InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1048 (dijous 09/10/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
 
1) 300 dites que faran història
 
2) Joan Tudela - Article sobre el llibre de Josep J. Conill “Entre Calimero i Superman”
 
3) J. Leonardo Giménez - Estralejar, marmolar i renegar
 
4) Jaume Corbera - Verinosa manipulació (especialment dedicat a Xavier Pericay i Maria Antònia Lladó)
 
5) Salvador Pardo - El DNV (V)
 
6) Màrius Serra - Visca Texas lliure!
 
7) Núria Puyuelo - Una reina sense «z»
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
2)

enllaç a l'article de Joan Tudela

a la Revista de Llengua i Dret

sobre el llibre de Josep J. Conill

“Entre Calimero i Superman”

http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-20.8030.02.50/3205

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 12 de setembre del 2014
 
Estralejar, marmolar i renegar
 
J. Leonardo Giménez
 
Un verb molt usat en el llenguatge col·loquial, almenys en moltes zones valencianes, és “estralejar”, que entre altres sentits o matisos, vol dir ‘parlar molt i exaltadament'. Fa poc, el vaig sentir dir a una xiqueta de catorze o quinze anys, “Ma mare passa el dia estralejant”. Com que la joveneta és d'un poble gran,  eixe ús natural i espontani em va sorprendre gratament, perquè pensava que eixe col·loquialisme estava en extinció entre la jovenalla de ciutats. És parcialment sinònim de “renegar”  quan este verb té el significat de ‘reprendre, bonegar', però estos tenen la particularitat que els renegons o bonegons solen dirigir-se a algú de manera més concreta, “Mon pare ha renegat al meu germà per no fer els deures”, encara que també es renega sense destinatari concret, “L'encarregat no para de renegar”. En este cas, “renegar” sí que és com “estralejar”, “L'entrenador passa les sessions estralejant, sense aclarir res”.
 

“Estralejar” l'ha inclòs l'AVL en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquialisme, en la línea de posar en valor la parla genuïna valenciana en el corpus de la llengua general, al costat de “destralejar”, com en les dos formes ja arreplegava la nostra joia lexicogràfica, el Diccionari català-valencià-balear. Este últim verb també significa  ‘tallar o treballar amb la destral'; i el comentat “renegar” també té el significat de ‘no reconéixer com a propi', “És un renegat, ha abandonat els pares i tota la seua família”, “És una renegada, s'oposa que la seua xiqueta parle en valencià en casa i en públic”. De la família dels verbs comentats tenim “bonegar”, ja esmentat, i “marmolar”, ‘renegar, reprendre (a algú, especialmente a un inferior) per una falta comesa, per una omissió greu, bonegar', “Sa mare el marmolà perquè va tornar tard a casa”.

 

4)
 
Publicat en el blog EL DO DE LA PARAULA diumenge 21 de setembre del 2014
 
 
Jaume Corbera
 
 
5)
El DNV (IV)
Salvador Pardo
 

No hi ha beatnik.

 

No hi ha beethovenià.

 

Tampoc, fer bellotes (esclafir els dits).

 

No hi trobe l'expressió el benefici del dubte.

 

Tampoc, benjamí (com a quart de xampany)

 

¿Per què no admetre bensonant (un mot p.e.) com a antònim de malsonant?

 

No hi ha moma en el sentit de bicoca, ganga, prebenda.

 

No hi ha fer un bisbe: dir dues persones alhora una mateixa expressió casualment.

 

No hi trobe bla-bla-bla (acció de parlar).

 

No s'hi nclou l'expressió  ben viva molt de blat i poc de forment (no res).

 

No hi ha blazer (americana de franel·la).

 

No hi trobe m'importa un rave.

 

Tampoc, blending: procediment secundari de formar mots per síntesi de mots ja existents (motel, ameríndia...)

 

No hi ha  blíster: envàs de plàstic per a pastilles.

 

No hi ha bloody mary (còctel de vodka i suc de tomata).

 

No s'hi inclou parenceria com a sinònim d'aparat, pompa.

 

Tampoc hi trobe el boca-orella (sistema de difusió oral d'una informació), o boca a boca (que només figura com a mètode de respiració artificial).

 

No accepta bocata ni bocateria.

 

Hi ha a bocons, però no de bocons (de bocaterrosa).

  

No hi ha val més boig conegut que savi per conéixer.

 

No hi ha boîte.

 

No hi ha  molt soroll de boixets i poques puntes (o randes).

 

En el joc de les boles, no conté les  quatre fases: xivas, peu bo, tuti i guà.

 

No figura bowling ("boliche").

 

S'hi inclou xiquet de bolquers, però la forma més comuna (si més no a l'Horta) és xiquet de bolquerets.

 

Accepta, amb bon criteri boom  (bum). La literatura del boom.

 

No hi he trobat boogie-woogie.

 

Quant a la sinonímia, per ordre de preferència, villamarquí / filaberquí, belaberquí; brisca / bescambrilla; paravent / biombo, mampara; birbar / eixarcolar; bitla / birla, bitlla ( joc de bitles); al comptat / bitllo-bitllo, trinco-trinco; vitet / bitxo, ditet, pebrera, coralet; estràbic / guerxo; blanc / rodella, fitó; brandar / brandir; llamàntol / llobregant; boicotejar / boicotar; boig / foll, guillat, grillat, orat, dement, alienat; pic i pala / bòlit; betlem / pesebre.

 

6)
 
Publicat en el diari La Vanguardia dimarts 23 de setembre del 2014
 

Visca Texas lliure!

 

Màrius Serra

 

Ventura Pons apadrina la reobertura dels cinemes Texas amb dues premisses clares: versió original, subtitulada en català quan calgui, i res de crispetes ni Coca-Cola. Diversos columnistes cinèfils ja han saludat amb entusiasme la possibilitat de tornar al cinema sense el crec-crec i la ferum de les crispetes. La irrupció del blat de moro a les sales d'exhibició va uniformitzar la ingesta d'aliments davant la gran pantalla. Abans, en molts pobles es parlava dels cinemes de cacauets. La moda del popcorn ho va emblanquinar tot. Potser la seva generalització per aquí coincideix amb l'èxit de la primera melodia per a sintetitzador que va arribar a les llistes d'èxit. Popcorn, enregistrada l'any 1971 per un grup anomenat mantega calenta (els Hot Butter), permetia encaixar a la melodia les set síl·labes de pa-lo-mi-tas-de-ma-íz, i la gent ho cantava com si fos la lletra original. Potser per això a Espanya es va generar el consens d'anomenar palomitas aquell blat de moro esclatat, tot i que en els diversos espanyols d'Amèrica rebia noms tan diversos com alborotos, pochoclos, poporopos, cabritas, rositas, chivitas...

 

Quan la plaga blanca ens va envair, aquí vivíem en la meravellosa Catalunya de la infància d'Alicia Sánchez-Camacho, de manera que no existia el Termcat i els membres de la mig clandestina Secció Filològica de l'IEC no consumien moresc. Per això molts catalanoparlants desemparats (i afamats) van optar per dir-ne palometes o directament palumites. Aquesta columbofília espúria ha costat una mica de redreçar. Recordo una època d'èpica disputa entre crispetes i rosetes. Al final, ha triomfat la crispeta, potser per la crispació que genera el moresc empudegador de cinemes entre la població cinèfila d'obediència ortodoxa. Però en diverses zones del domini lingüístic català es mantenen altres denominacions per designar el popcorn: roses, clotxes, mongetes, bufes, esclafitons... A Tortosa i en alguns llocs del País Valencià he sentit que en diuen cotufes, segons sembla per una curiosa deformació de la frase anglesa corn to fry. Però aquesta setmana n'he descobert una altra que no havia sentit mai. Com que ahir havíem de ser a Pals amb l'Espartac Peran i l'equip d'exteriors del programa Divendres per fer la secció de Paraules en ruta, la setmana passada vaig interrogar uns quants palsencs. I un d'ells, el director del Club de Cultura TR3SC, Miquel Curanta, em va dir que a Pals del popcorn en diuen senyorites. "Encara no he trobat ningú que no sigui de Pals que sàpiga que anomenem així les crispetes". Com que no és de Pals, en Ventura Pons ni s'imagina que acaba de prohibir les senyorites als cinemes Texas.

 

7)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 19 de setembre del 2014
 

Una reina sense «z»

Núria Puyuelo
 
Ja fa una setmana que la princesa d'Astúries, Letizia Ortiz Rocasolano, és la reina Letícia. A hores d'ara ja poques vegades es recordarà el seu nom de soltera, amb aquesta «z» que tan estranya se'ns va fer, almenys als catalans, quan es va destapar que era la parella del llavors príncep Felip. Segons la tradició als reis i les reines, i als prínceps i les princeses, se'ls catalanitza el nom. És a dir, en el cas de la nova reina, el nom perd la «z» a favor de la «s» i incorpora l'accent en ser un mot esdrúixol. En molt pocs casos es catalanitza els noms de persona, perquè com a norma general es manté la forma original (i si no recordin com va haver de lluitar per les Espanyes en Carod perquè li respectessin el nom de Josep-Lluís). Per tant, els antropònims s'han d'escriure en la llengua originària (Pablo Picasso, Barack Obama, François Hollande) i nomes en comptats casos es canvia la forma. A banda del nom dels reis (la reina Isabel II d'Anglaterra, el rei Joan Carles I) i de les dinasties (Borbó, Plantagenet, Habsburg, Savoia), es tradueixen al català els papes —el papa Joan Pau II, el papa Benet XVI o el papa Francesc I—, els sants (sant Ignasi, santa Anna, sant Francesc d'Assís), els patriarques eclesiàstics (Aleix II, Ciril I) i els noms de personatges històrics (reals o literaris) i mitològics. Així, s'escriuen catalanitzats: Alexandre el Gran, Juli Cèsar, Aristòtil, Galileu, sant Joan de la Creu, Miquel Àngel, Maquiavel, el Quixot, la Ventafocs, Blancaneu, etc.
 

D'altra banda, també s'adapten al català els antropònims que provenen d'alfabets no llatins, però en aquests casos normalment s'opta per transcriure el nom i adaptar-lo a la fonètica del català. Seria el cas d'Anton Txékhov, Dostoievski, Mikhaïl Gorbatxov, Abd al-Màlik o Deng Xiaobing, entre molts altres.

Uns altres noms que plantegen problemes són els de càrrecs o tractaments protocol·laris. Pel que fa als càrrecs, es tradueixen si el significat del mot d'origen i la forma catalana és el mateix, per exemple ministre, alcalde i president.

 

Les excepcions

 

No es tradueixen els noms de reis que no tenen forma catalana, com ara Haakon de Noruega, ni els noms de les parelles dels descendents reials si no provenen de famílies reials. Aquest seria el cas d'Iñaki Urdangarin.

 
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - a mitja nit mosques
 
2) Eugeni S. Reig - a on vages, lo que veges fer faces
 
3) Antoni Llull Martí - Amagar, escondir, celar
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Fraseologia lèxica. Lletra Y.
 
5) Albert Pla Nualart - ¿Hi ha un greu error a “Això no l'hi donis”? (i 3)
 
6) Pere Ortís - Per molts anys
 
7) Narcís Selles Rigat - Revisitant Cirici
 
8) Josep Ruaix - Dubtes de lèxic
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací