InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 946 (dimarts 11/02/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
5) Formació terminològica català-anglès
 
6) Maria Nunes - Sobre el llenguatge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 122).
 
 

407. La llengua no és un peatge, sinó que permet trencar els veritables peatges. La llengua és una eina d’integració.

 

Ferran Sáez

Escriptor i filòsof

 
 
2)
 
Publicat a

El TSJC imposa un 25% d'hores en castellà a les escoles

L'alt tribunal s'adreça directament als centres d'alumnes que han demanat l'escolarització en espanyol per fixar un percentatge d'hores en aquesta llengua

Ensenyament hi veu motius “polítics” i recorrerà contra les resolucions

Nou cop judicial contra el model d'escola en català i, aquesta vegada, no un de tants. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anar més lluny ahir en les noves resolucions contra la immersió lingüística concretant, per primera vegada, el percentatge d'hores en castellà que s'haurà d'impartir a les classes on hi hagi un sol alumne que hagi sol·licitat l'escolarització en aquesta llengua. Serà un 25% i, a banda de l'assignatura de llengua castellana, se n'haurà de fer una altra, de troncal, en espanyol.

En cinc resolucions, que responen a les peticions de cinc pares perquè els seus fills rebin educació en castellà, el tribunal introdueix una altra novetat rellevant: en lloc d'adreçar-se a la Generalitat, es dirigeix als directors de les cinc escoles afectades, els quals insta a adoptar les mesures necessàries per a l'“efectiva execució” de la resolució en un termini màxim d'un mes.

Les resolucions van provocar la reacció immediata de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va mostrar la seva estupefacció i indignació per la mesura. “Es tracta d'un fet molt greu”, va manifestar Rigau, que va criticar que el TSJC hagi emès les resolucions “sense haver esperat la resolució del Tribunal Constitucional sobre els mandats del Tribunal Suprem”. “Per què han decidit que s'han de fer un 25% de les hores lectives en castellà?”, es va preguntar la consellera, que no veu cap motiu “pedagògic” en aquesta decisió, sinó “polític”. “El que es pretén és imposar a Catalunya per la via judicial el model que s'ha imposat a les Illes Balears i al País Valencià”, en el qual no hi ha immersió lingüística en la llengua pròpia.

Canvi de registre

Fins ara, les sentències del TSJC s'havien limitat a ordenar a la Generalitat que adoptés “les mesures necessàries” per convertir el castellà en llengua vehicular, juntament amb el català, d'acord amb la realitat sociolingüística de cada centre, a les escoles on els pares ho reclamessin. En cap cas, però, havien dit al Departament d'Ensenyament quina havia de ser la proporció de cada llengua.

En tots els casos anteriors, el govern s'havia escudat en la llei d'educació de Catalunya (LEC) per eludir les resolucions del TSJC i continuava aplicant l'atenció individualitzada als alumnes per als quals els pares havien reclamat l'ensenyament en castellà. Per l'alt tribunal, però, amb això no n'hi ha prou, i es remet a les resolucions anteriors, a la del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, fins i tot, a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans referida a Bèlgica, del 1986.

En vista d'aquesta nova ofensiva, Rigau va anunciar que dilluns mateix tindrà una reunió amb representants dels centres i del Departament d'Ensenyament per recórrer contra les últimes resolucions.

Incomplir la LEC

La consellera va garantir que el govern assumirà com a propi el requeriment que el TSJC fa als centres demandats, als quals “s'està obligant a incomplir la LEC, que és una llei vigent” i les mateixes instruccions del Departament d'Ensenyament. Mentrestant, abans dels cinc dies que té per fer-ho, recorrerà contra les cinc resolucions, referides a les escoles Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona, Sant Bonaventura Franciscans de Vilanova i la Geltrú, Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles, Mare de Déu del Roser de Barcelona i Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell.

Els centres afectats tenen un mes per fer “efectiva l'execució” de les resolucions, però Rigau confia a guanyar el recurs i no es planteja cap altre escenari. “No pot ser que vuit estudiants obliguin a canviar un model d'èxit de trenta anys i d'1,2 milions d'alumnes”, va advertir la consellera d'Ensenyament.

QUÈ DIU LA INTERLOCUTÒRIA

“És procedent, per tant, determinar, per aquest tribunal, la proporció de la presència vehicular del castellà [...] i fixar seguidament un mínim per a la presència vehicular del castellà a l'escola, curs i classe de referència. Aquest mínim ha de permetre que el castellà s'utilitzi com a llengua vehicular, no només en l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, sinó també en una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga. Per a això, [...] és procedent fixar en el 25% de les hores efectivament lectives el mínim de referència.
“Es tracta, en definitiva, que, sense perjudici per al manteniment del català com a centre de gravetat del sistema, es faci efectiva la presència vehicular del castellà, en una proporció raonable, que no sigui il·lusòria o, simplement, que no constitueixi un artifici de mera aparença de l'obligada utilització del castellà com a llengua vehicular.
“Correspondrà en aquest cas al Sr. director del centre educatiu afectat adoptar les disposicions pedagògiques oportunes perquè, en el curs i en la classe en què el fill del recurrent segueix els seus estudis, es compleixi el que s'ha dit, en el termini d'un mes comptat des de la notificació d'aquesta resolució, i se'n doni compte al tribunal.

Què diu la sentència

Es tracta en definitiva , que, sense perjudici del manteniment del català com a centre de gravetat del sistema , es faci efectiva la presència vehicular del castellà , en una proporció raonable , que “ no faci il · lusòria o simplement constitueixi un artifici de mera aparença de la obligada utilització del castellà com a llengua vehicular

Procedeix per tant determinar, per aquest Tribunal, la proporció de la presència vehicular del castellà ( ... ) fixant seguidament un mínim per a la presència vehicular del castellà a l'escola, curs i classe de referència . Aquest mínim ha de permetre que el castellà s'utilitzi com a vehicular , a més de a l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge , en una altra àrea , matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga . Per a això , ( ... ) procedeix fixar en el 25 % de les hores efectivament lectives , el mínim de referència “.

Correspondrà en aquest cas al Sr director del centre educatiu concernit , adoptar les disposicions pedagògiques oportunes perquè , en el curs i classe on segueix els seus estudis el fill del recurrent , es compleixi el que s'ha dit , en el termini d'un mes comptat des de la notificació d'aquesta resolució , donant compte al tribunal”.

3)

Òscar Escuder: "Calen canvis legislatius per protegir el català en tots els àmbits"

Constància Òscar Escuder (Barcelona, 1968) és cirurgià maxil·lofacial a l'hospital Parc Taulí de Sabadell, i president de la Plataforma per la Llengua. En la defensa del català prefereix el treball metòdic per obtenir resultats concrets abans que grans manifestos.

El 1991 un grup d'amics del barri de Gràcia de Barcelona va decidir crear L'Esbarzer, una entitat en defensa de la llengua i cultura catalanes. D'allà en va néixer, dos anys més tard, la Plataforma per la Llengua, que aquest 2014 celebra els 20 anys. Amb el record molt present d'un dels membres fundadors i màxim impulsor de l'organització, Martí Gasull -mort el setembre del 2012 en un accident a l'Himàlaia-, la Plataforma treballa per millorar l'estat de la llengua i promoure el català com a eina de cohesió social arreu dels Països Catalans.

El LAPAO, el decret de trilingüisme, el tancament de mitjans al País Valencià... El català sembla estar sota amenaça constant.

És evident que hi ha una voluntat disgregadora que va contra la ciència. No hi ha cap filòleg del món que digui que el català, el valencià, el LAPAO i el mallorquí són llengües diferents. Tot plegat està pensat perquè el català s'utilitzi com menys millor. La prova evident és que al País Valencià hi ha més de 100.000 nens que els seus pares volen escolaritzar en valencià i no poden.

A Catalunya, en canvi, el TSJC ha fixat en un 25% la presència del castellà a les aules en resposta als recursos de les famílies.

No té cap sentit. Els pares que reclamen l'escolarització en castellà no han passat mai de dues dotzenes per curs. Algun any han estat tan sols sis famílies sobre un milió, i per aquestes hem muntat un sarau com si la immersió fos dolentíssima. Amb això crec que ja està tot dit.

La Plataforma es defineix com l'ONG del català. Què implica això?

Una part de la nostra tasca és pressionar polítics i legisladors perquè emparin el català allà on està desprotegit. Realitzem un treball de metodologia científica: fem estudis sobre l'estat de la llengua en diferents àmbits per veure què cal millorar; després ens marquem uns objectius i treballem per obtenir resultats concrets. En aquests moments ens centrem en tres àmbits d'actuació: l'empresa, la integració de nouvinguts i el procés de transició nacional que viu Catalunya.

En aquests 20 anys, quines són les principals fites de la Plataforma?

N'hi ha moltes. El fet que Ikea faci els catàlegs en català, per exemple, és en bona part gràcies a nosaltres. I entre el 2001 i el 2008 vam aconseguir passar del 3% al 98% de vins i caves catalans etiquetats en la nostra llengua. També vam fer que es doblessin en català la majoria de pel·lícules de la saga Harry Potter.

L'etiquetatge en català de marques com Coca-cola queda pendent.

És un dels nostres fracassos. De fet, la primera acció pública de Plataforma va ser un gran mosaic amb 15.000 llaunes de Coca-cola a la plaça de Catalunya de Barcelona amb el missatge "Etiquetem en català". En l'acte especial dels 20 anys, que tindrà lloc aquest maig, repetirem el mosaic amb 20.000 llaunes per seguir fent pressió. Esperem aconseguir-ho, som optimistes de mena.

El català ha superat recentment els 10 milions de parlants. ¿Podem ser optimistes amb aquesta dada?

És evident que anem millorant, però el català continua sent una anomalia legislativa. No hi ha cap llengua d'aquesta magnitud, en països de tradició democràtica, que no estigui plenament reconeguda.

¿Cal més implicació del poder polític per protegir el català?

Esclar, però hi ha un problema competencial. En l'ensenyament és molt clar que al Principat hi ha una voluntat clara de mantenir la immersió, però té traves molt importants. En aquests moments el que cal són canvis legislatius per protegir la llengua en tots els àmbits.

Formeu part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. ¿També doneu suport a la independència?

Sí, obertament. Tenir una llengua normal s'ha demostrat impossible a l'estat espanyol. La diversitat lingüística és tan sols una línia en la Constitució que després ens saltem.

¿La supervivència del català només es pot garantir amb l'estat propi?

És evident que el català estarà millor amb la independència que amb la dependència. Gaudiria del mateix que qualsevol llengua amb un estat a favor. Ara en tenim un en contra.

¿En aquest futur estat, el català i el castellà haurien de ser cooficials?

Nosaltres volem que la llengua de l'estat sigui el català, però també volem un estat inclusiu on ningú perdi drets. Per això apostem per l'oficialitat personal, per la qual els ciutadans que no hagin après la nostra llengua també es puguin adreçar a l'administració en castellà.

Avui entregueu el premi Martí Gasull. Quin és l'objectiu del guardó?

A més de fundador de la Plataforma, el Martí Gasull va estar al peu del canó treballant fins al final. Amb el premi volem homenatjar-lo i alhora afavorir aquells que destaquin per la defensa o bon ús del català. Els tres candidats a guanyar-lo són impressionants. La Viquipèdia és un exemple d'organització i feina ben feta, Joan-Carles Martí representa l'activisme pur de vocació al País Valencià i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears és un símbol de resistència pacífica però sòlida de l'àmbit lingüístic català.

 
4)
5)
 
Formació terminològica català-anglès

Dates i horari: 3, 10, 17, 24 i 31 de març, 14 i 28 d’abril i 5, 12 i 19 de maig, els dilluns de les 16 h a les 18 h

Lloc: aula AA02 de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos. Campus universitari. Universitat de les Illes Balears.

Durada: 20 hores.

Crèdits: s’han sol·licitat crèdits de lliure configuració i de formació permanent del professorat.
Professora: Maria Gené
 
Preu del curs: PDI i PAS: 20 euros. UIB i Amics: 33 euros. Externs: 47euros.

Més informació a: http://slg.uib.cat/formaltrescursos/Formacio-terminologica-en-catala-angles.cid312438
 

Programa

Continguts:

Els llenguatges d’especialitat i la terminologia

-  Fonaments bàsics i definició

Caracterització i detecció de termes

-  La terminologia en llengua catalana

L’anglès com a lingua franca de transmissió de coneixements especialitzats vs. la normalització del català

El Termcat i la normalització terminològica

Processos de formació de terminologia

Processos de formació terminològica en català (cultismes, sufixació, prefixació, abreviació, manllevació, calcs, etc.)

Criteris de formació i errors comuns

Traducció i anàlisi contrastiva anglès-català a partir de texts paral·lels: escriptura i formació de terminologia

La terminologia de les ciències i les ciències de la vida

La terminologia de les disciplines tècniques

La terminologia de les ciències socials i jurídiques i les humanitats

Tractament dels manlleus i calcs de l’anglès en català

Recursos terminològics català/anglès

Metodologia:

Es combinaran explicacions teòriques amb activitats pràctiques. El curs s’impartirà majoritàriament en català, però cal que els alumnes tenguin un nivell de comprensió lectora en anglès equivalent al B1 com a mínim, ja que es treballarà amb texts en anglès i es faran referències constants a aquesta llengua, per establir contrasts i similituds amb el català.

Certificat:

Per obtenir el certificat d’assistència al curs cal assistir a un mínim d’un 80 per cent de les hores.

 
 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dissabte 1 de febrer del 2014

Sobre el llenguatge

Maria Nunes
 
7)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL divendres 24 de gener del 2014
 
 
Agustí Mas
 
8)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dilluns 3 de febrer del 2014

LaRàdio.cat dels Països Catalans

Comença al Casal Despertaferro de Reus una ronda de presentacions d'una futura ràdio digital d'àmbit nacional

Al Casal Despertaferro de Reus, s'hi farà avui el primer acte de presentació d'un nou projecte radiofònic que al maig es va començar a desenvolupar a la capital del Baix Camp, però amb voluntat nacional: Amunt, la ràdio digital dels Països Catalans. Fins el mes de març, en mig centenar d'actes com el d'avui al vespre, els impulsors volen explicar el projecte i captar socis (a dos euros el mes) i col·laboradors. Ja disposa d'un primer estudi, al Casal Despertaferro mateix, però la idea és bastir una xarxa de locals per a impulsar iniciatives locals i donar suport a emissores ja creades.

De moment, ja s'han començat a establir contactes amb emissores com ara Ràdio Matarranya (la Franja), Ràdio Arrels (Catalunya Nord) i la joveníssima Ona Mediterrània (Mallorca). I també amb futurs col·laboradors en àmbits com ara la cultura i la música, l'ecologisme, l'economia, el feminisme i la política internacional: Carles Belda, Salvador Palomar, Sergi Saladié, Laia Estrada, Xavi Sarrià, Jordi Pinyol, Jordi Martí, Francesc Dalmases, Marc Almodòvar...

LaRàdio.cat es vol constituir com a cooperativa autogestionada i esdevenir un mitjà de comunicació popular per a la transformació social, 'per a dignificar i posar en primer pla els pobles i les persones, per connectar les veus de les comarques, el coneixement, la cultura i les realitats del país'.

9)
 
Publicat a VilaWeb dimarts 4 de febrer del 2014

Els set incompliments estatutaris de Fabra sobre la llengua

Escola Valenciana denuncia que el consell incompleixi set punts dels vuit que conté l'article 6 de l'estatut d'autonomia · Insta Fabra a promoure i normalitzar el català i deixar-se de definicions i atacs

Escola Valenciana defensa el paper de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a institució normativa del català al País Valencià. L'entitat considera que la batalla mediàtica que ha emprès el PP respon a l'ideari polític que ha assumit el govern d'Alberto Fabra: 'En les qüestions relacionades amb el nostre màxim tret d'identitat, ataca frontalment el valencià des de tots els àmbits d'actuació i poder.' L'entitat insta Fabra a complir 'allò que ha dit públicament referint-se a l'article sisè de l'estatut d'autonomia'. Segons Escola Valenciana, a hores d'ara el consell incompleix set punts dels vuit que té aquest article:

Punt 1. 'La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.' Incompliment: el president de la Generalitat Valenciana i la delegada del govern espanyol no s'expressen públicament, de manera habitual, en la llengua pròpia dels valencians i les valencianes.

Punt 2. 'L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià.'
Incompliment: tres sentències del TSJ valencià obliguen la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports a complir aquest article. Cada curs, milers d'alumnes del País Valencià es queden sense estudiar en català.

Punt 3. 'La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement.' Incompliment: any 2013, la Conselleria d'Educació retalla 810.000 euros en ajudes per a la promoció del català.

Punt 4. 'Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.' Incompliment: el Síndic de Greuges elabora cada any un informe on s'especifiquen centenars de casos de vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants.

Punt 5. 'S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.' Incompliment: 29 de novembre de 2013, tancament d'RTVV.

Punt 6. 'La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'administració i l'ensenyament.' Incompliment: publicació de la llei de la funció pública sense el requisit lingüístic.

Punt 7. 'Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.' Aquest és l'únic punt que l'Administració valenciana compleix rigorosament.

Punt 8. 'L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.' Incompliment: el president de la Generalitat Valenciana qüestiona la capacitat normativa de l'AVL.

 

10)
 http://www.spluv.es/index.php/home/317-premi-sambori-2014

Premi Sambori 2014

La Fundació Sambori, amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes, convoca l'11è Concurs Universitari de Narrativa Curta en Valencià Premi Sambori 2014. El termini de presentació d'originals romandrà obert fins al 14 de març de 2014, inclòs. Ací teniu les bases i el full de participació.
 
(dijous 6 de febrer del 2014)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací