InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1009 (dilluns 02/06/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 7 de juny, el treball d'Eugeni S. Reig

Petot, pototet, petorrí i altres paraules de la família de petit

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Sumari del núm 87 de la revista Llengua Nacional
 
 
 
 
 
 
 
10) Presentació del llibre AL GALOP PER LA HISTÒRIA DE CATALUNYA
 
11) Acte "Per una llengua plenament normal"
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 138).
 
 

470. El futur d'una llengua depèn del fet que els que la parlen siguin capaços de crear.

 

Joan Manuel Tresserras

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2006-2010)

 
2)
 
 
Publicat en el blog 300 dites que faran història
 
 
 
 
 
3)
 
Sumari del núm 87 de la revista Llengua Nacional
 

editorial

• Raimon i altres

Premi Ramon Aramon i Serra

sociolingüística

• El federalisme: un amor impossible. Marcel Fité

• Per un ensenyament autocentrat, nous horitzons. Andreu Salom i Mir

• Gravitant per l'espai exterior. Andreu Salom i Mir

• Consells Populars de Cultura Catalana. Joan Fuster (any 1981)

assertivitat

• L'autoestima. Anna Sangles Vinyes

lèxic

• Errors de lèxic (i IV). Josep Ruaix i Vinyet

• El temps, les dites, el progrés. Josep Espunyes

• Quin és el masculí de «hostessa»? Jaume Salvanyà

• Sobre els diminutius. Albert Jané

• Més errors lingüístics. Roser Latorre i Gaia

• «Registrar», «enregistrar» i «escorcollar». David Casellas

• La quotidianitat lingüística. Pere Ortís

sintaxi

• A propòsit de les partícules «sinó», «sinó que», «si no». Carles Riera

internàutica

• Festivals d'estiu. Daniel Ruiz-Trillo

amics i mestres

• Entrevista a Vicent Pitarch. Agnès Toda i Bonet

• Esteve Albert. Jordi Solé i Camardons

bibliografia

• Quatre llibres de Lluís Grifell

• Proudubtes.cat. Josep Espunyes

• Nova York, la magnànima. Lourdes Mora

• Triangle de volcans. Lourdes Mora

• La memòria de l'Esteve Albert. Marcel Fité

            • Sobre Maragall... Víctor Pallàs

 
4)
 
Entrevista a Teresa Casals publicada en EL PUNT AVUI dimarts 20 de maig del 2014
 

 

“El català necessita un estat al darrere que hi doni suport”

“La imposició del castellà seria un cop enorme per a la llengua, la convivència i la igualtat”

 

Teresa Casals, membre de la Plataforma per la Llengua, comenta el moment delicat que viu el català i el model educatiu actual, que serà reivindicat amb força el dia 14 de juny en la mobilització convocada per

 

Quina importància té l'escola en el futur del català?

Té una importància cabdal. Precisament per la seva importància es volen carregar l'escola catalana. És l'únic lloc on els nouvinguts poden aprendre català amb tota tranquil·litat i, gràcies a això, tots els joves són bilingües com a mínim.

 

Què suposaria que s'imposés el 25% d'hores en castellà a les aules?

Representaria un cop enorme. No només per al futur del català, sinó també per a la convivència i per a la igualtat d'oportunitats a Catalunya. Els més interessats a aprendre català a l'escola haurien de ser precisament els que no tenen el català com a llengua materna.

 

Quin objectiu hi ha darrere d'aquesta decisió?

Volen crear dues línies i separar els alumnes per raó de llengua, una cosa que a Catalunya s'ha volgut evitar sempre.

 

En quin moment es troba el català?

El català no és encara una llengua normalitzada. És una llengua d'abast mitjà i té moltes dificultats per sobreviure davant d'altres amb més parlants, com ara el castellà. El català necessita un estat al darrere que hi doni suport.

 

La solució és un futur estat català?

La llengua és un tret distintiu irrenunciable com a poble i, davant de certes actituds, constatables recentment al País Valencià i a les Balears, cal buscar altres solucions.

 

Què demaneu al Departament d'Ensenyament?

Que sigui resistent i que eviti que s'hagi de canviar un sistema d'èxit. I nosaltres, com a societat, hem de demostrar el 14-J que no hi volem renunciar.

 

 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 21 de maig del 2014

La Plataforma per la Llengua denuncia que PP i PSOE neguen l'oficialitat del català a Europa

L'organització ha elaborat un informe que explica quines conseqüències té pels ciutadans que el català no es reconegui com a llengua oficial de la UE

La Plataforma per la Llengua assegura que els dos principals partits espanyols sempre han vetat que el català fos una llengua oficial, la darrera vegada a l'any 2011 amb l'entrada del croat. La Plataforma ha elaborat un informe, titulat 'Què implica que el català no sigui llengua oficial de la Unió Europea', que posa de manifest quines conseqüències té pels ciutadans que el català no es reconegui com a llengua oficial de la UE. Destaca que no es pot utilitzar el català com a "vehicle de comunicació" entre els ciutadans i les institucions europees, ni tampoc ho poden fer els representats polítics -de la mateixa manera que s'utilitza el danès, el finès, l'estonià o el maltès-. Tanmateix, apunten que la UE promou les llengües oficials de la UE -especialment en l'àmbit de consum-, i en segon terme, les llengües oficials dels estats membres. "El català no és ni una cosa ni l'altra", i apunta que "un reglament de la UE pot invalidar i limitar una llei catalana que afavoreixi el català". El català, i així ho assegura la Plataforma per la Llengua, "veu restringit el seu estatus de reconeixement internacional i de prestigi simbòlic".

Amb això, la Plataforma per la Llengua constata que no hi ha cap llengua europea de les dimensions, prestigi social, presència i ús -com és el català- que no sigui plenament oficial a la UE. "Si el català no és oficial és per voluntat expressa del govern espanyol", apunten, ja que el reglament preveu que "l'estat membre interessat el pugui proposar quan vulgui", i després se sotmet a votació. La Plataforma assegura que el govern espanyol mai l'ha proposat ni ha tingut la voluntat que es reconegués el català com a llengua oficial, malgrat fer una proposta l'any 2004 "molt allunyada de l'oficialitat, amb prerrogatives restrictives i prou rebuscada, feta pràcticament per ser rebutjada", subratllen.

"El català és un cas excepcional i únic a Europa", i és per aquest motiu que l'organització ha elaborat un vídeo explicant les raons d'aquesta anomalia.

 
6)
 
Entrevista a Eliseu Climent  publicada en EL PUNT AVUI dimecres 21 de maig del 2014
 

“Continuarem 30 anys més”

 

El setmanari El Temps arriba al seu 30è aniversari després de sobreviure als intents de censura encoberta i al menyspreu dels governs valencians, i després de superar una crisi que en va provocar la retirada temporal dels quioscos.

 

Com va néixer ‘El Temps'?

Hi havia hagut molts intents de crear un setmanari al País Valencià, però tots van fracassar. Així que, allà cap a l'any 81, al secretariat d'ACPV se'ns va ocórrer que calia fer alguna cosa de comunicació. De primer, ens vam decidir per crear Ràdio Zero, però el projecte no va eixir, i no per falta d'autorització del govern socialista, sinó perquè tots els que hi estàvem érem gent de paper i vam pensar que ens aniria millor amb un setmanari. Érem cinc amics i cadascú hi vam posar 50.000 pessetes, excepte Joan Fuster.

 

Per què es va negar l'escriptor de Sueca a posar-hi els diners?

És una anècdota molt coneguda, però paga la pena recordar-la. Quan vam arribar al notari, tots hi vam posar la quantitat acordada, però quan el notari va dir “senyor Juan de la Cruz Fuster”, ell va treure una pesseta. Tots el vam mirar i ell va dir: “Per al que ha de durar...”

 

Sortosament, Fuster es va equivocar.

Sí, però realment tenia raó. No hi havia res que ens indiqués que tindríem èxit: no hi havia ni periodistes, ni públic ni diners. I el més arriscat de tot és que volíem que l'àmbit de la publicació fos el de tot el català, quan no hi havia encara ni TV3. Fuster insistia amb la seua ironia que aquest territori només donava per fer una fulla parroquial. I fins i tot el conseller Max Cahner va dir que era una bogeria.

 

Amb tot per fer, els començaments devien ser durs...

I tant! De fet, no trobàvem ningú per dirigir El Temps. A Vic, es va organitzar una reunió a la qual es va convidar gent de tots els mitjans de comunicació per oferir-los venir a València a dirigir un setmanari i tots van dir que no. Finalment, Francesc Pérez Moragón, que havia dirigit L'Espill, se'n va fer càrrec. I amb ell van començar els primers periodistes: un xicot que escrivia novel·la negra que es deia Ferran Torrent, un segon que era mestre i militava en el PSAN, Vicent Partal i després un xic que estava a la Diputació que corregia textos i que era Vicent Sanchis.

 

Semblava un inici prometedor.

En absolut. Quan va començar era una cosa realment infecta, en blanc i negre, mal maquetada... Realment Fuster tenia raó: semblava una fulla parroquial. Però treballant, treballant hem arribat als 30 anys amb moltes dificultats. Jo ara faig la broma i dic que alguna vegada havien de guanyar els moros.

 

Han tingut algun intent de censura o vet?

Sí, i la que més em va doldre va ser la d'una persona de progrés i amiga, M. Aurèlia Capmany, que em va dir que sols ens concediria alguna ajuda si Ramon Barnils hi deixava d'escriure. Evidentment, ens vam quedar sense publicitat. Hem tingut molts problemes així, però en general hem publicat tot el que estava previst.

 

Aquest tipus de problemes van desaparèixer amb el pas del temps?

Els problemes van començar més tard, quan érem algú. El Temps no és un setmanari de gran tirada, però arriba als llocs d'influència. I, amb el pas del temps, ens hem acostumat a treballar sense xarxa, no depenem de ningú.

 

Amb la retirada temporal dels quioscos, va arribar a pensar que plegarien?

No, però va ser una decisió duríssima, perquè, si un mitjà de comunicació no està als quioscos, no existeix. Per sort, s'ha superat la crisi i comencem una nova època.

 

Tal com està el món de la premsa escrita, creu que ‘El Temps' durarà 30 anys més?

Hi ha una primera qüestió: el 2014 no és el 1984 i, per tant, és evident que la nova etapa suposa un canvi de plantejament i així ho hem fet. De primer, un canvi accionarial. Ara per ara, som 130 accionistes i això ja ens permet tenir una base econòmica més sòlida i donar-hi continuïtat, perquè jo sóc quasi etern, però no del tot. I després hem fet un plantejament per a la publicació basada en tres eixos. Primer, reforcem el paper, amb noves seccions que tractaran a fons temes com ara la gastronomia i l'esport, amb l'objectiu de rebaixar la mitjana d'edat dels lectors. Segon, i a partir del número especial del 30è aniversari, incorporem un suplement de setze planes de Der Spiegel. I tercer, hi afegim un bloc important de The Economist, del qual ja publicàvem l'anuari. També estem treballant en un nou web, que començarà al setembre.

 

No s'ha plantejat mai posar en marxa un diari en català al País Valencià?

Amb els números a la mà, seria impossible. Un diari suposa una estructura econòmica molt potent. Seria més còmode i factible que algun diari del Principat agafés el tema seriosament i fes un diari nacional de tots, però això suposa un replantejament total. És una aventura i una revolució que tenim pendents i que són molt complicades.

 

Però hi ha públic per a una publicació d'aquestes característiques?

Aquí el problema de fons és polític, i ve des de la Transició. L'autonomia ha posat fronteres, i trobar temes que interessin a tots no és fàcil. TV3 hauria pogut jugar eixa carta, però no ho va fer mai i mira que nosaltres hem matat per TV3. No ha tingut mai una concepció d'unitat territorial, encara que sigui en l'àmbit cultural. El problema més greu que tenim és que la concepció de la gent és molt autonòmica i tant és així que durant molts anys a Catalunya deien que El Temps era un setmanari valencià i ací deien que era català. Ha costat que tot el públic se'l sentís com a propi.

 

 
7)
 

Vicent Sanchis: 'Sense el País Valencià i les Illes, Catalunya seria molt diferent'

Entrevista al director general del Temps, amb motiu del trentè aniversari de la revista

8)
 

Campi qui pugui lingüístic a les Illes

Els mestres balears continuen en peu de guerra contra el decret de trilingüisme que liquida el model d'escola en català

L'aplicació del TIL és diferent en cada centre

Els docents preparen noves mobilitzacions

La comunitat educativa de les Illes Balears continua en peu de guerra, set mesos després de la vaga de tres setmanes que els mestres van fer per defensar l'escola en català. Tancat en banda a qualsevol tipus de negociació, el govern de José Ramón Bauzá va imposar el pla de trilingüisme que preveu fer un terç de les assignatures en català, un altre en castellà i un altre en anglès, sense que, segons afirma l'Assemblea de Docents, hi hagi prou mestres capaços d'ensenyar en aquesta última llengua i amb una fortíssima oposició de mestres, pares, pedagogs i de l'oposició política.
 
El resultat de tot plegat és un “caos”, denuncia Maria Antònia Font, membre de l'Assemblea de Docents i portaveu del sindicat STEI. “Les escoles fan el que poden. Ningú fa el mateix”, explica amb referència al tractament integrat de llengües (TIL).
 
La mobilització contra el pla de Bauzá s'ha mantingut al llarg dels mesos des d'aquella vaga inèdita de principi de curs i, darrerament, ha revifat de manera notable fins al punt que un professor de secundària de l'institut Llucmajor, Jaume Sastre, va iniciar una vaga de fam fa onze dies. “En vuit dies va perdre sis quilos”, relata Font, que explica que el professor, membre de l'Assemblea de Docents, només beu líquids.
 
Els mestres no afluixen i estan preparant l'oposició al TIL, que, a partir del curs que ve, s'haurà d'aplicar a tota la primària i no només a tres cursos com ara, des d'un triple vessant, “jurídic, de mobilització i de resistència”, assenyala la portaveu de STEI.
 
En el terreny jurídic, estan treballant en la impugnació de l'ordre de desplegament del TIL, que es va aprovar gràcies al vot de qualitat del president del consell consultiu i amb el vot particular en contra de cinc dels deu membres de l'òrgan.
 
En l'àmbit de les mobilitzacions, a banda de la vaga de fam de Sastre, els mestres han convocat una concentració silenciosa avui, al davant del Consolat de Mar, a Palma, que es repetirà d'aquí a quinze dies, i una manifestació aquest dijous a la tarda a Palma.
 
9)
 
 

El català no dóna l'abast

Les escoles que fan ensenyament del català a la Catalunya del Nord estan plenes i tenen llargues llistes d'espera

El 2% de l'alumnat té ensenyament bilingüe o immersiu i el 15% rep nocions de català

El curs passat el català va tornar a les escoles públiques franceses de la Catalunya del Nord després d'una suspensió deguda a la falta de finançament dels mestres. L'Aplec (Associació de Professors en Llengua Catalana), que gestiona i contracta el professorat de català a l'educació pública no havia pogut assegurar el sou als professors des de l'inici del curs escolar. El retard “era degut principalment a la retirada del suport de la Generalitat de Catalunya el 2012 i a la insuficiència de mitjans pressupostaris”, segons va anunciar l'associació. Finalment aquests mitjans els aporta ara, provisionalment, la regió del Llenguadoc-Rosselló, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Ajuntament de Perpinyà i altres municipis.
 
La directora de l'escola Arrels de Perpinyà, Elena Gual, afirma: “La gestió de l'ensenyament del català per part de les autoritats està en una situació crítica. L'escola de la República Francesa no permet a tots els mainatges d'accedir al mateix ensenyament. El català és el bé de tots i nos pertany a tots de salvaguardar-lo pel nostre futur en el si dels Països Catalans.” L'escola Arrels és l'única escola pública de l'Estat on la llengua d'ensenyament no és el francès. Es tracta d'una escola d'ensenyament immersiu en català. Va ser fundada als anys vuitanta al mateix temps que Ràdio Arrels. L'escola va triar l'opció d'acceptar la integració en l'educació pública francesa, tot mantenint l'ensenyament immersiu català. L'èxit de l'escola ha fet que les aules estiguin plenes i s'hagin de refusar alumnes. Ara, l'Ajuntament de Perpinyà i el Ministeri d'Educació francès s'han decidit a estudiar d'obrir una segona escola pública immersiva en català.
 
La Bressola, que és una xarxa d'escoles privades o associatives concertades, també es troba en fase de creixement. El director, Gerard Thorent, afirma que totes les escoles “estan plenes” i les llistes d'espera “no paren d'omplir-se”, cosa que ha obligat a buscar fórmules per ampliar la capacitat de quatre dels set centres actuals, i “es preveu l'obertura d'una tercera escola a la capital nord-catalana.”
 
Actualment l'ensenyament bilingüe i immersiu només arriba a poc més del 2% de l'alumnat nord-català, i un 15% rep nocions de llengua catalana a l'escola pública. Pel que fa a la demanda de les famílies per l'ensenyament del català, supera el 47%.
 
10)
 
Curbet Edicions i El Born CC
 
Es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre de David Pagès i Cassú i del dibuixant Isaac d'Aiguaviva
 
 
AL GALOP PER LA HISTÒRIA DE CATALUNYA
 
(pròleg de Josep M. Ainaud de Lasarte)
 
L'acte comptarà amb la participació dels autors i serà presentat per Joan-Francesc Ainaud, historiador i crític d'art i Jordi Ainaud, professor i editor.
 
Dimecres, 4 de juny de 2014, a les 7 de la tarda, a l'Auditori de l'annex del Born CC de Barcelona (C/ Comercial, 5)
 
 
11)
 
L'Institut d'Estudis Catalans, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, i en nom seu, respectivament, el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, i la vicerectora M. Antònia Fornés, us conviden a l'acte
 
Per una llengua plenament normal: la funció complementària de l'estàndard i les altres varietats lingüístiques
 
 
Hi intervindran
 
— M. Antònia Fornés, vicerectora de Cultura, Projecció Social i Seus Universitàries de la UIB
— Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC
— Joan Veny, membre de la Secció Filològica de l'IEC
— Joan Miralles, professor de la UIB i membre de la Secció Filològica de l'IEC
— Joan F. López Casasnovas, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis i de la Secció Filològica de l'IEC
— Enric Ribes, membre de l'Institut d'Estudis Eivissencs i de la Secció Filològica de l'IEC
— Nicolau Dols, professor de la UIB i nou membre de la Secció Filològica de l'IEC
 
L'acte tindrà lloc el dia 3 de juny, a les 19 hores, al Club Diario de Mallorca (c. de Puerto Rico, 15; Polígon de Llevant, Palma)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací