InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 962 (dimarts 11/03/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte 22 de març el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (I)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Eugeni S. Reig - Sobre la paraula tio
 
3) LLENGUA NACIONAL, la llengua catalana a les teves mans
 
4) Vicent Partal - La batalla de l'escola
 
5) Cicle de conferències "Suplantar, implantar, replantar: El català a la Catalunya nord"
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 126).
 
 

423. La llengua va indissolublement lligada a una idea de país.

 

Francesc Serés

Escriptor

 
 
2)

Sobre la paraula tio

 

Eugeni S. Reig

 

 

Dedicat a Ferran Suay amb tot el meu afecte.

 

 

Oncle és la paraula patrimonial catalana per a denominar el germà del pare o de la mare i, també, el cosí del pare o de la mare. La paraula oncle la tenim documentada des del segle xiii i deriva del llatí avŭncŭlus que significa 'germà de la mare'.

Hui en dia, tots els valencians, en els nostres parlars heretats per tradició oral, usem, per als conceptes definits, la paraula tio, no la paraula oncle. Oncle és, actualment, un vocable introduït per la llengua culta que no l'usa ningú en el seu llenguatge espontani. No hi ha cap valencià que diga «el meu oncle», tots diem «mon tio». En les Canyisades, els articles que, amb el pseudònim de Canyís, va publicar Joaquín Amo en el periòdic El Pueblo de Monòver a començament del segle xx, trobem diverses vegades la paraula onque, variant formal d'oncle que significa 'persona de respecte'. Onque no significa 'germà del pare o de la mare' ni tampoc 'cosí del pare o de la mare', significa únicament i exclusivament 'persona de respecte'. La forma, onque, s'usava amb eixe significat en el Monòver de començaments del segle xx, fa més de cent anys. No crec que hui en dia l'use ja ningú en el llenguatge espontani del carrer o de la família. Però la paraula sí que és coneguda per molt monovers, especialment pels que estan més conscienciats en conservar i recuperar les tradicions de la terra. Actualment hi ha a Monòver un grup musical que es diu L'onque Pere el Bandero que es dedica a recuperar cançons locals antigues i a cantar-les en públic. En les lletres que canten apareix sovint el mot onque, tan estimat pels monovers i que intenten reviure com un valuós patrimoni local.

Carles Segura Llopes no arreplega la paraula onque en el seu llibre UNA CRUÏLLA LINGÜÍSTICA. Caracterització del parlar del Baix Vinalopó. Encara que Monòver queda fóra –però molt propet– de la comarca del Baix Vinalopó, el fet que no l'arreplegue Carles Segura en el llibre citat, que és un vertader diccionari de formes característiques de la comarca, és significatiu.

Germà Colón en el seu llibre El lèxic català dins la Romània assegura que tio és un castellanisme del qual no ha trobat documentació en català anterior al segle xix. Escriu Colón: «També oncle es veu amenaçat pel castellanisme tio, que té l'avantatge de poder recolzar-se en el femení tia.» En una nota al peu de la pàg. 53 escriu: «En cat. ant., al costat d'oncle apareix amb freqüència la forma avoncle, de la qual són variants modernes blonco i conco. De tio no en conec documentació anterior al segle xix. [un exemple valencià isolat i poc representatiu del 1668 a Ferrando, Certàmens, p. 1054].»

Considere que tio –a banda de la influència del castellà– podria ser molt bé un singular analògic format a partir del femení tia de la mateixa manera que viudo s'ha format a partir de viuda, burro a partir de burra i nino a partir de nina. Considere que les parelles tio/tia, viudo/viuda, burro/burra i nino/nina són completament legítimes en la nostra llengua. El DIEC recull viudo, burro i nino, però no arreplega tio. ¿Podem assegurar que tio és només un castellanisme i no té res a veure l'evolució interna de la llengua? Sobre açò no podem assegurar res, només podem elucubrar. El castellà ha estat al costat del valencià des dels primers temps i des de fa 300 anys, a més d'estar al costat, ha estat damunt del valencià i, fins i tot, incrustat dins d'ell. I en els darrers cinquanta anys això s'ha agreujat moltíssim. Les dues llengües, des de sempre, s'han influït mútuament però, per raons òbvies, el castellà ha influït molt més sobre el valencià que al revés. ¿Què hauria passat si el valencià haguera estat completament aïllat del castellà? ¿La parella oncle/tia seria d'ús general, tothom la coneixeria i l'usaria i la paraula tio seria completament desconeguda pels valencians? No podem saber-ho perquè és completament impossible assegurar com haurien sigut les coses en unes circumstàncies que no s'han donat.

El que sí que podem dir és que actualment la paraula tio és d'ús general en valencià. Vulguem o no vulguem, ens agrade o no ens agrade, tots els valencians diem tio.

Cal aclarir que els catalans també diuen tio, com els valencians, però fan trampa, usen el diminutiu tiet, i no perquè la persona en qüestió siga baixoteta o molt joveneta. Diuen tiet i no tio –de la mateixa manera que diuen pillet i no pillo– i així s'eviten la mala consciència de pensar que diuen una paraula castellana. El mot tiet l'usen a orri. A Catalunya Ràdio i a TV3 l'he sentit milanta vegades. El DIEC no l'arreplega, però el GDLC sí que ho fa. L'usen a bondó escriptors tan radicalment diferents com Santiago Rusiñol, Josep M. Benet i Jornet, Joan Sales, Maria Aurèlia Capmany, Eduard Castellet, Isabel-Clara Simó, Monserrat Roig o Quim Monzó. Copie tot seguit un fragment de la novel·la Júlia de l'escriptora Isabel-Clara Simó, alcoiana que viu a Barcelona des de ben jove. «Miquel anà a Albaida a parlar amb Cosme, el fill dels tiets, que havien estat amos del mas d'Atzeneta. I li'l vengué per quatre duros. La Júlia, quan ho va saber, s'enfurismà tant que l'arribà a pegar. Però després se n'alegrà, perquè els comptes, tan nets, de Miquel, li donaven confiança, perquè sabia que no podien fallar. I el xic havia tret cara de borrec, i era humil amb la Júlia.»

El Diccionari normatiu valencià de l'AVL arreplega la paraula tio. I vulguem o no, més prompte que tard, el DIEC acceptarà tiet, com ja ho ha fet el GDLG. Ara, això sí, acabada en -et, per a dissimular.

 

3)

LLENGUA NACIONAL, la llengua catalana a les teves mans

 

 

La revista que necessites per a aprofundir en el coneixement de la llengua catalana.

 • Posa al dia sobre la realitat del català.

• Informa sobre temes sociolingüístics.

• Orienta en qüestions gramaticals difícils.

• Parla d'informàtica i d'internàutica.

• Entrevista personatges per conèixer millor persones i opinions.

• Segueix els fets que tenen a veure amb el català i la seva història.

• Fa ressenyes de novetats editorials.

• Conté articles de reconeguts filòlegs, escriptors, sociolingüistes, historiadors, crítics literaris..

 

Fes-te soci o subscriptor de Llengua Nacional (revista trimestral)

• Perquè la nostra llengua et necessita.

• Perquè el nostre país ha d'enfortir-se.

• Perquè hem d'anar endavant...

 

• Si ets un estudiós del català...

• Si ensenyes la nostra llengua...

• Si vols aprofundir en els teus coneixements lingüístics...

• Si tens ganes d'estar ben informat sobre l'actualitat de la llengua...

• Si necessites tenir uns coneixements més amplis de català...

• Si estimes la teva llengua...

Fes-te soci o subscriptor de Llengua Nacional (revista trimestral)

 

És molt fàcil:

– Comunica'ns per c/e llengua@llenguanacional.cat les teves dades i l'opció que has triat.

– Vés a la nostra pàgina d'internet http://www.llenguanacional.cat i emplena la butlleta on diu subscripció.

 

• Soci Protector                    50 euros anuals

• Soci Numerari                    35 euros anuals

• Subscriptor Regular           25 euros anuals

 

Nota: Els socis fan possible l'edició de la revista i poden assistir a les assemblees. A més de la revista, reben un Full Informatiu que els posa al dia sobre la marxa de l'Associació i reben un obsequi en subscriure's.

 

 

4)
 
Publicat a VilaWeb dijous 6 de març del 2014
 
La batalla de l'escola
 
Vicent Partal
 
 
El debat sobiranista del Principat ha tapat o relegat sensiblement la batalla de l'escola. Però alerta. L'estat espanyol desplega a tots els Països Catalans una ofensiva brutal contra l'ensenyament i contra la llengua. Com no l'havíem vist d'ençà de la mort de Franco. Amb lleis, amb tancaments d'escoles, amb imposició de programes pretesament trilingües, amb amenaces contra mestres i pares... Tot l'aparell de l'estat s'hi ha abocat, per mirar d'anorrear la normalització lingüística al Principat, al País Valencià i a les Illes. Simultàniament. Som una unitat d'agressió i ja ni tan sols guarden les formes. Wert ahir, quan presentava la seua llei, va deixar palès que l'única llengua protegida seria el castellà. Més clar, l'aigua i més directe, impossible.

A les Illes i al País Valencià la reacció és a l'altura dels fets. La targeta roja contra Fabra demà serà un bon indicador de la feblesa del PP. I a les Illes la mobilització de pares i mestres és simplement insuperable. Tanmateix, tinc la sensació que al Principat la gent no és conscient fins a quin punt hi ha en joc molt més que la llengua de l'aula.

L'atac concertat contra la llengua pretén dos objectius, al Principat. El primer és evident: trencar la convivència que no han pogut trencar fins ara. A Madrid veuen impotents que el país no s'ha migpartit pel procés independentista i volen migpartir-lo costi què costi, tal com va dir Aznar. Ja els queden pocs mesos i pocs recursos per a fer-ho, i per això tot l'esforç va adreçat contra la llengua i usant els xiquets. A veure si així es poden crear les situacions d'enfrontament obert i públic que necessita la seua estratègia de desestabilització.

La segona cosa que cerquen és fer esclatar el conflicte abans del referèndum, o paral·lelament. La consellera Rigau ha donat ordres explícites de desobeir la llei Wert. A escoles i a editorials, amb el suport del Parlament de Catalunya. Ara, imagineu-vos que el mes de setembre, quan comence el curs, la consellera és encausada davant els tribunals per això. O fins i tot que intenten detenir-la. No és cap hipòtesi irreal. I alerta les conseqüències que tindria, a dos mesos del referèndum.
 
 
5)
 
Cicle de conferències

Suplantar, implantar, replantar: El català a la Catalunya nord

Universitat de Barcelona

Facultat de Filologia

Els dimecres a les 19h a l'aula 112

Programa

12 de març

Joan--‐Daniel Bezsonoff

Un país de butxaca o l'assassinat del català

19 de març

Alà Baylac--‐Ferrer

La recuperació identitària i lingüística a la Catalunya nord

26 de març

Joan--‐Lluís Lluís

Cal que neixin flors a la Catalunya àrtica

2 d'abril

Joan Peytaví

La llengua que vull

 

La implantació de llengües dominants en territoris on no s'han generat implica sovint la suplantació de les llengües subordinades. La pèrdua de la llengua que ha posat nom a les coses és una ruptura que, si no es repara, deixa generacions senceres sense el vincle més tangible amb el seu passat. Moltes comunitats viuen actualment la urgència per restituir la llengua al territori, per replantar--‐la. I entre aquestes la catalana. Us proposem el cicle «Suplantar, implantar, replantar: El català a la Catalunya nord» per conèixer de primera mà com és el trajecte vital de quatre replantadors. A tots quatre, els van transmetre el francès, i tots han recuperat el català. La seva experiència, a més de la recuperació de vincles amb la pròpia història, els ha portat a ressituar--se en el territori més íntim -pares, germans..- i a projectar--se en un món -el de la llengua catalan- amb les fronteres capgirades. Han fet del català la seva llengua de creació.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací