InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 1030 (dimarts 09/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  La Universitat de Perpinyà estrena llicenciatura d'estudis catalans

 

2)  Josep Miquel Bausset "Monsenyor Cañizares, faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer"

 

3)  Menys català que mai al jutjat

 

4)  Pepa Masó Amb la vènia, és possible

 

5)  Ramon Munné Apple i el no-català

 

6)  Jaume Corbera Impressions escoceses (i II)

 

.                                                                                                                                                                                     .

 

1)

La Universitat de Perpinyà estrena llicenciatura d'estudis catalans

Proposa estudis en llengua i cultura catalanes de tota l’àrea lingüística

    

Publicat a Vilaweb, 1 de setembre del 2014

http://www.vilaweb.cat/noticia/4208824/20140901/universitat-perpinya-estrena-llicenciatura-destudis-catalans.html

      

La Universitat de Perpinyà inaugura aquest curs una llicenciatura d'estudis catalans de tres anys, que també es pot fer a distància i que depèn de l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT). Els alumnes s'hi poden matricular en línia fins el mes d'octubre. La primera reunió d'informació i acolliment d'estudiants es farà dijous a la Casa dels Països Catalans, la seu de l'IFCT al campus perpinyanès, i les classes començaran d'avui en vuit.

 

La llicenciatura inclou estudis en llengua i cultura catalanes de tota l'àrea lingüística dels Països Catalans. 'Els ensenyaments es basen en l'estudi i la pràctica directa de la llengua catalana i en la traducció i la interpretació, essencialment en francès i català', explica l'IFCT.

 

S'hi aprofundeix la llengua estàndard i literària i també s'inicia l'estudiant en les varietats especialitzades (administrativa, econòmica, jurídica, comercial, medià­tica). Als continguts lingüístics (gramàtica contrastiva, fonologia, lexicologia, morfosin­taxi, dialectologia), s'hi afegeix l'estudi dels elements relatius a la civilització: so­cietat contemporània, dinàmiques identitàries, fet fronterer, evolució sociolingüística i aspectes tradicionals com ara la història, la geografia, la literatura i l'economia.

 

El preu de la matrícula és aproximadament de dos-cents euros anuals i l'única condició és tenir aprovat el batxillerat (o la selectivitat equivalent).

 

La llicenciatura es pot continuar amb un mestratge de dos anys de recerca o pràctica professional sobre temes catalans i transfronterers, o amb un doctorat de tres anys.

   

2)

"Monsenyor Cañizares, faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer"

Josep Miquel Bausset - Monjo de Montserrat

 

Publicat a Catalunya religió, 29 d'agost del 2014

http://www.catalunyareligio.cat:80/articles/61227

 

Benvolgut Bisbe Antonio: els cristians valencians de la Ribera, la Safor i el Camp de Morvedre, de la Foia de Bunyol, Els Serrans i la Costera i la Marina, l’Horta, el Camp Túria, l’Alcoià, la Plana d’Utiel, El Racó d’Ademús, la Canal de Navarrés, la Vall d’Albaida i la de Cofrents, ens uns dies l’acollirem com el nou pastor d’aquestes comunitats cristianes.

 

La diòcesi de València és una terra que va de la mar a la muntanya, amb hòmens i dones de fe profunda i arrelada, i amb una estimació especial per Santa Maria, venerada a l’Alcúdia amb l’advocació de la Mare de Déu de l‘Oreto, a Utiel amb la del Remei, a València amb la dels Desemparats, a la Font de la Figuera amb la Mare de Déu del Roser dels Xiquets, a Picassent amb la de Montserrat, a Villar de l’Arquebisbe amb la de la Pau, a Xàtiva amb la de la Seu, a Picassent amb la de Vallivana o la Immaculada a Benissa, Llíria i Alcoi.

 

Aquest bisbat de València té la riquesa d’una llengua pròpia, la llengua d’Ausiàs March, de Jordi de Sant Jordi, de Sor Isabel de Villena i de Vicent Andrés. Una llengua que parlen els cristians de Beniarjó i de Manuel, de Vallada, Potries i Albaida, d’Estivella, Murla, Benaguassil i Banyeres.

 

Els capellans i els bisbes sempre ens han explicat que Pentecostès és la festa de la universalitat de la fe i manifestació de la diversitat de llengües i de cultures que, des de el Vaticà II sobretot, l’Església assumeix i defensa.

 

Com a nou bisbe de València faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer (que predicà pels carrers de Llíria, de València i de Teulada) per afavorir així la presència del valencià a les parròquies, a la catequesi i a totes les celebracions litúrgiques.

 

En les visites pastorals als pobles valencianoparlants del bisbat, expresse’s amb naturalitat en la llengua que parlen els cristians de Benicolet, Alfara del Patriarca, Ador i Moixent, en la llengua de Beneixida, Beniarbeig i Tavernes Blanques, per fer possible així la inculturació de l’Evangeli, en la terra que l’acull com a pastor. És una llengua que els cristians valencians volem que siga llengua de pregària, de predicació i d’anunci de l’Evangeli. Una llengua que estudien els seminaristes valencians a la Facultat de Teologia per tal que després puguen predicar i celebrar en valencià. Faça possible, també, una vegada per totes, l’edició dels textos litúrgics en valencià (preparats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) i que, dissortadament, com deia el bon bisbe Rafael Sanus, “dormen des de fa anys a algun calaix del bisbat de València”.

 

En les seues primeres declaracions, i pel que fa a la nostra llengua, ja ha dit que “espero que me enseñéis a hablarla bien y pronto”. L’arquebisbe Osoro, ara a Madrid, també va tindre aquesta intenció, però es va quedar només en això. Sabent com sap (per motius d’estudis) l’alemany, no li costarà gens (si realment ho vol) aprendre valencià.

 

Li desitge bisbe Antonio, que siga capaç d’afavorir el treball dels laics i d’una manera especial, el de les dones, que són les qui porten el dia a dia en les parròquies. Des de la humilitat i el diàleg ajude, com ens ho demana el papa Francesc, a fer nàixer una nova primavera en l’Església; una Església senzilla, alegre, pobra i allunyada dels poderosos. No siga mai dèbil amb els poderosos i fort amb els dèbils, sinó al contrari. Denuncie amb valentia la corrupció, la mentida i el frau d’aquells que xafen els més dèbils de la nostra societat. Denuncie amb valentia, cosa que no va fer l’arquebisbe Osoro, els qui es van aprofitar de la visita del papa Benet XVI a València per a fer negocis bruts. I els qui van tancar RTVV, atacant la llibertat d’expressió.

 

Mantinga la independència de l’Església respecte al poder, com ens va ensenyar l’enyorat cardenal Tarancon, respectant totes les opcions democràtiques, així com les propostes, que des de la llibertat i el diàleg puguen fer els partits polítics. Fins i tot pel que respecta al model d’Estat, ja que cap model, necessàriament, és millor que un altre. No hi ha un model d’Estat que siga moralment bo, i un altre que no ho és.

 

No tinga por de les reformes ni del pluralisme, que és sempre una manifestació de l’Esperit. Que el seu servei episcopal com a pare i germà, estiga fonamentat en la senzillesa, en la proximitat i en l’afecte, sobretot amb els qui més sofreixen: els pobres, els ancians, els desnonats, els immigrants, els qui no tenen treball, els malalts, els joves que han perdut la il·lusió i que han hagut d’emigrar. Que el seu ministeri episcopal siga un servei a l’Evangeli i als cristians i cristianes d’aquest bisbat, ja que com ens ha dit el papa Francesc, “Jesús vol que els bisbes no siguen prínceps sinó servidors”. I per això aconsellava als capellans i als bisbes que en revestir-se de la casulla per celebrar l’Eucaristia, “pot fer-nos bé sentir sobre els muscles i en el cor, el pes i el rostre del poble fidel”. El pes i el rostre dels cristians i les cristianes d’aquest bisbat de València.

 

Com a cristià nascut al bisbat de València li desitge, bisbe Antonio, una bona estada en aquesta diòcesi. Una terra i un Poble acollidor i bo de veritat, que estima aquells que, són missatgers de l’Evangeli.

   

3)

Menys català que mai al jutjat

El nombre de sentències imposades l'any passat a Catalunya va baixar un 7%

El castellà manté la seva posició de predomini i l'ús de la llengua pròpia del país en les resolucions judicials recula fins al 12,3%

  

Publicat al Punt Avui, 6 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/766991-menys-catala-que-mai-al-jutjat.html?cca=1

  

Com l'any passat i l'anterior i l'altre, i encara el de més enrere, però pitjor. El nivell d'ús del català en les sentències judicials dictades a Catalunya durant l'any passat es va situar en el 12,3% del total, amb 30.698 resolucions. Això suposa 1.728 sentències menys que el 2012 i la pèrdua d'unes dècimes en el còmput percentual, segons les dades de Justícia. Aquest és el nivell més baix d'ús de la llengua pròpia del país en les sentències des que el 2004 es va assolir el percentatge rècord del 20,6%.

 

La davallada de l'ús de la llengua pròpia del país als jutjats s'inscriu en una tendència general de caiguda del nombre global de sentències, que ja va iniciar-se el 2012 i es va confirmar el 2013. Entre un any i un altre els jutges catalans van dictar un 7% menys de sentències.

 

Per demarcacions, els jutges de Girona superen de molt la mitjana del país, tot i que encara hi són majoria les sentències que s'escriuen en castellà, amb una relació de 4 a 6. A l'altre costat de la balança, i també a l'altre extrem del país, els jutges destinats a les Terres de l'Ebre són els que més escriuen en castellà. D'aquesta manera, durant l'any passat només l'1,l4% de les seves sentències es van redactar en català. No gaire lluny queden els jutges de la demarcació de Tarragona, que només van escriure l'1,5% de sentències en català. A Barcelona ciutat el percentatge s'enfila fins al 9%.

 

El problema de l'ús insignificant del català als jutjats no és competència exclusiva dels jutges. La falta d'interès per la matèria entre el col·lectiu dels advocats i altres professionals relacionats amb l'àmbit judicial queda reflectit en aquestes altres dades del mateix Departament de Justícia que indica que durant l'any passat només 397 professionals es van inscriure a cursos de català i llenguatge jurídic. D'aquests, 300 són advocats i només 84 van obtenir la qualificació d'aptes. Només a Barcelona hi ha més de 18.000 advocats col·legiats.

 

Igualment, els serveis de traducció automàtica que l'administració posa a disposició d'aquests professionals també van tenir una demanda molt limitada. Per encàrrec dels advocats es van traduir 524 documents jurídics, mentre que per encàrrec dels procuradors se'n van traduir només 15.

 

D'altra banda, el Departament de Justícia ha donat publicitat fa poc a un informe sobre els criteris d'usos lingüístics en l'administració de justícia. Elaborat pel grup de treball sobre llengües, en el document s'analitzen les diverses situacions d'ús de la llengua als jutjats i quin és el marc jurídic que empara tant els usuaris com els advocats i jutges.

 

Entre altres aspectes, el document deixa clar el dret del ciutadà a triar la llengua del procediment, i s'aconsella deixar-ne constància per escrit, i sosté que un escrit en català dirigit fora de Catalunya ha de ser traduït d'ofici per l'Estat.

   

4)

Amb la vènia, és possible

Pepa Masó

  

Publicat al Punt Avui, 8 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/767413-amb-la-venia-es-possible.html?cca=1

    

Que l'ús del català a l'administració de justícia és testimonial no és, malauradament, cap sorpresa. Passen els anys i la situació, lluny de millorar, empitjora. Hi ha la sensació que tant l'administració com els operadors judicials que són sensibles al tema s'han rendit davant l'evidència i això cal capgirar-ho. L'experiència ens diu que és possible. L'any 2000 es va posar en marxa un pla a quaranta jutjats del país que va demostrar que era possible que una oficina judicial treballés en català sense que hi hagués, com objecten encara alguns, retards ni dilacions. L'experiència demanava que el jutge i almenys la meitat dels funcionaris estiguessin d'acord. Van començar amb quaranta jutjats i quatre anys després ja eren 121 les oficines judicials que treballaven en català, amb uns resultats més que reeixits: el percentatge de sentències dictades en la llengua pròpia del país superava el 80%. L'interès d'un grup de magistrats i funcionaris a promoure l'ús del català va ser primordial en l'èxit d'aquesta iniciativa que preveia, això sí, un complement salarial per a aquells que s'hi acollien.

  

El que va demostrar aquest pla pilot és que és possible que la justícia parli català. No es tracta d'una quimera. D'elements en contra n'hi ha i força, com ara que una bona part dels magistrats, fiscals i secretaris judicials procedeixen de la resta de l'Estat i no se'ls ha requerit el coneixement de la llengua per exercir a Catalunya. Però de jutges catalans, n'hi ha i cada cop sumen més, i de funcionaris també. El desconeixement de la llengua no pot ser excusa ni per a advocats ni per a procuradors, de manera que som els ciutadans, els usuaris de la justícia, els que hem d'exigir a cadascun dels operadors judicials que volem utilitzar la nostra llengua quan ens adrecem a l'administració de justícia. Ens empara la llei i, amb la vènia, hi tenim tot el dret a reclamar-ho.

   

5)

Apple i el no-català

Ramon Munné, Barcelona

     

Publicat al Punt Avui, El lector opina, 24 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/770788-apple-i-el-no-catala.html?cca=1

    

Recentment he adquirit un producte d'Apple i he contractat un servei d'assistència telefònica durant dos anys. Lamentablement el servei ha estat fins ara molt insatisfactori ja que no m'han atès mai en català.

 

A més, la resposta sembla que insinua una política inconcreta sobre el tema, ja que he obtingut, segons l'operador, diferents respostes: “no el puc atendre i prou”, “no el puc atendre, però si em deixa el numero de telèfon abans de 24h li trucarà una persona en català”, “no el puc atendre i no existeix cap possibilitat que algú en català l'atengui”, “no el puc atendre i li penjo el telèfon”...

 

Una de les operadores s'ha justificat dient que Apple “no discrimina per raó de l'idioma [sic]”, referint-se segurament al fet que ella estigués contractada per atendre'm, tot i no saber el meu idioma.

 

És aquesta la resposta d'Apple davant la discriminació que fa a un client, que paga, que viu a Catalunya i que no pot ser atès en el seu idioma?

 

Repeteixo: és aquesta la resposta d'Apple davant d'aquest fet?

 

Personalment, la considero indigna d'aquesta empresa, del tot injusta i en desacord amb la legalitat vigent.

  

Els convido a corregir-ho abans de perdre clients i rebre subseqüents reclamacions.

      

6)

Impressions escoceses (i II)

Jaume Corbera

 

Publicat a indirecte.cat, 31 d'agost del 2014

 

Podeu llegir l'article en aquest enllaç:

http://indirecte.cat/12526

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací