InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 179 (divendres 14/02/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - portar mal espill
 
2) Eugeni S. Reig - posar en córcora
 
3) Antoni Llull Martí - La importància secundària de l'ortografia
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra H.
 
5) Albert Pla Nualart - A vegades, de vegades i en ocasions
 
6) Jaume Salvanyà - El llenguatge col·loquial dels informatius de RAC1
 
7)  Josep Daniel Climent - Crida a la creació de la Fundació Enric Valor
 
8) Jesús Bernat Agut - El roig a la toponímia
 
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

portar mal espill

Produir (una persona, una cosa, una situació, un acte, una informació, etc.) sensació de desconfiança, recel, sospita, mal pressentiment.

A mi els símptomes que té el teu cosí em porten mal espill. Déu vullga que m'enganye, però em fa l'efecte que no arriba a Nadal.

 

En valencià també es diu: fer mala espina
La llengua estàndard sol emprar: fer mala espina, fer pudor de socarrim
En castellà es diu: dar mala espina, oler mal
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

posar en córcora

Despertar en una altra persona una sensació d'intranquil·litat, d'incertesa, de preocupació forta, de desassossec, d'inquietud d'ànim, d'angúnia.

Li has dit això del xic i l'has posada en córcora. Hauria sigut millor que no li hagueres dit res.

El nom comú córcora no he pogut trobar-lo en cap diccionari valencià o català, antic o modern. Ni tan sols l'arrepleguen el DCVB ni el DECat de Coromines. En el Diccionari ortogràfic i de pronunciació de l'AVL tampoc apareix. No l'he trobat en cap dels diccionaris del castellà que he consultat ni tampoc en diccionaris d'altres llengües com ara del francés, portugués, italià, anglés, etc. Ni tan sols l'he trobat amb el cercador Google. Sembla que és un mot que no està documentat enlloc.

Si cerquem en el DCVB la paraula corc trobem que la setena accepció és: «Pensament o sentiment dolorós que consum lentament; cast. gusano, roedor. En son cor jove s'amaga un corch, Aguiló Poes. 215. Xafa'm o al corc mortífer abandona'm | que em rosega lo cor de viu en viu, Canigó xi. Que tornéssem els vint duros!...—Pues tornem-los-els, y fora corchs! Pons Auca 256. El corch dels zels minava lo cor del rey, Ruiz Poes. 28.»

I si cerquem en el mateix diccionari la paraula corcó trobem que la cinquena accepció és: «Pensament o sentiment dolorós, que dóna angúnia i consum lentament; cast. roedor. Lo mouiment d'aquesta ira | és un corcó | que'ls dóna molta passió, Somni J. Joan 2853. El tresor que duus | en la intel·ligència, | quan l'hora no sia | d'aprofitar-ló, | te serà corcó | de melancolia, Alcover Poem. bíbl. 89. Jo no puc enganyar... Quin corcó sento cada cop que em fa un regal!, Roig Flama 75. “Sempre tinc el corcó al cor”.»

Es veu molt clar que la paraula córcora que apareix en l'expressió alcoiana que estudiem pertany a la mateixa família que corc i corcó, tant per la forma com pel significat. No estaria gens malament que el Diccionari normatiu del valencià de l'AVL incloguera aquesta paraula i la definira adequadament.

 

En valencià també es diu: intranquil·litzar, deixar (o posar) en quimera
La llengua estàndard sol emprar: intranquil·litzar, neguitejar
En castellà es diu: intranquilizar
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 74)
 
 
La importància secundària de l'ortografia
 
Antoni Llull Martí

 
En l'ús normal i corrent d'una llengua és molt més important una bona pronúncia de les paraules que saber-les escriure amb l'ortografia correcta. De fet, l'ortografia no afecta per res l'essència de la llengua. És un sistema d'utilització convencional de determinats alfabets o sil·labaris que no té altra finalitat que representar sobre una superfície adequada (pedra, fang, pell, paper, la pantalla d'un ordinador) les paraules d'una llengua de tal manera que es pugui reconvertir el text escrit a la forma oral que representa. Poden canviar-se les normes ortogràfiques, i fins i tot el sistema d'escriptura d'una llengua, sense que aquesta en resulti afectada en la seva essència. Seria molt llarg explicar-ho detingudament, però hi ha textos castellans dels segles anteriors a la conquista de Granada escrits amb l'alfabet àrab, textos catalans medievals escrits per jueus catalans amb l'alfabet hebreu, i no per això la llengua deixa d'esser castellana o catalana. Actualment, els croats escriuen utilitzant l'alfabet llatí i els serbis l'alfabet ciríl·lic, parlant uns i altres la mateixa llengua. I el turc, fins l'any 1928 fou escrit amb l'alfabet àrab i actualment s'escriu amb els caràcters llatins.
 
Amb això que he dit no vull minimitzar la importància de l'ortografia. Cal conèixer-la i escriure segons les seves normes, però l'essència de la llengua és purament oral. Allò que més destrossa una llengua és la descurança dels qui la parlen en la pronunciació i no saber sostreure's a la pressió pertorbadora d'una llengua dominant, que no tan sols influeix en la conservació del lèxic sinó en la forma de dir els mots. Casos flagrants, com ja vaig apuntar la setmana passada, els tenim en alguns locutors de mitjans de comunicació illencs, que no saben pronunciar correctament alguns sons propis de la nostra llengua. Havent tingut alguns d'ells com a llengua materna el castellà, amb tot i haver nascut, alguns d'ells, a Mallorca, no saben distingir amb prou seguretat els sons, ni, si han d'improvisar, posseeixen un domini suficient de la gramàtica i del lèxic. Si un diari de Mallorca, escrit en català o en castellà, aparegués amb els textos plens de paraules mal escrites, seria això admissible? Per això no són admissibles aqueixes pronúncies defectuoses, pitjors per a la llengua que les faltes ortogràfiques.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra H.
 

      Hala! Existeix en català, però no és un tot terreny, com en castellà; és una interjecció que no expressa sorpresa o rebuig, o concelebració d'un pare per un regal rebut pel fill, ans tan sols és emprada per a encoratjar algú o per donar-li ànim o pressa. I els brivalls tiraven endavant, hala, hala, hala! El pare es congratula amb el fill, pel regal, dient: Alça, noi!  Alça, quina joia! Apa, ara sí que lluiràs força!

     “Hombros”. Del coll al braç: Espatlla. El capdamunt del braç, l'encaix al tronc: Muscle. Portava el marrec assegut a l'espatlla. Per tant, cal distingir entre muscle, múscul i musclo. Múscul: bíceps,  fibra, braó. Musclo: mol·lusc, marisc.

       “Hueso”. Os de la fruita, sí, però ha desbancat totalment el tan usual fins fa poc: Pinyol. Un pinyol de préssec. Fins del pinyol de l'oliva, en treuen oli.

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 18 de gener del 2014

Un redactor em pregunta si ha de fer cas dels lectors que el renyen perquè, per expressar la repetició no freqüent d'una acció o un fet, fa servir a vegades i no pas de vegades, que és la forma que ells consideren més genuïna i correcta.

Com en tants altres casos, el motiu subjacent d'aquests renys és partir del principi que, entre dues formes sinònimes, sempre és més genuïna la que s'allunya més del castellà. És un principi que jo no aplicaria cegament, perquè de vegades la forma més paral·lela al castellà és la més antiga i també és -o era- la més habitual en la llengua.

Amb el Coromines a la mà aprenc que la forma més antiga devia ser a les vegades, però que molt aviat va conviure amb a vegades, que ja trobem en Llull, Bernat Metge o Joanot Martorell. De vegades és també una forma molt arrelada i té més presència en els dialectes del nord de Catalunya, potser per influència de l'occità.

Com el gran etimòleg, jo no sóc partidari de postergar cap de les dues formes. Considero lícit que cadascú triï si les alterna o en prefereix una, però abusiu que corregeixi o censuri un text aliè perquè no coincideix amb la seva preferència.

Coromines, que quan s'enfada recorre a un lèxic tan florit com el del capità Haddock, anomena aquests abusos "pantalonades de corrector pedant" però jo em limitaria a dir que són una impertinent intromissió en l'estil de l'autor.

No diria el mateix de canviar en ocasions per a (de) vegades. Perquè si bé és cert que en ocasions apareix algun cop al DIEC2, hi ha força consens a no veure'l gaire genuí si no va acompanyat d'un determinant o un adjectiu.

És a dir, poc podem dir si algú escriu en ocasions excepcionals o bé en algunes ocasions, però s'endevina influència castellana en un en ocasions a seques que equivalgui a a (de) vegades.

 
 
6)
 
Publicat en el núm. 85 de la revista Llengua Nacional (IV trimestre del 2013) (pàg. 31)
 
 
El llenguatge col·loquial dels informatius de RAC1
 
Jaume Salvanyà
 
 

Són les dues del migdia: faig una pausa per dinar i per informar-me una mica del que passa al país i al món. Em connecto a RAC1, on fan el 14/15, un informatiu conduït per Laura Rosel que en quinze minuts em posa al dia amb les notícies ben mastegades i amb les declaracions justes per a completar el que cal saber. I a més a més, cuinat amb un llenguatge desimbolt per fer-ho fàcil de digerir.

Un dels trets que caracteritza RAC1 és el tarannà distès de la seva programació. Això, en el terreny lingüístic, es tradueix en un model viu, àgil i col·loquial. I, tot i que un informatiu és segurament l'espai de màxima formalitat d'un mitjà de comunicació, si entenem aquesta formalitat com a rigor (ha de ser directe, precís, objectiu, prudent quan cal, etc.), em sembla que això no exclou que pugui fer servir un llenguatge més informal que conformi un discurs planer.

La llengua utilitzada en ràdio i televisió s'ha anat col·loquialitzant progressivament amb el pas dels anys. Una tendència que va començar amb els magazins i programes d'entreteniment, que va continuar amb els esports i que ara ha arribat també als informatius. Transcric a continuació unes quantes mostres, marcades en negreta, d'aquesta aposta per la llengua col·loquial que fan en l'informatiu del migdia de RAC1. Malgrat que és un seguiment discontinu corresponent a la primera meitat de l'any 2013, crec que és prou il·lustratiu. És especialment destacable l'ús de les frases fetes integrades en l'encapçalament de moltes notícies.

9/1: Josep Antoni Duran i Lleida fa muts i a la gàbia i deixa en mans de la portaveu del partit, Marta Llorens, el difícil paper de donar explicacions pel cas Pallerols.

15/1:     Tants caps, tants barrets. Els partits que estan a favor del dret a decidir han presentat fins a quatre propostes diferents per plantejar la declaració de sobirania...

15/1:     Mentre que els ecosocialistes i la CUP estan oberts a entendre's amb els partits que donen suport al Govern, els socialistes continuen fent el ronso per avalar el dret a decidir.

7/2: Rajoy va a Brussel·les amb la cua entre les cames.

7/2: Un informe policial vincula Oriol Pujol amb negocis en què s'hauria embutxacat diners d'estranquis.

5/3: CiU i Esquerra fan com si sentissin ploure i tiren milles amb l'aposta del procés sobiranista.

5/3: Hi ha un centre de Terrassa [...] que el curs que ve plegarà veles.

3/4: Des de l'oposició acusen Artur Mas de no haver-se arremangat després d'aquests cent dies, i la prova és que encara no hi ha pressupostos.

3/4: El president espanyol ha comparegut després de dies i dies sense dir ni piu.

9/4: El dret a decidir és una pedra a la sabata no sols del PSOE; també, i sobretot, del PP.

9/4: Clatellot judicial al Partit Popular per l'ERO a Telemadrid.

14/5:     Madrid i Extremadura es passen pel clatell la calma que Mariano Rajoy els demanava ahir mateix.

4/6: Diversos representants de l'anomenat sector més catalanista del PSC [...] mouen fitxa per picar el crostó a l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat.

17/6:     Avui la direcció convergent fa mutis i no vol replicar les declaracions contundents dels socis, que ahir van denunciar que Josep Antoni Duran i Lleida se sent amenaçat per discrepar del procés sobiranista.

21/6:     El Govern espanyol vol passar la moto-serra a les autonomies per posar fi a les duplicitats. Proposa que la Generalitat es carregui organismes com el Síndic de Greuges o el Servei Meteorològic de Catalunya.

2/7: Alícia Sánchez-Camacho pica la cresta al PP d'Altafulla per haver comparat la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana amb un míting nazi.

2/7: Els comerciants de Sabadell treuen foc pels queixals amb el polèmic vídeo “Compra en Sabadell”, que corre com la pólvora per internet.

3/7: [...] Un altre cop el govern de Rajoy ho ha aprovat per la porta del darrere.

8/7: Adolf Todó s'espolsa les puces i diu que tota la culpa del forat de Catalunya Caixa la té la direcció anterior.

11/7:     Els infermers i els metges de la sanitat pública, tot i les retallades de pressupost i de sou, estan aconseguint mantenir el llistó tan alt com estava. La prova del cotó és l'opinió dels pacients, que de mitjana posen un 8,5 a l'atenció mèdica.

 

Tots aquests exemples donen una idea del model lingüístic pel qual aposta l'emissora. És cert que en cada cas trobaríem alternatives no tan informals per a dir el mateix: mantenir silenci en comptes de fer muts i a la gàbia; contrariat en comptes de amb la cua entre les cames; tancar en comptes de plegar veles; ser una nosa en comptes de ser una pedra a la sabata; etc. El missatge ens arribaria igual, però segurament es perdria la força comunicativa que té el gir col·loquial que han fet servir. Em sembla un encert, doncs, que presentin la informació amb pinzellades d'expressions que són habituals en les converses informals. Crec que això crea un vincle de proximitat entre la ràdio i l'oient que fa que aquest últim s'hi senti més identificat.

 
 
7)
 
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians dilluns 13 de gener del 2014
 
Josep Daniel Climent
 
 
8)
 
http://imatgies.blogspot.com.es/2013/11/el-roig-la-toponimia.html
 
 
El roig a la toponímia
 
 
Jesús Bernat Agut
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net