InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 951 (dimecres 19/02/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, dia 22 de febrer, el treball d'Eugeni S. Reig

Pel matí, per la vesprada i per la nit

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Ramon Ramon - Poeta censurat
 
 
4) Softcatalà presenta la traducció al català del paquet ofimàtic LibreOffice 4.2
 
 
 
 
 
9) Xevi Xirgo - Sortir al carrer
 
 
 
 
13) Manel Rodríguez-Castelló - L'Acadèmia
 
14) Lluís A. Baulenas - L'ensenyament avui: fiquem el dit a la nafra
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 123).
 

412. El Papa (amb motiu de la visita del Sant Pare a Barcelona) va fer el millor homenatge que es pot fer a la llengua catalana i li va donar un impuls d'universalitat.

 

Alicia Sánchez-Camacho

Política

 
2)
 
Publicat en NÚVOL dijous 6 de febrer del 2014

Poeta censurat

Ramon Ramon
 
3)
 
Publicat en directe.cat divendres 7 de febrer del 2014
 
 
Uns 2.500 alumnes de maternal i primària, el 6,5% del total, estudien en aules on el català i el francès comparteixen protagonisme en un règim "paritari"
 
"Estem aconseguint entrar al sistema que ens va intentar eradicar". Així explica Joan Jaume Prost, representant de l'APA de l'escola pública, la tasca que realitzen per normalitzar l'ensenyament del català a les aules de la Catalunya del Nord. Tot i que el procés ha estat "lent i feixuc", assegura, en 20 anys han aconseguit que uns 2.500 alumnes, el 6,5% del total, estudiïn actualment en aules bilingües on el català i el francès "coexisteixen". La darrera "conquesta" ha estat garantir dues classes amb 56 alumnes a l'escola d'El Voló per al curs vinent. A curt termini, l'objectiu és arribar a un 10% dels alumnes, una xifra que permetria que el català "deixés de ser un apèndix del sistema".
 
De les entitats de la Catalunya del Nord que lluiten per a la normalització del català, la més desconeguda és, molt probablement, l'Associació de Pares d'Alumnes per a l'ensenyament del català a l'escola pública, l'APA, que des de l'any 1993, quan es va crear la primera aula bilingüe a una escola de Perpinyà, lluita per introduir el català a l'escola pública.

Sense tant de nom com l'escola immersiva La Bressola, o fins i tot que l'escola Arrels de Perpinyà, que compten amb prop d'un miler d'alumnes entre les dues, aquesta associació ha aconseguit que actualment uns 2.500 alumnes de maternal i primària, el 6,5% del total, estudiïn català a unes 80 aules repartides per diferents escoles del territori.

Joan Jaume Prost, antic mestre bilingüe i un dels impulsors del projecte, explica que l'objectiu és aconseguir que el català i el francès "coexisteixin" amb normalitat a les aules. Així, a les escoles que s'implanta el sistema, els alumnes fan 12 hores setmanals en català i 12 hores més en francès. Prost defineix la fórmula d'"imperfecte" perquè no es pot parlar d'immersió lingüística, però la considera "suficient" tenint en compte els entrebancs que han hagut de superar. A més, destaca que quan es crea una classe d'aquest tipus, l'estat francès es compromet a mantenir-la fins al final de la primària, és a dir, que es garanteix que molts nens estudiïn en català dels 3 als 11 anys, "el que els permet un domini de la llengua molt similar al dels alumnes de la Bressola, per exemple". Un cop a secundària també es garanteix un mínim d'hores en català per "no perdre competència amb la llengua".

Segons explica, el sistema consisteix en aprofitar les baixes de professors a les escoles públiques -ja sigui per jubilacions, trasllats, o d'altres factors- per substituir-los per d'altres amb competències per ensenyar en català. "Mai es creen classes noves, només es transformen", explica. Amb tot, lamenta que tot i els bons resultats de l'experiència, professors, directors d'escola i autoritats educatives, "continuen posant pals a les rodes" a l'hora d'ampliar places.

"Els mestres que no coneixen el català veuen les classes bilingües com una amenaça, i als directors dels centres els hi costa entendre que els nens i nenes puguin titar endavant els seus estudis en dues llengües", explica Prost. Amb tot, reconeix que un cop s'aconsegueix implantar el sistema a maternal, les opinions varien i tot és fa més fàcil "perquè descobreixen els beneficis del bilingüisme". En aquest sentit, afegeix que quan s'han fet avaluacions, els resultats han demostrat que els nens que estudien a classes bilingües tenen un coneixement del francès igual o superior que els que ho fan a classes totalment en francès.

Prost explica també que la gran majoria de les famílies de la Catalunya del Nord estan a favor que els seus fills estudiïn el català a l'escola, però afegeix que moltes escoles estatals no publiciten aquesta possibilitat encara que la tinguin implantada. "Si les escoles que tenen classes bilingües ho expliquessin als pares, tindríem entre un 30% i un 40% dels alumnes estudiant en aquest tipus d'aules", assegura. A tall d'exemple, apunta que a l'escola d'El Voló, on s'han assegurat dues classes per al curs vinent amb 56 nens i nenes, una trentena més s'han quedat sense plaça.

El sistema de classes bilingües té una llarga tradició al País Basc i a la Bretanya on es van implantar molt abans que a la Catalunya del Nord per raons "bàsicament polítiques". De fet, al País Basc del Nord un 60% dels alumnes de maternal estudien en classes bilingües i un 35% a primària, xifres "que semblen impossibles d'assolir" a la Catalunya del Nord.
 
4)
 
Softcatalà presenta la traducció al català del paquet ofimàtic LibreOffice 4.2
 
El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice 4.2 ha estat desenvolupat per la comunitat LibreOffice i The Document Foundation i es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux.

El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un entorn d'oficina.

El LibreOffice és el programa més baixat del Rebost de Softcatalà. Durant l'any 2013 van haver-hi més de 90.000 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux.


Versió recomanada

La versió recomanada per al públic general i entorns empresarials és la 4.1.4

La branca 4.2 del LibreOffice està indicada per als usuaris i desenvolupadors que desitgen gaudir de les darreres característiques i ajudar al desenvolupament del paquet ofimàtic. Aquesta versió anirà millorant la traducció i corregint els errors que es detectin.


Novetats des de la versió 4.2

La versió 4.2 inclou les següents novetats:

  • Millora de la interoperabilitat amb els formats de Microsoft Office i Abiword.
  • Nou motor de càlcul per al LibreOffice Calc.
  • Instal·lador de Windows millorat.
  • Millor integració amb Windows 7 i 8.
  • Menú de configuració avançada.
  • Nova pantalla d'inici.
  • Suport per a documents amb codi de llengua ca-ES-valencia

Baixada

El LibreOffice és programari lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el paquet ofimàtic. Podeu baixar la darrera versió des del Rebost de Softcatalà: http://www.softcatala.org/libreoffice

Eines lingüístiques

El LibreOffice 4.2 inclou les següents eines lingüístiques:

  • Incloses de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims.
  • Corrector gramatical i assistent d'estil, mitjançant l'extensió LanguageTool disponible també al Rebost de Softcatalà.


Versió catalana del LibreOffice

La traducció al català de la interfície del LibreOffice 4.2 és gairebé completa, i l'ajuda ho és en un grau superior al 90%.

L'instal·lador per al Windows detecta automàticament la llengua del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar abans el Catalanitzador (http://catalanitzador.softcatala.org) i, posteriorment, instal·lar el LibreOffice.


Crida a la participació

El projecte de traducció necessita més voluntaris. Com us hem indicat, la traducció d'aquesta versió 4.2 és parcial. Si esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà i apunteu-vos a la llista de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte.


Quant a Softcatalà

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

 
5)
 
 
 
 
6)
 
 
 
Una entrevista d'un quart d'hora, emesa el matí de divendres 7 de febrer del 2014 a les 13.30 h, al programa "Ningú és perfecte", de Cadena Pirenaica, amb Noemí Rodríguez, per a intentar trobar informants i participants a l'enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana de la zona d'Andorra i del Pirineu.
 
7) 
 
Publicat en el diari digital VilaWeb diumenge 2 de febrer del 2014

Marina Albiol denuncia discriminació lingüística a la subdelegació del govern espanyol a Castelló

La diputada d'EUPV hi presentarà una queixa perquè un guàrdia civil li va exigir que parlés en castellà

La diputada d'EUPV Marina Albiol presentarà una queixa a la subdelegació del govern espanyol a Castelló per discriminació lingüística. Ho ha explicat ella mateixa: 'Divendres vaig patir una clara discriminació quan un agent de la guàrdia civil que em va atendre i a qui li vaig comunicar que anava al registre, em va dir que no m'entenia i que parlara en castellà.' La parlamentària considera que aquesta situació 'no es pot repetir contínuament, com malauradament ocorre', i per això presentarà una queixa a la subdelegació: 'Perquè tenim dret d'expressar-nos en la nostra llengua i que ens atenguen en l'administració.'

Albiol va explicat que havia acudit a la subdelegació del govern espanyol de Castelló per a presentar unes al·legacions d'EUPV contra les prospeccions petrolíferes a Columbretes: 'A l'entrada vaig dir a un guàrdia civil que anava al registre. Ell em respongué que no m'entenia i que li parlara en castellà. Jo li ho vaig repetir en valencià, més espai, i ell va insistir que ho fera en castellà.'

La parlamentària lamenta que aquestes agressions als catalanoparlants siguin freqüents: 'No hem de callar. No pot ser sentir-nos com el personatge del Tio Canya.' 'La nostra llengua és oficial i pròpia, i això vol dir que és la llengua de les administracions i les institucions i que aquestes l'han de tenir com a vehicle normal de comunicació, i per tant els ciutadans podem emprar-la i que ens hi responguen. És molt trist haver de recordar contínuament açò.'

 
8)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 11 de febrer del 2014

Màrius Serra: 'No som passerells, no som mesells!'

Us oferim el discurs íntegre de l'escriptor en la concentració de Somescola en defensa de l'escola en català

 
9)
 
Publicat a
 
Xevi Xirgo
 
Ja em sap greu ser tan pesat i tornar a parlar altra vegada del català a l'escola. Però no s'enganyin. El pesat no sóc jo. Són ells. Que un dia rere l'altre, des de la famosa sentència del TC no paren, i ara tots els aparells de l'Estat tenen llum verd per carregar-se la immersió lingüística a l'escola. Mesos enrere el president Mas va advertir que, tal com anirien les coses, potser els catalans hauríem de tornar a sortir al carrer. Doncs potser sí, i aviat, que tenim un Sant Jordi a la cantonada. Perquè l'atac constant a les escoles no és un atac a les escoles: és un atac a vostè i a mi, que hi tenim fills i que un dia d'aquests tornaran a casa explicant-nos que ara una quarta part de les classes són en castellà perquè el pare d'un alumne (no pas l'alumne, ja ho saben) ha demanat que se l'escolaritzi en castellà. El govern no tocarà “ni una coma” del model escolar, va dir ahir el conseller portaveu, Francesc Homs. Clar i català. I un dia d'aquests ho hauria de dir també el president Mas. I el cap de l'oposició. Junts. Ells i segurament amb algú més. Perquè aquest és un tema de país, cosa que l'Estat ja sap. Sap que el govern es mantindrà ferm, que presentarà els recursos que calgui, i sap que la consellera Rigau no afluixarà. Per això ara la justícia apunta cap als directors d'escola i els amenaça amb inhabilitar-los. Prova de dividir-nos. La consellera ha de fer ara la seva feina, que és veure com protegeix jurídicament els directors d'escola afectats (encara que alguns siguin d'escoles concertades) i com protegirà sobretot els afectats que vindran. Perquè en vindran més. I la resta hem de començar a pensar com donem suport a la desobediència que reclamem. Perquè aquest no és un tema menor. És el moll de l'ós de la societat catalana. I un dia d'aquests hauríem de tornar a sortir al carrer, ordenadament i calmadament, com sempre, i deixar-ho clar.
 
10)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 4 de febrer del 2014
http://www.levante-emv.com/opinion/2014/02/04/diccionaris-i-fantasmes/1075210.html
 
 
Jesús Puig
 
L´Acadèmia Valenciana de la Llengua confirma l'obvietat: valencià i català són la mateixa llengua. Obvietat que el secretari general del PPCV qüestiona contraposant com argument d´autoritat l´Estatut d´Autonomia: prova que la crisi també afecta al discurs del senyor Castellano „quin cognom més inapropiat per a defendre el valencià, redell!„, puix, la penúria dels seus arguments i la pobresa del seu número denoten l´impacte de la recessió. Vejam: que l´Estatut diga que la nostra llengua és el valencià no impedeix que tal denominació siga compatible amb altres. I una llei „la de l´Estatut„ no és garantia de rigor científic. O si les Corts resolen que la Terra té forma de prisma, el desficaci va a missa?

Més enllà de la contradicció que suposa reconèixer la unitat lingüística i fer-ne un diccionari específic, és obvi l´interès del PP per traure resquit electoral del debat lingüístic entre unitaristes i secessionistes „una mena de recreació filosòfica com la que entretenia a llatins i bizantins„, atiant un conflicte que perjudica a la llengua comuna, que uns creiem compartir i altres no volen admetre; com el PP, que ha tingut el mèrit d´aconseguir que un important sector de valencians, hui a l´atur, es preocupen pel fantasma català en lloc de preocupar-se pel Frankenstein de retalls econòmics i socials.
El conflicte lingüístic que el Partit Popular fomenta acusant d´antivalenciana l´esquerra, mentre suprimeix aules d´ensenyament en valencià i clausura mitjans de comunicació en la nostra llengua (RTVV i Catalunya Ràdio), evoca la historieta del lladre que, per confondre els perseguidors i desviar l´atenció, fuig cridant «al lladre!, al lladre!». Un vell truc per despistar l´electorat que demostra que vivim en un país al revés, i «en el Reino del Revés nada el pájaro y vuela el pez». Difama, difama, que alguna cosa queda, perquè, com deia la consigna nazi, «una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat». Cap novetat. Després de tot, ho vénen fent així des de la transició.
 
11)
 
 
 
 
12)
 
 
Les envestides contra l'Acadèmia de la Llengua per haver equiparat català i valencià en són l'últim episodi
 
Salvador Almenar
 
"Aquí el que es parla és valencià i no una altra cosa!”, deia exaltat dissabte el president del PP valencià i de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, en la cloenda d'un acte amb alcaldes del PP. Unes paraules que no tenen res a veure amb unes declaracions emeses per TV3 del febrer del 2011 en què el llavors alcalde de Castelló de la Plana reconeixia que “hi ha persones en el límit de les dues comunitats autònomes [País Valencià i Catalunya] que parlen el mateix”.
 
Malgrat la contradicció entre les dues declaracions, els gairebé tres anys que han passat des que va accedir a la presidència de la Generalitat i canviés Castelló de la Plana per València com a escenari polític sembla que han estat suficients perquè Fabra hagi abandonat les seves creences sobre la unitat de la llengua i s'hagi rendit als sectors del seu partit que des de fa dècades alimenten la confrontació identitària amb Catalunya i el fins ara rendible secessionisme lingüístic com a part de la seva estratègia electoral.
 
Si es mira enrere, la metamorfosi del president és evident. No té res a veure el Fabra actual amb el de la seva etapa com a alcalde. Tot i que llavors tampoc usés el valencià més que en actes oficials en què llegia els discursos, la seva acció política no va posar mai en dubte la unitat de la llengua. De fet, com a alcalde, Fabra va defensar que es declaressin Bé d'Interès Cultural les normes de Castelló del 1932, que reconeixen que valencians, catalans i balears comparteixen idioma. També va dedicar una plaça de la ciutat a la normativa ortogràfica que van firmar, entre altres persones, Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador, encara que queden alguns en el PP valencià que es resisteixen a acceptar-la.
 
Gestos valencianistes a Castelló
 
Durant el seu mandat com a alcalde també va presidir la Fundació Huguet i fins i tot li va cedir un espai a la Casa de Cultura municipal a l'Institut d'Estudis Catalans. Ara, però, ningú s'imagina a Fabra aprovant alguna d'aquestes mesures.
 
Ja com a president de la Generalitat Valenciana totes les decisions que ha pres respecte a temes identitaris no han tingut res a veure amb la línia que va mantenir com a alcalde. Des del juliol del 2011 -moment en què va succeir Francisco Camps, socarrat per la corrupció- ha defensat a les Corts la prohibició dels termes País Valencià i català en les iniciatives parlamentàries, va donar el vistiplau a presentar una proposició no de llei -que mai va arribar a debatre's- que fixava l'origen del valencià en temps dels ibers i ara ha engegat tots els mecanismes al seu abast per convèncer l'Acadèmia de la Llengua que no pot reconèixer que català i valencià són el mateix, malgrat que fa tres anys reconeixia que la gent de Sant Rafel del Riu, als Ports, i la d'Ulldecona, al Montsià, parlen “igual”.
 
Tampoc ha fet gaire per aconseguir que TV3 es pugui tornar a veure al País Valencià com defensava i, fins i tot, ha estat còmplice de l'expedient sancionador del ministeri d'Indústria que ha obligat a tallar el senyal de Catalunya Ràdio, en remetre ràpidament a Madrid la denúncia d'un grup blavero.
 
Així doncs, ¿Fabra ha mostrat ara la seva veritable cara o ha patit un canvi en els últims anys? El portaveu de Compromís a l'Ajuntament de Castelló de la Plana, Enric Nomdedéu, el coneix prou. Diu que és una persona “pragmàtica” que sempre s'havia mantingut “al marge” dels conflictes identitaris promoguts des de València. A part del fet que a Castelló l'anticatalanisme i el debat lingüístic són gairebé marginals, Fabra mai va fer del blaverisme una bandera perquè “li és aliè”. “Ell mai ha parlat valencià”, explica Nomdedéu. Tot i que pugui semblar una contradicció, el nacionalista no dubta a qualificar Fabra d'“anticatalanista”, encara que en el seu cas sigui “des d'un vessant espanyol”.
 
La cortina de fum blavera
 
Una definició que comparteix el periodista Francesc Viadel: “L'anticatalanisme forma part de l'ADN del PP”. Per això no li sorprèn “gens” que Fabra i el seu partit “intentin excitar d'alguna manera el seu electorat més anticatalanista per intentar tapar la corrupció i la seva gestió”. Viadel recorda que aquesta estratègia l'ha repetida el PP sempre que s'ha vist “en un moment de dificultat abans d'unes eleccions”, encara que dubta que ara li doni gaires bons resultats.
 
Aquest cop Viadel creu que la campanya està orquestrada a parts iguals pel PP valencià i l'espanyol, ja que cal tenir en compte el procés català. Per al periodista, el PP pretén amb els seus missatges contra el Principat “fer un cordó sanitari” per “afeblir la comunitat lingüística” catalana i “evitar que s'escampi” el valencianisme polític.
 
Reconèixer la unitat de la llengua és “extravagant”
 
Que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), un ens científic, reconegui la unitat de la llengua catalana és una “extravagància” a ulls del Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat del País Valencià. Ahir es va fer públic el dictamen no vinculant que l'òrgan consultiu va elaborar a instàncies de l'executiu d'Alberto Fabra sobre la legalitat de la definició del valencià aprovada per l'AVL; una resolució que considera que no s'“acomoda” al que estableix l'Estatut d'autonomia vigent, que “blinda, com a llengua, el terme valencià ”. El Jurídic Consultiu explica que la definició és jurídicament “extravagant” perquè l'AVL s'“extralimita en les seves funcions en atribuir a la llengua valenciana un àmbit territorial diferent i més ampli del que assenyala l'Estatut d'autonomia”. En altres paraules, censura la definició perquè diu que el valencià que es parla a Catalunya o a les Illes Balears “rep el nom de català ”. La conselleria de Cultura va enviar ahir una carta al president de l'Acadèmica instant-lo a modificar la definició al diccionari, però de moment els acadèmics han pres la decisió de mantenir-la tal com es va aprovar.
 
Preocupació pel vot blavero descontent
 
Al PP estan preocupats perquè saben que tenen una important fuita de vots com a conseqüència de la crisi, la corrupció i el desgast de Fabra i Rajoy. Fins i tot en tenen del sector blavero, un dels més fidels, i per això intenten aturar-lo amb campanyes com la de l'AVL. La implantació de Ciutadans pot fer que el vot xuclat al seu dia de l'antiga Unió Valenciana surti del PP per buscar un nou espai polític. Al partit d'Albert Rivera se li han de sumar les opcions d'UPyD i el recent creat Vox. Tots ells combaten el “pancatalanisme”.
 
13)
 
Article publicat a NÚVOL divendres 14 de febrer del 2014
http://www.nuvol.com/opinio/lacademia/

L'Acadèmia

Manel Rodríguez-Castelló
 
 
14)
 
 
L'ensenyament avui: fiquem el dit a la nafra
 
Lluís A. Baulenas

Coincideixen en el temps dos llibres de reflexió sobre el món de l'ensenyament. Cal dir que si bé són radicalment diferents, també són complementaris. El primer és Tragicomèdia a secundària (Memòries d'un mestre cremat) de Mateu Lluís Vives. Tot fa pensar que aquest nom respon a un pseudònim. Quan llegeixes el llibre n'estàs segur: és un tractat de denúncia de la situació a l'ensenyament fet des de la més profunda de les vocacions i de l'experiència. A Catalunya encara recordem Crònica d'un professor de secundària de l'amic i col·lega Toni Sala (Edicions 62, 2001), en què mostrava el món de l'ensenyament des de dins. La claredat i la nuesa de la descripció va suscitar una certa polèmica durant força temps i el llibre es va vendre bastant.

Amb la mateixa intenció, però de to diferent, és aquesta Tragicomèdia a secundària, publicat per la mataronina editorial Voliana. L'autor és algú que fa 35 anys que treballa en l'ensenyament públic. Per tant, és un supervivent. I Mateu Lluís Vives, amb un estil fresc i penetrant, irònic i divertit, distanciat i alhora compromès, ens diu d'acompanyar-lo en un recorregut vital d'aquests 35 anys a través de les situacions més curioses, estrambòtiques i fins i tot rocambolesques. El llibre és ple de referències concretes i de dades. A més, com que l'àmbit del llibre és el del País Valencià, als del Principat ens acosta a una realitat sovint força desconeguda, com és la dels ensenyants que han de lluitar dia a dia per la normalització de la llengua. És un llibre recomanable per a tothom, però especialment ho és per als mateixos ensenyants, perquè sentin de prop la complicitat d'algú com ells, però que, a més, en comptes de plorar i gemegar, ho fa a la valenciana, llançant traques. S'admeten apostes per saber qui s'amaga rere aquest pseudònim. Les úniques pistes segures són que és valencià, escriu molt bé i fa 35 anys que és mestre. No hauria de ser tan difícil desemmascarar-lo. Però en qualsevol cas, posats a dir i un cop llegit el llibre, ens adonem que el pseudònim no és tant pel fet de prevenir possibles represàlies sinó més aviat per no fer malbé més d'una relació personal.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací