petó, reina.

     “Darse la vuelta”. *Donar-se la volta”. Girar-se. Girar-se en rodó. Mig girar-se. Girar-se la truita. Ha xutat a la mitja volta; o fent mitja volta; o ha fet gol xutant mig girant-se; o girant-se en rodó.  Ara n'abusen perquè són dalt de tot, però ja es girarà la truita, ja.

     “Dar la impresión”. *Donar la impressió”. Fer la impressió. Em fa la impressió que  el cas no els importa un rave.

     “Dar un vistazo”. *Donar un cop d'ull”. Fer un cop d'ull. Entrà a la sala i hi féu cop d'ull ràpid.

     “Han dado las cuatro”. *Han donat les quatre”, per Han tocat les quatre.  Acaben de tocar els dos quarts.

                                                          

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 25 de juliol del 2014

Primer dubte: el de hi cal? És opcional, si bé, sempre que altres va sol perquè el nom que determina se sobreentén, es prefereix d'altres a altres. En canvi, si va amb un nom, com a entre d'altres coses, el de es considera abusiu. Millor entre altres coses.

Però el que avui vull comentar és un ús que es va estenent i que jo, almenys ara com ara, veig estrany i evitaria. Us en poso un parell d'exemples: (1) “Avui parlarem, entre d'altres, de diferents maneres de combatre l'estrès” i (2) “Fer cinc àpats al dia i dormir un mínim de set hores, entre d'altres, són hàbits que contribueixen a evitar l'obesitat mòrbida”.

L'estranyesa prové del fet que a (1) i (2) el nom sobreentès no apareix o apareix després, quan ja no és recuperable. La locució queda coixa: entre d'altres què? A (1) jo hauria escrit entre altres temes, mentre que a la frase (2) no posaria entre d'altres abans d' hàbits.

Segurament, aquest ús abusiu l'ha propiciat el fet que (d')altres referit a persones sembla que no exigeixi un antecedent. La frase (3) “Hi van assistir, entre d'altres, X, Y i Z” diria que és acceptable, tot i que en aquest cas -si realment altres, en absència d'un antecedent, equival a altres persones - no tinc clar que no sigui millor escriure entre altres.

Fa de mal dir perquè en la vacil·lant aparició d'aquest de s'hi barregen criteris sintàctics i estilístics -que busquen l'eufonia-; i, a més, qui se sent insegur tendeix a fer-ne un ús sistemàtic en la mesura que hi veu una marca de genuïnitat, d'allunyament del castellà.

I, com passa sovint en aquests casos, de vegades surt d'un foc imaginari per caure en un brases ben reals: fica amb calçador un de que no cal i se'n menja un que és del tot imprescindible.

És el cas de la frase (4) “Gaudí va haver d'encaixar el seu edifici entre d'altres més vells”. A (4) l'únic de obligatori és el que va entre altres i més vells, i l'eufonia fa poc recomanable posar-hi l'opcional.

 

6)
 
Treball publicat en la web de Taula de Filologa Valenciana
https://taulafilologiavalenciana.files.wordpress.com/2014/10/04-aula-de-lletres-1.pdf
 
 
Josep Saborit
 
7)
 
Llenguatge administratiu
 
Salvador Pardo

 

Agio: benefici fet sobre el canvi de la moneda, especulació sobre l'alça i la baixa dels valors públics, del preus de les mercaderies, etc.

 

Alcalde -essa. Alcaldia. Alcaldable. Alcaldada.

 

"Alrededor". Al voltant de, entorn de. "Alrededores": rodalia (sing.), encontorns, voltants.

 

Alta (donar l'). Alt càrrec.

 

Altercació, altercat. Hi ha hagut un altercat vergonyós.

 

Altressí / atressí (adv.), igualment, també (en un escrit judicial). Atressí també és substantiu: petició accessòria que es fa després de la pètita de la demanda o altres escrits en un judici.

 

Al·lusió, al·lusiu -iva, al·ludir. M'heu al·ludit en el vostre discurs. Demane la paraula per al·lusions. El president va al·ludir a l'oratge per eludir l'acte.

 

Alçada. Recurs d'alçada davant el superior jeràrquic (il ricorso jerarquico). Alçada, apel·lació. Alçar un pla, aixecar-lo. "A un tanto alzado": a preu fet. Alçar una paret, la vista, els imposts, la veu. Aixecar el cadàver, una llosa, el setge, la llebre, el dia, la sessió. Alçament, aixec o aixecament de béns (ocultar-los o alienar-los per no pagar als creditors). Alçament topogràfic.

 

Allevar: imputar, atribuir maliciosament una cosa falsa.

 

"Allanamiento". Aplanament (d'un terreny, de la roba). Assentiment o aplanament a la demanda (conformitat), en cap cas vol dir donar la raó a la part contrària, només és, sovint, una manera ràpida d'acabar el procés. En altre sentit: violació de domicili, d'estatge o de la llar.

 

Amplària, amplada. Ample -a, ampli, àmplia.

 

Anàlisi. Una anàlisi detallada. Anàlisi d'ítems. Analitzar. Analista. (Del grec análisis: disolución d'un conjunt en les seues parts).

 

Anatocisme: producció d'interessos per l'interés vençut.

 

Annex -a. Els documents annexos. Annexió. Annexar, unir, adjuntar. Heu d'adjuntar a la sol·licitud, la documentació acreditativa dels mèrits que hi al·legueu.

 

Ànim, animus, intenció (no s'usa en plural).

 

Anomia, buit legal.

 

Anotació preventiva, assentament preventiu.

 

Antecedents penals.

 

Antedata: data falsa d'un document, anterior a la que hauria de portar.

 

Antefirma, antesignatura: mot anteposat a la firma que indica el càrrec que exercix, o alguna circumstància que justifica la firma.

 

"Antepasado -a". Avantpassat -ada, ascendent, antecessor -a.

 

"Anteposar". Avantposar (l'article al nom, el deure a la utilitat).

 

"Anteproyecto". Avantprojecte (de llei).

 

 8)

 
Publicat en el blog en altres paraules dilluns 3 de novembre del 2014
 
Neus Nogué Serrano
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net