InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 940 (dijous 30/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Tapa't el nas
 
3) Joan Daniel Bezsonoff - Epopeia ornitològica
 
 
5) J. Leonardo Giménez - Robo o trobo
 
6) Màrius Serra - Puig-regencs?
 
7) David Paloma - Sant Antoni
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 120).
 

401. Cal valorar molt positivament l'evolució de la relació entre llengua i immigració.

 

Marta Rovira i Martínez

Sociòloga

 

 

2)

 

Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 18 de gener del 2013

Tapa't el nas

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 22 de maig del 2007)

Hem estat convocats a votar diumenge que ve a través d'un document oficial que hem rebut a casa. És un paper d'allò més eloqüent sobre l'estatus real del català, després de trenta anys de democràcia. L'anàlisi lingüística d'aquest paper és ben significativa.

Hi trobem coses escrites en castellà i només en castellà; exemples: Oficina del Censo Electoral i Delegación Provincial. Hi trobem coses escrites en bilingüe, però sempre amb el castellà com a llengua preferent; per exemple, Elecciones mayo 2007 / Eleccions maig 2007. Hi trobem expressions d'un bilingüisme que tracta d'idiota tota la ciutadania, tant la que a casa parla en català com la que ho fa en castellà; exemples: mesa / mesa i local electoral / local electoral. Hi trobem, finalment, el domicili des d'on s'adrecen a nosaltres, que és una via pública de la ciutat de Barcelona, escrit en castellà: Vía Layetana, cosa que incompleix la legalitat vigent en matèria de topònims (els noms dels nostres carrers són topònims), que estableix la forma catalana com a única forma oficial. A més, en aquest últim aspecte, l'autoanomenada Oficina del Censo Electoral va cap enrere com els crancs, perquè a la convocatòria anterior, la de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, el nom de la Via Laietana estava escrit com cal.

Conclusió? Amic lector, amiga lectora: malgrat tot, diumenge no t'abstinguis, perquè està comprovat científicament que el qui s'absté afavoreix el partit que mai dels mais no votaria. Per tant, diumenge vota, però –això sí– no t'oblidis de tapar-te el nas, perquè realment la sensibilitat lingüística dels dirigents del catalanisme polític fa pudor.

Des del catalanisme lingüístic, no n'hem de deixar passar ni una! Hem de plantar cara a cada atac concret contra la nostra llengua. És el que fa aquest article meu que ara reedito.

 
3)
 
Publicat en el número 58 de la revista EL TEMPS dimarts 21 de gener del 2014
Ressenya de la novel·la Els països del tallamar de Joan-Carles Martí i Casanova
 
Epopeia ornitològica
 
Joan Daniel Bezsonoff
 
 
La setmana passada, vaig visitar, com cada any, la fira LiberLiberis de Besalú. Em van meravellar la vitalitat i la diversitat de les nostres petites editorials. Parlaré una altra vegada dels títols que em van atreure l'atenció per a centrar-me en Els països del tallamar de Joan-Carles Martí i Casanova.
 
L'autor, de procedència elxana, va viure la seua infantesa migpartida entre Marsella i Austràlia abans que els seus pares tornessin a Elx. Ens explica la història de la seua família en una obra acolorida. Un escriny estrany de joies. Poètic. Inclassificable. Bonic i trist com una cançó d'antany on els bons sentiments boten fins a l'ànima en l'oceà meravellós de les nostres pobres llengües humanes.
 
No es tracta ni d'una novel·la clàssica o moderna, ni d'una epopeia, ni d'un poemari, ni d'una autobiografia, ni d'un assaig. Aquesta obra, singular i dúctil, vola a la cruïlla de molts vents. Aquest és un llibre on regna una llibertat total i no pas un best-sellercerebral i comercial. Pot evocar en occità llenguadocià un amic de Quilhan, citar Dalida i Luis Mariano abans d'analitzar versos de trobadors. L'autor desgrana records amarats d'humor i de nostàlgia confiant-nos el seu amor pels seus tres països i les llengües que s'hi parlen. El jove Martí somia en català elxà, riu en occità provençal, juga en francès marsellès, canta en castellà meridional i llegeix en anglès tropical.
 
Amb una tendresa infinita, una llengua pinyada, l'autor parteix de l'ultra local per accedir a l'universal. Conta la història de la seua gent com si fos una nissaga d'ocells. El pare es diu Baldrigot, la mare Na Calàndria i el protagonista Gabre.' El Dr Joan Coromines (…) trobaria «gabre» com a rossellonès antic una «mena d'ocell gallinaci»(pàg 109). Cada cop que apareix un nou personatge, l'autor el descriu com un ocell i descobrim el decorat del cel estant. Com Frederic Mistral o Jacint Verdaguer, Joan-Carles Martí és un poeta panoràmic. No li fa pas por encarar-se amb la immensitat ni amb temes eterns com l'amor dels seus, l'exili, la mort, la bellesa del món. Aquest llibre de lectura obligatòria pels lectors catalans cansats de relats medievals, de Germanies, d'evocacions de la guerra civil espanyola, de relats de docència i de masturbacions frenètiques en estacions suburbials. Si m'escolteu, passareu una estona deliciosa. Com m'ha agradat aquest llibre digne de les millors pàgines de Marcel Pagnol. 'C'est une petite chanson de piété filiale, qui passera peut-être aujourd'hui pour une grande nouveauté.' (pròleg de La gloire de mon père)
 
Fins ara, la cultura catalana s'acontentava amb la Dama d'Elx. D'ara endavant tindrem el senyor del Palmerar.
 
4)
 
Publicat en el periòdic digital JORNALET dilluns 27 de gener del 2014
http://opinion.jornalet.com/lenga/blog/816/arrestatz-de-manipular-loccitan-al-pais-valencian
 
Arrestatz de manipular l'occitan al País Valencian
 
Domergue Sumien
 
 
5)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 10 de gener del 2014
 
Robo o trobo
 
J. Leonardo Giménez
 
El vocable “robo”, com a ‘acció de robar', no gaudix dels favors de la normativa essencialista, a pesar que, llevat d'algun/a pedant, tot lo món ho diu d'eixa manera, en contextos col·loquials i espontanis. El valencià de llibre preferix “robatori” i/o “robament”, que està molt bé, però condemnar la paraula que es diu per transmissió familiar, en el carrer, en els talls de faena i en tots els llocs és un brindis al sol, perquè qualsevol valencianoparlant, en eixos fors, vitals per al futur de qualsevol llengua, diu “robo”. Ara bé, si s'ha d'examinar per a l'obtenció d'algun certificat oficial de coneixement d'esta llengua, que no pose l'esmentat i comdemnat vocable, perquè segurament li comptarà com a falta. Lamentable, però cert. Com és d'esperar, la nostra joia lexicogràfica, el Diccionari català-valencià-balear, sí que l'inclou, amb la marca de castellanisme, però l'arreplega amb una cita del Liber Elegantiarum, de 1489. Com també ho fa el de la RACV. El DOPV, de l'AVL, recull també el “robo”, però una “sabuda”, que vaig tindre d'alumna en un curs per a funcionaris, digué en classe que, com que el DOPV no inclou definicions, per ser sols ortogràfic i de pronúncia, no es podia saber si eixe “robo” és el de l'acció de robar. Quan em vaig recuperar de l'extraordinària exhibició d'agudesa de la xica, li vaig contestar que de segur que no es tractava d'una safanòria ni d'un rastre de botifarres.
 
Eixa paraula va associada a “trobo”, en la locució “Robo o trobo”, que es diu per a significar que la consecució d'una riquesa ràpida només es pot aconseguir robant; o trobant algun tresor o algun bé convertible en el vil metall. Raret açò últim, veritat? Més prompte robant. Alguns personatges mediàticament coneguts, que s'han embutxacat bona cosa de diners i valors canviables monetàriament, més prompte cal pensar que la riquesa és de la primera part de la dita, és a dir, per robo. Als que els ixen molts diners en la loteria els posarem en la part del trobo, encara que algú es veu que ha robat, i després ens vol fer creure que s'ho ha trobat… en la loteria. “Trobo”, que tampoc disfruta de les benediccions dels selectes noucentistes, ni deu estar massa en els llibres d'ensenyament, és sinònim de ‘troballa, cosa trobada', com vostés ja saben.
 
6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 24 de gener del 2014
 
Motacions
 
Puig-regencs?
 
per Màrius Serra
 
El topònim de Puig-reig, al Berguedà, és un cas molt especial del que en podríem dir conflicte ortològic. Al poble i rodalies tothom el pronuncia escurçat, com si s'escrivís Purreig, o encara Purretx. Això sí, amb e tancada, que si un foraster, a més de pronunciar el Puig inicial, després deixa anar una e oberta els locals es fan un tip de riure: Putx-Rètx? D'emmudiments n'hi ha pertot: qui no ha sentit pronunciar Catunya o Irrael? Doncs Purreig. Sovint quan els oradors esmenten ERC pronuncien Esquerrepublicana. I, ja posats a internacionalitzar el conflicte, els londinencs que marxaven cap a la irlandesa Tipperary no s'acomiadaven de Leicester Square sinó de Lester Square. Doncs això, Puig-reig, Israel, Leicester. Fins aquí, bé. El problema comença amb el gentilici. La gent ho pronuncia purretxencs i purretxenques. Però els diccionaris de gentilicis i l'ús oficial que en fa l'Ajuntament opten per dues grafies ortològicament discutibles —purreixtencs o purreigtencs— que enterboleixen la pronuncia en actes oficials, atès que la t queda clarament rere l'oclusió i obliga a una pronúncia  entrebancada digna del sufix txt. Quan, fa dues setmanes, vam ser a Puig-reig amb el programa de TV3 Divendres, a les Paraules en Ruta vaig proposar una consulta que va obtenir resposta unànime. Amb doble pregunta i tot: “Vol que el gentilici de Puig-reig mantingui la grafia Puig del topònim? Sí o no? I, en cas de resposta afirmativa, vol que el Reig del topònim derivi com tots els altres derivats de Rei (regir, regidor, regent, regi)? Sí o no?”. El doble Sí majoritari a aquesta pregunta comporta un gentilici que no fa entrebancar cap orador: puig-regencs i puig-regenques!
 
 
7)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 17 de gener del 2014
 
Sant Antoni
 
David Paloma
 
En el llibre A paraules em convides, Ramon Solsona escriu que Sant Antoni “és un dels pesos pesants del santoral”. Primer perquè tradicionalment el 17 de gener “era la gran diada de l'hivern, gairebé com un segon Nadal”. I segon perquè sant Antoni ha generat una iconografia àmplia i “un gruix ingent de cultura popular”. Sant Antoni era el protector del bestiar i sempre ha tingut molta devoció, sobretot en l'àmbit rural.
 
A propòsit de la pronunciació de la t de sant davant de mot començat amb vocal, Pompeu Fabra va escriure una conversa filològica l'11 de març de 1923 per assenyalar un defecte de pronunciació freqüent que consistia a dir sanilari (en lloc de Sant Hilari, amb t) i sanandreu (en lloc de Sant Andreu, amb t). A la Contribució de 1898 ja els havia esmentat. Més endavant, el 1912, Fabra hi va afegir Sant Antoni. Són prou conegudes les santantonades o santantonàs, una de les festes teatralizades més antigues del país. Per la forma dels mots desprenem que, davant d'Anton, la t de sant s'hi sent ben clara.
 
Gràcies a la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que inclou transcripció fonètica, sabem que la t també sona a Sant Adrià de Besòs, Sant Aniol de Finestres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Hipòlit de Voltregà. També sona a Sant Andreu (Salou, de la Barca i de Llavaneres), Sant Hilari (Sacalm) i Sant Antoni de Vilamajor, però en canvi no sona a Sant Esteve de la Sarga. És l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el vistiplau del Consorci per a la Normalització Lingüística, l'autora d'aquestes informacions.
 
Arribats aquí, em sembla agosarat que es recomani pronunciar la t de sant, en una elocució formal, si la paraula següent comença en vocal. Fora dels casos vistos, trobaríem un munt de sants (històrics i catalans, per exemple) amb una t muda: sant Auguri, sant Ebonci, sant Idaci, sant Ot…
 
Destacat
 
El foc i el dimoni treuen el cap durant les festes de sant Antoni, anomenades santantonades o santantonàs. La t de la paraula sant hi sona ben clara. Però no s'ha de sentir la t en tots els casos que sant precedeix una paraula començada en vocal.
 
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - ploviteig
 
2) Eugeni S. Reig - pondre
 
3) Antoni Llull Martí - Graciosos termes de comparació
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra F.
 
5) Albert Pla Nualart - Nou Camp Nou, nou any nou
 
6) Albert Pla Nualart - "Em semblava més bé continuar que pas jubila'm"
 
7) Jesús Bernat Agut - Sobre la paraula abeurador
 
8) Carles Riera - Una construcció incorrecta amb el verb «caldre»
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací