Els
subscriptors d'
Comentaris al Diccionari normatiu valencià (II)
432. El gran repte
del futur del català és aconseguir que la llengua sigui útil i necessària en
aquest món extern i intern extremadament complex i exigent.
Joan Solà
Lingüista. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2009)
Una directriu que quasi tothom compleix, malgrat que són molt poques falles les que utilitzen el valencià correctament, ja que les faltes d’ortografia, sobretot, però també errades gramaticals, envaeixen la majoria dels monuments que es planten a la ciutat de València.
D’entre totes les comissions que escriuen en valencià, la majoria ho fan d’acord amb les regles de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), però encara hi ha un petit reducte partidari del secessionisme lingüístic que escriu segons les Normes del Puig. La creació de l’AVL a principis dels anys 90 ha ajudat molt a la normalització de la llengua en el món faller, que ha anat abandonant gradualment el valencià secessionista que promou Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana fins a arraconar-lo a una expressió residual.
El gestor del portal Malalt de Falles, Xavi Serra, assenyala que “el valencià que s’usa a les Falles està canviant encara que a alguns això no els agradi”. Explica que l’abandonament de gairebé totes les comissions falleres del blaverisme lingüístic es deu al fet que cada vegada “són menys” els guionistes de les falles que mantenen viu l’enfrontament. “A més, hi ha una nova generació que ja ha estudiat en valencià, i que té superat el conflicte amb el català, que està canviant molt la festa”, afegeix Serra.
No obstant això, no només es poden veure faltes d’ortografia en els monuments que utilitzen les Normes del Puig, com pot ser el cas de la falla Regne de València - Almirall Cadarso -una de les dotze més importants de la ciutat-, sinó que també estan presents en aquelles que es regeixen per les Normes de Castelló i el vocabulari de l’AVL.
“Decalec [sic] valencia”
Els exemples són innombrables en les falles petites de barri, encara que també es troben paraules mal escrites en les de la Secció Especial, que són les més visitades. Enguany, però, el cas més escandalós han estat els errors ortogràfics de la falla municipal de l’Ajuntament, ja que el consistori compta amb un servei de normalització lingüística que podia haver assessorat l’artista. En una de les seves figures principals s’hi podia llegir “Decalec valencia” fins que les crítiques van obligar l’artista a dissimular l’errada i escriure-hi “Decàleg valencià”.
Accents mal posats o omesos, paraules mal escrites o castellanismes, com: “dolsos”, “agust” o “cuantes”. Una bona mostra d’aquests errors estan agrupats sota l’etiqueta #Perunesfallessensefaltes, una iniciativa que els va proposar el periodista i professor, Antoni Rubio, als seus alumnes de 4t d’ESO i que per segon any consecutiu ha rebut aportacions, també, de desenes d’usuaris de Twitter. Xavi Serra insisteix que la realitat no és tan “negra com sembla” i “molt menys” als pobles del País Valencià on també se celebren les Falles. Pere Fuset és faller i militant de la coalició Compromís. Comparteix amb Serra la seva intenció de “trencar amb els tòpics” que pesen sobre la festa i per això prefereix veure l’ampolla mig plena. “Si veiem més faltes en valencià és perquè ara la llengua està més estesa que mai”, assenyala. Fuset justifica els errors argumentant que molts dels artistes fallers actuals no han estudiat valencià i traslladen als seus ninots la parla popular.
Com Serra, Pere Fuset creu que amb el pas del temps la situació del valencià s’anirà normalitzant al món de les falles, “com també està passant en la societat”, assegura. Mentrestant, prefereix donar idees a la conselleria de Cultura perquè incentivi a les Falles a utilitzar correctament la llengua i li proposa que “prestigiï els seus premis donant estendards” a les comissions amb més cura pel valencià, d’igual manera que fa l’entitat blavera Lo Rat Penat amb aquelles falles que escriuen d’acord a les seves normes secessionistes.
Són elements constitutius de la Catalunya contemporània la seva diversitat i capacitat integradora, així com l'existència d'un ample consens social en defensa de la llengua catalana, sigui quina sigui la llengua de cadascú. Tothom entén que és aquí on el català va néixer i és també aquí –i al nostre entorn immediat– on es juga el seu futur, sense cap indret, enllà del “mar gran”, on s'hagi establert i pugui perpetuar-se. Reforça encara més aquesta general defensa del català que els enemics de la llibertat i la justícia n'hagin fet un blanc fonamental de la seva “croada” de sempre; i és que la mera existència del català desmenteix l'èxit imperial contra la diferència.
És aquesta una obsessió arquetípica de l'absolutisme borbònic –per via militar o sin que se note el cuidado (1716)–, traspassada després al republicanisme jacobí i a determinades concepcions pseudodemocràtiques. Ho és l'ofensiva politicojudicial contra el model lingüístic català. Ho és la liquidació de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià. Ho és l'ofensiva de la dreta valenciana i balear contra la llengua catalana i l'escola integradora. Ho és la denominació de Lapao imposada al català d'Aragó. Ho és sobretot la passivitat còmplice de l'Estat davant d'aquests atacs contra el català. Ho és l'obligatorietat del castellà a la Constitució, en solitari, amb el greu desequilibri jurídic que això comporta per a les altres llengües en els seus propis territoris. Ho és la prohibició de la lliure associació entre comunitats autònomes, cosa que seria molt convenient entre les terres de parla catalana.
On sigui que la llengua catalana és atacada, tota ella en sofreix. I, per més que el pancatalanisme resulti una equivocació contraproduent, no és menys cert que es fa inexcusable un compromís territorial compartit per la llengua catalana, en totes les seves modalitats i denominacions. I que cap poder públic democràtic i responsable no pot ignorar-ho sense deslegitimar-se. Aquest és sobretot el cas de l'Estat espanyol en inhibir-se o fer-se còmplice, per exemple, de l'atac permanent contra la unitat de la llengua per compte de la dreta valenciana. Només cal imaginar què passaria si, a Andalusia, una força política guanyadora tractés d'instituir l'andalús com a llengua distinta del castellà.
“I què farem si us n'aneu? –em deia un valencianista– L'agressió contra el català s'intensificarà.” Precisament ara que l'interès compartit de Catalunya i el País Valencià per l'Eix Mediterrani semblava que podia fer enrere la contaminació blavera. Però, i si es refés el pacte Catalunya/Espanya? L'Estat espanyol ha d'acabar per fer una proposta raonable, encara que la demori fins a la pèrdua de la majoria absoluta del PP. Aquest, com a molt tard, serà el moment d'una possible negociació i d'un possible acord bilateral. Un acord que hauria de basar-se en alguns punts evidents: 1. La sobirania lingüística, cultural i educativa; 2. Un pacte fiscal just, amb compromís sobre l'ordinalitat i sobre la inversió de l'Estat; 3. Una franja pròpia de relacions internacionals... I, alerta, hauria d'incloure també un pacte d'Estat per la unitat i la promoció de la llengua catalana, així com per la lliure emissió dels mitjans de comunicació que s'hi expressen. Hauria de ser, aquesta, una definitiva declaració de pau lingüística per compte de l'Estat, amb la renúncia a la guerra latent contra la diferència i la consegüent renúncia a la prohibició constitucional d'associació entre les comunitats que ho desitgin, vestigi vergonyant d'una vella i insostenible humiliació armada.
Associació ECAD
L'Associació ECAD neix l'any 2013 de la mà de professionals especialitzats amb una llarga experiència en el seu camp. L'objectiu principal de l'associació, tal com consta als estatuts, és la divulgació de l'ús oral de la llengua catalana a través de la formació. Les activitats de l'associació s'adrecen a tota mena de professionals i especialment al col·lectiu de formadors que es dediquen a l'ensenyament infantil, primari i secundari.
Des d'aquest enllaç http://www.ecad.cat/ca/associacio-ecad.html podreu accedir a la llista de col·laboradors i als cursos que ofereix.
Font: Associació ECAD / Barcelona / associacio@ecad.cat
Una quarantena de nous termes s’han incorporat recentment al català fruit de la tasca de fixació terminològica del Consell Supervisor del TERMCAT. Aquests termes van ser normalitzats durant el segon quadrimestre de l’any 2013 i acaben de sortir publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 6578, del 10 de març de 2014).
Destaca especialment l’apartat corresponent a les ciències de la vida, amb termes d’ictiologia vinculats a les fases de vida dels salmons (aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, esmoltificació, etc.); de biologia molecular i genètica (proteoma, proteòmica, transcriptoma, transcriptòmica) o de micologia (amb formes com ara funga, micobiota i micoflora, totes tres referides al conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats).
De l’àmbit de l’economia i la gestió empresarial s’han aprovat les formes responsabilitat de retre comptes, com a alternativa a l’anglès accountability (l‘obligació d'una persona o una organització de donar explicacions quan escaigui de les accions de les quals és responsable davant l'òrgan de govern corresponent, l'autoritat competent o, en general, les parts interessades), i el terme relacionat rendició de comptes (performance reporting en anglès, i també, de vegades, accountability).
També destaquen les incorporacions de l’àmbit de la física (radiació de frenada per a l’alemany Bremsstrahlung; dispersió o, secundàriament, difusió per a l’anglès scattering; dispersió en angles petits; dispersió endavant; retrodispersió, etc.); l’electrònica i la informàtica (pin, disposició de pins, tupla, etc.); la imatge i el so (artefacte); les matemàtiques (krigatge, n-tupla), o la meteorologia (esclafit per a l’anglès downburst, i temps perillós per a severe weather).
Finalment, també s’incorporen alguns termes de l’àmbit del circ com ara pilar, suspensió de sofrages, quadre rus o trapezi baix que substitueixen o completen decisions anteriors de normalització.
Les fitxes completes de tots aquests nous termes són consultables al web del TERMCAT, a través de la Neoloteca i el Cercaterm.
El Consell Supervisor és l’òrgan que s’encarrega oficialment de la normalització de la terminologia en llengua catalana i està format per lingüistes i especialistes vinculats al TERMCAT i a l’Institut d’Estudis Catalans.
La Diputació de Girona ha posat en línia un web de llengua per difondre el bon ús del català que conté la informació del Llibre d’estil de la Diputació, editat l’any 2011. El llibre recull tant criteris de presentació de textos, orientacions d'estil i convencions diverses, com eines per ajudar en la redacció de documents administratius i protocol·laris.
La informació s’organitza en dos blocs: un de teòric, “La llengua a la Diputació, un element d’imatge institucional”, dedicat sobretot a aspectes gràfics i de convencions, i un de pràctic, titulat “La documentació administrativa i protocol·lària”, en què s’analitzen els diferents elements que caracteritzen els documents de l’àmbit administratiu i s’ofereixen unes pautes i uns models per redactar-los. Els documents es poden descarregar en PDF i en Word.
L’índex general del web conté els apartats “Temes destacats” i “Dubtes freqüents” i també disposa de diferents cercadors que faciliten l’accés a tots els continguts, i permet compartir la informació que conté per mitjà del correu electrònic i de les xarxes socials Facebook, Twitter, Google Plus i Pinterest.
El web també conté un apartat d’”accessos destacats” en el qual s’agrupen enllaços a diferents institucions, eines i diccionaris, entre els quals hi ha el TERMCAT, el servei de consultes lingüístiques Optimot de la Direcció General de Política Lingüística i el curs de català en línia Parla.cat.
El web pot ser útil tant per al personal de la Diputació i dels seus organismes autònoms com per als treballadors de l’Administració local i també per a professionals d’entitats o empreses relacionades amb la corporació.
Bases del concurs de narracions curtes "Ploma de ferro" 2014
DESTINATARIS
Aquest
concurs literari es divideix en dues categories:
·
Categoria
adulta: adreçat
a persones majors de 18 anys. Dividit en tres premis:
ü
primer
premi
ü
segon
premi
ü
tercer
premi: per a autor/a local
·
Categoria
juvenil: tercer
premi a l’alumnat de l’IES Capdepera.
ü
1r cicle
d’ESO
ü
2n cicle
d’ESO
ü
Batxillerat (incloent-hi PQPI)
REQUISITS
I OBLIGACIONS
- Les
narracions
s’han de redactar en llengua catalana.
- Han de
ser originals i inèdites; la temàtica és lliure.
- En el
cas de la categoria adulta, no s’hi poden presentar narracions que, en el moment
de presentar-se a aquest concurs, estiguin pendents de veredicte en un
altre concurs o hagin estat guardonades amb anterioritat.
Per
acreditar aquesta circumstància l’autor/a haurà de presentar una declaració
jurada que garanteixi que l’obra és inèdita i que en el moment de
presentar-se al premi Ploma de Ferro no participa en cap altre concurs literari
ni està pendent de resolució de premi; i que tampoc no ha estat guardonada amb
anterioritat, ni està pendent de publicació.
- Cada
autor/a només podrà presentar un màxim d’una obra.
- Les
obres s’han de presentar sota pseudònim i aquest ha d’aparèixer obligatòriament
a l’obra, a la primera pàgina manuscrita, sota el títol de la
narració.
-
L’extensió màxima de les narracions és de 10 fulls mecanografiats per una sola
cara, a doble espai i amb un tipus de lletra Arial de mida 12, en format
pdf.
En el cas
de les narracions de la categoria juvenil (alumnat de l’IES), únicament caldrà
presentar en suport digitalitzat les que resultin
guanyadores.
- Les
obres aspirants a la categoria adulta han de contenir la següent documentació:
a) 3
còpies impreses de la narració.
b) una
còpia en suport informàtic (CD o similar).
c) plica
degudament emplenada i tancada en un sobre en el qual ha d’aparèixer el
pseudònim de l’autor/a.
d)
declaració jurada que garanteixi que l’obra és inèdita i que en el
moment de presentar-se al premi Ploma de Ferro no participa en cap altre concurs
literari ni està pendent de resolució de premi; i que tampoc no ha estat
guardonada amb anterioritat.
- Les
narracions que no respectin aquests requisits quedaran automàticament fora de
concurs.
- El fet de participar en aquest concurs
suposa l’acceptació de les condicions que estableixen aquestes bases, així com
de les obligacions i els drets que se’n
deriven.
TERMINI,
FORMA I LLOC DE PRESENTACIÓ
El
termini per presentar obres de cada categoria serà el següent:
-
Categoria juvenil: fins el 28 de març de 2014.
-
Categoria adulta: fins el 15 de setembre de
S’han
d’enviar per correu ordinari certificat a l’adreça següent:
PREMIS
S’estableixen 6 premis:
·
1r
premi: 600
eurosi guardó commemoratiu del premi i despeses d’allotjament (1 vespre) i
trasllat, únicament en cas de ser guanyador/a de fora de Mallorca.
·
2n premi: 300
eurosi i guardó commemoratiu del premi i despeses d’allotjament (1 vespre) i
trasllat, únicament en cas de ser guanyador/a de fora de Mallorca.
·
3r premi
per a autor local: 200
eurosi i guardó commemoratiu del premi.
·
3r premi
patrocinat per l’Associació Cultural Cap Vermell (per a 3 autors juvenils del
municipi de Capdepera, concretament a l’alumnat del 1r i 2n cicle d’ESO i
Batxiller): 100
eurosi i diploma commemoratiu del premi per a cadascun dels 3
guanyadors.
Els
premis estaran subjectes a la normativa fiscal vigent.
CESSIÓ DE
DRETS DE LES OBRES GUANYADORES A L’AJUNTAMENT I PUBLICACIÓ
- L’Ajuntament de Capdepera es farà càrrec de la primera edició de les
obres guanyadores, que es publicaran en suport digital al web www.ajcapdepera.net dins
l’any posterior a l’obtenció del premi i, a més, formaran part d’una publicació
quinquennal a càrrec de l’Ajuntament. També es publicaran a la web de
l’Associació Cultural Cap Vermell www.capvermell.org,
col·laboradora del concurs.
- No obstant això, l’autor/a guanyador/a podrà publicar l’obra
guanyadora pel seu compte i en cada cas haurà de fer constar que “aquest relat ha obtingut el [primer, segon
tercer premi, segons el cas] en l’edició del concurs de narrativa curta “Ploma
de ferro” 2014, convocat per
l'Ajuntament de Capdepera”.
- Les
obres de la categoria que no siguin premiades es podran recollir al Servei
d’Assessorament Lingüístic durant el mes de novembre de 2014. Així mateix, una
vegada resolta la categoria juvenil, es retornaran l’IES Capdepera les obres no
premiades d’aquesta categoria.
- Una
vegada transcorregut aquest termini, l’Ajuntament disposarà de les obres no
recollides de la manera que consideri més oportuna.
JURAT
- El
jurat d’aquesta edició estarà format per:
a) 3
membres per a la categoria adulta:
- Vocals:
Antoni Riera Vives, Antoni Tugores i M. Antònia Massanet.
-
Secretària: personal del Servei d’Assessorament
Lingüístic.
b) 2
membres per a la categoria juvenil:
- Vocals:
Christian Sancho Romero i personal del Servei d’Assessorament
Lingüístic
-
Secretària: M. Magdalena Melis Nicolau, bibliotecària
municipal.
- Podrà
declarar desert algun dels premis, si ho considera oportú.
-
Qualsevol cas no previst en aquestes bases i en el desenvolupament d’aquesta
convocatòria del concurs serà resolt per l’organització d’aquests
premis.
LLIURAMENT I RECOLLIDA DE PREMIS
Els
premis de la categoria juvenil es lliuraran dia 15 d'abril de 2014.
Els
premis de la categoria adulta es lliuraran el divendres 24 d’octubre de
Els autors que resultin guanyadors hauran de venir obligatòriament a
recollir el premi o, en el seu cas, delegar algú perquè el reculli.
Si no es compleix aquesta circumstància de venir a recollir el premi personalment o delegar algú per recollir-lo, l’organització entén que hom renuncia a l’obtenció del premi i, conseqüentment, es passarà a atorgar-lo a un altre participant, segons l’ordre de prelació obtinguda en la votació de possibles obres guanyadores.
PLICA
(adjuntau-la dins un sobre tancat)
- Títol
de la narració:
- Nom i
llinatges de l’autor/a:
-
Pseudònim:
-
DNI:
- Adreça
i telèfon de contacte:
- Adreça
electrònica (opcional):
Signatura:
He llegit
les bases d’aquesta convocatòria i n’accept les condicions de
participació.
Per a més
informació contactau amb el:
Servei
d’Assessorament Lingüístic municipal
Tel. 971
563052 ext. 114 - sal@ajcapdepera.net
VII Setmana pel Valencià de Petrer
(del 31 de març al 6 d’abril)
Dilluns 31 de
març a les 12 hores
Centre
Cultural
Conferència
"Vicent Andrés
Estellés o la nua elementalitat de la vida", a càrrec del professor de la UA
Vicent Brotons.
________
Dijous 3
d’abril a les 12 hores
Teatre
Cervantes
Teatre
Urbateatre,
grup teatral de la Universitat Miguel Hernández, representarà l’obra “Besos’, de
Carles Alberola i Roberto García.
________
Dijous 3
d’abril a les 19 hores
Centre Cultural
Conferència
“La nostra
literatura. Escriptores i escriptors valencians actuals”, a càrrec de la professora de la UA Ma.
Àngels Francés.
________
Divendres
Centre Cultural
Lliurament
de premis del XVII Concurs de Redacció Juvenil en Valencià
Actuació de Lluís Abad i Begoña Tenés
________
Dissabte
Centre Cultural
amb poemes de Vicent Andrés Estellés i Roís de
Corella
a càrrec de Cristina Masià amb imatges de fons del documental sobre
Estellés d’Escola Valenciana
________
Diumenge 6 d’abril a les 18 hores
Centre Cultural