InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 986 (dimarts 22/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 26 d'abril, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VI)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Eugeni S. Reig - Usos inadequats del verb donar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 132).
 

448. El català no és una llengua minoritària. La població susceptible de parlar-lo duplica la d'Irlanda.

 

Cathy Sweeney

Activista cultural irlandesa

 
 
2)
 
 
 
 
017 - El secret de l'Ametller, que el sap un de cada carrer
 
 
018 - Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor
 
 
3)

Usos inadequats del verb donar

Eugeni S. Reig

 

El valencians tenim locucions formades amb el verb donar totalment genuïnes com ara: donar a beure, donar a conéixer, donar a menjar, donar a tastar, donar ajuda, donar consell, donar corda, donar exemple, donar faena, donar fi, donar idees, donar l'absolució, donar l'enhorabona, donar la benvinguda, donar la comunió, donar la mà, donar la raó, donar les gràcies, donar ocasió, donar pas, donar permís, donar què dir, donar quefer, donar raó, donar remei, donar una lliçó o donar una sorpresa. Per desgràcia, actualment, per influència del castellà, acostumem a formar amb el verb donar locucions que en valencià s'han fet sempre amb altres verbs. En pose alguns exemples. A l'esquerra pose la locució formada, per influència del castellà, amb donar, i a la dreta la forma tradicional valenciana que hem d'intentar conservar i potenciar.

Donar el sol / pegar el sol

Donar ganes de plorar / fer ganes de plorar

Donar goig / fer goig

Donar igual / ser igual, tindre igual

Donar l'esquena / girar l'esquena

Donar la impressió / fer la impressió

Donar la volta (a alguna cosa) / capgirar, posar de cap per avall

Donar la volta al món / fer (o pegar) la volta al món

Donar llàstima / fer llàstima

Donar mitja volta / pegar mitja volta

Donar palmes / fer palmes

Donar por / fer por

Donar un abraç (o una abraçada) / fer (o pegar) un abraç (o una abraçada)

Donar un bes (o una besada) / pegar un bes (o una besada)

Donar un bot / pegar un bot

Donar un xiulit / fer un xiulit, xiular

Donar una galtada / pegar una galtada

Donar una volta (o un passeig, o una passejada) / fer (o pegar) una volta (o un passeig, o una passejada)

Donar-se pressa / afanyar-se

Donar-se un bany / banyar-se, prendre el bany

 

Algunes expressions, com ara donar una conferència, donar una festa, donar un ball, donar un dinar, donar un recital o donar classe, es poden admetre amb donar però és més genuí construir-les amb fer.

La locució donar la llanda amb el significat de 'importunar algú a algú altre de manera insistent i reiterativa' és un calc del castellà dar la lata però està molt arrelada en els parlars valencians. Considere que es pot admetre, però fóra millor usar incomodar, molestar, fer la guitza, fer la pruna o fer la punyeta. Repertori tradicional, en tenim.

A més de fer llàstima també podem dir fer pena, però de cap manera –amb eixe significat– donar pena. La darrera expressió existeix en valencià i s'ha usat molt i encara s'empra, però té un significat completament diferent. Donar pena significa 'impedir o dificultar de fer una cosa determinada' i equival a 'molestar', 'fer nosa'.

 
 
4)
 

Per Sant Jordi, vine a conèixer el TERMCAT

Jornada de portes obertes: 23 d'abril, de 12 a 14 h

El Dia del Llibre, et convidem a un viatge en què descobrirem en què s'assemblen la literatura i un diccionari terminològic, ben acompanyats per Bernat de Chartres, Salvador Espriu, Antonio Tabucchi, Josep Vicenç Foix i altres referents literaris i culturals.

A les 12.15 i a les 13.15: presentacions públiques (30 min aproximadament), a càrrec de Joan Rebagliato.

Exposició i distribució de les publicacions del TERMCAT disponibles en estoc.

Podeu consultar en aquest enllaç el detall de l'activitat. No és necessària inscripció prèvia, però us agrairem que ens confirmeu l'assistència amb un missatge a l'adreça informacio@termcat.cat.

 
5)

 

Publicat a El Punt Avui diumenge 6 d'abril del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/730967-els-experts-alerten-del-poc-us-del-catala-fora-de-laula.html?cca=1

 

Els experts alerten del poc ús del català fora de l'aula

 
 
6)

Publicat a El Punt Avui dimarts 8 d'abril del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/731419-querella-contra-bauza-dels-pares-de-menorca.html?cca=1

 

Querella contra Bauzá dels pares de Menorca

 
 
7)

 

Publicat a El Punt Avui dimecres 9 d'abril del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/731714-amb-tota-normalitat.html?cca=1

Amb tota normalitat

 

 

8)
 

Publicat a El Punt Avui dimecres 9 d'abril del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/731676-el-catala-amb-el-fre-de-ma.html?cca=1

El català, amb el fre de mà

L'Informecat 2014 constata la fortalesa de la llengua pròpia tot i l'hostilitat de les institucions de l'Estat

La Plataforma per la Llengua vincula el setge polític i judicial amb el procés sobiranista del país

Els últims estudis i indicadors publicats sobre la salut del català mostren uns símptomes molt esperançadors, especialment pel que fa a l'ús de la llengua, que el 2012, per primer cop en la història, va superar la barrera dels 10 milions de parlants en tots els seus territoris. La vitalitat de la llengua abasta tots, o gairebé tots, els camps de la societat, tal com ho demostra l'Informecat 2014, l'informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre la situació del català, presentat ahir, que ofereix dades molt positives sobre la salut de la llengua, però que adverteix, alhora, del risc que els “cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana” acabin “frenant el creixement” de la llengua.

En el cantó de les dades positives, n'hi ha d'impensables fa només uns anys. Per exemple, el fet que, tot i la pressió demogràfica a què han estat sotmesos els últims anys els territoris de parla catalana, el nombre de parlants de català s'ha incrementat en 750.000 noves persones en deu anys i el de persones que el saben escriure, en més d'un milió. El català és, a hores d'ara, la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea (UE) gràcies, en bona part, al fet que els nouvinguts l'han incorporat com a llengua d'ús comú fins al punt que la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya ha pujat 21 punts en els últims deu anys.

El cas més curiós, però, és el de les noves tecnologies, on el català ocupa unes posicions molt per sobre del seu pes demogràfic. El cas més cridaner és, possiblement, el de la xarxa de microblogs Twitter, on, en només un any i mig de campanya per internet, més de 150.000 usuaris ja s'han passat a la versió en català, una versió feta per ciutadans anònims. La pressió popular i la col·laboració dels ciutadans també ha permès que la llengua pròpia de Catalunya sigui present, per exemple, en quatre dels cinc principals sistemes operatius informàtics.

La situació del català reflectida en l'Informecat 2014 també té moltes zones d'ombra. La dada més flagrant és, un cop més, l'absència de la llengua en l'àmbit de la justícia, on, per si no fos poc l'ús del català, el 2013 hi va haver un 25% menys de sentències emeses en aquesta llengua. Tampoc gaudeix de bona salut el català en el camp de l'etiquetatge, on, per exemple, menys d'un 8% de les joguines inclouen instruccions en aquesta llengua.

La conclusió a què arriba la Plataforma per la Llengua és la mateixa que han assenyalat els darrers estudis sobre la situació del català: allà on el progrés de la llengua depèn de la voluntat dels ciutadans, s'avança, i allà on depèn de l'Estat, recula.

Però, a parer de la Plataforma per la Llengua, el català no només pateix per la inacció o el desinterès de l'Estat espanyol, sinó pels “cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana” que considera “gens casuals i que tenen com a principal objectiu aturar el procés engegat a Catalunya per decidir el seu futur”. Aquests atacs –alerta– “poden acabar per frenar el creixement de la nostra llengua”.

L'entitat es refereix, entre altres coses, a l'assetjament polític i judicial a què està sotmès el català en el camp de l'ensenyament, tal com succeeix amb les darreres sentències sobre el castellà a l'escola.

Tot i les dades positives que es mostren en l'informe, la Plataforma per la Llengua adverteix que el català està en condicions molt desiguals en funció del territori i ho fa amb una dada demolidora: el coneixement oral del valencià ha baixat 13 punts des del 1992.

La Plataforma denuncia tebiesa en la llei del cinema

La Plataforma per la Llengua va denunciar recentment que l'avantprojecte de llei de modificació de la llei del cinema presentat pel govern català no garantirà el dret dels espectadors al cinema en la llengua pròpia i es perdrà, així, una oportunitat per equiparar el català al castellà en aquest àmbit. La Plataforma critica el fet que la llei elimina les obligacions de doblar o subtitular en català totes les pel·lícules europees i proposa redoblar els esforços legislatius per protegir el català al cinema aprovant normes com les que hi al Quebec, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Dinamarca, Suïssa o Bèlgica.

La llei de l'etiquetatge, paper mullat

La Plataforma per la Llengua denuncia que Catalunya és la regió europea que distribueix més productes amb l'etiquetatge fora de la llei. La llei del 2010, que incloïa sancions a qui no etiquetés en català, s'incompleix de forma sistemàtica. De fet, encara no s'ha tramitat ni una sola sanció per aquesta raó.

Els joves, els que més saben parlar la llengua

Els grups de població que més saben parlar el català són els menors de vint anys, segons les dades del Cens de Població i Habitatges del 2011. El 96% dels nens entre 10 i 14 anys el parlen i el 93,6% dels de 15 a 19. Entre els d'edats compreses entre els 65 i els 69 anys el percentatge baixa fins al 59,4%.

Assetjament lingüístic als Països Catalans

L'ofensiva contra la llengua dels últims mesos i anys ha abastat tots els territoris de parla catalana. A Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, en forma de legislació contra la llengua pròpia a l'escola o la supressió de línies en català, i a la Franja de Ponent, amb el no-reconeixement del nom de l'idioma.

9)

 

Publicat a El Punt Avui dijous 10 d'abril del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/731980-una-magistrada-considera-una-nosa-lus-del-catala-en-un-procediment-judicial.html?cca=1

 

Una magistrada considera una nosa l'ús del català en un procediment judicial

 

La jutgessa, destinada a Granollers, critica el retard que suposaria fer traduir resolucions

Sosté que l'única obligació de la justícia és amb el castellà

La magistrada Elisa Martí Vilache considera que l'ús del català en l'administració de justícia és una nosa que cal evitar i que la llei només empara l'ús del castellà. Això és el que es desprèn d'una resolució dictada per aquesta jutgessa, responsable del jutjat de primera instància número 2 de Granollers, amb la qual tanca la porta a l'ús de la llengua pròpia del país en un procediment judicial.

La jutgessa Martí sosté que la utilització del català obligaria a traduir totes les actuacions que hi ha en la causa i això comportaria “un retard en la seva tramitació, la qual cosa és contrària al principi d'eficiència que és exigible en tota administració pública”.

La magistrada assegura que ni en la llei del poder judicial ni en la llei d'enjudiciament criminal “no s'estableix el caràcter imperatiu de l'ús del català, a diferència de l'obligació que s'estableix en la utilització de la llengua castellana”. La controvertida resolució porta data del 25 de març passat i va ser dictada en el marc d'un procediment de divorci contenciós.

Elisa Martí Vilache va accedir a la carrera judicial el 2010 a través del que es coneix com a quart torn, via que es reserva a juristes i professionals de reconegut prestigi. Abans d'ocupar la seva plaça als jutjats de la capital del Vallès Oriental, havia desenvolupat la tasca de secretària judicial als jutjats de la capital de l'Estat.

Es dóna el fet que set mesos després del seu nomenament com a jutgessa, el desembre del 2010, el BOE va publicar una resolució del Consell General del Poder Judicial en què es reconeix com a mèrit a Martí Vilache el coneixement del català i valencià (l'administració judicial sempre dóna tractament de llengües diferents a aquesta manera dual de denominar el mateix idioma).

LA FRASE

El fet que s'haguessin de traduir totes les resolucions causaria un retard en la seva tramitació
Elisa Martí Vilache
Magistrada, jutjat de primera instància n. 2 de granollers

“Que no es canviï de llengua”

L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua ha emès un comunicat en què demana als ciutadans i professionals que treballen als jutjats que facin una defensa activa del català i “que no es canviï de llengua”. L'entitat considera “una oportunitat perduda” que els polítics que han declarat recentment a l'Audiencia Nacional ho hagin fet en castellà.

 
10)
 
Publicat a VilaWeb divendres 11 d'abril del 2014

'És el pitjor atac a la nostra llengua des del franquisme'

Entrevista a Suso Monforte, secretari de l'AMPA del Col·legi Herrero de Castelló · És un dels centres on aquesta nit s'han tancat pares i mestres

Autor: Roger Cassany
 

Pares, mestres i alumnes de desenes d'escoles del País Valencià han passat la nit als centres respectius per protestar contra l'anomenat arranjament educatiu que el govern valencià vol aplicar a partir del curs que ve i que implica eliminar cent cinquanta-dues unitats, la gran majoria en català. Aquestes escoles s'han afegit, així, a les tancades de dos centress d'Ontinyent i del Ciutat de Cremona, d'Alaquàs.

Tot i que l'excusa del govern és la crisi i la necessitat de reduir costs, tothom pot veure que hi ha una intencionalitat política. N'és una prova el cas del col·legi Herrero de Castelló, que en aquests moments té dues línies, l'una en espanyol i una altra en català. En el pla de la conselleria se n'ha d'eliminar una per al curs que ve, però la conselleria va demanar al centre que decidís quina de totes dues. El consell escolar va aprovar per unanimitat de mantenir la línia en català, però sorprenentment l'única línia oferta en els formularis de preinscripció és d'espanyol. 'Ens van dir que ja hi havia més escoles que oferien línies en valencià a Castelló, però el problema és que a prop de l'escola Herrero no n'hi ha cap més que n'oferisca', explica Suso Monforte, secretari de l'AMPA de l'escola (Facebook). I afegeix: 'Penseu que en tot Castelló s'eliminen trenta-dues línies en valencià l'any que ve.' Hem parlat amb ell en aquesta entrevista poc abans de passar la nit a l'escola.

—Quina és la situació al vostre centre?
—De moment fem una tancada d'un dia, amb l'escola Mestre Canós, Bisbe Climent i Mestre Armelles. És una tancada contra les retallades d'unitats escolars, un arranjament escolar del qual es parla des d'abans de Nadal, i que és com una amenaça, com si fóra una llosa que ens caiguera damunt. I ara ja és quasi irreversible, perquè som enmig de la preinscripció escolar. Vaig veure el vostre reportatge sobre els pares revoltats i és molt emocionant perquè ens ensenya que no estem sols. No és la nostra escola, el fet important, sinó les trenta-dues línies en valencià que volen eliminar enguany a Castelló i les més de cent que volen eliminar a tot el País Valencià.

—El vostre centre ha estat especialment polèmic no solament perquè s'hi elimina una línia en català, com en molts altres centres…
—Sí, la inspecció educativa ens va dir que calia eliminar una de les dues línies d'infantil (l'una és en castellà i l'altra en valencià), però que havia de ser el consell escolar qui triara quina de les dues. I per unanimitat el consell escolar, on hi ha mestres, pares, alumnes i representació de l'ajuntament, va decidir que es mantinguera la línia en valencià. I així es va comunicar a la conselleria. Dos o tres dies abans de començar la pre-inscripció l'equip directiu del centre es va adonar que l'única línia oferta per a l'any que ve era la de castellà. Però vam pensar que era un error, ningú no se'n va preocupar gaire, i l'escola va notificar-ho a la conselleria. I aleshores entenguérem que no era cap error. Era intencionat. I per això protestem.

—Com s'explica, si justament la consellera va dir que cada centre podia triar? Quina explicació us ha donat?
—La primera excusa va ser que la decisió la prenia la conselleria, que la LOMCE ho establia així. Però després en donaren una altra, la del districte únic. És a dir, a partir de l'any que ve tot Castelló serà un districte, que és una bestiesa, sense distingir per barris. I van dir que ja hi havia més escoles que oferien línies en valencià. Però el problema és que a prop de l'escola Herrero no hi ha cap escola que n'oferisca. A tot Castelló s'eliminen trenta-dues línies en valencià. No sé quina superfície representa, però hi haurà barris sencers sense ensenyament en català. I el fet més indignant és la falta de respecte a la decisió del consell escolar, que és el màxim òrgan de representació de l'escola i de la comunitat educativa.

—Per tant, és una decisió purament política...
—Sí, no té cap altra explicació. Tal com ha dit aquesta setmana Enric Nomdedéu, de Compromís, és el pitjor atac a la nostra llengua des del franquisme. Però és que a més són les pitjors retallades a l'educació pública, perquè a la concertada no s'elimina ni una sola unitat. És aberrant. I, a sobre, a l'escola concertada no se li exigeix un mínim de línies en valencià. Això és una altra aberració. Mireu, ací a la vora tenim dues escoles concertades, les escoles Pies i les Carmelites, que tenen dues unitats i tres, només en castellà, respectivament. I l'Herrero és una illa, entre aquestes dues escoles, amb una línia en castellà i una en català. Ara ens deixen només una línia, que a sobre la trien ells i és en castellà. I després s'omplen la boca parlant de la llibertat de triar. Però de quina llibertat parlen? Si no en tenim. A més, ha quedat demostrat que a través de l'ensenyament en valencià els nouvinguts s'integren molt millor. I recordem que la unitat que s'elimina és la d'entrada, d'infantil. Per tant, liquiden l'escola en valencià d'ara endavant per a tota la generació que comence l'any que ve.

—És el vostre cas? Teniu un fill per a matricular l'any que ve?
—No, els meus fills tenen cinc anys i nou i són matriculats en línies en valencià. El problema és el futur. El problema el tenen les famílies amb fills de dos anys i tres. No podran educar-los en valencià. Els pares que ens tanquem no necessàriament tenim els fills afectats, però ens preocupem pel futur de l'escola i de l'educació pública i ens solidaritzem amb els pares que sí que tenen aquest problema.

—Sou optimista?
—No sé què dir-vos. En teoria l'ajuntament ens fa costat, però és del PP i a l'hora de la veritat potser obeiran el partit. No ens fiem de ningú. Per exemple, ací es va aprovar una moció a l'ajuntament, amb el vot de tots els partits, per al manteniment de les emissions de TV3. I ja fa dos anys que ací no veiem TV3. O siga que són declaracions d'intencions sense cap traducció pràctica real.

—Penseu que l'atac a l'escola en català forma part d'una estratègia de més abast contra la llengua en els territoris que compartim llengua?
—Sí que ho sembla, però m'agradaria pensar que no, perquè això encara m'entristeix més. Pensar que els polítics que ens governen tenen, a sobre, una estratègia contra nosaltres, és molt dur. Però és cert que quan escolte la consellera valenciana, María José Català, pense que no parla ella. Com si parlara per algú altre. Encara recorde la imatge d'ella i de l'anterior alcalde de Vila-real, del PP, junts fa uns anys en un míting del partit en pre-campanya. Tots dos van començar a parlar en valencià, en el discurs, i el públic, format per companys del PP, els va escridassar dient 'en castellano, en castellano'. I van haver de canviar de llengua. Això és una prova clara de l'aberració que vivim. I a més és una falta de respecte absoluta d'allò que és nostre.

—Per tant, no confieu gaire en aquest govern. Però podria canviar l'any que ve...
—Ho espere, però no sé què dir-vos. Supose que els qui governen es comporten pensant que representen la majoria del poble perquè tenen majoria. Però no acaben d'entendre que també es pot parlar i dialogar. Penseu que el govern no s'ha reunit en cap moment ni amb els sindicats ni amb Escola Valenciana per parlar de l'arranjament, de l'eliminació d'unitats. Es veu que això no és discutible. No hi ha cap mena de diàleg. Es pot parlar de coses, però d'això no. No hi ha manera ni de parlar-ne. Són covards, no tenim polítics valents. No tenen caràcter. Jo crec que abans d'anar al lavabo telefonen a algú del partit per a demanar permís. No sé com prenen les decisions. És indignant.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací