InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 1027 (dimecres 03/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)   El Voluntariat per la llengua ha impulsat 10.208 parelles lingüístiques el 2013

 

2)   11.836 voluntaris per la llengua

 

3)   Víctor Alexandre L’aprenentatge del català malgrat els catalans

 

4)   El Consell Valencià de Cultura constata el fracàs de l'aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià

 

5)   Educació incompleix el compromís de negociar la reducció d'unitats en valencià

 

6)   Josep Maria Casasús Pallarès

 

 

.                                                                                                                                                                                     .

   

1) 

El Voluntariat per la llengua ha impulsat 10.208 parelles lingüístiques el 2013

El programa ha unit 81.695 parelles lingüístiques des de la seva implantació l’any 2003

       

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 29 de juliol del 2014

http://premsa.gencat.cat:80/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=273536&idioma=0&departament=14&canal=15

  

El programa Voluntariat per la llengua, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), ha unit 10.208 parelles lingüístiques al llarg de 2013. El Voluntariat per la llengua és un programa per practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. L’any 2013 hi han participat 11.836 persones, 5.102 (el 43%) de les quals ho han fet com a voluntaris i 6.734 com a aprenents (57%).

 

Dels 11.836 participants de l’any 2013, 6.873 s’ha inscrit per primera vegada al programa. El nombre més elevat de parelles s’ha registrat a la demarcació de Barcelona, amb 7.618 parelles, xifra que representa el 74,6% del total. Aquest fet s’explica tant pel volum de població com perquè en aquesta àrea hi ha més centres de normalització lingüística. Girona ha registrat l’11,4%; Tarragona, el 7,5%; Lleida, el 3,9% i Terres de l’Ebre, el 2,6%.

 

A banda de les parelles lingüístiques que s’ha format a través del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), 935 parelles s’han impulsat a través d’entitats, empreses, justícia, centres esportius, centres hospitalaris, CEIP i IES. El CPNL manté acords de col·laboració de 798 entitats i associacions, que han ofert activitats culturals i de lleure als participants, han fet difusió del programa, etc. El 2013 fins a 3.275 establiments comercials han facilitat la pràctica dels aprenents i ofereixen descomptes als portadors del carnet de Voluntariat.

 

Nous materials d'aprenentatge

 

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura s’ha publicat nou material per tal de reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua. És el cas dels quadernets Parlem tu i jo i Llegir per parlar, llegir per aprendre.

 

Parlem tu i jo té l’objectiu facilitar el diàleg i la conversa entre les persones aprenentes i les voluntàries que formen part del programa Voluntariat per la llengua. La col·lecció es va iniciar l’any 2010 amb l’objectiu de facilitar i enriquir el diàleg i la conversa entre les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua. Al voltant de Sant Jordi va aparèixer el quart quadern de Parlem tu i jo, a partir de la narració de Rafael Vallbona Les cases perdudes i el còmic La recerca, de Mercè Godàs. La narració s’ubica a Bucarest i proposa llegir i conversar sobre diferents aspectes relacionats amb les cases on vivim

 

D’altra banda, El Departament de Cultura també ha publicat nous materials de Llegir per parlar, llegir per aprendre centrats en el conte de la Ventafocs, en la memòria de l’escriptor Paco Candel i en el món dels jeroglífics.

   

2)

11.836 voluntaris per la llengua

L'any passat 10.208 parelles lingüístiques van conversar amb l'objectiu de consolidar els coneixements de llengua dels estudiants de català.

La majoria de participants són dones, ja sigui aprenent o ensenyant.

 

Publicat al Punt Avui, 6 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/766994-11836-voluntaris-per-la-llengua.html?cca=1

  

Gairebé 12.000 persones van decidir l'any passat compartir unes hores cada setmana amb algú interessat en la llengua catalana. Ho van fer dins el programa Voluntariat per la llengua, que des de l'any 2003 fomenta la pràctica del català mitjançant converses quotidianes, fora de les aules. Les parelles lingüístiques estan formades per un voluntari que parla català fluidament, i un aprenent que té coneixements bàsics de la llengua. De les 11.836 persones que hi van participar l'any passat, el 43% eren voluntàries, i el 57%, aprenentes.

 

En la primera dècada del programa Voluntariat per la llengua s'han creat 81.695 parelles lingüístiques. Només l'any passat se'n van formar 10.208, una xifra molt similar a la dels últims cinc anys.

 

Aquest programa, que la Unió Europea ha reconegut com una de les millors pràctiques de reforç a l'aprenentatge d'una llengua, l'impulsa la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, mentre que el Consorci per a la Normalització Lingüística s'encarrega de la gestió territorial. Fins ara han impulsat 1.406 activitats de dinamització amb la participació de 60.605 persones.

 

La principal novetat d'enguany al programa, després de la celebració dels 10 anys l'any passat, ha estat la creació d'un carnet amb descomptes i regals en diversos establiments. La Direcció General de Política Lingüística també ha creat nous quadernets per a l'aprenentatge de la llengua, titulats “Llegir per parlar, llegir per aprendre”. A més a més, ha reeditat el material de difusió del programa Voluntariat per la llengua amb una actualització dels continguts i un nou plantejament gràfic.

 

El perfil dels voluntaris

 

L'edat mitjana dels participants varia en funció de si són voluntaris o aprenents. Mentre que els voluntaris tenen entre 50 i 65 anys, els aprenents són més joves: tenen entre 30 i 39 anys. No obstant, pel que fa al sexe sí que coincideixen: un 71,77% són dones, de les quals un 73,2% són aprenentes i un 69,0% són voluntàries.

 

Territorialment, on es van registrar més parelles va ser a la demarcació més poblada: Barcelona. Allà hi van conversar 7.618 parelles, un 74'6% del total. D'altra banda, l'11,4% de parelles es trobaven a Girona, mentre que a Tarragona hi havia el 7,5%. Les dues demarcacions amb menys parelles van ser la de Lleida -amb un 3,9%- i la de les Terres de l'Ebre -un 2,6%-.

 

Per procedències, el 59,9% dels aprenents és nascut a l'estranger, el 24,5% a la resta de l'Estat, el 9,6% a Catalunya i la resta no ha concretat la seva procedència. D'entre els estrangers, un 42% són nascuts a l'Amèrica del Sud, seguits amb un 15'6% pels procedents del nord d'Àfrica.

 

En el cas dels voluntaris, el 83,3% ha nascut a Catalunya, el 7% a la resta de l'Estat i un 4,3% a l'estranger. Això reflecteix la tendència dels últims anys: aprenents que assoleixen un nivell prou alt com per ser voluntaris.

   

3)

L’aprenentatge del català malgrat els catalans

Víctor Alexandre

   

Publicat a Racó català, 15 de juliol del 2014

http://www.racocatala.cat/opinio/article/34318/laprenentatge-catala-malgrat-catalans

     

Si hi ha algú que sap l’enorme dificultat que suposa aprendre el català a Catalunya és la gent que hi arriba procedent d’altres llocs del món. La lògica i la realitat diuen que el millor lloc per aprendre una llengua és residint al país que la té com a pròpia, ja que la interactuació constant amb tota mena de persones i en tots els àmbits de la quotidianitat permet fer progressos que requeririen molt més temps –de vegades anys– en cas de fer-ho en un altre lloc. Si hom vol aprendre italià, per exemple, sembla obvi que farà un salt més qualitatiu si viu a Milà, Roma o Florència que si viu a Girona, Liverpool o Viena. I per la mateixa raó, també és lògic pensar que qui vulgui aprendre català progressarà molt més vivint als Països Catalans que no pas fent-ho a Roma, París o Atenes. Doncs no. Allò que és vàlid per a l’italià, el francès o el grec no ho és per al català. I no pas perquè la llengua presenti cap mena de dificultat, sinó per l’actitud dels seus parlants. Tot és identificar un nouvingut i parlar-li immediatament en espanyol. Abans fins i tot que obri la boca ja li estem transmetent el missatge que la llengua catalana és una llengua inútil, una llengua que no cal saber perquè ja hi ha l’espanyol que talla el bacallà.

Tant de bo aquesta situació que descric fos una anècdota, però no ho és. És un fet quotidià que es repeteix milions de vegades cada dia fruit d’una actitud que, de tan sovintejada, és percebuda com a normal. Però no n’és, de normal. I els primers que se n’adonen són els nouvinguts interessats a aprendre català. En aquest sentit, vull cridar l’atenció sobre un llibre magnífic titulat
“Ajudeu-me!” (Voliana, 2014 http://www.voliana.cat/products/ajudeu-me), d’Eliana Oliveira de Freitas. En les seves pàgines, l’Eliana, que va arribar a Catalunya el 2006 procedent del Brasil, denuncia les enormes dificultats que els catalans li hem posat per aprendre la nostra llengua. No se’n sap avenir. De fet, va estar un temps que en va desistir i va retornar els llibres que havia demanat per estudiar-lo. Per què els necessitava, si tots els catalanoparlants, en negar-se a parlar-li en català, li feien entendre que el català era una llengua que només es podia usar entre interlocutors catalans de soca-rel? Sort de la Montserrat, la Júlia i l’Esteve, que la van ajudar! Vegem-ne alguns fragments:

   

«La dificultat de poder practicar el català amb els catalans no es limita només al lloc on visc, sinó a tots els indrets de Catalunya on vaig. [...] No parlo només de la meva experiència, sinó de la de molts immigrants que arriben a viure a Catalunya i es troben amb aquesta barrera inicial.»

   

«Em vaig equivocar en pensar que fer les pràctiques diàries del català seria tan normal com les pràctiques que feia del castellà. Tot just acabava d’arribar i, en veure la dificultat d’aconseguir que un català se m’adrecés en la seva llengua, pel maig del 2006 vaig arribar a la següent conclusió: “Deixo d’estudiar català perquè, encara que en teoria és la llengua pròpia de Catalunya, en la pràctica diària ho és el castellà. La seva llengua només la utilitzen per parlar entre ells. Aleshores, ja no la necessito”. Em vaig sentir desmotivada per aprendre la vostra llengua. No em vaig enfadar perquè la gent no em parlava, ni res d’això, només vaig arribar a la conclusió que aquest idioma no era gens important.»

  

«D’una banda diuen que aquest és un idioma important, que forma part de les seves arrels, que jo, com a immigrant, l’he d’aprendre, que he de fer els meus deures lingüístics per demostrar la meva integració social a Catalunya [...] però en el moment que els parlo en català, ells em responen en castellà. L’objectiu principal d’aquest llibre no és satisfer un desig personal i aconseguir que, a partir d’ara, els catalans parlin amb l’Eliana en català. Jo només sóc un dels milers de casos que hi ha a Catalunya. Són molts els nouvinguts que comencen a apreciar la llengua i, pels motius exposats, acaben desistint d’aprendre-la, i en alguns casos l’avorreixen.»

  

«Si algú vol aprendre català i el seu interlocutor canvia de llengua i li parla en castellà, és aquesta la llengua que se li estarà ficant al cap a través de les repeticions. [...] Suposant que tots els catalans, sense excepció, em parlessin sempre en català, això seria un problema per al meu aprenentatge del castellà? De cap manera, perquè a Catalunya hi ha milers de castellanoparlants amb qui puc seguir practicant. Però si els catalans no em parlen en català, qui ho farà? [...] Lamentablement, el que he sentit moltes vegades és “si tens dificultat per parlar en català, parla’m en castellà si et sents més còmoda”. Ho diuen perquè són persones ambles, però si el nouvingut que els escolta fa cas d’aquest suggeriment quan se sentirà còmode parlant el català? Mai!»

   

«És molt important que a més d’entendre la llengua, la facin servir? Segurament. I més encara quan la taxa de natalitat dels immigrants és més elevada que la dels nadius, cosa que a llarg termini pot ocasionar canvis significatius. Però no es faran catalanoparlants perquè hi hagi una llei que determini que per obtenir els seus drets de reagrupament familiar o de renovació del permís de treball han de fer els seus deures lingüístics. [...] Si la influència que els fills reben a casa és en contra de la llengua, això llença per terra el treball d’immersió a l’escola perquè, encara que la coneguin, no la faran servir. Creieu-me, sé perquè ho dic. Conèixer una llengua i no parlar-la –principalment si és minoritària– és posar-la en perill.»

  

Aquesta és la realitat que l’Eliana ens mostra des de la seva experiència. A qui vulgui conèixer-la més a fons li recomano aquest enllaç (http://www.tv3.cat/videos/4943471/Ajudeu-me) amb el microespai “Tot un món”, de TV3. Hi trobarà els raonaments intel·ligents d’una dona afectuosa, observadora i didàctica que descriu molt bé les contradiccions del poble català. L’Eliana és una dona a qui m’agradaria fer-li una abraçada ben gran pels esforços que ha hagut d’esmerçar i per les dificultats que ha hagut de vèncer per tal d’aprendre el català malgrat els catalans. En els llibres que jo he escrit sobre el tema, he intentat explicar que aquesta actitud dels catalans és una conducta apresa (i imposada) fruit dels molts anys de sotmetiment de Catalunya a Espanya fins al punt de fixar en el nostre cervell la idea que l’espanyol és una llengua d’autoritat i el català una llengua de voluntat. La primera s’ha de saber per obligació i la segona només si hi ha temps i com un complement bonic però innecessari. Llegint “Ajudeu-me!”, de l’Eliana Oliveira de Freitas, moltíssims catalans s’hi veuran reflectits.

   

4)

El Consell Valencià de Cultura constata el fracàs de l'aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià

CVC: ‘A pesar del creixement de la demanda, només hem aconseguit que el 29% de l’alumnat rebi ensenyament en valencià'

  

Publicat a Racó català, 5 d'agost del 2014

http://www.racocatala.cat:80/noticia/34432

   

Aquesta setmana el Consell Valencià de Cultura (CVC) ha publicat un informe on analitza l’ensenyament en valencià en nivells no universitaris i el resultat no ha agradat al Partit Popular que, a través del conseller que ells mateixos van proposar per a la institució, ha estat l’únic vot en contra que ha tingut l’informe.

 

I és que les conclusions després dels 30 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià no són encoratjadores per la societat valenciana. En aquests 7 punts de cites textuals trobareu la situació que descriu l’informe:

 

1- “Podem afirmar que, malgrat el creixement de la demanda, en aquests 30 anys només s'ha aconseguit que, ara per ara, el 29% de l'alumnat rebi l'ensenyament en valencià”.

 

2- “Gairebé dues generacions d'alumnes han passat pel sistema educatiu sense que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià s'hagi aplicat en tota la seva extensió”.

 

3- “Difícilment podríem trobar cap persona que s'hagi pogut escolaritzar en valencià des dels tres anys fins al final d'un cicle formatiu o d'una carrera universitària.”

 

4- “Aquesta situació s'ha agreujat en els últims cursos amb la introducció del Decret de Plurilingüisme”.

 

5- “Cal assenyalar que la recent aprovació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i la seva aplicació a partir del curs 2014 - 2015 no milloraran, segons sembla, l'accés del nostre alumnat a l'ensenyament en valencià”.

 

6- A la ciutat de València, "en 13 anys l'ús del valencià s'ha reduït en 10 punts". A més, la supressió de línies públiques "afecta molt negativament l'ensenyament en la nostra llengua".

 

7- Es constata que les zones castellanoparlants del País Valencià han deixat d’estudiar el valencià o simplement no l’han estudiat mai, cosa que vol dir que no compleixen amb els objectius de l’escolarització obligatòria que demana conèixer per igual les dues llengües oficials.

 

Davant aquest panorama, el CVC interpel·la al govern d’Alberto Fabra a aplicar mesures, tals com:

 

- “Increment de l'ensenyament en valencià, el que exigeix ​​una revisió dels programes per a tot el sistema, per conquerir els objectius de coneixement de les dues llengües oficials”.

 

- “Es necessita urgentment un pla estratègic de docència del valencià, en tots els àmbits, de l'escola elemental a la universitat”.

 

- Implementar “un model lingüístic que superi les anomenades zones de predomini lingüístic, basat en la immersió lingüística en valencià i en l'ensenyament d'una o més llengües estrangeres, que es plantegi des de la utilització d'aquesta nova llengua en àrees no lingüístiques i d'acord amb el model denominat Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres”.

 

- Que s’atengui “la demanda on es produeix, sobretot en els trams inicials d'infantil, però també en ESO, batxillerats, cicles formatius o universitat”.

   

5)

Educació incompleix el compromís de negociar la reducció d'unitats en valencià

La Conselleria publica en plenes vacances la modificació de concerts educatius

  

Publicat a Racó català, 11 d'agost del 2014

http://www.racocatala.cat:80/noticia/34461

  

La Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià (FE CCOO PV) ha denunciat en un comunicat fet públic aquest dissabte 9 d’agost que la Conselleria d’Educació ha publicat en plenes vacances, com ja va fer l’any passat, la modificació de concerts educatius, amb la qual cosa, segons el sindicat “la Conselleria ha incomplit el seu compromís de negociar solucions per a les persones afectades per la reducció d'unitats”.

 

En el comunicat sindical es posa de manifest que la Conselleria d'Educació “està convertint en costum” publicar “en plenes vacances” la modificació de concerts educatius. Així, l'any passat ho va fer el 5 d'agost i enguany s'ha publicat un dia més tard.

   

El retard d'enguany és, segons la Federació d'Ensenyament de CCOO PV, “especialment greu perquè el curs comença abans, i els centres han hagut de matricular l'alumnat sense tenir la resolució definitiva sobre les unitats concertades amb les quals comptaran al setembre”.

 

En resum, se suprimeixen 34 unitats i se n'amplien 58. “Encara que puga semblar que el resultat és positiu, les noves unitats no solucionen el problema de les persones afectades. 34 unitats suprimides suposen uns 40 o 45 acomiadaments -la ràtio unitat/professor és superior a 1- o el nombre equivalent de reduccions de jornada a tot el personal docent dels centres afectats”.

 

Des de la FE CCOO PV, asseguren, “hem denunciat en múltiples ocasions que la Conselleria no ha comptat amb les organitzacions sindicals per a la modificació de concerts”, i vulnera així les normes de la Mesa Sindical de l'Ensenyament Privat i també el compromís assumit en la reunió del 15 d'abril de convocar les organitzacions sindicals per a tractar aquest tema, com es feia fins a fa uns anys. D'altra banda, també ha incomplit el compromís de convocar a la fi de juny una reunió per a garantir les possibilitats de recol·locació de les persones afectades per la reducció d'unitats.

 

En opinió de la FE CCOO PV, és “imprescindible” que “els primers dies de setembre es convoquen les organitzacions sindicals per a cercar solucions a les persones afectades per la reducció d'unitats”.

Notícia publicada a La Veu del País Valencià

   

6)

Pallarès

Josep Maria Casasús

        

Publicat al Punt Avui, 5 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/766625-pallares.html?cca=1

  

¿Com anomenem aquesta època de l'any: estiu o istiu? Són dues maneres de dir la mateixa paraula. Usar-ne una o l'altra revela d'on som. En aquest sentit, sorprèn que al Pallars Sobirà i al Barcelonès, comarques distants i d'accents diferenciats, la pronúncia generalitzada per referir-se a aquesta estació sigui istiu. Així mateix, aquesta forma és freqüent a Menorca i l'Alguer. En canvi, en territoris de ponent i migdia, i també a Mallorca i Eivissa, s'estén més la forma normativa: estiu. Ho he vist en el Petit atles lingüístic del domini català, treball ingent de Joan Veny, membre de l'IEC. No estan pas tan allunyats, el dialecte pallarès i el barceloní.

Si les vacances us porten a indrets on parlen variants del català diferents de la vostra, observareu que tenen més formes comunes que no pas particulars. És útil –i amè– veure la rica pluralitat de les parles catalanes espigolant en llibres com els de Veny. En temps de canvis cal vigoritzar el patrimoni dialectal i apreciar-ne les aportacions al català. El Pallars és una font inestroncable de lèxic. Allí s'han conservat mots i girs verbals arrelats en la història de la llengua, de la mateixa manera que es conserven paisatges en estat pur. El pallarès és un dels dialectes més conservadors del català, diu Veny. Les condicions geogràfiques mantingueren fins al segle X una situació de bilingüisme. Segons Joan Coromines, pastors i camperols empraven una llengua bascoide, mentre alguns vilatans parlaven el llatí vulgar que derivà en les diverses variants del català. Encara avui el Pallars contribueix, segons el meu modest parer, a enriquir l'idioma amb neologismes enginyosos. Fa anys, viatjant per una pista d'alta muntanya, vaig copsar un terme que no havia sentit mai: “Avora't!”, va cridar el conductor del jeep a un que venia en direcció contrària. El verb avorar és una aportació encertada, un condensador de significats per resoldre ras i curt situacions tenses en una societat cada cop més motoritzada.

  

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací