Els
subscriptors d'
Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VII)
453. Entre els estrangers
que aprenen el català, en conec molts que consideren l'aprenentatge com un do. I
en el terreny de la literatura, Catalunya hauria de concedir als traductors el
títol d'ambaixadors itinerants i podria crear un gran premi nacional escolar de
narració en català.
Llibert Tarragó
Escriptor
L'AVL inicia l'exposició itinerant sobre Roís de Corella,
que recorrerà cinquanta municipis valencians
Roís de Corella inicia hui (24/04/2014), des de la Fira del Llibre de
València, un recorregut itinerant per més de cinquanta municipis valencians
gràcies a l'exposició organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb
l'objectiu de recuperar i projectar a la societat valenciana la figura d'este
clàssic del segle d'or, elegit per la institució normativa Escriptor de
l'Any.
La mostra, titulada «El temps i l'espai de Joan Roís de
Corella», està formada per dotze panells portàtils, en els quals els
visitants tindran al seu abast una visió exhaustiva de la vida, la trajectòria i
l'obra d'este cavaller, teòleg i escriptor, nascut a Gandia el 1435 i mort
seixanta-dos anys després a la ciutat de València.
La vida literària de Roís de Corella inclou quasi tota la segona meitat
del segle XV i, tal com s'explicita en un dels panells de l'exposició dirigida
per l'acadèmic Eduard Mira, connecta la collita més lluïda de literats
valencians de qualsevol època, com són Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume
Roig i sor Isabel de Villena.
La influència de Corella en algunes de les obres més reconegudes dels
seus coetanis està ben documentada, com és en el cas del Tirant lo Blanch
de Joanot Martorell, i la seua capacitat de persuasió li permeté mantindre
correspondència literària amb personatges destacats de l'època, com Carles
d'Aragó, príncep de Viana i de Girona.
No menys important fou el seu vessant de cavaller i teòleg,
circumstàncies que queden explicitades en l'exposició quan, cap a l'any 1456,
Corella és armat cavaller i més tard obté el grau de Mestre en Teologia, matèria
que ensenyarà amb càrrec a la ciutat de València, mentre que la seua carrera
clerical es limitarà a rebre els ordes menors, suficients, d'altra banda, per a
predicar des de la trona.
No obstant això, Corella va conviure maritalment durant anys amb Isabel
Martines de Vera, amb la qual tingué dos filles i un fill. Esta versatilitat
personal també es veu reflectida en la seua producció literària, que inclou tant
obres profanes (Tragèdia de Caldesa o Triomf de les dones) com
composicions religioses en què destaca la versió del Vita Christi, de
Ludolf de Saxònia (Lo Cartoixà).
Per a Eduard Mira, Roís de Corella és el gran estilista de la llengua del nostre segle d'or, un estilista que podria haver obert el camí a una literatura renaixentista i barroca de gran volada. Però, la pèrdua de protagonisme del Regne de València al si de la monarquia hispànica i el pes polític i social del castellà portaren la literatura en valencià a la decadència.
A més de València, l'exposició que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica al seu Escriptor de l'Any recorrerà durant les pròximes setmanes les localitats de la Pobla de Vallbona, Vinalesa, Ontinyent, Castelló de la Plana, l'Olleria, Catarroja, Albal, Antella, Benidorm, Barx, Agullent i el Villar, entre altres.
Quina és la situació de la llengua a l'escola i als carrers del País Valencià? És el valencià la mateixa llengua que el català? Quins mitjans de comunicació hi ha en valencià? Són algunes de les preguntes que intenta respondre el documental Què ens passa, valencians!?, que s'estrena avui, coincidint amb la diada del 25 d'abril, a les 19 h a la sala d'actes d'Octubre, al Centre de Cultura Contemporània, a València. Es tracta de la segona part de la trilogia Són bojos, aquests catalans!?, dirigida per David Valls i realitzada per Zeba Produccions, que vol fer una radiografia de la situació de la llengua arreu dels territoris de parla catalana. La guia del documental és la jove alemanya Alina Moser, que viu a Catalunya i parla català. Moser se'n va a Gandia, Elx, Sueca, Alcoi o València, entre altres poblacions, per parlar tant amb els ciutadans que es va trobant com amb personalitats de la vida social valenciana: com el doctor en psicologia Ferran Suay, el cantant Miquel Gil, l'actor Eugeni Alemany o el president d'Escola Valenciana Vicent Moreno.
El primer documental Són bojos, aquests catalans!? ha estat vist per més de 100.000 persones a través d'internet –es pot trobar al Youtube–i s'ha projectat en diverses universitats europees. El documental és un projecte finançat a través del micromecentatge.