InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1033 (dilluns 15/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Salvador Pardo - El DNV (III)
 
4) J. Leonardo Giménez - Tuberia, liquidesa i valencià reconeixible
 
5) Josep Miquel Bausset - 'Lina Morell. Un cas apassionant'
 
6) Pius Pujades - Llengua vehicular per llei
 
7) Jordi Matas Dalmases - Preocupante normalidad del catalán
 
 
9) Teresa Tort - Envenzió
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 141).
 

486. Cada llengua és una cosmologia, una configuració del món, un arsenal sobre la manera d'entendre'l. Sense aquesta base, la comunicació no tindria riquesa; la comunicació consistiria, com fan les bèsties, en crits i esgarips, i en tindria prou.

 

Jaume Vallcorba i Rocosa

Enginyer i filòleg

 
2)
 
 
Publicat en el blog 300 dites que faran història
 
 
 
3)
El DNV (III)
Salvador Pardo
 
Hi ha alamí, però no el sinònim mostassà: l'encarregat de contrastar els pesos i les mesures i la qualitat dels queviures.

Hi ha, indistintament, amén o amen.

Trobem berber com a llengua afroasiàtica, però no el sinònim amazic o amazig.

No hi ha anacúsia, és a dir sordera, sordesa, sordor, sordària.

No trobe ¡va de retro! (aplicat a Satanàs).

Tampoc hi ha anisakis, paràsit del peix cru.

El DNV recull el mot cornac per referir-se al conductor d'elefants de l'Índia. Per completar-ho, podria haver-se afegit el mot ankus, que és el bastó amb punta metàl·lica per a menar els elefants.

Hi ha preferència, en general,  de les formes amb el prefix ante- sobre les formes en avant-: antesala / avantsala; anteposar / avantposar; antepenúltim (no hi ha avantpenúltim), encara que trobem avantprojecte / anteprojecte.

Inclou antediluvià (abans del diluvi), encara que la forma antidiluvià pot ser correcta si ens referim a algú contrari a la llegenda del diluvi.

No hi ha anganelles, però sí arganelles (aparell que es posa a cada costat dels animals de càrrega per a transportar gerres, sacs, etc.)

No hi ha antiglobalització ni antiamericà.

Trobem antisemitisme com a ideologia contrària al poble jueu, encara que etimológicamente també es referix als àrabs, etíops i assiris.

Hi ha l'any de la picor (com un temps remot indeterminat quan hi havia malalties que provoquen prurit, com la tinya o la sarna). En el mateix sentit no consta l'any de la Mariacastanya.

En apàtrida diu que és la persona que no té reconeguda la ciutadania en cap Estat. També ho és (cas especial) qui l'ha perduda sense adquirir-ne una altra

No figura atermenament, que és el terme tècnic administratiu que equival a la delimitació d'un terreny, d'una frontera, i que es materialitza en l'amollonament o la fitació.

Accepta apoltronar-se, arrepapar-se, empoltronir-se, encarxofar-se, però no empoltronar-se.

Fa sinònimes les locucions ara per ara i ara com ara, però hi ha un matís: la primera és temporal i la segona modal.

Accepta arrasar en sentit figurat: tindre un gran éxit.

No hi ha arrimar el muscle (ajudar).

No figura la dita arròs Catalina, que la carn embafa.

No s'inclou com a sinònim d'arròs al forn, arròs passejat (que és viu en algunes contrades), i que a la Costera (Xàtiva) i a la Vall d'Albaida (Otos) en diuen cassola.

Accepta pillar en el sentit d'agarrar, atrapar.

Accepta ratllar en el sentit d'acostar-se molt: el meu sogre ja ratlla la setantena (s'acosta a, raneja).

Diu tirar-se un pet (en petar). La forma normativa? és fer-se un pet.

Accepta trifulca, però no trifulga.

Sinonímia: preferent amansir a amansar, emmurallar a amurallar, abellir a apetir, arromangar a arremangar, descalabrat a escalabrat.

En l'entrada guionet hi ha un error tipogràfic (separa per separar).

 

Nota. En l'article DNV II vaig dir erròniament que hi ha tres classes de reg: a pla, a manta i per inundació, quan en realitat són sinònimes.

 
4)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 27 de juny del 2014
 
Tuberia, liquidesa i valencià reconeixible
 
J. Leonardo Giménez
 

Hi ha paraules que han sofrit (i encara sofrixen) els rigors del purisme normativista noucentista com “arrastrar”, “alcançar”, “apretar”, “betlem”, “decepcionar”, “despedir”, el pobre “lo”, “rabo”, “pata”, “patada”, “patejar, “peçó”, “tapó”, “traïcionar”, “tuberia”, “xillar” i centenars més. Segurament per la seua semblança amb el castellà han sigut estigmatitzades de castellanisme o de barbarisme, a pesar que algunes són tan valencianes, per origen o per adopció i integració i ús com “mare” i “pare”. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en anteriors reculls i vocabularis, i ara en el Diccionari normatiu valencià, ha admés normativament centenars de paraules i expressions proscrites anteriorment, basant-se en la parla genuïna i en la integrada o necessària per a la comunicació, a més d'arreplegar, com cal, tot el corpus normatiu vigent. Totes eixes admissions van fent un valencià normatiu reconeixible (o més reconeixible) i més assumible pels usuaris. En definitiva, més fàcil. Però en alguns casos s'ha parat i en altres sembla que ha fet un pas arrere, com ara en “traïcionar”, “tuberia” i altres. Paraules que ja s'havien inclòs, crec que encertadament, en el Diccionari ortogràfic i de pronúncia valencià, i ara excloses del diccionari normatiu. “Tuberia” és com majoritàriament denominem en valencià el ‘conducte format per tubs connectats per a la conducció d'aigua, gas o altres fluids'. Terme arreplegat pel Gran diccionari 62 de la llengua catalana i per l'Ésadir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. El model dit culte ha bandejat eixa forma, sistemàticament, a favor de “canonada”, però alguns no veiem raons per a eixa marginació. Com tants altres mots valencianocatalans, està format per una paraula nostrada, en este cas tub, seguit del versàtil sufix, també nostrat, -eria. De formació pareguda són ferreteria, fusteria, sastreria, enginyeria, galeria, ganduleria, ramaderia, tacanyeria, volateria, ximpleria, etc. D'altra banda, “tuberia” té l'avantatge de ser una forma precisa i inequívoca, mentre que la també correcta “canonada”, té, a més, un altre significat, ‘tir de canó', o en l'esport, ‘tir (de pilota o de baló) de gran potència'.

I particularment encertada ha sigut la decisió d'incloure en el DNV el terme “liquidesa”. No és un mot popular, sinó dels registres especialitzats, però més entenedor i assimilable que el sinònim i també correcte “liquiditat”, com ho són “bonesa”, estupidesa” “malesa”, “naturalesa”, “tendresa”. I esperem que prompte torne la liquidesa a les empreses i a totes les famílies. I que els acadèmics recuperen la tuberia.

 
5)
 
Publicat en VilaWeb diumenge 13 de juliol del 2014
 
Publicat en La Veu del País Valencià diumenge 27 de juliol del 2014
 
 
'Lina Morell. Un cas apassionant'
 
Josep Miquel Bausset
Monjo de Montserrat
 
Aquest 2014 es compleixen cinquanta anys de la publicació de la novel·la de Jordi Valor i Serra 'Lina Morell. Un cas apassionant'.

Editada a València per Sicània, dins la col·lecció Sèrie Popular, i amb il·lustracions de Joaquim Mitjavila, l'obra de vuitanta pàgines va ser impresa a la impremta Noguera, al carrer de J. Costa del Cap i Casal.

A part del text, que convide a llegir, aquest llibret porta la publicitat de les obres editades per Sicània, que 'Edita llibres en Llengua Nostrada'. A més, se'ns hi recorda la revista Sicània, que 'es va suspendre a finals de 1959 per millorar-la'.

Abans de començar la novel·la, tretze capítols, Jordi Valor fa una presentació que anomena 'Quatre Mots Només', en què hi diu: 'Aquesta novel·leta que tens a les mans ja fa algun temps que la tinc acabada', ja que 'el primer original porta la data de març de 1942'.

En aquesta obra Jordi Valor pretén 'posar de relleu la vida tranquil·la i senzilla de les rodalies de la Serra Mariola en aquests moments en què tota l'Espanya semblava dominada pel virus de la política agressiva més desenfrenada'.

Jordi Valor ens recorda que a Agres hi havia 'de Mestre Nacional un bon amic meu que li deien Rafael i que tenia dins el cervell uns afanys renovadors admirables'. Era l'any 1935 i en la novel·la Jordi Valor reflecteix 'la seua actuació pedagògica de faisó prou fidedigna'.

El volum de Jordi Valor, de format menut, presenta també al principi de tot unes indicacions ortogràfiques 'per facilitar la lectura', i al final un 'Vocabulariet' amb expressions com 'arrobament' (embadaliment), 'corada' (corazonada), 'crispell' (nom d'una classe de dolç genuïna d'Alcoi), 'descurament' (poca cura), 'eixovar' (castellà 'ajuar') 'fer figa' (fallar), 'sorolla' (fruita) o 'teixera' ( castellà 'tejo').

El llibre (una joia literària) presenta també les diverses obres publicades per Sicània, amb autors com Mossèn F. Moscardó, Beatriu Civera, Lluís Guarner, Mossèn Vicent Sorrribes, Carles Salvador, Josep Mascarell, Francesc Ferrer Pastor, Enric Soler i Godes, Nicolau Primitiu.

Finalment, aquesta obra de la benemèrita Sicània diu:

'SICÀNIA treballa en quant possible, per la consecució literària d'una llengua baleo-càtalo-valenciana acceptable i equitativa que els pobles nostrats puguen acceptar sens sentir-se humiliats'.

El volum, de vint-i-cinc pessetes, presenta també les condicions de subscripció i venda, i la següent crida:

'La llengua valenciana ens fa continuar essent valencians.

Per això la llengua valenciana és la millor defensa de la nostra economia.

Perquè la llengua valenciana fa que la nostra economia siga nostra.

Per çò deus aprendre a llegir i a escriure la llengua valenciana, per parlar-la bé'

En el cinquantè aniversari d'aquesta novel·la, cal fer memòria d'aquests homenots, com Jordi Valor, que en temps de dictadura, en temps de persecució a la nostra llengua i a la nostra cultura, van ser uns referents de valencianisme.

Jordi Valor i Serra (Alcoi 1908-1984) és autor d'una nombrosa producció literària, entre la qual cal destacar 'Històries casolanes' (1950), 'Narracions alacantines de muntanya i voramar' (1959), 'Miscel·lània alcoiana' (1964), 'La nostra serra de Mariola i la seva llegenda bimil·lenària' (1970), 'L'etern femení' (1978 i 1982), a més de 'Lina Morell. Un cas apassionant' (1964).

Jordi Valor va estudiar magisteri a València i Alacant. Començà a escriure als setze anys en publicacions alcoianes. Col·laborà, de 1926 a 1931, a l'Almanaque hispano-americano i mantingué relacions amb poetes i escriptors americans. L'any 1930, quan acabà el servei militar a Alcoi, ocupà la plaça de mestre d'escola a un poblet dels Pirineus, on escrigué la seua primera novel·la alcoiana, 'L'encant de Mariola'.

Quan va acabar la guerra civil se li impedí d'ocupar la plaça de mestre a Alcoi, i fou destinat a Benissa. També exercí la docència a Calp i a Castalla.

Al costat de Joan Valls, Jordi Valor va ser el veritable impulsor de la literatura en valencià a Alcoi.
 
 
6)
 
Publicat a El Punt Avui dilluns 14 de juliol del 2014
Llengua vehicular per llei

Pius Pujades

 

El Ministeri de Justícia espanyol, amb el senyor Gallardón al capdavant, està preparant un decret per assegurar que el català sigui llengua vehicular als tribunals de Catalunya. Ja n'està cansat, que els jutges i magistrats es passin la cooficialitat per l'aixella de la toga amb l'excusa que depenen de Madrid, que tenen la plaça per oposició i no estan de localismes. D'acord amb les noves disposicions que es redacten amb caràcter d'urgència, qualsevol ciutadà que no sigui atès en la seva llengua pel jutge, els oficials, els advocats o els fiscals, podrà exigir traslladar el seu assumpte, sigui penal o sigui civil, a un tribunal que tingui el català com a llengua vehicular demostrada.

 

El ministre ha manifestat a la premsa que no es pot tolerar més que sigui vulnerada de manera sistemàtica en tants i tants cassos la norma que assegura al ciutadà el seu dret a una justícia en l'idioma oficial que ell decideixi. Es farà tot el que calgui per tal que sigui perseguit d'ofici qualsevol intent de discriminació, com el que es produeix quan els advocats han d'aconsellar als seus clients que canviïn de llengua per evitar fer-se malveure pels tribunals que tramiten els seus afers legals.

 

El decret, que serà aprovat abans d'acabar l'actual legislatura, preveu una assignació pressupostària per subvenir les despeses que comporti el canvi de tribunal i inclou desplaçaments, manutenció, pèrdua de jornals i dietes de l'interessat, dels seus representants legals, dels testimonis i fins i tot dels amics i familiars que tenen interès demostrable a seguir el procés. En aquest moment, es treballa amb la idea de destinar uns sis mil euros a cada cas. El que queda per determinar és com s'abonaran els costos als interessats. Però, entre les diverses solucions estudiades, sembla tenir moltes possibilitats la idea d'un avançament immediat per part de la delegació d'Hisenda de la província del ciutadà, a compte de la futura declaració de la renda, si es tracta d'un treballador, o bé a compte de la primera liquidació de l'IVA, quan es tracti d'un empresari.

 

La decisió del govern és tan ferma que fins i tot s'està estudiant la possibilitat que, en un moment determinat, no hi hagi cap tribunal de llengua vehicular catalana disponible (per acumulació de casos). No és gens clar, però podria ser que el ministeri assumís que es creessin tribunals catalans privats –formats per reconeguts juristes, fins i tot jutges jubilats– que poguessin assumir les tasques d'administració de justícia en les condicions lingüístiques que estableix la llei. El senyor Gallardón ha manifestat que els drets dels ciutadans són individuals i, per tant, és de justícia que el dret a un tribunal adient s'estengui també als catalans que viuen fora de Catalunya, però encara no ha trobat la fórmula adient per resoldre aquest supòsit.

 
7)
 
Article publicat en el diari EL PAÍS diumenge 13 de juliol del 2014
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
 
Jordi Matas Dalmases
 
 
8)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya
 
 
 
 
9)
 
 
 
Teresa Tort
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací