InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1007 (dimecres 28/05/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 31 de maig, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XI)

 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Eugeni S. Reig - Terrosset de gel
 
4) Magí Camps - Un cafè amb gotes
 
 
 
7) Oriol Ponsatí-Murlà - ¿Comencem a tancar la polèmica?
 
 
9) Dossier de la trobada amb poetes occitans
 
10) Pau Vidal - Que ens donin 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 137).
 

468. Aprendre una llengua és com fer un pacte subliminal amb els parlants, una mena d'encaixada de mans invisible. Si vius en un lloc concret i necessites comunicar-te amb els teus veïns d'una manera més profunda, fins al punt de poder compartir els conceptes que només ells saben expressar, val més que aprenguis el seu idioma.

 

Matthew Tree

Escriptor

 
2)
 
 
 
 
 
 
 
3)

Terrosset de gel

Eugeni S. Reig

 

Per a denominar un tros xicotet de gel que normalment emprem per a posar en una beguda i refrescar-la, els valencians hem usat sempre l'expressió terrosset de gel. Podem dir, per exemple, «a mi m'agrada molt el vermut amb uns terrossets de gel i que vagen desfent-se a poquet a poquet.»

En la narració curta d'Enric Valor titulada Danys mínims sobre coberta podem llegir:

«Tots quatre l'emprengueren, com si els cremàs una set inextingible, amb refrescs abundosos carregats de gotes de diversos licors, amb els còctels, amb els terrossets de gel tritllejant en els gots irisats.»

(Valor i Vives, Enric; Danys mínims sobre coberta, dins Obra Literària Completa, volum III, Fernando Torres Editor, S.A., València, 1982, pàgs.380-381)

El català normatiu ens diu que, per a aquest concepte, hem d'emprar el gal·licisme glaçó. Si cerquem glaçó en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana trobem que diu: «[del fr. glaçon, dimin. de glace 'glaç'].» Glaçó podria passar per un diminutiu de glaç, com guitarró és un diminutiu de guitarra, finestró ho és de finestra o botifarró de botifarra. Però no és així, glaçó no és una paraula creada per l'enginy del nostre poble, és una paraula francesa introduïda de manera forçada en la nostra llengua. Forçada i innecessària, perquè ja teníem una denominació pròpia, una denominació nostra: terrosset de gel. A més, encara que la paraula glaçó fóra un diminutiu de glaç –que no ho és pas– per als valencians seria una paraula estranya perquè els valencians, actualment, no usem la paraula glaç –els nostres clàssics sí que l'empraven molt–, només usem la paraula gel. No és fàcil, per tant, que la paraula glaçó, encara que semble un diminutiu de glaç, arrele entre els valencianoparlants com tampoc és fàcil que arrelen alguns derivats autèntics de glaç com ara glaçada (= gelada), glaçar (= gelar) o glaçat (= gelat). Radicalment diferent és el cas de cultismes com ara glacial, glaciació o glacialment. Si tenim l'expressió terrosset de gel que ha creat l'enginy del nostre poble i que és fàcilment comprensible per tothom, ¿per quin motiu hem de substituir-la per un gal·licisme que ens és totalment alié i que pot resultar estrany i totalment incomprensible a algunes persones? El valencià culte ha de ser assequible si volem que el poble l'assumisca, que el faça seu.

En el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines trobem la paraula glaçó de la qual diu: «francesisme desusat i a evitar (DFa., AlcM, però no hi ha altra notícia, mentre que el fr. glaçon és de vida constant i general des del S. xii).» (DECat, IV, 521a12). En efecte, si cerquem la paraula glaçó en el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra trobem aquesta definició: «Tros de glaç.» Exactament la mateixa definició trobem en el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll i en el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor. En el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana i en el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Edicions Bromera trobem la definició següent: «Tros, especialment dau, de glaç.» En el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició) trobem: «Tros petit de glaç, generalment en forma de dau, obtingut en un congelador. Posar dos glaçons a la beguda per refredar-la.» El Diccionari castellà-català / català-castellà de Santiago Albertí (1a edi., 1961) no recull la paraula glaçó. El Diccionari català-castellà / castellà-català de Francesc de Borja Moll (1994) tampoc l'arreplega. El vocable glaçó no el trobem en cap diccionari català ni valencià anterior a Fabra. Aquest gal·licisme el va incloure Pompeu Fabra en el seu diccionari l'any 1910 i d'aleshores ençà ha tingut una fortuna diversa. En els llocs de la nostra àrea idiomàtica a on s'ha conservat la paraula glaç i derivats, ha arrelat, en els llocs a on no s'ha conservat glaç i només s'usa gel, no ha arrelat gens, excepte en algunes persones molt conscienciades i fortament interessades en la llengua. La immensa majoria de valencianoparlants no té ni idea què és això de glaçó, diuen, per desgràcia, 'cubito', en castellà. Si volem un valencià més digne i més autèntic, hem d'explicar als valencians que això que en castellà es diu cubito de hielo en valencià es diu terrosset de gel. Aquesta expressió, que encara és viva, és fàcilment comprensible i assimilable per tots els valencians. Tothom l'entén perfectament i, per tant, pot fer-la seua i usar-la a tota hora sense cap problema.

Cal aclarir que la locució terrosset de gel no és exclusivament valenciana, era d'ús general en tota la nostra àrea lingüística abans que Fabra introduira el francesisme glaçó en el seu diccionari. Podem trobar-la en autors catalans del segle xix com ara Santiago Rusiñol, encara que en els catalans és més fàcil trobar terròs de gel, sense diminutiu. Ja sabem que els valencians tenim molta afició a emprar diminutius.

Tant l'expressió terrosset de gel com la paraula glaçó tenen sentit en qualsevol moment de la història de la humanitat que les apliquem, en canvi, l'expressió castellana cubito de hielo, hui en dia àmpliament usada, té sentit únicament a partir del moment que s'inventen els congeladors elèctrics domèstics, abans no. Els congeladors elèctrics fan terrossets de gel que antigament eren de forma cúbica i ara són de forma troncocònica o troncopiramidal perquè és més fàcil traure'ls del motle (les definicions de glaçò del GDLC, del DVal i del DIEC ja són obsoletes). En castellà, abans d'inventar-se l'expressió cubito de hielo –que quasi sempre és diu, simplement, cubito, tinga la forma que tinga–, no s'usava cap denominació específica, es deia només hielo. El primer diccionari de la Real Academia Española de la Lengua que arreplega el vocable cubito és el de l'any 1992 (la xxi edició). En l'arxiu electrònic de la RAE consta que el mot cubito, en l'accepció definida, s'usa per primera volta l'any 1969 en la novel·la Conversación en la catedral de Mario Vargas Llosa. En el mateix arxiu podem comprovar que, en els escrits castellans de finals del xix i de bona part del xx, és corrent la fórmula con hielo.

El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua inclou el gal·licisme glaçó, paraula que els valencians hem incorporat procedent de la llengua culta però que no pertany a cap parlar tradicional valencià i, en canvi, no arreplega terrosset de gel, l'expressió valenciana genuïna per a aquest concepte. Considere que ha de fer-ho imprescindiblement.

La definició de glaçó que trobem en el DNV és:

«Tros menut de gel, generalment el forma de dau. Posa'm glaçons en la beguda

Considere que "generalment el forma de dau" s'hauria d'eliminar pels motius que he explicat anteriorment.
 
4)
 
Article publicat en el diari La Vanguardia dilluns 19 de maig del 2014

Un cafè amb gotes

Magí Camps
 
El missatge de Garolera és un crit d'alarma sobre la genuïnitat de la llengua catalana pública
 
El novel·lista vol explicar que un home gran baixa cada dia al bar a fer un carajillo i llegir el diari. Al nostre escriptor, però, no li agrada el mot carajillo. Després de rumiar-hi un temps i descartar el rebentat i el cigaló –perquè no les considera paraules fresques–, li ve al cap el cafè amb gotes, una expressió en recessió però encara viva, i que el lector que la desconegui entén bé. La frase queda impecable: "L'avi baixa al bar i demana un cafè amb gotes mentre fulleja el diari". Sí, escriure en català demana un plus de dedicació: darrere d'un text espontani sempre hi ha moltes hores de feina.

El cafè amb gotes m'ha vingut al cap arran de la polèmica que el filòleg Narcís Garolera ha encetat amb l'article "El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació" (Els Marges). Garolera carrega contra els periodistes, els publicitaris, els polítics i els tertulians perquè considera que fan servir "un català que cada vegada és més un calc del castellà".

L'endemà, l'editor Oriol Ponsatí-Murlà li va tirar la cavalleria per sobre amb "El català que ara Garolera ens vol fer parlar" (Núvol.com), desmuntant algun dels exemples que el catedràtic comentava. A continuació, Pau Vidal i altres veus autoritzades han desmuntat els arguments de Ponsatí, no perquè no tingui raó en algun cas, sinó perquè el missatge de Garolera no admet matisos. No es tracta de discernir si a pesar de o plànyer són més adequats que malgrat i compadir, es tracta que el català que es fa servir en públic (oral i escrit) és pobre, és deficient i té molt de catanyol. Aquest és el missatge de Garolera: un crit d'alarma perquè els responsables de fer servir la nostra llengua en públic no ho fan amb prou genuïnitat; perquè les persones que serveixen d'exemple als catalanoparlants menyspreen la pròpia llengua.

A un nouparlant se li perdona tot, però a les persones que es guanyen les garrofes amb una eina tan important com és la llengua, no els hem de permetre (no ens hem de permetre) tanta màniga ampla. Fa més de trenta anys que hi ha immersió lingüística, prou temps per començar a defensar la qualitat més enllà de la quantitat, sobretot en els altaveus públics (públics i privats). I no matem el missatger, sisplau.

Garolera em va suspendre un examen d'Història de la Llengua a la facultat de Filologia perquè, a banda de fer servir un català refistolat, hi havia un doncs causal. El contingut era bo, la llengua, no. En aquell moment em va tocar molt els nassos, però mai no l'hi he agraït prou.

Gràcies, mestre.

5)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 19  de maig del 2014
http://www.ara.cat/media/govern-espanyol-retalla-canals-TV3_0_1141086024.html

El govern espanyol treu canals a TV3

L'eliminació d'un múltiplex obliga a renunciar a l'alta definició, condemna el 33 i el Super3 a compartir graella per sempre i impossibilita l'intercanvi futur amb Balears i País Valencià

 
El ministeri d'Indústria ha decidit l'eliminació del segon múltiplex de TV3, la qual cosa redueix el nombre de canals disponibles de 8 a 4. Així ho ha explicat el conseller de Presidència, Francesc Homs, en una roda de premsa convocada d'urgència aquest mateix dilluns al matí. Actualment TV3 ocupa 5 canals dels 8 disponibles: TV3, TV3 en alta definició, el 33/Super3, l'Esport3 i el 3/24. La mesura del govern espanyol s'emmarca en la reordenació de l'espectre radioelèctric, que implica alliberar part de l'ample de banda que feien servir les televisions per cedir-lo a les companyies telefòniques perquè puguin oferir la xarxa 4G –que proporciona internet d'alta velocitat als mòbils–. Si el pla tècnic del govern espanyol tira finalment endavant –encara no està aprovat definitivament–, "podria posar en perill Televisió de Catalunya", ha explicat Homs. "A Catalunya, l'oferta televisiva en català és minoritària. Això és la gran paradoxa d'aquesta decisió, perquè la presència del català es reduiria més, per sota del 22 o 23% que tenim actualment. Espero que tinguem al costat tots els qui defensen el bilingüisme", ha ironitzat.

El conseller ha lamentat que el govern espanyol no hagi concedit ni tan sols una reunió als representants de la Generalitat, que han demanat en reiterades ocasions, i denuncia la "unilateralitat" amb què es vol prendre la mesura. La informació que té en aquests moments la Generalitat indica que aquest divendres es podria aprovar el reial decret en el consell de ministres. Homs ha anunciat que buscarà "complicitats polítiques i institucionals".

Preguntat sobre quin espai de resposta o insubmissió hi ha per part de l'administració catalana, Homs s'ha mostrat "convençut" que podrà revertir la situació, però ha rebutjat especificar quines mesures es podrien aplicar, més enllà de la pressió política: "Quan tinguem els elements de la lletra petita de com ho acaben instrumentant, actuarem des de tots els punts de vista. Ara encara som en el temps de la política i les relacions institucionals".

Homs ha manifestat la seva sensació d'estar assistint a "un encerclament de TV3", i ha recordat com un recent canvi de criteris en la repercussió de l'IVA a TV3 pot acabar suposant una pèrdua de 25 milions anuals en el pressupost. "Quan entres en una espiral de residualització i de no ser competitiu, cada dia ho ets menys", ha recordat el conseller. Els motius tècnics argumentats des del ministeri d'Indústria –vinculats a l'alliberament d'espai radioelèctric per al 4G– els ha qualificat d'"excuses de mal pagador".

L'eliminació d'un múltiplex comportarà més d'un perjudici per a TV3. Per començar, perdrà el canal en alta definició. Es calcula que, avui, aproximadament la meitat del parc de televisors del país ja són HD. Renunciar-hi suposarà que la meitat dels catalans percebran una diferència de qualitat evident entre TV3 i les televisions d'àmbit estatal amb les quals ha de competir. L'única opció per mantenir l'alta definició seria sacrificar dos canals del múltiplex supervivent, on hi ha el 33/Super3, l'Esport3 i el 3/24 –també hi ha TV3 en baixa definició, però aquest no pot desaparèixer mentre l'altre 50% dels televisors no estigui adaptat a l'HD–. El conseller ha denunciat que la renúncia a l'alta definició impediria a TV3 ser competitiva.

Una altra conseqüència seria la impossibilitat de desdoblar el 33 i el Super3, que actualment comparteixen freqüència i es divideixen les hores de programació. En un escenari de millora econòmica, la Corporació ja no es podria plantejar recuperar l'emissió diferenciada del canal infantil i el cultural, que va haver de fondre en un de sol per limitacions pressupostàries el setembre del 2012.

A més, també hauria de renunciar a la vella aspiració de crear un únic mercat audiovisual per al català. Els plans de reciprocitat amb el País Valencià i Illes Balears són ara en punt mort, després de la desaparició de Canal 9 i l'escassa voluntat política d'IB3 –unida a la necessitat de la televisió balear de retallar despeses–. Però, de nou, la supressió del segon múltiplex convertiria l'intercanvi de canals entre comunitats en tècnicament impossible.

Homs ha fet la roda de premsa acompanyat de Josep Martí, secretari de comunicació, i Jordi Puigneró, director general de telecomunicacions.
 
 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dilluns 19 de maig del 2014
http://www.nuvol.com/noticies/magi-camps-interve-dema-en-el-cas-garolera-des-de-la-vanguardia/
 
Magí Camps pren partit a favor de Garolera avui des de La Vanguardia
 
 
7)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dilluns 19 de maig del 2014
http://www.nuvol.com/opinio/comencem-a-tancar-la-polemica/

¿Comencem a tancar la polèmica?

Oriol Ponsatí-Murlà
 
8)
 
Publicat en el diari ARA dijous 22 de maig del 2014
http://www.ara.cat/paisvalencia/Dues-Poble-Nou-Benitatxell-no_0_1142885864.html

Dues famílies de Poble Nou de Benitatxell no escolaritzaran els seus fills si no poden fer-ho en valencià

La conselleria d'Educació ha eliminat la línia en valencià del centre Santa Maria Magdalena i deixa sense ensenyament en valencià aquest poble de la Marina Alta

El tancament de línies d'ensenyament en valencià ha propiciat el primer cas d'insubmissió a la LOMCE que es produeix arreu l'Estat. Segons informa Escola Valenciana en un comunicat, dues famílies del Poble Nou de Benitatxell, una localitat situada a la comarca de la Marina Alta, han pres la decisió de no escolaritzar els seus fills de tres anys si no poden fer-ho en valencià.

De moment, amb l'arranjament escolar aprovat per la conselleria d'Educació per al curs 2014-2015 això seria impossible ja que el document preveu l'eliminació de la línia d'Infantil de tres anys en valencià, deixant el col·legi públic Santa Maria Magdalena i tota la població sense oferta d'ensenyament en valencià.

Aquest centre comptava fins ara amb una línia en valencià i altra en castellà, però la conselleria ha decidit eliminar-ne una d'acord amb la baixada de la natalitat i l'augment de la ràtio de les aules. Segons dades d'Escola Valenciana, durant el procés d'admissió de matrícula s'han registrat tres sol·licituds de famílies que volien escolaritzar els seus fills en valencià per a 0 places i 15 sol·licituds de famílies que preferien ensenyament en castellà per a un total de 30 places.

Un dels pares de les tres famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell ha demanat a la consellera d'Educació Maria José Català que tingui en compte "que totes les persones som iguals davant de la llei i que els nostres xiquets i xiquetes, els que trien valencià, no són ciutadans de segona", de manera que –segueix– "si hi ha diners per mantenir obertes unitats en castellà a altres llocs, també han d'haver-ne per a una unitat en valencià a Poble Nou". "Alberto Fabra va tancar RTVV i ara està tancant unitats en valencià i escoles públiques", denuncia aquest pare.

De les tres famílies que van sol·licitat ensenyament en valencià, dues han pres la determinació de no escolaritzar per al curs 2014-2015 els seus fills i filles de 3 anys, si la consellera Català "comet la irresponsabilitat" de vulnerar el seu dret a escollir ensenyament en valencià en l'única escola pública de la localitat. A més, les famílies afectades no accepten que els seus fills i filles de tres anys siguin escolaritzats amb l'alumnat d'Infantil de 4 anys del centre per al curs 2014-2015, que encara conserva l'ensenyament en valencià.

"La solució és ben senzilla, la conselleria d'Educació ha de mantenir l'oferta de doble línia educativa en el CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou i aquest és l'exemple de què, en l'arranjament escolar, Maria José Català, ha de tenir molt en compte el criteri lingüístic per evitar dilapidar, de forma generalitzada, unitats educatives en valencià, més enllà de les excuses de la davallada de la natalitat", explica la comissió d'Educació d'Escola Valenciana.

L'Oficina de drets lingüístics d'Escola Valenciana ha obert dues vies d'actuació per tal de combatre aquest "nou cas de discriminació lingüística" i mantenir la línia en valencià a l'única escola pública del Poble Nou de Benitatxell. D'una banda, les famílies presentaran aquesta setmana una instància a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports per obrir un procediment administratiu i, d'altra, un document a la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia valencià que complimenta el procediment contenciós administratiu presentat fa uns mesos per Escola Valenciana i pel qual l'entitat sol·licita la suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs pròxim.

Tant en el procediment administratiu com en el judicial l'entitat argumentarà "la vulneració de diversos articles i disposicions de l'Estatut d'Autonomia, la Constitució i inclús de la LOMCE, on la Disposició Addicional trenta-vuitena determina que "en les comunitats autònomes que posseïsquen, junt amb el castellà, una altra llengua oficial, les Administracions Educatives hauran de garantir el dret de l'alumnat a rebre les ensenyances en ambdues llengües oficials".

"De la mà de l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana prendrem totes les mesures jurídiques necessàries perquè els nostres fills i filles tinguen l'educació que es mereixen i la que hem volgut triar. Estem disposats a anar a tots els tribunals que calguen, autonòmics, estatals i europeus", ha declarat un dels pares afectats.

9)
 

Dossier de la trobada amb poetes occitans

Trobada amb poetes occitans dies 30 i 31 de maig de 2014 a Barcelona

Organitzen: Pèl Capell, PEN Català i CAOC

Dins el marc de la celebració de l'Any Mistral, el col·lectiu de poesia Pèl Capell proposa una trobada amb poetes occitans durant els dies 30 i 31 de maig, amb tot un seguit d'activitats al voltant de la poesia occitana actual: dos recitals de poesia, una trobada entre el PEN català i el PEN occità i un cafè-debat on parlarem sobre l'estat de la poesia i de la literatura occitana actual.

Després de la publicació a l'abril de 2013 d'un número especial sobre Poesia Jove occitana a la revista Pèl Capell, tres dels poetes aleshores editats ens visiten: Aurélia Lassaque, poetesa llenguadociana amb un gran nombre d'obres publicades i membre fundadora del PEN Oc; Jean-Cristophe Dourdet, poeta llemosí i professor de lingüística a la universitat de Poitiers; i Xavier Gutiérrez Riu, home de llibres i poeta occità de la Vall d'Aran.

Per a la presentació de la trobada i dels poetes i col·lectius organitzadors, es convoca a una roda de premsa divendres 30 de maig a les 12 del migdia a la seu del CAOC (Hotel Entitats. c/Providència 42. 08024 Gràcia., Barcelona).

Per més detalls sobre els actes, vegeu el programa o contacteu amb pelcapell@gmail.com o amb Pau Vadell (639544898).

 

Divendres 30 maig

20h recital MISTRALADA a l'Espai Mallorca (Plaça Vicenç Martorell, 1-2 Barcelona).

Els joves poetes recitaran poemes de Frederic Mistral i d'altres de propis relacionats amb la figura o l'obra del llegendari poeta aprofitant la commemoració del centenari de la seva mort.

Dissabte 31 maig

18h "CAFÈ DEBAT" sobre la literatura occitana actual al bar La Violeta (C. Maspons,6 – Gràcia).

Intervindran: Aurélia Lassaque, poetesa llenguadociana amb un gran nombre d'obres publicades i membre fundadora del PEN Oc; Jean-Cristophe Dourdet, poeta llemosí i professor de lingüística a la universitat de Poitiers; i Xavier Gutiérrez Riu, home de llibres i poeta occità de la Vall d'Aran.

-21h recital FESTA FINAL al JanPetit (Guilleries, 17. Gràcia). LLIMANT FRONTERES. JOVE POESIA OCCITANA.

 

10)

 
Publicat en la revista digital NÚVOL dilluns 19 de maig del 2014

Que ens donin

Pau Vidal
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací