InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1064 (dijous 06/11/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
 
3) J. Leonardo Giménez - La realista llista Fabregat
 
4) Sico Fons - Polonesos del sud
 
5) David Paloma - Treballs de màster
 
6) Emili Selfa Fort - Paraules per el DNV (1)
 
7) Teresa Tort - Badomia
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
 
2)
 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 11 d'octubre del 2014

(Publicat al diari Avui el 25 de setembre del 2007)

Tothom ho sap i és profecia: des del catalanisme polític, cada cop més veus anuncien la creació d'un Estat català dins de la Unió Europea. Des del catalanisme lingüístic, penso que la resposta ha de ser: parlem-ne.

A veure. La nostra fragmentada àrea lingüística té set trossos, que són, citats per ordre alfabètic: l'Alguer, Andorra, Catalunya, la Catalunya del Nord, la Franja, les Illes i el País Valencià. Val a dir que ja tenim un Estat independent amb el català com a única llengua oficial: és Andorra. El que anuncia ara el catalanisme polític és la creació d'un segon Estat català; és a dir, la independència de l'actual comunitat autònoma de Catalunya. Això vol dir que cinc dels set trossos de l'àrea idiomàtica continuarien sotmesos a Espanya o França o Itàlia i, segurament, més desemparats que ara.

A més, la nova Catalunya independent tindria com a prioritat nacional la cohesió interna d'una societat que, majoritàriament, no és descendent del poble català que va perdre la guerra contra Franco l'any 1939. Per tant, la política lingüística podria arribar a ser tan prudent que, fins i tot, podria fer recular la vitalitat del català. També hi hauria, evidentment, alguns guanys idiomàtics indiscutibles; per exemple, el ple reconeixement oficial europeu de la nostra llengua. Però…

Però, en definitiva, crec que els que militem en el catalanisme lingüístic, arribat el referèndum, votaríem que sí a la independència de Catalunya, però ho faríem a contracor, perquè el nostre somni és un altre. El nostre somni és la plenitud idiomàtica de la llengua catalana en el marc de la plenitud nacional dels Països Catalans.

Aquest article el vaig escriure i publicar l'any 2007, però és d'allò més actual.

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 10 d'octubre del 2014
 
La realista llista Fabregat
 
J. Leonardo Giménez
 
Una estudiant en pràctiques em preguntà, no fa molt, què sabia de les paraules prohibides en Canal 9, perquè encara algú hi recorre, per blasmar contra aquella prohibició. Li explique que, demagògies i fonamentalismes a banda, en realitat, era una llista que la direcció de Radiotelevisió Valenciana va entregar, per l'any 1990, als seus correctors per prioritzar 543 vocables o expressions molt usuals, respecte d'altres tants, que en molts casos no eren tan usuals o eren semidesconeguts. Era la famosa Llista Fabregat. Quan m'assabentí de la suposada prohibició, vaig muntar en còlera, però, en repassar-la, la indignació es va convertir en el plaer de vore valorades més de 500 paraules o expressions genuïnament valencianes o integrades totalment en la parla valenciana, però relegades del model llibresc, amb l'estigma de dialectalisme, localisme o col·loquialisme, com ara   assentar, arrastar, acatxar-se, despedir, disfrutar, gasto, invadir, làmpara, mentira, llonja, peluca, robo, vivenda, vore, xato i 500 més, ara admeses en el DNV de l'AVL, i avalades, ja aleshores, per autoritats lingüístiques tan solvents com Ferrer Pastor, Casanova, Franquesa, Albertí, Pey i el Diccionari català-valencià-balear. Eixa havia sigut, fins aleshores, la llista de paraules realment prohibida en el model que deien “culte”. El document que la direcció de RTVV va distribuir als professionals de la casa era com qualsevol llibre d'estil, que relega, evita, prioritza o dóna preferència a determinades paraules, expressions o formes que es consideren poc adequades, evitables, prioritzables o preferents, segons els casos, com feien i fan els mitjans de comunicació, abans i ara. El responsable, fins aleshores, dels serveis de correcció de RTVV, Toni Mollà, havia elaborat un(s) model(s) amb esperit aperturista, bastant innovadors(s), en la línia dels llibres d'estil de mitjans de comunicació catalans, on també es “prohibien” paraules i expressions evitables, però es va quedar a mitges. I com en l'acudit en què una dona diu que li sap molt malament que li conten un xiste i que la deixen a mitges. I l'amiga li replica que a ella encara li sap més malament que la deixen a mitges i que damunt li vullguen contar un xiste. I és que els cossos, siguen carnals, idiomàtics o d'audiència, necessiten bons cultius i complets. I això intentava la Llista Fabregat, que els valencians tinguérem gust per un  valencià més saborós i més conegut. El seu defecte principal és que sols n'eren 543, les paraules recuperades. En calien més de 3.000. I ara que torne RTVV, amb Llista Fabregat inclosa, però corregida i augmentada.
 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 15 d'octubre del 2014
 
Polonesos del sud
 
Sico Fons
 
Qui som, què és el que no som com a poble? Doncs jo sempre he pensat el mateix; si hi ha algú que té ben clara allò de la unitat de la nostra llengua i cultura, eixos són els castellans, els espanyols (no importa com vulguem anomenar-los), i, sobretot, l'Estat espanyol. Saben ben bé que si tant catalans, valencians, mallorquins o ponentins, etc. tinguéssem realment consciència de la nostra veritable identitat nacional, seríem un terrífic perill per a la seua unitat nacional espanyola, sobretot, des d'un punt de vista econòmic. Casualment —o no— aquestes terres orientals que he esmentat solen ser les més productives i riques de l'Estat.
 

 Recorde que quan, fa ja molts anys, vaig fer el servei militar en la caserna andalusa que em va tocar en sort (en mala sort), solien anomenar els catalans amb el pejoratiu malnom de “polacos”; però als valencians —que també, segons els castellans, solíem parlar rar—, ens anomenaven senzillament “polacos del sur”. Ben clar que ho tenien, doncs, qui érem els valencians: polonesos del sud, és a dir, catalans meridionals.

 

 Per descomptat que els mallorquins serien catalans de les Illes o de l'est.

 

 També recorde que anys abans, durant el viatge de fi de curs de 8é, vam anar a Barcelona, després de fer una visita a Andorra, i allí, nosaltres, els xiquets valencians, solíem relacionar-nos entre nosaltres, lògicament, en valencià. I recorde alguns treballadors, no sé si de la construcció o de què, d'origen clarament andalús, que se'ns adreçaven convençudíssims, de la nostra identitat catalana. És a dir, ens sentien parlar i per ad ells no hi havia cap dubte de què els parlàvem en català i que per tant érem catalans.

 

No són gens banals aquestes anècdotes, ja que, posteriorment, he viatjat sovint a Catalunya, sobretot a l'anomenada Catalunya Vella, i moltes vegades si m'he adreçat a gent catalana, quan m'han sentit el meu, per ad ells, accent estrany, han cregut que era un castellà esforçant-se per parlar el seu idioma, i no sé si per allò que anomenen bona educació o simplement per estupidesa, m'han contestat en castellà. Realment, la ignorància de les diferents variants de la nostra llengua que palesen molts catalans, em sembla espaordidora.

 

Per tant, la conclusió és la següent, mentre nosaltres anem barallant-nos per petites diferències lingüístiques, ells, ben sabedors de la nostra veritable identitat nacional, van fregant-se les mans amb cobdícia i satisfacció i fomentant aquestes mateixes ridícules i esquifides diferències. Ens diuen: “Vigileu, que teniu dalt el Perill Català! Vos volen furtar la terra, els fills, les falles i l'orxata”; però la realitat és: “Fora corredors mediterranis!  Fora inversions en infraestructures! Vosaltres a treballar i mut!”.

 

Per descomptat, però, que no tots els mals vénen de Madrid. Ací al País Valencià, i dins de la Generalitat tenim un ppartit —fidel servidor dels interessos de la capital del Reino— que està disposat a fer el que siga per acabar amb nosaltres. De quina manera? Prohibint la nostra llengua (quants xiquets no es poden escolaritzar en valencià? Quants canals públics de televisió i ràdio tenim en la nostra llengua? Quantes publicacions?) i folkloritzant totes les nostres tradicions fins convertir-les en la cosa més coenta del món. Transpiren franquisme ranci i espanyolista per tots els porus de llurs pells.

 

 L'eliminació de la nostra llengua  els és primordial; on ja s'ha perdut per complet, no existeix el nacionalisme.

 

 Així doncs, que quede clar, si no fem tots els possibles per fer fora aquest mateix ppartit, tenim, com a poble i nació amb llengua i identitat pròpies, els dies comptats.

 

 A per ells —democràticament—, que no en quede cap! Ens hi juguem la supervivència.

 

5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 10 d'octubre del 2014
 
Treballs de màster
 
David Paloma

 
Aquesta setmana s'han defensat dos treballs de fi de màster (propi) a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. Per la seva qualitat, i per la relació directa amb la llengua, en subratllo uns pocs aspectes. El primer treball és Corregir per ensenyar a redactar a secundària, de Maria Sabé Martínez. L'autora parteix de la idea que la correcció lingüística dels professors ajuda a millorar els textos dels alumnes, tot i que subratlla que hi ha professors que es qüestionen si aquesta pràctica, que els xucla moltes hores, té sentit. Sabé parteix d'una extensa bibliografia sobre la qüestió (Cassany, Milian, Sanmartí...) i fa, com a mínim, les constatacions següents: la correcció té sentit per ensenyar i per aprendre; hi ha una varietat de pràctiques docents, sovint invisibles i, a més a més, aïllades; van emergint bons estudis relacionats amb la didàctica de la llengua, però també amb la predisposició de l'alumne per aprendre. Sabé excel·leix en la recopilació de tècniques per marcar les incorreccions d'un text, també en l'exposicio de tècniques per ensenyar a redactar, així com en l'assentament de pràctiques per a la motivació d'alumnes i professors. És una recerca meritòria.

L'altre treball es titula Els reculls de barbarismes des del 1983 fins al 2013, d'Elsa Álvarez Forges, i no és menys interessant. De tractats de barbarismes, n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà, fins i tot després del 9-N, però estudis sobre els reculls de barbarismes en corren menys. Álvarez assenyala que el seu treball vol copsar l'evolució d'aquests tractats i "d'altres textos afins" durant els darrers trenta anys. Els textos afins provenen, sobretot, de la literatura periodística que ja fa temps que s'ocupa de la qualitat i de la genuïnitat de la llengua catalana. L'autora estableix tres etapes en aquest període i redefineix el concepte recull de barbarismes d'acord amb la nova dinàmica de comunicació. A més, presenta cadascun d'aquests reculls i en compara tres, un per període, a fons. És el que tenen els estudis de màster (propi): també aprofundeixen en el coneixement, si és que algú en dubta.

Destacat

Montserrat Sendra i Francesc Xavier Vila van presentar fa un any un article en el Congrés de Pompeu Fabra, a Tarragona, amb un títol molt eloqüent: "La difusió explícita de la normativa: vies i estratègies en la societat de la informació".

 

6)
 

Paraules per el DNV (1)

Propostes d' Emili Selfa Fort

 

Aclaumar

Proposta de definició: Forma de molestar, fotre o angoixar a una persona.

Exemples: A Pere no paren d'aclaumar-lo pels problemes de la venda de les preferents.

Forma molt viva de la parla col·loquial de Beniopa (La Safor).

 

Agarrar-se a brega

Accepció de Brega: Barallar-se.

S'han agarrat a brega i no hi ha qui els puga partir.

En no res s'agarra a brega per qualsevol cosa.

Paraula de la parla de Beniopa (La Safor)

 

Agona

Elevació momentània d'aigua que es produeix en la superfície del mar, un llac o un riu a causa del vent o de les marees. També coneguda com a ona.

Les agones de la mar hui eren massa fortes.

Tret de la parla col·loquial de Beniopa (La Safor).

 

Aixabigons, xabigons

Aparell en forma de sària fet de fusta per al transport de mercaderies diverses a llom, generalment, d'un matxo o animal de càrrega gran.

Aquell matxo portava fins a sis cànters en els xabigons.

Paraula viva de la parla col·loquial i de l'agricultura de Beniopa (La Safor).

 

Ameulades

Voltes del sostre entre dos bigues, generalment fetes de rajoles o maons i lluïdes d'algeps.

El diluvi de 1905 va despenjar les panolles i els melons de les ameulades.

Tret de la parla col•loquial de Beniopa (La Safor).

 

Amutxar

Actuar com si hom tinguera intenció, i no fer-ho, de soltar o llançar un animal perillós a una persona provocant-li temor o por.

Li han amutxat el gos i s'ha espantat.

Ell li amutxava la panderola mentre ella cridava enfollida.

Paraula viva de la parla de Beniopa (La Safor)

 

Antollat

Ple o inundat amb un bon galló o toll d'aigua.

Diem antollat, podria ser entollat.

Després d'una plena (pluja) com la d'estos dies el camí estava antollat d'aigua.

Tret de la parla col•loquial de Beniopa (La Safor).

 

Antrepecios

Objectes sense determinar o figurats que generalment molesten per a mantindre un espai ordenat o per aconseguir una finalitat concreta.

La cambra està plena d'antrepecios.

Tot són mentires i anteprecios per a eixir-se'n en la seua.

Paraula viva de la parla de Beniopa (La Safor)

 

Arramblador

Accep. 3: Fusteria. Sòcol de fusta.

Per rematar la instal·lació del parquet cal posar l'arramblador a les parets.

Paraula de la fusteria tradicional.

 

Arrèlit

Tant per cent o quantitat econòmica de benefici que proporciona un compte bancari o préstec de diners. En castellà interès.

L'arrèlit era tant elevat que no han pogut fer front al préstec.

Tret de la parla col•loquial de Beniopa (La Safor).

El DNV defineix  Rèdit com a equivalent al que anomenem Arrèlit.

El DCVB d'Alcover-Moll recull Rèlit i Rèdit. Cal que el nostre DNV contemple Arrèlit o bé en la forma Rèlit.

 

 7)

 
 
 
Teresa Tort
 
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - a bonament
 
2) Eugeni S. Reig - a bondó
 
3) Antoni Llull Martí - Més sobre filibusters i el filibusterisme
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Pèrdues causades per la pronúncia castellana del català que parlem.
 
5) Albert Pla Nualart - Més dubtes lingüístics al voltant de l'Ebola
 
6) David Paloma - Som el que entonem
 
7) Josep Daniel Climent - Manuel Sanchis Guarner, personatge públic
 
8) Neus Nogué Serrano - Els valors de l'article
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací