InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 952 (dijous 20/02/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Els
subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que
ve, dia 22 de febrer, el treball d'Eugeni S.
Reig
Pel matí, per la vesprada i per la nit
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
2) Eugeni S. Reig - Sobre la paraula tratge
4) J. Leonardo Giménez - Contornada, cansera i
caramull
5)
Núria Puyuelo - ‘Cadascú' o
‘cadascun'?
7) Tudi Torró - Què ha passat amb la immersió
lingüística?
10) Presentació del poemari Estranyament de
Manel Rodríguez Castelló
11) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
123).
413. Una llengua no mor
perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la
parlen.
Manuel Sanchis Guarner
Filòleg i
historiador
2)
Sobre la paraula
tratge
Eugeni S.
Reig
Anomenem tratge a un vestit que consta de jaqueta, pantaló –o falda, si
és de dona– i, opcionalment, jupetí, tot de la mateixa
tela.
Podem dir, per exemple:
T'has
de fer un tratge nou que este el tens ja molt anadet.
En
Els valencians pintats per ells mateix d'Enric Soler i Godes podem
llegir:
Tratge
de burell, calces blanques i sabates de frare.
En la
novel·la Lina Morell, un cas apassionant de Jordi Valor i Serra
trobem:
El
xicot arrimà el carro a la carena de l'andana i en veure entre les poques
persones que baixaren a una jove senyorívola amb tratge sastre negre i un petit maletí
a la mà, se dirigí devers ella amb decisió:
–Senyoreta Paulina?
I en
la mateixa novel·la, un poc més avant:
En
efecte, oberta que fou l'antiquíssima caixa, d'allí anaren eixint vestits
antics: vestidets d'ella de son temps de col·legiala, tratges de caçador del seu pare i,
per fi, tot impregnat del ferum del patxolí, un magnífic vestit de vellut
negre amb adreços i voreres de fil d'or de la seua àvia materna, que ambdues
jóvens recordaven molt bé quan se'l posava encara na Beatriu, la mamà, que
estava formosíssima quan apareixia els dies de festa abillada amb tal
vestimenta.
En la novel·la Ribera de Josep Lozano podem
llegir:
Però Miquel se'n va anar a l'altre món sense corbata, sense tratge,
vestit de romà: enrotllat en un llençol de fil del dot
d'Irene.
Jo quasi ho vaig preferir aixina, que no duguera tratge. Una, per la
corbata, rogenca, horrible, que no sé d'on la degué haver treta; i una altra,
perquè ell era d'esquerres o el que collons siga, o ho havia sigut, i crec que
haguera volgut que el soterraren amb el coll de la camisa despassat... com van
els treballadors.
En la novel·la Gràcies per la propina de Ferran Torrent
trobem:
Vestia el tratge de sempre, l'únic que tenia i que es posava en
compadíssimes ocasions.
La
paraula tratge és un castellanisme fortament implantat en la parla dels
valencians i considere que és adequat incorporar-lo a la llengua normativa,
encara que només en l'accepció definida. No crec que calga acceptar-la com a
sinònim del substantiu vestit en totes les seues accepcions. La paraula
ja va ser arreplegada per Escrig i per Martí i Gadea en els seus diccionaris del
segle xix, però no la inclouen ni
el Diccionari General de la Llengua Catalana de
Pompeu Fabra ni el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ni el
Gran Diccionari de la Llengua Catalana de
l'Enciclopèdia ni el Diccionari Valencià de l'IIFV. Sí que l'arreplega,
en canvi, el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor que diu:
«tratge. m. Vestit complet d'una persona, especialment d'home, tern
[traje]». També recullen el mot el diccionari del SALT 3 i el
Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià de l'AVL, però, en
els dos diccionaris, apareix escrit trage. Considere que eixa grafia és
totalment inadequada perquè, en la nostra llengua, totes les paraules que acaben
en a tònica + prepalatal africada sonora + e àtona, s'escriuen amb tg. En
cap cas –i tenim tres-cents huitanta paraules que acaben d'eixa manera– la
prepalatal africada sonora es representa per una g. Fer una excepció amb
la paraula tratge ho considere una complicació innecessària i sense cap
justificació. Un bon grapat de les paraules acabades en –atge són
manlleus d'altres llengües, especialment del francés, i han estat adaptades a la
nostra llengua, a voltes d'una manera forçada, com en el cas de garatge,
adaptació de la paraula francesa garage, que malgrat que tothom la
pronunciem 'garaig' o 'garaix', l'escrivim garatge. També algunes són
adaptacions de paraules d'origen castellà, com ara taquillatge. ¿Què té
de diferent tratge per a fer-ne l'única excepció? ¿Té cap sentit escriue
ultratge i, en canvi, trage? Els que defenen la grafia
trage en lloc de tratge han d'explicar per quins motius hem
d'acceptar aquesta absurda complicació ortogràfica.
Bibliografia
Lozano Lerma, Josep; Ribera. (Edicions Bromera, Alzira, 1998)
Soler i Godes, Enric Els valencians pintats
per ells mateix (Noguera, València, 1962)
Torrent Llorca, Ferran;
Gràcies per la propina. (Edicions Bromera,
Alzira, 2010)
Valor i Serra, Jordi Lina Morell, un cas
apassionant (Sicània, València, 1964)
NOTA
1:
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha publicat el 5 de
febrer del 2014 una versió informatitzada del Diccionari normatiu
valencià que es pot consultar en l'enllaç
http://www.avl.gva.es:8080/dnv/ i a on es pot veure que la grafia triada és
trage. L'AVL ha posat a disposició dels usuaris de la
llengua l'enllaç http://www.avl.gva.es/propostesDNV.html en el qual es poden fer les propostes
lingüístiques que es consideren oportunes. Us convide a fer ús d'aquest enllaç
per a expressar el vostre acord o desacord amb la grafia que empra el
Diccionari normatiu valencià per a aquest
vocable.
NOTA 2:
Aquest article es va publicar en:
EL PUNT dilluns 21 de maig del 2012
InfoMigjorn
dijous 31 de maig del 2012
3)
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 8 de febrer del
2014
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 3 de juliol del 2007)
De
la crisi d'identitat que viu el catalanisme polític, els diaris en van plens. De
la crisi de vitalitat que pateix el catalanisme lingüístic, en canvi, se'n parla
ben poc.
El
catalanisme lingüístic és anterior al catalanisme polític: neix l'any 1833 amb
el poema d'Aribau La Pàtria, que és l'acta fundacional de la
Renaixença (època en què, com passa ara, la lluita per la recuperació del català
coexisteix amb l'expansió del castellà a casa nostra). I si ara, de cop i volta,
la Unió Europea incorporés un nou Estat anomenat República Federal dels Països
Catalans, el catalanisme lingüístic encara tindria feina durant molts anys per
dur la nostra llengua cap a la plenitud idiomàtica.
No
hem d'arribar a l'extrem de dir que catalanisme polític i catalanisme lingüístic
duen vides paral·leles, perquè les paral·leles no es troben mai i, en canvi,
tots dos catalanismes tenen zones notables d'intersecció. Però sí que cal dir
que viuen vides autònomes.
La
crisi actual del catalanisme lingüístic no és pas d'identitat, perquè sap que
vol ser quan sigui gran i sap com arribar-hi. És una crisi de vitalitat: no té
prou força. Per exemple, dos objectius bàsics d'ara mateix: l'augment
substancial de l'ús del català en les relacions interpersonals i la millora
general de la qualitat lingüística del català als mitjans de comunicació, si no
avancen més no és pas per falta de claredat, sinó per falta de força. De força
demogràfica, de força de voluntat, de força política també. Per tant, el
catalanisme polític hauria de deixar de considerar la llengua un “tema
sectorial” i hauria de donar un suport més fort a la vitalitat del català.
El
catalanisme polític ha canviat: ara és majoritàriament independentista. Però la
feblesa del catalanisme lingüístic és la mateixa que l'any 2007, quan vaig
publicar aquest article que ara reedito.
4)
Article publicat en el
diari Levante-EMV divendres 31 de gener del
2014
Contornada, cansera i
caramull
J. Leonardo Giménez
Un territori
que envolta un lloc determinat és, genèricament, una “contornada”. Per exemple,
“En el terme d'Alzira i en els de la contornada ara abunden les plantacions de
caquis”. És una expressió amb sinònims com “en els/als voltants”, “en la
rodalia”, “en els de la redor”. Eugeni S.
Reig considera la contornada un nom de lloc en perill de
desaparició i l'inclou en el seu excel·lent Valencià en perill d'extinció. La
veritat és que no abunda en el valencià llibresc, que opta quasi sempre pel
“voltant”, “Crevillent i els pobles del voltant formen un tot”, però també podem
dir (i escriure) “Vilavella es troba en la contornada de Nules”, “Ha plogut per
tota la contornada”. Abelard Saragossà arreplega esta expressió locativa en el
seu El valencià de Bernat i Baldoví,
que és també pròpia d'altres variants de la llengua, també sinònima de
“contrada”,
“Desert d'amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada”,
canta Raimon, musicant el boníssim poema Desert d'amics de Jordi de Sant
Jordi.
“En la contornada de Bicorb
agarres una bona cansera, de tanta pujada i baixada com n'hi ha”. Eixa,
“cansera”, és una altra paraula que no té el favor del valencià de llibre, que
preferix “cansament” i prou, però que és ben usual en la parla quotidiana
valenciana, almenys de bona part del territori nostrat. També l'arreplega el
referit lexicògraf alcoià en Valencià en perill d'extinció, en una
frase com ara “Tinc una cansera que no m'hi veig. No puc amb la meua ànima. Ense
que arribe a casa em gite sense sopar ni res”. I cansera mental ens provoquen
els corruptes de tant de vore'ls en els diaris. I és que n'hi ha d'estos que,
quan ha pogut, no s'han conformat amb poc, sinó que han robat i s'han omplit les
butxaques i tots els recipients que han pogut “a caramull”, que com tots sabem
vol dir que ‘una porció d'alguna substància sobreïx del recipient que la conté'.
Alguns han fet bona cosa de caramull, tant que se'ls ha vist massa els excessos,
i ara es veuen prop de la garjola, eixe lloc que en castellà, vulgarment, li
diuen el “trullo”. “A caramull” té el sinònim “cormull”. I el cormullet dels
corruptes és vore'ls a Picassent o a Fontcalent, però en les presons de les
seues contornades.
5)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 24 de gener del 2014
‘Cadascú'
o ‘cadascun'?
Núria Puyuelo
De les frases següents quina
diríeu que és correcta: “Per sopar, portarà un plat cadascun”, “Per sopar,
portarà un plat cadascú”, o “Per sopar, portarà un plat cada u”, o “un plat cada
un”? Les oracions correctes són la segona i la tercera. Vegem per
què.
Cadascun/a
i cada un/cada una són dos adjectius indefinits sinònims, és a dir, que
podem fer servir l'un o l'altre indistintivament. Tenen formes per al masculí i
el femení però sempre s'usen en singular. Acompanyen un nom de persona o de cosa
i van seguits de la preposició de (“Han repartit una medalla a cadascun
(o ‘cada un') dels premiats” o “Cadascun (o ‘cada un') dels problemes té una
solució”). Ara bé, aquest nom es pot elidir sempre que pel context quedi clar
quin és el referent: “A l'assemblea hi havia un miler d'assistents. Han regalat
un adhesiu a cadascun (cada un)”. S'entén que és a “cadascun dels
assistents”.
Per contra, les formes sinònimes
cadascú i cada u designen tota persona sense distinció. Tenen un
sentit semblant a tothom, però tenen més a veure amb la individualitat que no
pas en la col·lectivitat. Van sempre en singular, perquè són invariables, tant
pel que fa al gènere com al nombre, i els elements que hi fan referència sempre
van en masculí singular: “Cadascú és lliure de pensar el que vulgui”. Una altra
de les característiques que els diferencia és que cadascú sempre es
refereix a persones (“Cadascú és lliure de pensar el que vulgui” o “Cadascú fa
el que pot”), mentre que els indefinits cadascun i cada un poden
tenir com a referent una cosa o una persona (“Han cosit una butxaca a cadascun
dels pantalons” o “He anat de rebaixes i m'he comprat dos jerseis. M'han costat
deu euros cadascun”).
Sabíeu
que...
L'adjectiu cadascú és invariable
mentre que cadascun/a té forma masculina i femenina, però sempre s'escriu
en singular.
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dimecres
12 de febrer del 2014
Carme Godino
Els meus pares no són de València. No he tingut una
educació en valencià, em costa parlar correctament i necessite ajuda per a
escriure. Sóc allò que molta gent ha anomenat una "xurra".
Mon pare
va arribar de Jaén als 8 o 9 anys, va rebre educació en valencià (pagada
generosament per gent amiga del poble). Era un privilegiat estudiant en un
col·legi privat d'Almàssera.
Ma mare, filla d'un "gañán" de Ciudad Real,
es va deixar prompte els estudis. Als 12 o 13 anys va arribar a Foios. Ningú li
va ensenyar l'idioma de la seua nova terra.
Tots dos compten com van viure
l'experiència de ser de fora:
Per mon pare, va ser més senzill: era més
jove quan va arribar a Almàssera i a més va tindre l'avantatge de l'idioma, així
que va viure una bona integració. Ma mare va trobar més obstacles: "xurra" es el
que més li varen dir. Una manera de ridiculitzar i discriminar en lloc de ser
tractada com a una nou vinguda. I així es va sentir a aquest poble, niu del
blaverisme més carca (per a ella: n'hi havia molt de fatxa... o n'hi ha molt de
fatxa).
Mon pare no parlava en valencià a casa, curiosament si ho feia
als seus treballs, on era un valencià més. Ma mare sempre li deia a la gent que
li parlara en valencià: "t'entenc i m'agrada escoltar-te", solia afegir. A
nosaltres, les seues filles i el seu fill, sempre ens parlaren en castellà.
Varem créixer en la línia en castellà, tan sols escoltàvem el català a TV3 o als
programes infantils de Canal 9 (i per suposat, a l'assignatura de Valencià). I
quan res d'això ens interessava, el català va començar a ser un idioma d'altra
gent que ens resultava complicat de pronunciar.
Als 17 anys, tenia
vergonya de mi mateixa per tindre molt poca idea del meu idioma. Continuava
tenint la barrera de ser una "xurra" amb alguna gent. També, el meu propi
subconscient, em feia creure que jo no era part d'ací i que per tant, parlant
malament el català faltava al respecte a la ciutadania d'aquesta terra
(sentiment que ma mare tenia molt present).
En arribar a l'universitat,
vaig agafar la línia en valencià, ja n'hi havia prou d'amagar-se! Però...
SORPRESA!: totes les assignatures ens les donaven en castellà!
La
relació amb els amics de parla valenciana es resumia en “amb tu, castellà”. La
meua vergonya va anar en augment i el català era un idioma allunyat de
mi.
Als 26 vaig començar a parlar alguna cosa més en valencià, amb molta,
molta vergonya i aquest sentiment de faltar al respecte, d' embrutar un idioma.
Ara , amb 28, cada vegada utilitze més el valencià però em costa. Pense
que no ho pronuncie correctament al 100% i que puc tindre errors constantment,
que per a aprendre m'he de soltar i que la gent del meu costat, donarà suport a
la meua iniciativa i em donarà temps per anar millorant.
Em pregunte
quant de mal a fet aquest blaverisme al meu poble, que no deixava que la gent
cometés errors, que no donaren la benvinguda amb els braços oberts, que feien
que la gent de fora no tinguera un lloc, perquè als seus pobles eren els de
ciutat i a la ciutat eren els "xurros".
Em pregunte quant de mal ha fet
l'escola, on ningú parlava valencià i era una mera opció en algunes
assignatures.
Em pregunte quant de mal s'ha fet intentat reduir al
valencià com si fora un llenguatge de segona, perquè tot el món parla dels
arrels, de que els idiomes fan créixer la gent, però quan parlem del nostre
propi, ens han convençut de que damunt d'ell està el castellà, i que el valencià
“es parla amb els de casa” i es silencia quan alguna persona pronuncia una
paraula en castellà.
Em pregunte quant de mal ha fet la meua
vergonya.
Em pregunte quan de mal m'ha fet no ser de fora i no ser d'ací.
No tindre identitat ni res semblant.
Ara tan sols demane temps,
temps per anar trobant el meu lloc, ací, al meu poble, a la meua terra, no per
negar-li'l a la gent d'altres llocs, tan sols per donar aquesta benvinguda que
tot el món es mereix, sense furtar-li'ls la seua cultura, sinó afegint
la de la seua nova terra, la que ens va negar
l'història.
Demane temps per a entendre e interioritzar que la militància
requereix d'integrar les lluites d'esquerres, com el feminisme, la lluita de la
classe treballadora, i com no, el llenguatge, el nostre, el valencià, i el
coneixement de la nostra historia.
Perquè, si alguna cosa tinc clara, és
que ens han deixat sense identitat. Som la generació de l'abstracte i per això
no tenim res per que lluitar.
No tenim terra, ni tenim bandera, ni tenim
gènere, ni tenim res a dir.
Ha sigut la partida més bé jugada d'aquest
sistema.
I jo ja estic farta de jugar-la.
7)
Des del sud valencià
Què ha passat amb la immersió
lingüística?
Tudi Torró
No sé vosaltres però jo, cada vegada que als mitjans de comunicació
estatals es parla de territoris amb llengua i cultura pròpies en una tertúlia,
en debats o en notícies als mitjans de comunicació, mai em sent inclosa, es com
si “La Comunidad Valenciana” només existira pels casos de corrupció,
megalomanies constructives, “grandes eventos” i polítics impresentables
que durant quasi 20 anys ni han treballat ni han preservat res del que ens és
propi; estem desapareguts per a la resta del món, sense llengua ni cultura
pròpies, amb un territori destrossat per l'especulació i sense cap tret que ens
identifique, “los valencianos son muy muelles” i ens cap
tot...
Per això, cada
vegada que es parla de la defensa de la immersió a Catalunya, de la imposició
del TIL a les Illes Balears, dels programes plurilingües a Galícia... apareix la
contestació social, la implicació de la comunitat educativa, representants
polítics, moviments socials a favor o en contra parlen, es posicionen i, els
ciutadans de l'estat espanyol saben que hi ha un conflicte, però de nosaltres, dels valencians, mai
se'n parla, no tenim veu, no l'hem tinguda mai, se suposava que la RTVV ens
l'hauria d'haver donada però tots
sabem que no era així, que el poble valencià no ha tingut cap altaveu que
cridara les injustícies ni ens reivindicara.
Acabe de
llegir en VilaWeb la notícia sobre
la Crida general a desobeir l'atac del TSJC contra la immersió
perquè imposa a cinc escoles que el 25% de l'horari lectiu siga en castellà,
Somescola, Esquerra, Iniciativa i la CUP insten al Govern català a
defensar la immersió lingüística i el Govern es pronuncia defensant la immersió
a tot arreu.
Davant totes
aquestes manifestacions podríem pensar que açò de la immersió és un
posicionament polític i depèn de qui mane, però no és així, la immersió és una
pràctica pedagògica que s'ha de usar davant un alumnat que no domina una de les
llengües presents en la societat en la que viu, en el nostre cas, en una
societat castellanitzada amb poca presència del valencià. Al País Valencià, des
de l'any 1985 funcionen centres amb programa d'immersió lingüística, el Decret
de Plurilingüisme, l'any 2012, eliminà el programa però no el concepte ja que la
situació d'alumnat no valencianoparlant a les aules continua existint, però. Què
està passant a les aules? La metodologia d'immersió està present? El professorat
és conscient de la seua necessitat o pensa allò de què no cal cap didàctica
especial per l'alumnat no valencianoparlant, alguns diuen “es lo mismo pero
en valenciano”, greu error. Quan s'aplica la metodologia d'immersió a les
escoles, les aules són interactives, vives, creatives, quan els mestres
presenten els alumnes la nostra manera de dir les coses i els mostra el seu lloc
en el món en valencià, independentment d'on vinguen i de la llengua que parlen,
l'alumnat aprèn. Al País Valencià la immersió és tant o més necessària que a
Catalunya, i hem d'utilitzar la seua metodologia i les seues estratègies
didàctiques, amb una pedagogia viva i emocionalment centrada amb l'alumne; l'hem
de reivindicar davant un Govern que utilitza la “gota malaia” contra la nostra
llengua, saben que si desactiven l'escola en valencià, la immersió lingüística,
l'ànima del nostre poble no té futur. Eixe és el futur que
volen.
Publicat en QUADERN, suplement de cultura
del dieri EL PAÍS, dimecres 15 de gener del 2014
Enric
Sòria
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dimecres
12 de febrer del 2014
Josep Miquel Bausset
Presentació del poemari Estranyament de
Manel Rodríguez Castelló
LI Premi Ausiàs March de Gandia.
La presentació anirà a càrrec del poeta Josep
Mir.
Dia: Divendres 21 de febrer del
2014
Hora: 19.30 h
Lloc: Racó de la Corbella - Carrer de Maldonado, 39 -
València
Estranyament és el desè volum de
poesia de Manel Rodríguez-Castelló.
El llibre està dividit en cinc parts: Veus en un túnel, Suite per a Andrea,
Punts de fuga, Els dies futurs i Seqüència d'Angus. “Es tracta de les etapes
d'un riquíssim viatge interior, enllà de coneixement i memòria”.
Manel Rodríguez-Castelló, Comença publicant poemes solts en revistes locals i
en 1979 publica el seu primer poemari: Ciutat del tràngol, que havia rebut el
prestigiós Premi Vicent Andrés Estellés un any abans.
La seua poesia és intimista, centrada en el coneixement de les vivències
personals mitjançant un ús precís del llenguatge.
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - preguntat
2) Eugeni S. Reig - prendre el bany
3) Antoni Llull Martí - Més precisions sobre
l'ortografia
4) Pere Ortís - Empobriment de la
llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els
mots. Lletra I.
5) Albert Pla Nualart - Pensava
senyar-se i s'ha tret un ull
6) Roser Latorre - Sobre el mot “Pirineu”
7) Esperança Costa - ‘Saó': un fet insòlit en la premsa
valenciana
8) Jesús Bernat Agut - Carrers (1)
Del Call, la Pols i
l'Amargura
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2014 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací