La pertinença o no a la Unió Europea
pràcticament monopolitza la discussió sobre el procés polític que viu Catalunya
i, tot i que s'ha encetat un tímid debat sobre la possibilitat que el castellà
fos cooficial en l'eventual nou estat, la qüestió lingüística sembla que ha
quedat ajornada. La Universitat Oberta de Catalunya, però, ha volgut revifar el
diàleg i ahir va organitzar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la jornada
La convivència lingüística a la Catalunya del futur, en què, si alguna cosa va
quedar clara, és que la qüestió lingüística serà, possiblement, la més delicada
de tot el procés.
Va obrir el foc el sociolingüista alemany Georg
Kremnitz, professor de la Universitat de Viena, que, en un català correctíssim,
va aportar una visió externa sobre els escenaris que es pot trobar Catalunya en
matèria de llengües. En la més inversemblant de les hipòtesis: que l'Estat
espanyol acceptés la consulta del 9 de novembre, s'obriria “un temps
d'incertesa” en què “els estats europeus observarien Catalunya amb la màxima
atenció i sense gaire simpatia”, va avisar Kremnitz.
En el terreny demogràfic –va vaticinar
Kremnitz–, hi haurà “moviments migratoris” per raons polítiques i lingüístiques.
“Hi haurà gent que no acceptarà el veredicte de les urnes i voldrà marxar, i
gent de la resta dels Països Catalans que vindrà a Catalunya, sobretot si té
èxit en l'aspecte econòmic i social”, preveu el professor alemany.
Catalunya, per tant, haurà d'actuar amb una
mentalitat molt “oberta”, que suposa facilitar la doble nacionalitat als
ciutadans que ho vulguin i donar la nacionalitat catalana a tothom nascut a
Catalunya. Kremnitz proposa, a més, reconèixer les diverses comunitats
“culturals i lingüístiques”, de manera que no percebin cap “assimilació
cultural” i, alhora, no separar la població per grups. “Tothom ha de tenir
garantits els seus drets lingüístics, però el català ha de ser la primera
llengua oficial”, va resumir el sociolingüista.
Kremnitz va prescriure una “integració suau”
dels immigrants enfocada, sobretot, a les segones generacions, que es podria
vehicular a través de la creació de consells per a cada comunitat, que, en
col·laboració amb els seus membres, facilitarien que aprenguessin la seva
llengua i cultura d'origen alhora que aprenen la que els acull. “L'organització
de la convivència crearà despeses, però serà més barata que la força i la
violència”, va sentenciar.
Per poder-se plantejar totes aquestes coses,
però, primer s'ha de superar l'estadi actual, tal com va fer Estònia quan es va
independitzar de la Unió Soviètica. Així ho va exposar Josep Soler, lingüista de
la Universitat de Tartu, a Estònia, que va explicar com la conversió d'aquest
país en un estat sobirà va revitalitzar de manera espectacular la llengua
estoniana. “El 1989, el percentatge de russòfons d'Estònia que tenien un nivell
prou bo d'estonià era d'un 15%; actualment, és d'un 55%”, va exemplificar Soler.
“La independència –va afegir– va canviar el mapa mental de la
gent.”
Catalunya, però, no té res a veure amb el país
bàltic, adverteix Soler. Entre altres coses, perquè “l'estonià i el rus no tenen
res a veure”, mentre que el català i el castellà, dues llengües romàniques,
tenen moltes semblances. La composició social del país és també molt diferent. A
Catalunya la gent està molt barrejada i té una identitat diversa i a Estònia
–diu Soler– “tenen molt clar qui són els uns i qui són els altres”.
Precisament, el principal objectiu que ha
perseguit Catalunya amb models com el de la immersió lingüística en català és
que no hi hagi “els uns i els altres”. A la pràctica, però, les coses són més
complicades. “A alguns el català no els serveix de res si no cuidem els parlants
i la qüestió social”, va alertar l'escriptora Najat El Hachmi, que va posar com
a exemple de “mobbing” la retirada de la renda mínima d'inserció a alguns
immigrants per haver anat al seu país d'origen a veure la família. “Molts dels
immigrants que estan marxant del país són els que fa anys que són aquí, parlen
català perquè han estat escolaritzats en aquest idioma i se'n poden anar a
altres països de la Unió Europea perquè tenen la nacionalitat espanyola”, va dir
El Hachmi.
El futur, doncs, es presenta amb moltes
variables i un pas en fals –alerten els experts– ho podria espatllar tot. “Hem
de trobar un model que tingui en compte totes les conseqüències i que no
exclogui ningú”, va advertir Bernat Gasull, de la Plataforma per la
Llengua.
El més curiós és que ahir ningú es va plantejar
un escenari gens descartable: que Catalunya es quedi amb l'estatus actual.
Possiblement, perquè en aquesta situació ja sabem el pa que s'hi dóna en matèria
de llengua.
Kremnitz preveu moviments migratoris per raons
polítiques
El Hachmi diu que no hi haurà avenç del català
sense sensibilitat social
LES FRASES
Tothom ha de tenir drets lingüístics, però el
català ha de ser la primera llengua oficial
Georg
Kremnitz
professor universitat de viena
En alguns contextos, el català només és una
llengua acadèmica
Joan
Pujolar
sociolingüista i professor de la Universitat oberta de
catalunya
La independència d'Estònia va canviar el mapa
mental de la gent en matèria de llengua
Josep
Soler
professor universitat de Tartu
Saber català no serveix igual si et dius Jordi
que si et dius Mohamed
Najat El
Hachmi
escriptora
Hem de crear un model que tingui en compte totes
les conseqüències i que no exclogui ningú
Bernat
Gasull
plataforma per la llengua