InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1052 (dijous 16/10/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
1) 300 dites que faran història
 
2) Joan Tudela - Article sobre el llibre de Quim Gibert "Qui estima la llengua, la fa servir"
 
3) J. Leonardo Giménez - Pata, pota, patilla i patada
 
4) Màrius Serra - Rascador?
 
5) Núria Puyuelo - Un esborrall a l'esborrany
 
6) Jordi Soler - El català d'ultramar
 
7) Teresa Tort - Esvanits
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
 
 
 
2)
 
 
enllaç a l'article de Joan Tudela

a la Revista de Llengua i Dret

sobre el llibre de Quim Gibert

“Qui estima la llengua, la fa servir”

http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-20.8030.02.69/3284

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 19 de setembre del 2014
 
Pata, pota, patilla i patada
 
J. Leonardo Giménez
 
Un divendres de principi d'any esta columneta versava sobre el verb “espatarrar”, és a dir ‘obrir molt les cames, separar-les, eixancar-se', que la majoria de diccionaris no incloïen amb eixa forma. Esperava que el Diccionari normatiu valencià l'arreplegara tal com la diem majoritàriament els valencians, amb “a” en la tercera síl·laba, com així ha sigut. Tot d'acord amb la realitat de la parla i com també van inventariar Alcover i Moll en el Diccionari català-valencià-balear. Per tant, podem espatarrar-nos com sempre ho hem fet i també normativament. Deia en la columneta esmentada que eixe verb té en les síl·labes centrals “pata”, paraula condemnada pels textos sagrats de la vella normativa. Però l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, encertadament, l'ha inclosa en el DNV, amb la marca de col·loquial, la qual cosa s'adiu a la realitat de la parla i a la integració d'eixe terme en la comunicació entre valencianoparlants. El model de llibre preferix “pota”, però eixa forma no sempre té el sentit comunicatiu de “pata” en la majoria de situacions en què la usem. Eugeni S. Reig, en un aclaridor article, publicat en Infomigjorn, diu: “La paraula pata és molt antiga en valencià. Ja la trobem en el Thesaurus Puerilis d'Onofre Pou. És, doncs, una paraula que emprem des de fa cinc cents anys o més. L'emprem actualment per a denominar les extremitats dels animals per als que no usem ni peu ni pota. Un ànec, un fardatxo, una gallina, una mosca, un pardalet o una sargantana, per exemple, tenen pates”. I afegix: “Per als valencians la paraula pota ha tingut sempre només el significat que li assigna Francesc Ferrer Pastor en el seu Diccionari general: 'Peu de la bèstia equina, bovina, etc.'.
 

I necessaris són els derivats de “pata”, com ara “patilla”, paraula admesa per tots els diccionaris de referència, i “patada”, que encertadament també figura en el diccionari de l'AVL. El DIEC2 no l'arreplega. Pla Nualart, crític amb alguns casos de la normativa, diu, en Ara, que “És una paraula fortament integrada al col·loquial… jo no la veig inadequada en diàlegs espontanis”. I dubta molt que cap disciplina normativa porte a una embarassada, de dialecte oriental, a dir, plena d'emoció “Ai, la primera potada del nen”. Jo tampoc ho crec. Ni allà ni ací. Certament, hi ha criatura que ja comença fent el burret en el claustre matern, però sense potes, perquè no és cap ruc. Amb els peuets, manetes i colzets ja en fa prou.

 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 3 d'octubre del 2014
 
Motacions
 
Rascador?
 
per Màrius Serra
 
Aquesta setmana, com la major part de setmanes de la meva vida, he descobert una paraula nova. Rascador. Un mot transparent que el DIEC defineix en primera instància amb un genèric “instrument per a rascar” i després en detalla un munt d'usos més específics en àmbits com el dels picapedrers, els llauners o els escura-xemeneies. Dilluns a Artés, al Bages, vaig descobrir que els artesencs la fan servir per designar l'estri de fer punta al llapis. El que jo sempre n'he dit maquineta, en un prodigi d'imprecisió. Aquest estri humil, tan present a les escoles encara ara en plena era digital, rep noms ben diversos. A banda de rascador, en els últims cinc anys d'exercici dialectològic al Divendres de TV3, n'he pogut documentar quatre més. A Súria en deien trencapunxes, un terme amb ressons de Cavall Fort que augura un mal final per a la pobra mina del llapis. A L'Escala, i en d'altres indrets de l'Empordà, del llapis en diuen llàpits i de la maquineta l'escurça. És lògic, perquè resulta obvi que n'escurça la longitud. Finalment, a Solivella, la pàtria del parlar xipella, em van parlar amb cara de trapella del trempador i a Roda de Ter, la pàtria de Martí i Pol i Emili Teixidor, del trempa o trempallapis. Cal ser lingüísticament ben trempat per saber que, a banda de tenir una erecció, trempar en català pot voler dir a) endurir l'acer, b) afinar un instrument, c) amanir (sobretot a Mallorca) i d) tallar una ploma de manera que serveixi per a escriure. Trempador o trempallapis, doncs, s'acullen a aquesta darrera accepció. Com en dieu, de la maquineta? Feu-m'ho saber a mariusserra@verbalia.com.
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 3 d'octubre del 2014
 

Un esborrall a l'esborrany

Núria Puyuelo

 

 

Tot sovint hi ha paraules que confonem perquè tenen significats molt semblants. No és el mateix un destí que una destinació o provar una cosa o emprovar-se-la. Per usar-los correctament és important saber-ne bé el significat. Per exemple, entre runa i ruïna, cal diferenciar que una runa és el conjunt de les pedres, trossos de guix i ciment, ferros i altres materials que queden quan s'ha ensorrat una casa o un edifici, i les ruïnes són les restes d'un edifici o una ciutat que s'ha ensorrat o que es conserva en molt mal estat.

 

Un altre parell de mots que sovint es confonen és cita i citació. Una persona té una cita quan ha quedat de trobar-se amb algú en un lloc i una hora determinats, en canvi, una persona fa una citació quan reprodueix un text o un fragment d'un text. També és curiós advertir que en català existeix la paraula deport, que és una recreació, un esbarjo a l'aire lliure, és a dir, que no té el mateix significat d'esport. Tampoc és el mateix un peregrí, que és rar i es veu poques vegades, que un pelegrí, una persona que per fe i devoció fa un viatge a una església o a un lloc sagrat. I amb què tapem una olla perquè bulli abans, amb una tapa o una tapadora? Amb una tapadora, perquè la tapa només la fem servir per tancar per la part de dalt una capsa, una caixa o d'un recipient. I què fem amb la tovallola, ens assequem o ens eixuguem les mans? Ens les eixuguem, perquè el verb assecar és treure la humitat d'una cosa que per si sola ja en té com per exemple un rierol o una font; en canvi, eixugar fa referència a treure la humitat a una cosa mullada, com ara les mans, la cara o la roba. I entre falda i faldilla? En català, com en castellà, també existeix la falda però designa la part del vestit que cobreix el cos de la cintura cap avall.

 

A l'escola també podem escoltar tres paraules força semblants: esborrall, esborrany i esborrador. L'esborrall és una taca que es fa al paper mentre escrivim, amb la tinta d'un bolígraf, per exemple. Mentre que l'esborrador es fa servir per esborrar la pissarra i l'esborrany és un primer escrit o un primer projecte d'una cosa que després pot ser modificada o corregida.

 

Sabíeu que...

 

Convé fer un ús precís de les paraules i diferenciar mots que poden semblar sinònims (capsa i caixa), o que, tot i ser molt semblants, tenen significats diferents (planell i plànol) i evitar les formes imprecises (això, allò, cosa, fer).

 

 

 

6)
 
Publicat en el diari EL PAÍS dimarts 7 d'octubre del 2014
 
 
Jordi Soler
 
 
7)
 
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - a pam a pam
 
2) Eugeni S. Reig - a primeries
 
3) Antoni Llull Martí - Porc, bacó, beicon
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els adverbis pronominals EN i HI.
 
5) Albert Pla Nualart - Hi ha seriosos indicis que se'ns en està anant l'olla
 
6) Pere Ortís - Cruïlla molt crítica
 
7) Jaume Salvanyà - «Nominar», significat i règims
 
8) Quim Gibert - Saskatchewan, la dolçor de la baies violetes
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací