InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 969 (dilluns 24/03/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
Els
subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que
ve, 29 de març, el treball d'Eugeni S.
Reig
Comentaris al Diccionari normatiu
valencià (II)
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
3) Sumari del núm. 86 de la revista Llengua Nacional
(I trimestre del 2014)
4) Reedició de la col·lecció
«Sostenibilitat lingüística»
7) Taller intensiu de dites i refranys a
Barcelona, 5 i 6 d'abril de
2014
8) Nou llibre: Ajudeu-me. El crit d'una llengua que
vol seguir viva
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
127).
430. Els immigrants fan
més o menys ús de la llengua en funció del grau d'utilitat que creuen que els
reportarà i de si és la llengua que utilitza la gent del seu entorn. La vida del
català no pot dependre només de les iniciatives i accions de l'administració,
sinó d'una implicació més seriosa per part de la societat, que en els últims
anys ha reduït la militància
lingüística.
Elena Sintes
Autora de l'informe “Les
condicions de vida de la població immigrada a Catalunya” (Fundació Jaume
Bofill).
2)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres
14 de març del 2014
José Ignacio Pastor
Quan érem menuts, a la TVE, l'única d'aleshores, feien un programa que es
deia "300 millones" on es tractava com un triomf el fet de compartir una llengua
que en l´origen va ser la mateixa. La vàlua de les llengües no es pot mesurar
per la seua dimensió quantitativa, però aleshores ningú feia notar les grans
diferències entre el castellà, l´argentí, l´equatorià, el mexicà o el peruà, ni
tampoc les variants diferents en què havien evolucionat per diverses raons
històriques i de la seua llengua precolombina: "pollera, tetero, buzo,
cuadra".... Les "panties" són "medias con bragas" a Madrid, "bombachas" a
l´Argentina, "calzones" a Xile, "pantaletas" a Mèxic i "blumers o pantaletas" a
Veneçuela.... Mai no hi ha hagut cap conflicte remarcable. Com tampoc no n´hi ha
hagut respecte de l´anglès de Londres i el de Nova York. I quan García Márquez,
en una memorable intervenció, va suggerir la simplificació de la gramàtica
castellana per abraçar més i millor la realitat plural de les diferents parles
llatinoamericanes (Zacatecas 1997) es va muntar un bon sarau perquè, segons
deien alguns, l´acceptació de certes expressions gramaticals podia posar en
perill i/o trencar la unitat del diasistema. Però això no es proclamava només
per raons lingüístiques sinó també com un valor afegit (polític, econòmic,
comunicatiu..) al fet de conèixer una llengua que s´entén a diversos llocs del
món. Malgrat les diferències.
De manera semblant, i amb tots els respectes específics
que calga, el mateix podem dir del català i el valencià o el mallorquí.... si
fem abstracció de l´artificiós conflicte polític. El més normal i productiu
seria reivindicar les coincidències i no exalçar les diferències per tal de fer
valdre una llengua que quan més es parle, més oportunitats oferirà als qui la
coneixen. I això no significa ni conflicte ni separatisme ni nacionalisme
tronat: les llengües són prepolítiques en el sentit que les usem abans de tenir
cap consciència política específica. Les llengües són sistemes de comunicació i
de cultura, expressions de la pluralitat inevitable dels éssers humans com ja
proclamava George Steiner, premi Príncep d´Astúries de Comunicació i Humanitats
(2001)
De segur que hi ha moltes anècdotes de persones que han
trobat treball en un altre lloc precisament per conèixer i poder comprendre el
que es parla en tres autonomies distintes. Tanmateix, l´idolatra´t i sacrosant
mercat, al tindre un major tamany, ofereix moltes més oportunitats per a tota la
indústria i el comerç, especialment en tot allò que està directament relacionat
amb la comunicació i les persones: món editorial, audiovisual, cultura,
educació, etc. Es busca una uniformització perillosa i antihumana.
Malauradament, a la nostra comunitat no sembla habitar un
sentit comú majoritari. Fins i tot un poder polític mal entés, potser perquè
porta massa temps exercitant-se de forma absoluta, es permet qüestionar el que
diu l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, cosa que també seria impensable
respecte de la RAE. O no fer cas de les diferents resolucions del tribunals.
Sospitem que no és per ignorància només, sinó per una certa manipulació que, de
cara a les eleccions, intenta tornar a obrir la guerra de la llengua. Una guerra
que com totes no fa més que empobrir-nos i que, com sempre, perdrà el valencià,
com les 155 unitats escolars en la nostra llengua afectades per les darreres
disposicions, o l´incompliment del valencià contemplat a la Llei del Sector
Audiovisual, la pèrdua de canals de comunicació en valencià (RTVV, TV3,
Cat-ràdio, Infotv, ...).
Negar que l´argentí actual prové també del castellà, pot
ser el mateix que negar la relació entre el català i el valencià. Però tractar
de negar la història, no farà que la història siga d'una altra manera. I segur
que reivindicar adequadament i justament que en origen som una mateixa llengua i
cultura podria ajudar els mitjans de comunicació i les publicacions en la nostra
llengua a sobreviure, consolidar-se i obrir mercats. Com ja passa de fet amb
molts mestres i professors que poden exercir les seues carreres i vocacions a
altres territoris de la nostra llengua.
[Signen també Manuel Molins, Emília Bolinches, Xavier Pons,
Alícia Gavara, Carme Molina, Sara Sánchez i Ruben Carrasco]
3)
Sumari del núm. 86 de la revista
Llengua Nacional
(I trimestre del 2014)
EDITORIAL
Dimensió moral de la reivindicació nacional
de Catalunya
SOCIOLINGÜÍSTICA
La identitat nacional subjectiva a Catalunya:
espanyola o catalana?
De drets i llibertats: política i
dignitat. Andreu Salom i Mir
Sobre la imatge
denigradora dels catalans. Marcel Fité
Ésser a la
parada de les cebes amb el cap feixuc. Andreu Salom i
Mir
Oficialitat del català a Europa: un únic camí. Bernat Joan i Marí
SINTAXI
Nota sobre el pronom «qui». Carles
Riera
LÈXIC
Victus: la traducció de les expressions col·loquials. Jaume Salvanyà
Espardenyes de cànem. Albert
Jané
Estar a punt. Albert Jané
Errors de
lèxic (III). Josep Ruaix i Vinyet
Tardor a Castellar de
n'Hug: Jordi Dorca
Els aiguamolls muntanyencs. Carles Domingo
AMICS I MESTRES
Gabriel Barceló Bover. David Pagès i
Cassú
BIBLIOGRAFIA
Gramati.cat. Marcel Fité
Un
rèquiem pel catanyol. Carles Riera
El misteri de la
motxilla. Josep Espunyes
4)
Reedició de la col·lecció
«Sostenibilitat lingüística»
El Servei de Normalització Lingüística
ha reeditat la col·lecció «Sostenibilitat lingüística», per donar a
conèixer a la nostra realitat lingüística. Aquesta reedició, que inclou algunes
millores respecte de la primera edició de l'any 2010, permetrà fer arribar
aquest material a centres d'educació secundària, a punts i centres
d'autoaprenentatge i a centres de primària. Els vuits fullets que formen la
col·lecció conviden a adoptar actituds lingüístiques favorables a l'ús de la
nostra llengua en les diferents activitats de la vida diària, a través de
consells pràctics i reflexions sobre la manera com gestionam diverses situacions
de contacte lingüístic.
Us podeu descarregar aquest material al web
del Servei de
Normalització. Així mateix,
si en voleu demanar exemplars, posau-vos en contacte amb el nostre servei
per correu electrònic (dinamitzacio@conselldemallorca.net), per telèfon (971
219 593 / 595 / 597) o personalment al Centre Cultural la Misericòrdia. L'horari
d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14
hores.
Secció de Dinamització
Servei de Normalització
Lingüística
Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de
Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4. 07012 Palma
Tel.: 971 219
593/595/597
www.conselldemallorca.cat
5)
Publicat en indirecte.cat dissabte 15 de
març del 2014
Joan Lladonet
Davant una intervenció de Barceló de MËS, el president Bauzá ha dit que
no compartia, però que respectava que MËS defensàs la immersió lingüística del
català de Barcelona per davant les modalitats pròpies de les Balears. Per què
cada vegada que xerra ha de dir mentides? Per què segueix la doctrina de la FAES
sense cap tipus de raciocini? Cap polític de MËS mai no ha dit que el català que
s'ha d'ensenyar a l'escola ha de ser el català de Barcelona, és a dir, el
dialecte barceloní. Mai! Deixi de mentir, senyor president! A l'escola mai no
s'hi ha ensenyat el dialecte barceloní. Senyor Bauzá, obri la seva ment i sàpiga
que l'escola ha ensenyat, si el mestre n'ha sabut, el català estàndard, que és
així com s'ensenya a totes les escoles del món, en la llengua estàndard. S'ha de
dir que l'estàndard predomina a la llengua escrita, i a la part oral, encara que
també s'hi hauria d'emprar, s'han anat usant les varietats dialectals del poble
on s'ensenyava o segons la procedència del mestre. Així que l'alumnat, a més
d'aprendre el català estàndard, aprenia les corresponents varietats dialectals,
que el mestre normalment usava o citava.
A partir d'ara explicaré unes quantes de les fonts de la
FAES, que pens que usen, ja que coneixen els problemes que ha patit el castellà,
que han convertit equivocadament en espanyol, i que se sol usar amb aquest nom a
l'àmbit internacional. El lingüista Dubois diu que la varietat estàndard és
aquella forma de llengua que s'imposa en un país determinat, enfront de les
varietats socials i locals. Que serveix per comunicar-se i que les persones que
l'empren són capaces d'emprar altres varietats. Que es tracta generalment de
llengua escrita i pròpia de les relacions oficials. La difonen l'escola i els
mitjans de comunicació. Clar, el president Bauzá no la vol a aquesta forma de
llengua, l'ha eliminada de les relacions oficials, no la vol a l'Administració,
només desitja les varietats dialectals i col·loquials pròpies del llenguatge
oral i familiar. El cappare de la FAES va definir aquesta situació perfectament:
“Sólo hablo catalán en la intimidad”. Tothom sap que no és vera, perquè
el que volia dir, igual que la FAES és que el català només s'ha d'usar en la
intimitat. Per aquí grata-hi, i descobriràs el per què de les modalitats.
D'on mamen la informació els imposadors d'idees? Dels
problemes que ha tengut el castellà, que a causa de la fragmentació en
modalitats ha perillat. Don Ramón Menéndez Pidal deia: “La
enseñanza de la lengua debe tender a dar amplio conocimiento del español
literario, considerado como un elevado conjunto; y de un modo accesorio debe
explicar las ligeras variantes que se ofrecen en el habla culta en España y en
Hispano-América, haciendo ver la unidad esencial de todas dentro del
patrón literario
”. Era la seva manera d'explicar que a
l'escola s'havia d'usar el castellà literari, que després seria conegut com a
castellà estàndard.
També el lingüista colombià Rufino José Cuervo, a
final del segle XIX i principi del XX, manifestava el seu pensament, que va
deixar manuscrit a punt d'anar a la impremta:
“Si es cierto –afirmaba el lingüista colombiano– que
en los siglos que han corrido de la Conquista acá, ha padecido el castellano
fatal evolución, en España como en América; que esa evolución no ha sido
uniforme en todos los dominios de la lengua, de suerte que no es idéntica el
habla de ningún estado americano a la de la que fue metrópoli; que entre estos
mismos estados existen diferencias notables, que indudablemente irán
acreciéndose gracias a la poca comunicación recíproca y a la influencia que
tienen las capitales para constituir centros lingüísticos, uniformando los usos
y fórmulas de su propio territorio; si es cierto que la lengua literaria es
creación más o menos artificial que oculta las peculiaridades locales, y que el
día en que difiera considerablemente de la lengua hablada, sería insuficiente
para su objeto; si todo esto es cierto, ¿cabe en lo posible que corra el
castellano la misma suerte del latín? Teóricamente la respuesta debe ser
afirmativa. Falta saber los siglos que serán necesarios para llegar a este
punto, y las circunstancias históricas que lo apresurarán o lo retardarán.
Mientras tanto –prosigue Cuervo– en obsequio de las facilidades que ofrece una
lengua común para la transmisión de las luces y para estrechar la fraternidad de
pueblos de un mismo origen, y en vista de las ventajas que logra el arte de
escribir aprovechándose de un instrumento ya probado y de una materia desbastada
mediante una labor secular, es patente la necesidad de conservar la
pureza de la lengua literaria
”
El que no sabia Cuervo era que els mitjans de
comunicació, els tecnològics i l'escola que es generalitzaria, que encara havien
d'arribar, serien la clau per aconseguir que el castellà no es dividís com havia
fet el llatí i això s'ha aconseguit, perquè tots aquests mitjans i l'escola han
utilitzat el castellà estàndard. És per això que la FAES ordena eliminar tots
els mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdios, televisions, cinema, etc.)
que pot i treure el català de l'escola, perquè sap que és per aquí que es pot
eliminar una llengua. Desitgen esmicolar-la primer, per després eliminar-la. A
aquest joc tan tenebrós juga el nostre president quan pronuncia aitals
mentides.
6)
Publicat en la revista digital NÚVOL
dissabte 15 de març del 2014
7)
Taller intensiu de dites i refranys a
Barcelona
5 i 6 d'abril de
2014
Ja són obertes les inscripcions al
V taller intensiu de dites i refranys a Barcelona.
És un curs
inicial, adreçat a un públic no necessàriament expert que pretén oferir eines on
trobar informació relativa a fraseologia catalana, tant en paper com en línia.
Si voleu mirar el programa del curs, ho teniu en aquest enllaç: http://tallers.dites.cat/p/blog-page.html
Les
dades del curs són:
Codi del curs: T2014002
Dades del
curs: Taller intensiu de dites i refranys (cap de setmana)
Lloc:
Farfala (C/
Diputació, 322, pral. 1a. 08009 Barcelona) (prop del Metro Girona i Tetuan)
Dates: Dissabte i diumenge (5 i 6 d'abril del 2014)
Horari:
de 9.30 h a 14.00 h (9 hores en total)
Preu: 50 euros
Grup
reduït (entre 10-20 persones)
Cal matriculació prèvia emplenant el Formulari
d'inscripció: https://docs.google.com/forms/d/1Byi41hID-eii-p73wugSrftDQ-Pg-iBH6Vt--j-KXWo/viewform?pli=1
Si
teniu cap dubte, us podeu posar en contacte amb mi al correu
electrònic
Nou llibre:
Ajudeu-me. El crit d'una llengua que vol seguir
viva
Autora: Eliana Oliveira de
Freitas
Pròleg: Muriel Casals,
presidenta d'Òmnium Cultural
Núm. de pàgines: 185
PVP: 15 euros
ISBN: 978849213359
1a edició: 2014
Ajudeu-me!
Abril de 2006. Una jove secretària de
direcció del departament d'Educació de Manaus (Brasil), arriba a Catalunya per
aprendre el castellà i tal vegada l'anglès, per fer currículum. Vol volar i
veure món.
La vida, però, li ha preparat sorpreses
importants que no li permetran iniciar els seus estudis i l'obligaran a cercar
treball.
Descobreix que a Catalunya de les
fresas en diuen maduixes i de les naranjas en diuen taronges i
topa amb el català. Autodidacta a la força, ellabora un ferm propòsit que
portarà a terme malgrat l'entossudiment de la majoria de catalans a no
permetre-li practicar la nostra llengua.
La llista d'estratègies que posa en
pràctica és tan enginyosa com reveladora dels punts flacs d'amplis sectors de la
nostra societat. La variada casuística dels que s'encaren amb el català des
d'una altra llengua nativa, és analitzada amb paciència, rigor i de forma
desapassionada, mentre es desfan una sèrie de tòpics relatius als immigrants.
La seva metòdica reflexió, basada en el
respecte, l'esforç i l'actitud positiva, aporta una visió serena en la
dialèctica català-castellà i interpella els catalans respecte a quina és la
nostra voluntat pel que fa al futur de la llengua.
Tot tenint cura d'una àvia nonagenària
l'autora s'endinsa, cada vegada més, en el coneixement de la cultura, les
tradicions i la història de Catalunya, fins a enamorar-se'n i esdevenir-ne una
molt bona coneixedora. Es veu, de nou, al Brasil natal, sentint-se brasilera i
catalana alhora però, abans d'anar-se'n, ens vol transmetre la seva experiència
des d'aquestes planes.
El llibre de l'Eliana esdevé un
testimoni especialment important en un moment decisiu de la història del nostre
país.
Paraules de Muriel
Casals
"(...)
Començareu a llegir i no podreu aturar-vos. Trobareu detalls de la vida a
la Catalunya d'avui. Un país poblat per uns ciutadans que tenim la consciència
d'estar construint el nostre futur, tot i que massa sovint oblidem la
responsabilitat que ens reclama l'edificació d'una societat que volem
millor.
Aquesta catalana ens
explica com aconsegueix conèixer i estimar el que fa, sentint dia rere dia el
seu país, tot i mantenint la voluntat de retornar al seu també estimat Brasil.
Una història personal que us emocionarà i alhora us interpellarà. Ens posa
deures i ens suggereix com fer-los (...)"
L'autora ja ha estat
entrevistada per TV3 al programa "Tot un món", per RAC1, Televisió de Mataró i
diverses ràdios. Ha iniciat presentacions per tot Catalunya.
9)
Bases del 16é Premi Bernat Capó de difusió de la
cultura popular:
Edicions del Bullent i el Museu Valencià d'Etnologia de la
Diputació de València han convocat el 16é el Premi Bernat Capó de difusió de la
cultura popular, canvien les dates de presentació d'obres i també el
lliurament:
-
Pot optar a aquest premi qualsevol obra
inèdita de divulgació de cultura popular. Els originals que opten al premi es
presentaran mecanografiats a doble espai i per una sola cara i hauran de
tindre una extensió entre els 100 i 175 fulls Din-A4.
-
Les obres hauran de ser presentades per
quintuplicat. A la portada d'aquestes haurà de constar 16é PREMI BERNAT CAPÓ. I en un sobre tancat
adjunt, es farà constar el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor.
-
La presentació d'una obra comporta que l'autor
no en té compromesos els drets d'edició.
-
Les obres aspirants hauran de trametre's
certificades abans del 15
de juliol de 2014 a Edicions del
Bullent. Carrer de la Taronja, 16, 46210 Picanya (L'Horta Sud). En cas de
dubte, telefoneu al 961 590 883 o per e-mail a info@bullent.net.
-
L'import del Premi és de 6.000 euros en
concepte d'acompte de drets d'autor, després de la signatura del contracte
d'edició corresponent. A més d'una escultura de Ginestar feta expressament per
al Premi.
-
El jurat estarà format per 5 persones que
seran triades pel Museu Valencià d'Etnologia.
-
El premi podrà, a parer del jurat, deixar de
ser adjudicat però no podrà ésser fraccionat.
-
L'adjudicació del premi es farà el divendres
26 de setembre de 2014. El llibre guardonat serà editat per
Edicions del Bullent, en valencià, independentment de la llengua de
l'original. L'editorial té una opció preferent, durant el termini d'un mes,
per a decidir la publicació de les obres no guardonades.
-
Els originals no guardonats podran ser
recollits en Edicions del Bullent a partir de quinze dies des de
l'adjudicació, durant el termini de tres mesos. Després, seran reciclats.
-
La presentació comporta l'acceptació íntegra
d'aquestes bases i dels drets i obligacions que se'n
deriven.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací