Destaca la recuperació del projecte ‘La Llança de Sant Jordi ‘per donar a conèixer les novetats editorials de cara al 23 d’abril.
Els
subscriptors d'
445. Els catalans ens
definim per la nostra llengua i no pel color de la pell, el nostre cognom o la
religió.
Miquel Strubell
Sociolingüista i professor de
El Punt Avui, 2 d'abril del 2014. El lector escriu.
El Punt Avui, 2 d'abril del 2014
La falta de diners frena el
doblatge al català
Gent vinculada a l'àmbit educatiu parla de la llengua a l'escola · Crònica de l'acte organitzat per l'ANC de Gràcia
La sala d'actes de la Biblioteca Vila de Gràcia es va omplir dimarts, dia 1 d'abril, amb motiu de la taula rodona titulada 'Immersió, l'escola que volem'. Hi participaven Miquel Strubell, Àngels Folch, Josep Maria Cervelló, Jordi Altarriba, Àlex Castillo i Josep Maria Artigal. L'acte era organitzat per l'assemblea territorial de Gràcia de l'ANC.
Josep M. Artigal, especialista en immersió i membre de l'ANC de
Gràcia, va introduir l'acte i va subratllar un fet: els nens aprenen allò que
usen i, per tant, els idiomes els usen tant a l'escola com fora de l'escola, al
pati o a casa o al carrer. Per Artigal, no té sentit que es divideixin les hores
de classe al 50% entre català i castellà.
Àngels Folch, mestra des del
1972 i membre de la sectorial de l'ANC Docents per la Independència, va explicar
que era bàsic de no caure en provocacions, com la del diari El Mundo, que deia
que Ensenyament havia acceptat que una escola fes la meitat de les classes en
castellà atenent a un requeriment judicial. Així i tot, va reconèixer que hi
havia escoles que ja ho feien així ara.
Josep M. Cervelló, de
Somescola.cat, va parlar de la importància de no separar els nens per la
llengua, perquè l'escola té molt a veure amb la igualtat d'oportunitats per a
tothom. També va dir que el català era una llengua assetjada i que les actituds
cofoies de la situació que teníem fins ara no eren convenients, perquè els atacs
són constants. Cervelló va assegurar que la immersió lingüística havia nascut
del consens social i que aquest sistema havia estat tot un èxit.
Jordi
Altarriba, de la Coordinadora d'AMPA de Gràcia, va dir: 'S'ha de plantar cara
als atacs contra la immersió, perquè el problema és imminent.' Àlex Castillo, de
la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya, va recordar que els
immigrats dels anys seixanta i setanta volien que els seus fills aprenguessin
català perquè era la llengua que els permetia de pujar dins la societat.
Finalment, Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de
la UOC, va dir que la immersió creava irritació entre els nacionalistes
espanyols, però que enlloc no hi ha cap dret de ser educat en cap idioma en
particular. També va remarcar que, des del 1983, els castellanoparlants podien
rebre la primera instrucció en la pròpia llengua.
La paraula REBORN del mes d’abril de 2014 és LOQÜELA
Què us suggereix aquesta paraula extingida? Jugueu-hi! Imagineu què volia dir, a què es referia, quin sentit tenia a la Ciutat del Born, en aquella Barcelona del 1700 que, després del setge que la ciutat i el país van patir el 1714, va quedar soterrada i de la qual el jaciment arqueològic del Born n’és un gran testimoni històric.
I avui, què us suggereix aquesta paraula? A quin objecte, ofici, indret, acció… l’aplicaríeu Feu-la reviure i expliqueu-nos-ho! Podeu afegir les vostres hipòtesis semàntiques als comentaris
A primers del més que ve, en aquesta mateixa pàgina Màrius Serra desvelarà quin sentit real es donava a la paraula LOQÜELA a la Barcelona del 1700.
Cada primer de mes recuperem una paraula extingida que circulava a la ciutat del Born en el català de 1700 i us proposem que la definiu imaginativament, abans de revelar-ne el significat real. Amb les vostres millors definicions farem un diccionari paral·lel.
La paraula REBORN del març, BLANQUENA, designava a la ciutat del Born un tipus de bóta. Alguns rebornians s’hi han acostat en relacionar-la amb l’ofici de blanquer (adober), però en general aquest mes us heu quedat força en blanc. Ho podreu comprovar si llegiu el resum dels comentaris rebuts en aquest article de Màrius Serra.
Publicat en El Punt Avui dissabte 5 d'abril del 2014
Publicat en El Punt Avui dissabte 5 d'abril del 2014
Destaca la recuperació del projecte ‘La Llança de Sant Jordi ‘per donar a conèixer les novetats editorials de cara al 23 d’abril.
L’Associació d’Editors en Llengua Catalana i Òmnium Cultural han signat avui un conveni de cinc anys per impulsar el llibre en català al voltant de la Diada de Sant Jordi. La signatura del conveni ha anat a càrrec de Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural i Albert Pèlach, President de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Les entitats han recuperat el
projecte “La Llança de Sant Jordi“, un aparador web on els
lectors podran escollir quins seran els llibres més regalats per Sant Jordi
entre les principals novetats editorials de l’any.
Òmnium i l’Associació
d’Editors recuperen una iniciativa que vol promoure el consum de llibres en
llengua catalana i la participació dels lectors. Les votacions es podran fer a
través del web http://omnium.cat/sant-jordi
Els resultats del concurs es donaran a
conèixer el 22 d’abril en la 4a edició de la Festa de la Llança, que se
celebrarà a la Fàbrica Moritz de Barcelona.
La Festa de la
Llança serà un espai de trobada del món literari i editorial català que donarà
el tret de sortida als actes organitzats per Òmnium Cultural per la Diada de
Sant Jordi.
Les obres s’agruparan en tres categories: infantil i juvenil,
no-ficció i ficció, a més de poder votar també la millor
coberta.