Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXVI)

 

El DNV i l’accentuació de les ee obertes en valencià

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

 

1. Introducció

En la nostra llengua tenim paraules en les quals la e tònica es pronuncia oberta en els parlars catalans orientals i tancada en els parlars valencians. Quan les regles d’accentuació ens diuen que cal posar un accent gràfic damunt d’eixa e ¿ha de ser greu o agut? La normativa catalana en vigor ha resolt el problema posant damunt d’eixes ee un accent greu, que és el que correspon a la pronúncia pròpia del català oriental. Però als valencians, que pronunciem tancades eixes ee, se’ns presenta el problema de com accentuar-les. La lògica ens indica que tenim dues solucions possibles.

1) Accentuar eixes ee amb accent greu, malgrat que les pronunciem tancades.

Eixa solució té l’avantatge que emprem, en qüestions d’accentuació, la mateixa normativa que fan servir els catalans, sense cap diferència, però l’inconvenient que posem l’accent greu sobre ee que, per ser tancades en valencià, l’haurien de portar agut.

2) Accentuar eixes ee amb accent agut.

Eixa solució té l’avantatge que posem damunt les ee tancades l’accent agut, que és el que els correspon, però l’inconvenient que accentuem un conjunt de paraules de manera diferent de com ho fan els catalans.

 

2. Com actua el DNV

He tret del DNV un conjunt de paraules amb les característiques anteriorment especificades, és a dir:

1) La e tònica es pronuncia oberta en els parlars catalans orientals i tancada en els parlars valencians.

2) A la e tònica d’eixes paraules, d’acord amb les regles d’accentuació de la nostra llengua, li correspon dur accent gràfic.

3) La normativa catalana en vigor indica que la e tònica d’eixes paraules ha de dur accent greu (encara que la gramàtica catalana de l’IEC diu que en la tradició ortogràfica valenciana és corrent escriure amb accent agut –en lloc de greu– damunt la e tònica corresponent d'acord amb la nostra pronúncia, excepte el relatiu tònic què, la conjunció perquè i uns pocs mots paroxítons com ara València.)

El conjunt de paraules en qüestió –que no és exhaustiu– l’he agrupat en els cinc grups següents:

 

1) Paraules que el DNV ens diu que se’ls ha de posar accent greu i ens diu que cal pronunciar-les amb e oberta malgrat que els valencians les pronunciem amb e tancada.

 

dèspota

hortènsia

pècora

nècora

pèrgola

rèmora

èbola

 

2) Paraules que el DNV ens diu que se’ls ha de posar accent greu i ens diu que cal pronunciar-les amb e tancada

 

època

perquè (conjunció)

perquè (substantiu)

què (pronom relatiu tònic)

què (pronom interrogatiu neutre)

sèrie

 

3) Paraules que el DNV els posa accent agut i ens diu que cal pronunciar-les amb e tancada

 

sémola

sénia

xilé (hidrocarbur)

xilé (natural de Xile)

 

4) Paraules que el DNV ens diu que se’ls pot posar indistintament accent greu o agut però ens diu que cal pronunciar-les amb e tancada i dóna com a preferent la forma amb accent greu.

 

bèstia (o béstia)

èter (o éter)

èster (o éster)

 

5) Paraules que el DNV ens diu que se’ls pot posar indistintament accent agut o greu però ens diu que cal pronunciar-les amb e tancada i dóna com a preferent la forma amb accent agut.

 

Els ordinals: cinqué, sisé, seté, huité o vuité, nové, desé, onzé, dotzé, etc. (o cinquè, sisè, setè, huitè o vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, etc.)

Tots els gentilicis acabats en –és: francés, anglés, portugués, etc. (o francès, anglès, portuguès, etc.)

I les 100 paraules següents (a més d’altres):

 

acetilé (o acetilè)

agaré (o agarè)

alé (o alè)

alié (o aliè)

allén (o allèn)

amé (o amè)

antracé (o antracè)

aparéixer (o aparèixer)

aquén (o aquèn)

arnés (o arnès)

atényer (o atènyer)

atés (o atès)

benzé (o benzè)

burgés (o burgès)

café (o cafè)

canapé (o canapè)

caroté (o carotè)

cércol (o cèrcol)

comité (o comitè)

conéixer (o conèixer)

constrényer (o constrènyer)

contrapés (o contrapès)

cortés (o cortès)

cupé (o cupè)

damascé (o damascè)

desenfré (o desenfrè)

duodé (o duodè)

edén (o edèn)

empényer (o empènyer)

encés (o encès)

eocé (o eocè)

epicé (o epicè)

escalé (o escalè)

escalé (o escalè)

eslové (o eslovè)

espés (o espès)

estiré (o estirè)

estrényer (o estrènyer)

estrés (o estrès)

eté (o etè)

etilé (o etilè)

feligrés (o feligrès)

fényer (o fènyer)

grévol (o grèvol)

hel·lé (o hel·lè)

hexé (o hexè)

holocé (o holocè)

ibuprofén (o ibuprofèn)

il·lés (o il·lès)

imprés (o imprès)

interés (o interès)

marés (o marès)

marqués (o marquès)

mercé (o mercè)

meréixer (o merèixer)

metilé (o metilè)

miocé (o miocè)

molibdé (o molibdè)

moré (o morè)

morrofés (o morrofès)

mossén (o mossèn)

muntanyés (o muntanyès)

muntés (o muntès)

natzaré (o natzarè)

obés (o obès)

oboé (o oboè)

obscé (o obscè)

oligocé (o oligocè)

pagés (o pagès)

palés (o palès)

paréixer (o parèixer)

patués (o patuès)

pavés (o pavès)

pésol (o pèsol)

propilé (o propilè)

querosé (o querosè)

repés (o repès)

restrényer (o restrènyer)

ségol (o sègol)

sépia (o sèpia)

seré (o serè)

servofré (o servofrè)

sirventés (o sirventès)

sospés (o sospès)

ténia (o tènia)

térbol (o tèrbol)

térbol (o tèrbol)

terraplé (o terraplè)

terratrémol (o terratrèmol)

tolué (o toluè)

trémolo (o trèmolo)

trévol (o trèvol)       

tungsté (o tungstè)

tupé (o tupè)

txetxé (o txetxè)

véncer (o vèncer)

vérbola (o vèrbola)

vosté (o vostè)

xanté (o xantè)

xerés (o xerès)

 

4. Sobre la paraula hortènsia

En el DNV trobem la paraula hortènsia que ens diu que cal pronunciar-la [oɾtɛ́nsia], amb e oberta, quan els valencians la pronunciem amb e tancada.

    La pronúncia de la paraula hortènsia amb e tancada és un residu de la pronúncia que tant aquesta paraula –acabada en -ènsia  com totes les paraules acabades en -ència (unes 340) tenien en els parlars valencians, sobretot en els meridionals. Actualment, que jo sàpia, els valencians només conservem la pronúncia tradicional amb e tancada en la paraula hortènsia i en el topònim València. Jo recorde que, fa anys, a Alcoi tothom pronunciava la paraula paciència amb e tancada i no pronunciava la primera i. Tothom deia [pasénsia]. Actualment he sentit molts alcoians –encara que no tots– que diuen [pasɛ́nsia] o, fins i tot, [pasiɛ́nsia], però he d’afegir que hi ha una galeta xicorrotiua, dolça i dura, de forma semiesfèrica, de dos centímetres de diàmetre aproximadament i amb un piquet en la part superior, que rep el nom de paciència i que tothom a Alcoi l’anomena [pasénsia]. Quan ens referim a la galeta, tots els alcoians pronunciem el nom a la manera antiga.

De tota manera he de dir que pense que és possible que d’ací a alguns anys tant hortènsia, com la galeta anomenada paciència i, fins i tot, el nom de la ciutat de València, acabem pronunciant-los amb e oberta. El nom de la ciutat de València resistirà més al canvi perquè és un topònim i la pronúncia dels topònims és molt conservadora, però el fet que tinguem paraules com ara ambivalència, electrovalència, equivalència o polivalència que pronunciem amb una e ben oberta juga a favor que s’acabe pronunciant també València amb e oberta, sobretot per part dels valencians més jóvens.

 

5. Sobre les paraules dèspota, nècora, pècora, pèrgola i rèmora

En el DNV trobem les paraules dèspota, nècora, pècora, pèrgola i rèmora que ens diu que cal pronunciar-les [dɛ́spota], [nɛ́koɾa], [pɛ́koɾa], [pɛ́ɾɣola] i  [rɛ́moɾa], és a dir, el DNV ens indica clarament que els valencians hem de pronunciar aquestes paraules amb e oberta quan les pronunciem amb e tancada.

Els valencians pronunciem tancada la e tònica de diverses paraules que tenen una estructura semblant a la de dèspota, nècora, pècora, pèrgola i rèmora, com és el cas de sémola, época, térbola, vérbola, etc. També pronunciem tancada la e tònica d’imperatius com ara trenca-la, aireja-la, arreplega-la, mastega-la, frega-la, refresca-la, remena-les, pensa-t’ho, beu-te-les, etc., que els que parlen català oriental fan oberta. I també pronunciem tancada la e del topònim L’Ènova (la Ribera Alta), malgrat que a eixa e li posem un accent greu. Actualment és fàcil trobar valencians que pronuncien aquest topònim amb e oberta per ortografisme, com ho fan també amb altres vocables que porten accent greu, encara que la pronúncia valenciana tradicional siga amb e tancada.

Ara bé, els valencians pronunciem amb e oberta paraules esdrúixoles com ara anècdota, cèl·lula, comèdia, dèria, enciclopèdia, epilèpsia, ètica, fècula, inèrcia, magnèsia, matèria, modèstia, molècula, molèstia, ortopèdia, pèrdua, rècua o rèplica, a les que caldria afegir totes les acabades en –ència (unes 340) –excepte el nom de la ciutat de València, en el qual la e és tancada–, les acabades en –ènia (unes 50) –excepte ténia i el topònim Dénia (la Marina Alta), que les pronunciem amb e tancada–, les acabades en –èmia (unes 55) i algunes més.

No puc dir res sobre paraules esdrúixoles com ara arquèspora, cinèsica, èczema, ènema, madrèpora, mètopa, mesènquima, plèiade, rubèola o selèucida perquè són cultismes que no existixen en la llengua popular i, per tant, no puc saber quina seria la pronúncia genuïna valenciana.

 

6. Sobre la paraula èbola

En el DNV trobem la paraula èbola, que ens diu que cal pronunciar-la [ɛ́bola], i ens la definix de la manera següent:

m. PAT. Malaltia infecciosa, produïda per un virus, el símptoma del qual són múltiples hemorràgies internes i externes que produïxen la mort en poc de temps.

En el TERMCAT trobem virus d'Ebola i diu:

Virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoïdal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.

Nota: 1. El virus de l'Ebola pertany a la família Filoviridae. Es coneixen cinc espècies del virus de l'Ebola, que s'han associat als llocs dels diferents brots de la malaltia a l'Àfrica.

Nota: 2. La denominació virus de l'Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d'aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.

Nota: 3. En relació amb la pronúncia de Ebola, si bé es poden trobar arguments favorables tant a la pronúncia plana com a l'esdrúixola, es recomana la forma plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels inicis. La pronúncia de les vocals àtones és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes, i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa fins a l'adaptació total, amb reducció vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d'integració en la llengua.

Nota: 4. Quant a la malaltia causada per aquest virus, rep les denominacions febre hemorràgica de l'Ebola o malaltia de l'Ebola

Heus ací algunes qüestions relatives a la denominació d’aquesta malaltia i del virus que l’origina sobre les quals caldria reflexionar.

1) ¿La paraula ha de portar accent gràfic o no ha de portar-ne?

El nom de la malaltia en qüestió i del virus que l’origina porta accent gràfic en castellà. Si volem escriure-ho com ho fa el castellà, haurem de posar-li l’accent gràfic.

2) ¿La paraula ha de ser esdrúixola o plana?

Si l’escrivim amb accent damunt la e ha de ser esdrúixola per coherència amb les regles ortogràfiques de la nostra llengua. I si l’escrivim sense accent, ha de ser plana.

La paraula es pronuncia aguda en francés, plana en anglés, turc, romanés i portugués brasiler i esdrúixola en italià, suec, polac, alemany, hongarés, txec, gallec, portugués europeu i castellà.

3) Si la paraula és esdrúixola ¿la e ha de ser oberta o tancada?

Considere que és més lògic que siga tancada perquè els valencians pronunciem amb e tancada moltes paraules de la nostra llengua que tenen una estructura semblant a la que ens ocupa –sémola, época, térbola, vérbola, com he dit en l’apartat anterior.

4) Si la paraula és plana ¿la o s’ha de pronunciar oberta o tancada?

Sembla més lògic que la pronúncia fóra amb o oberta perquè en valencià tenim moltes paraules planes acabades en –ola en les quals la o es pronuncia oberta, com ara banderola, bestiola, escarola, escola, farola, fullola, mentirola, panerola, pianola, picola, rajola, tabola, tovallola, vidriola o viola, encara que també en tenim algunes amb o tancada com és el cas de bola, cola o gola.

Els serveis lingüístics catalans s’han inclinat per l’opció “plana i amb o tancada” i eixa opció és la que trobem als mitjans de comunicació en llengua catalana. Amb aquesta pronúncia, la frase “una persona malalta d’ebola” sona exactament igual que “una persona malalta de bola”.

4) Quan la paraula s’usa per a denominar la malaltia que ens ocupa ¿s’ha d’escriure en majúscula o en minúscula?

S’ha d’escriure en minúscula perquè és un nom comú, com ho són els noms d’altres malalties com ara pallola o pigota. Només s’ha descriure en majúscula quan s’use per a denominar el riu, perquè, en eixe cas, és un nom propi. Per tant escriurem “el virus de l’Ebola (o de l’Ébola)” –és a dir, “el virus del riu Ebola (o del riu Ébola)”– de la mateixa manera que diríem, si fóra el cas, “el virus del Nil” o “el virus del Sena”. És el mateix cas que quan diem “la febre de Haverhill” en referència a l’afecció epidèmica que es va observar per primera volta l’any 1926 a Haverhill (Massachusetts). Ebola (o Ébola) i Haverhill són topònims i, per tant, s’han d’escriure amb majúscula.

En el DNV, totes les entrades estan escrites en minúscula. Així, trobem les entrades déu i bíblia. Després, en els exemples, la cosa queda clara. Però com en el cas de l’entrada èbola no hi ha cap exemple, no podem saber si els redactors del DNV consideren que la e inicial del mot en qüestió ha de ser majúscula o minúscula. Han d’explicitar-ho imprescindiblement.

 

7. Regles d’accentuació gràfica de la Gramàtica normativa valenciana

Les trobem en les pàgs. 47 i 48 de la Gramàtica normativa valenciana que podem llegir en línia entrant en la web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

8. Regles d’accentuació gràfica de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

Les trobem en l’esborrany de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que podem llegir en línia entrant en l’enllaç que figura en la cibergrafia i cercant l’apartat Regles d’accentuació gràfica.

 

9. Conclusions

¿Quina és la norma que aplica el Diccionari normatiu valencià per a resoldre el problema de l’accentuació de la e tònica de les paraules que ens ocupen? No sembla que n’aplique cap. Com hem vist, trobem cinc solucions diferents i, segons de quina paraula es tracte, se n’aplica una o se n’aplica una altra. A més, les dues darreres solucions admeten com a normatives les formes amb dues grafies diferents però amb una única pronúncia, cosa que em sembla bastant estranya.

Cal estudiar novament aquesta qüestió i donar una solució normativa que siga senzilla, pràctica i raonada i que no complique la vida als usuaris de la llengua.

Tota aquesta problemàtica podria haver-se evitat si, quan es va elaborar la norma per a accentuar gràficament les paraules de la nostra llengua, s’haguera decidit que l’accent gràfic marcara només la força de la pronúncia i no l’obertura de les vocals. D’eixa manera, només hi hauria una classe d’accents, no dues. Tindríem, doncs, només accents aguts (com en castellà) o només accents greus (com en italià), però no aguts i greus alhora. De la mateixa manera que ningú té cap problema per a saber que la e de neu és tancada i la e de peu és oberta, malgrat que no hi ha res que indique gràficament la diferència, tampoc hi hauria hagut cap problema per a saber si una e que du un accent damunt és oberta o tancada. Es va complicar la normativa sobre accentuació gràfica amb la indicació de l’obertura de les vocals i, com diuen els mallorquins, aquelles noces duen aquests bescuits. A hores d’ara, evidentment, ja no té remei la cosa.

Ara ens correspon als valencians decidir quina solució donem a l’accentuació de les ee que nosaltres pronunciem tancades i en català oriental es pronuncien obertes.

Jo, quan cal accentuar les paraules, pose sobre les ee obertes, accent greu, i sobre les ee tancades, accent agut (café, comprén, francés, véiem, interés, entés, etc.), d’acord amb la manera en què les pronunciem els valencians, excepte en els mots què, perquè i València que els escric, excepcionalment, amb accent greu damunt la e, malgrat que els valencians els pronunciem sempre amb e tancada, perquè, per ara, és un acord acceptat per tots els que emprem les normes de Castelló. En els cultismes que no es coneixen en la llengua popular, pose l’accent que indica el DNV. El meu criteri coincidix quasi completament amb el que exposa el professor Abelard Saragossà en el seu treball “Els valencians ¿com hauríem d’accentuar les es (sorprés o sorprès)?” que es pot trobar en la web de Taula de Filologia Valenciana. Em permet suggerir la lectura del citat treball.

 

10. Bibliografia

Acadèmia Valenciana De La Llengua; Gramàtica Normativa Valenciana. (Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2006, pàgs. 47-48)

Colomina i Castanyer, Jordi; Els valencians i la llengua normativa. (Generalitat Valenciana / Institut d’estudis Juan Gil Albert, Alacant, 1995, pàgs. 20-23)

Fabra i Poch, Pompeu; Gramàtica catalana. (4a edició, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1926)

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edició, Edicions 3 i 4 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona / Palma de Mallorca / València, 1995) [= DIEC1].

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].

Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició, Edicions Bromera, Alzira, 1996) [= DVal].

Saborit Vilar, Josep; Millorem la pronúncia. (Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2009)

Salvador i Gimeno, Carles; Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics. (Tercera edició. Publicacions dels cursos de llengua i literatura valenciana de “Lo Rat-Penat”, València, 1959)

Sanchis Guarner, Manuel; Gramàtica valenciana (Editorial Torre, València, 1950)

Saragossà Alba, Abelard; Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. (2a edició revisada i augmentada, Tabarca Llibres, València, 2005)

 

 

11. Cibergrafia

Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/inici.html >

 

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

<http://dlc.iec.cat/>

 

Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

<http://www.iecat.net/Institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp>

 

Ortega Robert, Rudolf; “La bola”

<http://cat.elpais.com/cat/2014/10/12/cultura/1413069933_533699.html>

 

Saragossà Alba, Abelard; “Els valencians ¿com hauríem d’accentuar les es (sorprés o sorprès)?”

<https://taulafilologiavalenciana.files.wordpress.com/2014/09/accentuacio-es.pdf>

 

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

La paraula Ebola en anglés del Regne Unit i en anglés dels Estats Units (Audio)

Cambridge English Diccionary

<http://dictionary.cambridge.org/es/diccionario/britanico/ebola>

 

La paraula Ebola en anglés del Regne Unit, anglés dels Estats Units, suec, polac, alemany i turc. (Audio)

Forvo

<http://es.forvo.com/word/ebola/>

 

La paraula Ebola en català (Audio)

és a dir. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

<http://esadir.cat/nomspropis/fitxa/id/6548>

 

La paraula Ebola en italià (Audio)

Dizionario.rai.it

<http://www.dizionario.rai.it/poplemma.aspx?lid=58433&r=55090>

 

La paraula Ebola en italià.

Treccani.it L’enciclopedia italiana

<http://www.treccani.it/vocabolario/ebola/>

 

La paraula Ebola en portugués brasiler.

<http://www.dicio.com.br/ebola/>

 

La paraula Ebola en portugués europeu.

<http://www.portaldalinguaportuguesa.org/%3E?action=fonetica&region=lbx&act=details&id=11671>

<http://www.infopedia.pt/dicionarios/lingua-portuguesa/%C3%89bola>

 

La paraula Ebola en romanés.

<http://m.dexonline.ro/definitie/Ebola>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 22 d’octubre del 2014

 ------------------------------------------------------------------------------------------------