InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 984 (dijous 17/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací

 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 19 d'abril, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (V)

 

SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Joan Francesc Mira - Paraula de Coromines
 
4) J. Leonardo Giménez - Batall i badall
 
5) Màrius Serra - Flari?
 
6) David Paloma - Projecte ‘Scripta'
 
7) Jofre Llombard - ‘Insha'Allah'
 
8) Xavier Cortadellas - Dues cadenes
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 131).
 
 
446. Des d'avui mateix podem començar a pensar que, (...), parlar a un foraster en la mateixa llengua en què parles amb ta mare no pot ser cap altra cosa que hospitalitat i voluntat d'integrar. I més encara, que podem ser ben educats i respectuosos amb tothom parlant en català, que és tant com oferir el bo i millor que tenim.

 

Ferran Suay

Institut de Política Lingüística d'Acció Cultural del País Valencià

 

 

2)
 
 
Publicat en el blog 300 dites que faran història
 

 

 
 
 
3)
 
Publicat en el número 1554 de la revista EL TEMPS (dimarts 25 de març del 2014)
http://www.eltemps.cat/article/2122/Paraula-de-Coromines
 
Paraula de Coromines
 
Joan Francesc Mira
 
Això va ser que el senyor Jorge Semprún, llavors ministre de Cultura amb Felipe González, va donar al filòleg un premi espanyol, crec que de “las letras” o cosa semblant, i el filòleg va dir que no acceptava l'honor oficial però que li enviaren els diners, que li feien molta falta per als seus projectes i treballs.

Hi hagué una mica de rebombori, i el savi potser va pensar que volia explicar-se, o simplement que tenia ganes de parlar. Degué ser per això que un matí jo vaig despenjar el telèfon i a l'altre extrem del fil una veu molt profunda va dir “Sóc en Joan Coromines”. Em digué que volia una entrevista llarga per al setmanari El Temps, i que la condició era que havia de fer-li-la jo, i que vinguera amb mi Eliseu Climent.

Però allò no va ser una entrevista, va ser tot un dia del matí a la vesprada, potser més de deu hores de parlar, amb un dinar frugal com a descans, a penes una mica de verdura, que devia ser el seu aliment habitual. El savi tenia 84 anys, i em va dir: “Ara ja no treballo com abans, ja sóc un home vell i em canso aviat. No treballo gaire, ja, només unes dotze hores diàries, dia per altre.”

En altre temps, explicava, podia agafar un tros de pa i una barra de xocolate i anava treballant i rosegant, hores i hores. Passava el vespre i la nit, se li feia de dia sense moure's de la taula. L'any 1990, quan jo el vaig visitar, cap institució pública no li havia facilitat recursos ni auxiliars suficients. Amb una medalla i algun discurs de lloança, pensaven que ja havien fet prou. Podia passar de l'aire i de la pensió de jubilat de Chicago, i gràcies.

Si no, podia morir-se de gana. Deixem-ho córrer. Vam parlar de tantes coses que no cabien en les cintes que vaig enregistrar, ni encara menys en els fulls que vaig escriure. Vam parlar de la vida i de la mort, de l'amor, de la ciència, de les llengües, del país, dels seus pares i de la seua infantesa i joventut, de la Guerra Civil, d'Amèrica i de Barcelona. I vam parlar dels valencians, que ell estimava tant. El savi no tenia manies en matèria de variants de l'idioma, de les paraules antigues i legítimes, de les formes verbals, de tot això que encara provoca tants recels, que jo mateix tinc sovint ocasió de comprovar.

Com si la unitat de la llengua fóra només digna i possible considerant subordinades i dialectals les formes que no són “barcelonines” o a tot estirar “orientals”.Però no cal patir, perquè una llengua en tots els territoris de la qual els dies de la setmana es diuen dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge, és amb certesa una llengua sola, i no dos ni una i mitja. I si en tot el territori les parts visibles del cos són cap, orelles, ulls, galtes, nas, front, llavis, coll, pit, esquena, cul, cames, cuixes, genolls, peus, dits i ungles, exactament així i sense cap divergència apreciable, aquesta llengua apareix perfectament definida i unitària.

I si a més en cada poble i comarca són presents formes tan curioses de la flexió verbal com puc, pots, pot, veig, dic, tinc, duc, etc., i tan singulars com vaig anar i vam pujar, llavors l'especial unitat i distinció d'aquesta llengua és fins i tot prodigiosa. Seria difícil trobar cap altre idioma on el vocabulari bàsic (parts del cos, casa, porta, finestra, terra i cel, pujar i baixar, anar i tornar, amunt i avall, davant, darrere etc.: les coses i els moviments elementals) fóra tan unificat com en el nostre. Ni cap altra llengua on formes molt peculiars i distintives de la morfologia foren tan uniformement presents en qualsevol variant, dialecte i racó.

Dit això, els valencians escriurem i direm puge i baixe, anara i tornara, meua i teua, llonja, rellonge, llanda i almorzar sense que per això el nostre català siga menys “pur” ni menys antic, ni menys elegant, urbà, literari i autèntic. Joan Coromines, explicant la forma llonja enfront o al costat de llotja, afegia: “En el País Valencià i Mallorca la forma llonja no sols és legítima, sinó que no crec que ningú hagi pensat a blasmar-ne l'ús”.

S'equivocava: molts valencians l'hem blasmat tant, que hem arribat a pensar –falsament-- que l'única forma bona era llotja, i que l'altra era un banal castellanisme. I resulta que almorzar està documentat abans que esmorzar, i així de tantes ignoràncies nostres i dels altres, i d'alguns (només alguns) atacs feroços al Diccionari de l'AVL. Perquè alguns són sovint més papistes que el papa de Roma, a més de voler ser --cosa impossible-- més unitaris i patriotes que el savi Joan Coromines.

 
4)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 28 de març del 2014
 
Batall i badall
 
J. Leonardo Giménez
 

Un lector em suggerix que dedique una columneta d'estes als substantius “batall” i “badall”, tan pareguts en la forma i tan diferents en el sentit. Ho fa després de llegir la que vaig escriure sobre eixam i eixem, diferenciats només per un fonema i lletra, però tan dispars de significats com la parella suggerida. Un batall és ‘peça de ferro en forma de porra suspesa en l'interior de la campana, que la fa sonar colpejant-la'; és també la ‘peça anàloga d'os, de fusta o altres materials per a fer sonar les esquelles', “La campana gran no ha tocat perquè li han llevat el batall per reparar-lo”, “El xiquet no parava de tocar la campaneta, fins que, fart del soroll, li he llevat el batall perquè no sonara, però ha sigut pitjor, perquè ara no para de plorar perquè no li sona la campaneta”. En castellà és “badajo”, però ni en valencià ni en la llengua veïna és terme d'ús corrent, entre altres coses, possiblement, perquè té pocs sentits figurats, però és molt necessari, perquè sense batalls no hi ha campanes, ni campanetes ni esquelles, o sí, però no sonen, com ha ocorregut en alguna època d'exacerbació anticlerical. En el meu poble, i supose que en molts altres també, en guerra llevaren el batall a les campanes, tant del campanar de l'església com de l'ermita, per ser símbol del toc i crida a missa. Però el resultat era que les campanes tampoc tocaven les hores (ni les mitges ni els quarts), ni tocaren a foc en els dos o tres incendis que hi hagué en el període de campanes sense batalls. I tenint en compte que els rellotges particulars no abundaven, el resultat era que, per fastiguejar la feligresia, perjudicaven a tot el poble. És a dir, els batalls feien falta. Molt semblant en la forma al “batall” tenim el més usual “badall”, de més d'un significat, com tots sabem. Este mot, en una de les seues accepcions és ‘inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d'una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa'. És a dir, l'acció de badallar. “El badall no ment, és senyal de fam, son o avorriment”. En una altra accepció és sinònim de clavill, fissura, escletxa, etc., “La botija fa aigua, té un badall per baix”, “La claror entra pels badalls de la fusta de la porta”.

5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 4 d'abril del 2014
 
Motacions
 
Flari?
 
per Màrius Serra
 
A Castellserà sento anomenar un flari que no és ni el Mag Lari ni El Fary, sinó un frare. En la llegenda fundacional de la vila hi ha un noble i un bisbe que malden per construir-hi un castell o un monestir. Al capdavall, venç el noble, i “castell serà”, però de frares l'Urgell n'és ple i prou que en tenen l'hàbit, de referir-s'hi d'aquesta manera. Flari també té un ús lingüístic no clerical associat al joc d'esfullar roselles (o roelles, o encara puputs, que és com en diuen a Castellserà). Resulta que la canalla agafa aquesta flor de primavera quan encara està tancada i n'arrenca els pètals per veure si és “monja, flari o capellà”, en clerical correspondència al joc d'esbrinar si és “gall, gallina o pollet” que fan a les contrades on la rosella és anomenada gallgallaret (o quiquirquic, pipiripip o altres variacions gallinàcies). La gràcia d'aquest ús floral de flari és que podria venir induïda per contaminació del verb flairar, que vol dir olorar i prové del llatí fragare. O, si més no, aquesta és la frangància que ensumo en un salispàs, que diuen els castellseranins per dir de pressa, en un pimpam. Busco salispàs a l'Alcover-Moll i veig que ve de fer salpàs, quan els capellans aspergeixen aigua amb el salpasser per beneir la gent, en un pimpam, és a dir, en un salispàs. De fet, llegeixo que a Menorca “fer es solpàs” vol dir fer una visita curta, com de passada... Té tot el flaire de contenir un doble sentit sexual que Alcover amaga. Però vaja, això ja no depenia només del flari.
 
6)
 
Ressenya publicada en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 4 d'abril del 2014
 
 

«Scripta mallorquina»

Autors: Joan Veny, Àngels Massip

Editorial: Institut d'Estudis Catalans

Pàgines: 1.040

PVP: 50 euros

 

Projecte ‘Scripta'

David Paloma

 

Podria ser el títol d'una novel·la d'aventures, en què els protagonistes lluiten per obtenir un còdex. Però només és el títol d'un projecte de recerca (una aventura, avui en dia) titulat Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i variació dialectal, en què els directors, Joan Veny i Àngels Massip, han sabut enfilar impecablement la història baleàrica: primer va ser la Scripta eivissenca (2009), després la Scripta menorquina (2011) i ara la Scripta mallorquina. Aquest neologisme designa la llengua escrita en un espai determinat i restringit normalment a l'època medieval, per bé que Veny i Massip n'han eixamplat l'abast fins a l'actualitat.
 
L'objectiu ha estat seleccionar un munt de textos sobretot no literaris, entre els segles XIV i XXI, pertanyents a temes i registres ben diferents: sermons, edictes, correspondència, llibres de comptes, inventaris, testaments… Hi ha de tot, i de cada text (en el cas mallorquí n'hi ha 347!, aplegats en el primer volum i ordenats cronològicament), se'n fa un comentari lingüístic completíssim. El segon volum, de 300 pàgines, conté només l'índex de mots.
 
La importància de la Scripta per al progrés dels estudis diacrònics és extraordinària. L'explotació d'aquests materials permetrà datar, entre altres fenòmens, un canvi lingüístic determinat, l'aparició d'elements innovadors i també primeres documentacions. Entre tants exemples, destaco la representació de la vocal neutra tònica: és a partir del segle XIX que apareix la grafia ê, amb accent circumflex, per representar aquest so.
 
I l'aventura continua, ja que “el desig dels editors és de continuar, en anys successius, amb la publicació de les Scriptae rossellonesa, algueresa, nord-occidental i valenciana”. L'enhorabona als directors, als autors dels comentaris i als col·laboradors.

 
7)
 
Publicat a El Punt Avui dijous 3 d'abril del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/729921-inshaallah.html?cca=1

 

‘Insha'Allah'

 

Jofre Llombard

 

 

8)

 

Dues cadenes

 

Xavier Cortadellas

La mort de Modest Prats m'ha dut a pensar en el que és una llengua. M'hi ha ajudat un article que en Pep Nadal va escriure en aquest mateix diari arran de la mort d'en Modest. També sobre la llengua, l'un i l'altre n'han sabut sempre molt més que no pas jo. A l'article, en Pep Nadal em va ajudar a recordar que una llengua és un concepte teòric i també una idea, una convicció i fins i tot una fe, però que en realitat les llengües no existeixen perquè el que hi ha és la parla particular de cadascú. Generalment, cadascuna d'aquestes parles permet poder entendre's amb tots aquells que comparteixen un codi semblant. Però també això és relatiu, perquè no sempre és així i perquè, a més, una parla és tan inestable com la superfície del mar. Pot canviar com la sorra d'una platja. Perquè, a veure: aquestes paraules que he estat escrivint fins aquí, quan vaig aprendre-les? Quant de temps més seré capaç de continuar utilitzant-les? I això, encara, sense afegir-ne o substituir-ne alguna? I, si pensem que molt més habitualment les llengües es parlen i no s'escriuen, quins sons i quines tonalitats i quins contactes fonètics no aniran canviant amb el temps o fins i tot segons el meu estat d'ànim o segons el moment del dia? Sí. Una llengua és una idea que hem convingut a creure'ns els seus parlants. Gens diferent de la idea que, ara farà mig any, va dur que un milió i mig llarg de catalans sortíssim de punta a punta de Catalunya. Ens veiem a la gigafoto. Vam agafar-nos de les mans perquè ens semblava que compartíem una mateixa idea del que ha de ser aquest país, una idea que pot anar diferint com més l'anem concretant. Així és com són les coses i és així –i malgrat això– com totes les col·lectivitats es van fent, sigui per construir un futur, sigui per preservar un conjunt de parles que són una llengua. Contra això hi ha qui avui no para de voler desfer la Via Catalana de la mateixa manera que també n'hi ha que s'escarrassen a disgregar moltes de les parles de la nostra llengua. Històricament no se n'han sortit. Però històricament tampoc tots aquells que van pensar com els que ara sortim a la gigafoto no van ser capaços d'arribar a segar pou cadenes. Sembla que avui, en aquesta banda, hi ha una majoria cada cop més sòlida que pensa que ens en sortirem. A l'altra, potser aquella majoria que pensava just el contrari comença a minvar. Anem bé. Deia un cantant portuguès d'ara fa mig segle que contra la idea de la violència, la violència de la idea. I així anar sumant. Sí. La veritat és que funciona això que t'insultin o que et menyspreïn.

 

9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - rellevar
 
2) Eugeni S. Reig - resar les estacions
 
3) Antoni Llull Martí - La lingua franca i els pidgins
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra R.
 
5) Jaume Fàbrega - Des de quan existeix la nació catalana?
 
6) Francesc Viadel - Valencianisme, l'aportació positiva, una introducció
 
7) Joan Mascaró M. - Aina Moll: “Quan facin llibres de text en sevillà, llavors en farem en eivissenc”
 
8) Neus Nogué Serrano - ¿Què vol dir, ‘nosaltres'?
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
 
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
 
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací