que si
col, que si bleda
Frase feta que
s’empra per a posar de manifest que dues persones discutixen durant molta estona
sense posar-se d’acord.
|
Tot el sant matí que si col, que si bleda, i no han tret res en
net. ¡És
increïble! |
|
–Ja li han donat al xicon la beca per a anar a
Londres.
–¡Que toquen les
campanes! |
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
“Majo”, *maco”, *macu”. Bonic. Bell. Un edifici bonic. Un bell paisatge. A
les persones: Eixerit. Bonic. Bufó. Xamós. Joliu. Formós.
Elegant. Ben plantat. Galant. Una grossa pèrdua, tan grossa com trista! Quin nen més eixerit. El meu xicot és el més
formós de tots. Quina nena més bufona! Una noia bonica, xamosa perquè
sí!
“Mamarracho”. El Fabra diu clarament que és un barbarisme. Pastitxo. Bunyol. Pasterada. Nyap. Han volgut pintar qui sap què i han fet un
pastitxo que Déu n’hi do. Referit a un home: Baliga-balaga. Bèstia. Tarit-tarot. Tocacampanes. Tararot. Capdetrons Tabalot. Poca substància Animalot. Poca-solta. Cridallampecs.
Pelacanyes. És un capdetrons que li falta un bull. És
un tarit-tarot que sempre et sortirà amb la més
bèstia.
“Manantial”. Aiguaneix. Deu. Font. Brollador. Fontana.
L’aiguaneix de Rocafort. Una deu
d’aigua. La fontana dels Boixets.
“Menos”. Molts han reeixit a corregir *menos” per
menys .Bé. Però no n’hi ha prou. Que aquest menys, imposat a tort i a dret, ha
causat una devastació en la llengua catalana, per bandejar-ne un munt
d’expressions alternatives que cal recuperar. En català menys és més de resta o de disminució
que de res més, i usar-lo en sentit d’execpció, per exemple, és d’inspiració
del castellà. “Vinieron todos menos Pedro”, vingueren tots menys el Pere, per vingueren tots, llevat del Pere; vingueren tots tret del
Pere; vingueren tots, excepte el Pere; o vingueren tots, el Pere exceptuat; o ...excepció feta del Pere.
“Al menos”. Almenys. Pel cap baix. Si més no.
Almenys paga'm allò que em deus. Pel cap baix n’han vingut tres. Si més
no, dóna-n'hi tres.
“Eso es lo de menos” .*Això és lo de menos”, o: ...*el de menys”, per
Això rai. ─Han xocat i han
espatllat l'auto. ─Oh, això rai. La qüestió és que no hagin pres mal!
“Menos mal que”. *Menys mal que”, per Sort que. Encara rai que. Ha caigut; sort que anava ben
protegit. Me n’ha descartat l’Antoni; però encara rai que hi ve
l’Eladi.
“Nada menos que”. Cal cercar-li els matisos en català. No altrament que. Tot un... No altre que. Hi assistirà el President!
No cal que ens condicioni la
manera de dir en castellà; mencionant simplement el President, ja té prou força
la cosa, amb bona entonació: Hi haurà el
President i tot. Mirem quina altra expressió podrem
utilitzar, segons el cas. Me n'ha donat *nada menos” quatre. Me n'ha donat quatre, per falta d’una. S’adonaren que eren germans *nada
menos” que de pare i mare!, per
S'adonaren que eren
germans de pare i mare, com si fos poc! Ho diu *nada menos” que Prat de la
Riba, per Ho diu tot un Prat de la
Riba.
“Por lo menos”. *Per lo menos”, o *Per lo menys”. Si més no. Pel cap baix. Si més no, que pagui el que ha robat. Pel
cap baix n'ha matat tres.
Ara considerem expressions on col·loquen menys, però bandejant
formes alternes i molt més usuals en el català tradicional, moltes d'aquestes ben vives entre
nosaltres. Heus-ne ací alguns casos: "Ahora llueve menos que antes", Ara plou
menys que abans; que també està ben dita.
Però molt més viu i generalitzat fins fa ben poc: Ara no plou tant com abans. Insistim que aquesta forma no tant com és molt més catalana i ha estat,
i continua essent, molt més viva entre nosaltres. Vegem-ne un altre exemple: "Me
ha dado menos que la otra vez", Me n’ha donat menys que l’altra vegada, per:
No me n'ha donat tant com l'altra
vegada.
Quan fa menys d'una
setmana que ha vingut, per Quan encara no fa la setmana que ha
vingut. O també: Quan portem menys d'un quart d’hora de joc, per Quan amb prou feines portem un
quart de joc. O: Quan encara no portem un quart de joc.
És la
que menys m'agrada, per És la que m'agrada més poc. Ell t'ho farà per
menys. Amb bella alternativa: Ell t'ho farà per més poc.
Amb
tumpare, com menys raons millor, per Amb
tumpare, com més poques raons millor.
Qui més qui menys està decebut.
Saber-ho alternar amb: Poc o molt tothom està decebut.
Ho remarco perquè aquestes altres
opcions acostumen a ser marginades... i oblidades. Donem amplada i riquesa al
català; les que té.
Me n'ha
donat més o menys com abans. Alternant amb: Me n'ha donat si fa no fa
com abans.
El dia serà més o menys ennuvolat; El dia serà poc o molt
ennuvolat. També: embromat.
Aquest
no és el meu, ni molt menys; per: Aquest no és el meu, ni de bon
tros. O també: Ni de molt.
Enguany ha plogut menys que el nivell de l'any passat, per: Enguany
ha plogut ensota del nivell de l'any passat. Aquest és l'any que
ha plogut més poc d’aquests darrers.
Quan falten
menys de deu hores perquè acabi la campanya política, per Quan encara no falten deu hores perquè
s’acabi la campanya política.
...per destrossar una mica menys el català (que diuen al Gran Dictat) ...per no destrossar tant el català. Per
destrossar més poc el català.
Mosso.
Aquesta paraula fa tota la impressió de ser la catalanització de "mozo", ni que vingui de molt
antic. Minyó. Als sants i als minyons no els promets
que no els dons. A l'Àfrica,
minyons, a matar moros! (Quan el
general Prim anava a l’Àfrica, amb voluntaris catalans, i en l’època de la
Setmana Tràgica). Per tant, jo diria amb tota facilitat:
Minyons de l’ordre. Minyons per la pau. Cas que no hi hagi res més
genuïnament català. O aniria per altres tresqueres, puix que l’origen del nom
Mossos d’Esquadra data del 1719, just després del Decret de Nova Planta, que
foren fundats pel govern de Felip V, aprofitant partides de filipistes que
s’havien distingit durant la guerra contra Catalunya i eren destinats a
custodiar la Ciutadella i a reprimir els catalans i les seves llibertats.
La cara coneguda sobre l'ús dels pronoms tots i tothom és la que deriva directament de la definició que en fa el DIEC i altres diccionaris: diu que tothom vol dir "tota la gent" i que, en canvi, tots significa "totes les persones de què es tracta".
Basant-se en això, diferents manuals i llibres d'estil -per exemple, l'ÉsAdir- han qüestionat la seva sinonímia i han deixat entendre que era incorrecte l'ús de tothom per referir-se a un grup específic i el de tots com a referent universal.
Però Albert Jané, un dels divulgadors d'aquesta distinció, mai l'ha considerat taxativa. I, de fet, en un article del 2005 recull diversos exemples trets d'un dietari de J.V. Foix en què tothom es refereix a un grup concret: "Tothom, al veïnat, té por".
En el mateix article, Jané també esmenta l'exemple més paradoxal i normatiu de tots en sentit universal. Paradoxal perquè apareix al DIEC després de l'esmentada definició: "Tots hem de morir un dia o altre". I acaba concloent que tots i tothom són sovint intercanviables.
Malgrat les seves sàvies reflexions, el que sura en l'inconscient de l'usuari conscienciat és que tots per tothom sovint és un castellanisme i, com sol passar quan un apunt d'estil cristal·litza en forma de recepta identitària, aquest saber mal paït provoca ultracorreccions.
I és que, de fet, la diferència crucial entre tots i tothom és que tothom és presoner de la 3a persona i, per tant, d'un cert distanciament emocional. I és justament aquest tret distintiu -indiscutible i gramatical- el que un ús abusiu de tothom s'està carregant.
Avui és habitual llegir "Actors que ens agraden a tothom" o "Temes que ens interessen a tothom", obviant que l' ens de primera persona bloqueja l'aparició de tothom i obliga a recórrer a tots. I, alerta, que ja em començo a trobar "Tothom pensem igual".
No fa tant simplement corríem, però cap als anys 80 aquest córrer tan innocent va esdevenir fúting i poc després, sense que féssim res per merèixer-ho, es va convertir en jòguing, un terme que ha imperat fins al triomf del running.
He de fer, però, dos matisos per no simplificar massa.Un fa referència a l’origen de fúting i jòguing, ja que si bé són sinònims només el segonés un anglicisme genuí (ve de jogging ), mentre que el primer se l’inventa el francès partint d’una paraula anglesa (footing ) que té tot un altre sentit.
I l’altre m’obliga a dir que, filant prim, el jòguing (o fúting ) és un trot suau que permet gairebé fer petar la xerrada en un pacífic matí dominical, mentre que al running el mou l’ambició, vol ser més ràpid i competitiu, i això explica que sigui també més addictiu i provoqui més lesions.
Però, més enllà d’aquests matisos, la raó de fons perquè no ens deixin dir-ne córrer (de pressa o xino-xano) és que costa molt vendre a la gent sabatilles que impulsen, teixits que no pesen o sofisticats pulsímetres quan es limita a fer una cosa tan vulgar i primitiva.
Ara, que run sigui un equivalenttan clar de córrer i runner de corredor farà difícil que algun dia trobem als nostres diccionaris rúning i rúner. De fet, el DIEC2, que no es caracteritza per precipitar-se, ni tan sols ha fet el pas de fúting a jòguing.
Sabem massa bé, però, que en la llengua pesa més el mercat que no pas la filologia i per això, agradi o no, la febre del running persistirà. I és que tots portem a dintre un burgès gentilhome que s’entusiasma quan algú li fa creure que xerrant parla en prosa i corrent practica el running.
Un tast de llenguatge
administratiu
Salvador Pardo
El
castellanisme “abarcar” té moltes solucions que poden ser sinònimes, però tot
depén del sentit de la frase. I així , una oració, com és ara,: la comarca
“abarca” 39 municipis, es pot resoldre
dient que la comarca comprén 39 municipis.
Abdicar només poden fer-ho els reis, els papes, els emperadors (hi ha
qui no ho fa mai). No vol dir dimitir, i també té un ús intransitiu: abdicar a
la pròpia personalitat o abdicar dels seus drets.
El
castellà “abogar” és advocar, defendre en judici, d’acord amb el significat
etimològic de parlar a favor
d’algú, però no s’ha de confondre amb abrogar, que vol dir revocar,
anul·lar, derogar o deixar sense efecte.
Absoldre és eximir d’una pena, d’un deure, remetre (a algú) dels seus
pecats, i té dos complements: directe i preposicional. El jutge absol el reu
dels seus càrrecs.
Val a
dir que cabal no és adjectiu. Podem dir que hom té molts cabals, riqueses, però
no podem dir que és un home cabal,
sinó just o com cal.
Accèssit vol dir que s’ha acostat. En un certamen es referix a la
recompensa immediatament inferior al premi. Per cert, en castellà no té
plural.
Finalment, per hui, no hi ha “acertar”, sinó encertar (sempre amb CD,
mai amb a), i es pot resoldre de maneres diverses: no arribe a
comprendre. No aconseguix trobar la
solución.