piorla
Referit als ulls,
desviats respecte a la posició normal.
|
Sí, molt boniqueta i molt simpàtica, però està
piorla. |
La
paraula piorla s'empra a Ontinyent com a equivalent d'estràbic.
S'usa com a adjectiu i com a substantiu i es pronuncia amb o oberta. Com
a Ontinyent fan harmonia vocàlica, la a la pronuncien també com a
o oberta.
L'origen de la paraula és fosc. Podria ser molt bé el cognom o el malnom
d'algú que era estràbic i de qui ja no se'n recorda ningú. De dir estàs com
Piorla –és a dir, estàs estràbic com Piorla– es passaria a dir,
simplement, estàs piorla. És només una hipòtesi que no he pogut
confirmar.
A
Alcoi, per al concepte definit, s'usa la paraula tresullat, a
Els
versos de l'Spill de les dones de Jaume Roig que cita el DCVB són
els següents:
|
Mes per ser molles, de flach recort, algu·n fan tort, visch e guerçer, lleig, esquerrer he geperut, contret, ventrut per mal socors, trencat, potros he cames tortes. |
Si la
paraula visc (o visco) la usem la immensa majoria dels valencians
i la usem ininterrompudament des de l'edat mitjana fins al dia d'avui, el fet
que derive o no derive del castellà és una cosa totalment
anecdòtica.
El terme mèdic per al concepte definit és estràbic.
pita
Referit a una dona,
ben
plantada, que té bon aspecte, que és agradable de veure i també que té energia,
vitalitat, ganes de viure.
|
A mi m'agrada la roja aquella que és la més pita de
totes. |
Aquest adjectiu l'empra Martí Domínguez Barberà
en la seua prosa literària. En la novel·
|
Teresa, l'ama del
capellà, menuda i vella, però encara pita, tornà de la cuina portant les
amples tasses, la llet en pitxer i un plat dels bescuits bruns que
anomenen mostatxons. La cafetera, fumejant encara, la portava mossén
Llorenç. «Porta la
cafetera amb tanta reverència com el copó», li havia
dit una volta l'ama, que de vegades tenia bones
eixides. |
L'escriptor
castellonenc Josep Pascual Tirado empra en la seua prosa literària aquest mot
amb el significat definit. En la narració curta Nanos i jagants, inclosa
en el seu llibre De la meua garbera (Castelló de la Plana, 1935), hi
podem llegir:
|
Ja està lo jagant moro davant de la fusteria. Tots estan a
la porta; D. Tomàs Rebló se cala les ulleres; l'oficial se posa la brusa
al coll i se'n ix al rastell de l'acera; els demés, sentats en la porta
contemplen la cavalcada que passa. La jaganta mora lluïx el collar
de culs de got; el jagant senyor, seriot, ab capell de palla,
levita i bengaleta, precedix a la seua senyora que porta el monyo
estorrufat, vestit de cortina barata ab brodats, arreplegant-se la falda
ab picardia i ensenyant les cames... del Moreno, que botejant la
porta; el jagant llaurador, posat de farol, fent morros de
satisfacció, jopetí ramejat, camisa brodada ab botons de cristal,
saragüells blanquíssims, pega botets i es gira per adonar-se si la seua
llauradora va darrere, de monyo partit on lluïx gran pintota, de
roja i bledana cara, ulls espavilats, arracades de llautó de mitja vara de
llargues, mocador de randes, guardapeu de colorins i tota ella més pita
que un sorell. ¡Com disfruta la canalla, de les paradetes als cantons i de
les geringonses que els Moreno, Querol, Raboses i
Quintana –carregadors del cànem a la llonja– fan pegar als jagants!
|
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
“Dar”.
En el sentit de pegar. Pegar. Estovar. Escalfar. Apallissar.
Clavar un batan.
Atupar. Així, sentireu dir: *Li dava amb un
pal(!). *Da-li!” Cal dir: Li pegava amb
un bastó; amb un garrot. Li clavava bastonades, garrotades.
Fum-li!
“Doblete”. Ha imposat darrerament el *doblet”, que és mot ben català,
però que té un significat totalment allunyat del que li engalzen els nostres
mitjans, mireu els diccionaris, que no n'hi cap que els registri amb aquest
sentit que li dóna el castellà. Desbanca: Doble títol. Doble triomf. Doble
corona. El Barça enguany ha fet el
doble títol de la Lliga i la
Copa.
En teoria, els cardinals indiquen quantitats numèriques i els ordinals el número d'ordre d'un element en una successió: "Vam sortir 325 (cardinal) corredors i vaig arribar el primer (ordinal)".
En la pràctica, però, els ordinals solen ser substituïts per cardinals si el número és alt. Parlem de Pau VI (sisè) però de Joan XXIII (vint-i-tres). De cardinals utilitzats així n'hi ha molts exemples: des de les pàgines d'un llibre als números d'un carrer, passant pels anys.
Ara bé, a diferència del que passa quan expressen quantitat, aquests cardinals no van davant del nom sinó al darrere: "El llibre té 3.000 (quantitat) pàgines i això ho trobaràs a la pàgina 3000 (ordre)".
No és l'única particularitat. Una altra -ho veiem en l'última frase- és que en el segon cas la tradició tipogràfica és no posar-hi punts si s'expressen en xifres, tot i que això dificulta la lectura dels números llargs i per això algun mitjà en posa als de la loteria de Nadal.
I un tercer tret diferencial és que són invariables pel que fa al gènere i, si acaben en unitat, la unitat va sense la n final. Hem de dir "de la pàgina u a la vint-i-u" i no pas "de la pàgina una a la vint-i-una".
Això últim no se sent gaire. Però, en canvi, algun articulista s'ha aficionat a enumerar de la següent manera: "El resultat evidencia dues coses. Una, que són pocs. I dues, que estan mal avinguts".
En casos així val més recórrer a xifres: "(1)... I (2)"; o a ordinals autèntics: "La primera... I la segona". Perquè, si optem per cardinals expressats en paraules, haurem d'escriure, per estrany que soni: "U... I dos".
Vaig conèixer en Joan-Carles Martí fa dotze anys amb motiu dels primers
passos per a la constitució de la Federació d'Organitzacions per la Llengua
Catalana (FOLC). El 27 d'octubre del 2001 es creava, precisament a Elx, on ell
va fer d'amfitrió, una coordinadora d'una trentena d'organitzacions que va fer
possible que tres anys i mig més tard (el 16 d'abril del 2005) es constituís a
Tortosa la FOLC, la qual elegia en Joan-Carles Martí com a primer President.
Una faceta d'en Joan-Carles és, doncs, el seu activisme a favor de la
llengua, que va començar ben precoçment, als 17 anys a Elx. En aquesta mateixa
ciutat, uns anys més tard es creava l'associació El Tempir, de la qual seria el
primer President. Aquesta entitat ha portat a terme una tasca immensa a favor de
la llengua a Elx. Només cal resseguir-ne les activitats des de la seva fundació
l'any 1993.
En Joan-Carles va néixer a Marsella l'any 1958, fill d'elxà i oriolana
(per tant, la mare castellanoparlant), va viure a Marsella fins als nou anys i a
Sidney fins als catorze. Des d'aquesta edat, viu a Elx. Aquest periple vital ens
pot ajudar a entendre el personatge, l'amic, que ara us
presento.
És poliglota, coneix el català i el castellà familiars, el francès i
l'occità a partir de la seva estada a Provença i l'anglès a partir de la seva
estada a Austràlia; domina tots aquests idiomes, que ha anat consolidant amb
l'estudi i noves experiències. És llicenciat en traducció i interpretació i ha
estat durant deu anys tècnic de turisme i cap de promoció turística de
l'Ajuntament d'Elx; i ara és cap de turisme de l'Ajuntament de Guardamar, la
ciutat més meridional de parla catalana. I estic resumint per no allargar-me
massa.
Els seus coneixements lingüístics l'han portat a interessar-se per la
dialectologia (és un expert coneixedor del parlar d'Elx i sobretot del Camp
d'Elx), per la sociolingüística (en especial l'anàlisi de les dades i la
dinàmica de la llengua viva, en contínua evolució, amb una capacitat
d'observació extraordinària que li permet detectar, per exemple, la penetració
de la llengua estàndard en el parlar habitual de la població valenciana
escolaritzada en català, etc.) i, òbviament, els seus coneixements també l'han
portat a interessar-se per la literatura. Precisament avui es presenta una seva
novel·la.
És defensor de la unitat de la llengua catalana i de la comunitat que
formem tots els parlants, la nostra nació: els Països Catalans. Una de les seves
obsessions és combatre el secessionisme lingüístic, de vegades camuflat sota la
promoció de formes valencianes divergents de l'estàndard. És partidari d'una
llengua estàndard comuna que s'enriqueixi amb les aportacions dels diferents
parlars. Una altra obsessió és la crítica a la renúncia a l'ús de la llengua,
especialment per part dels polítics o dels personatges públics en general, per
les conseqüències negatives que aquesta actitud comporta.
El seu compromís cívic s'ha concretat també en compromís polític amb
opcions valencianistes i catalanistes, conscient que cal construir políticament
els Països Catalans a partir de la realitat social i política de cadascun dels
països.
Destacaria dues qualitats d'en Joan-Carles: fidelitat i generositat.
Fidelitat a la llengua, la cultura i el país: els Països Catalans a partir del
País Valencià; generositat, dedicant hores i hores a la llengua, la cultura i el
país desinteressadament.
Pels seus mèrits ha estat proposat candidat al premi “Martí Gasull” que
la Plataforma per la Llengua ha convocat per reconèixer la feina d'una persona o
entitat, que pel seu activisme hagi promogut la llengua com a eina de cohesió
social.
És un erudit. Sap moltes coses per la seva innata curiositat per
conèixer-ho tot i a fons, perquè ha llegit molt i dels temes més diversos, i
perquè el coneixement profund de diverses llengües i cultures -que ell les ha
fetes totes una mica seves-, li permet tenir una perspectiva i una amplitud de
mires excepcionals per a l'anàlisi social, lingüística i
cultural.
En Joan-Carles té una capacitat de treball immensa, que ell atribueix a
l'insomni, però jo que el conec estic convençut que és la seva inquietud
constant i la seva energia, que el mantenen despert tantes
hores.
Però -i acabo- sobretot vull destacar que s'interessa per totes les
llengües i totes les cultures perquè s'interessa per les persones, començant per
la seva família i els seus amics. Humanitat i sensibilitat són algunes altres
qualitats que defineixen la seva personalitat.
Moltes gràcies.
Rafael Castellanos i Llorenç
Barcelona, 3 de desembre de 2013
Aquest article és continuació del publicat en el número anterior de
Llengua Nacional. Vegeu, doncs, si us plau, els advertiments que
encapçalaven l'article precedent.
1)
«A voltes amb el règim» (títol d'una carta dins Avui, 8-9-2003, en
què es criticava la utilització de l'expressió «règim pujolista» o «canvi de
règim» per part de Pasqual Maragall i altra gent del PSC; cf. el nostre Nou
diccionari auxiliar [NDA], s.v. volta) > Tornem-hi
amb el règim (o bé Altra vegada el
règim).
2)
[aprestar-se] «També el Senyor, en l'Evangeli, motiva els deixebles: els
estimula perquè li prestin atenció, ja que s'apresta a tornar cap al Pare
...» (d'un original, abans de ser corregit; calc del cast. aprestarse)
> També el Senyor ... ja que es disposa (o es
prepara) a tornar cap al Pare ...
3)
«Ja ho escriví Blas Pascal: el cos humà és d'una diversitat increïble»
(Pla, OC 44, p. 355; patronímic castellà aplicat a un autor francès) > Ja
ho escriví Blai (o Blaise) Pascal
...
4)
«Perquè quan a l'Estat espanyol o a Espanya es parla de reis, reines, prínceps i
princeses, sempre s'ha de bordejar la frontera del que es pot dir i del
que s'ha de callar» (Avui, 5-1-2003, supl. dominical, p. 51; calc del
cast. bordear) > Perquè ... sempre s'ha de vorejar la
frontera ...
5)
[brotxeta] «La nit abans de marxar, el regidor i la seva muller em van fer fer
una gira en cotxe pel París nocturn i il·luminat. La ciutat napoleònica feia el
seu efecte. I vam acabar sopant en un restaurant a prop del museu de Cluny. La
cuina era oriental. Ens van servir unes brotxetes de carn sobre unes
plates de fusta, amb flamets d'arròs, i verdures trinxades, tot molt especiat i
amb salses vermelloses» (d'un opuscle de l'any 2001; calc del fr.
brochette, corresponent al cast. pinchito) > La nit abans de
marxar ... Ens van servir unes broquetes de carn
...
6)
«... la polenta (una preparació de la cuina italiana feta amb farina de blat de
moro i aigua bullint) ...» (Avui, 7-6-2003, p. 32; confusió entre
el gerundi bullint i l'adj. bullent) > ... la polenta (una
preparació de la cuina italiana feta amb farina de blat de moro i aigua
bullent) ...
7) «I
era també una forma de perpetuació del domini caciquil sobre la resta de
la societat ...» (d'un original, abans de ser corregit; calc de l'adj. cast.
caciquil) > I era també una forma de perpetuació del domini
caciquista sobre la resta de la societat ...
8)
«Sigui el que sigui, el fet és que Juan de Santo Matía està decidit a fer-se
cartoix» (AA. VV., Història del pensament cristià, p. 624; calc
del cast. cartujo) > Sigui el que sigui, el fet és que Juan de
Santo Matía està decidit a fer-se cartoixà.
9)
«Nosaltres, els qui vàrem veure els nostres pares patir cautiveri i
esclavituds en presons i en camps de treballs forçats en diferents contrades de
l'Estat espanyol ...» (Regió 7, 1-10-2002, p. 19; calc del cast.
cautiverio) > Nosaltres, els qui vàrem veure els nostres pares
patir captiveri i esclavituds ...
10)
[certer -a] «La carlana, però, demostra una intuïció certera del que li
cal fer per a poder superar aquesta compromesa situació» (C. Arnau, Compromís
i escriptura, p. 106; calc de l'adj. cast. certero -ra) > La
carlana, però, demostra una intuïció precisa (o
segura, encertada, adequada) del que li
cal fer ...
11)
[cofraria] «... recuperar i instaurar les antigues germandats i
cofraries» (Cultura, Valls, des. 2002, p. 27; calc del cast.
cofradía) > ... recuperar i instaurar les antigues germandats i
confraries.
12)
«A Trento no fou possible “escoltar” Luter. El cardenal Reginald Pole prou
exhortava els pares del concili que llegissin sense prevenció les obres
luteranes, abans de condemnar-lo. Tanmateix, va prevaler l'ala dura en
l'assemblea, enfront dels més inclinats a dialogar (i, a vegades, a
contemporanitzar) amb els luterans» (Qüestions de Vida Cristiana,
núm. 207, set. 2002, p. 85) > A Trento ... (i, a vegades, a
contemporitzar) amb els luterans.
13)
[cru i dur, crua i dura] «La realitat crua i dura és que només el 9% dels
vins i el 18% dels caves etiqueten els seus productes en català» (Avui,
13-4-2002, p. 3; confusió d'expressions: existeixen nu i cru i cru i
pelat, però és un gal·licisme «pur i dur») > La realitat nua i
crua (o bé crua i pelada) és que només
...
14)
[cutre] «Pisos “cutres” a preus d'alt estànding» (Avui, 2-12-2002,
p. 22, titular; castellanisme innecessari) > Pisos rònecs a preus
d'alt estànding / «Cau un símbol de la Manresa “cutre”» (Regió 7,
29-1-2003, p. 1) > Cau un símbol de la Manresa
rònega.
15)
«Petaven botzines per tots els àmbits, les finestres dels edificis
d'enfront eren plenes d'oficinistes en observació i disparant màquines de
retratar a balquena, brunzien sirenes de policia en les cantonades i enllà de
l'avinguda, al fons tumultuós de la ciutat més pròxima» (d'una novel·la, abans
de ser corregida; calc de la loc. cast. de enfrente) > Petaven
botzines per tots els àmbits, les finestres dels edificis del davant eren
plenes d'oficinistes ...
16)
«Després de sopar passava l'estona donant voltes per la porxada i llegia
desmenjada la llista d'herois d'alguna guerra que mig esborrats es trobaven en
una làpida a la paret de l'ajuntament; mentre un vocalista de poca monta
amenitzava la vetllada als ocupants de les tauletes dels bars de la plaça» (d'un
llibre publicat en el 2002; calc de la loc. cast. de poca monta) >
Després de sopar ... mentre un vocalista de pa sucat amb oli (o bé
d'estar per casa) amenitzava la vetllada
...
17)
«Peterson s'esforçarà per tal de guanyar de nou al protestantisme una
“publicitat” específicament eclesial que substitueixi amb avantatge la
publicitat “de prestat” de la qual l'Església gaudia des de l'època de la
Reforma en els Estats alemanys» (d'un original, abans de ser corregit; calc de
la loc. cast. de prestado) > Peterson ... que substitueixi amb
avantatge la publicitat “manllevada”de la qual l'Església gaudia
...
18)
«Aquestes dades il·lustren clarament la magnitud del desastre per a una economia
totalment depenent de la vinya» (AA. VV., Calders. Un municipi entre
el Pla de Bages i el Moianès, p. 144; confusió entre el gerundi depenent
i l'adj. dependent) > Aquestes dades il·lustren clarament la
magnitud del desastre per a una economia totalment dependent de la
vinya.
19)
[desalmat -ada] «... però estic ben segura que Tey, malgrat que l'hagi publicat
[aquest llibre], no combrega amb les idees dels personatges misògins i
desalmats que han generat la polèmica» (Avui, 1-6-2003, p. 88;
calc de l'adj. cast. desalmado -da) > ... però estic ben segura ...
les idees dels personatges misògins i malvats (o cruels
o perversos) que han generat la
polèmica.
20)
[desavenència] «Quina raó s'amagava davant aquesta excusa tan poc convincent?
Potser desavenències amb els membres del consistori?» (d'un original,
abans de ser corregit; calc del cast. desavenencia) > Quina raó
...? Potser desavinences entre els membres del
consistori?
21)
«Per culpa dels teus molts amants quedares presa en un parany. Descar de
prostituta és el teu, però tu no et vols tornar vermella» (text bíblic, abans de
ser corregit; calc del cast. descaro) > Per culpa dels teus molts
amants quedares presa en un parany. Desvergonyiment de prostituta és el
teu ...
22)
[desgarbat -ada] «En sortí una reproducció sui generis, entre
desgarbada i perfecta ...» (d'una novel·la, abans de ser corregida; calc
de l'adj. cast. desgarbado -da) > En sortí una reproducció sui
generis, entre desmanegada i perfecta ...
23)
[dissimul] «Cadascú és amo dels seus dissimuls i esclau de les seves
frustracions ...» (Avui, 16-11-2002, p. 19; calc del cast.
disimulo) > Cadascú és amo de les seves dissimulacions i
esclau de les seves frustracions ...
24)
«Amb sorpresa he viscut la sorpresa que les paraules de Mayor Oreja han
causat – o sembla que han causat– entre el personal catalanesc. Em meravella
aquesta estranya militància del nostre país en una desmemòria permanent, com si
visqués en el limb de la història, com si l'amnèsia fos una virtut
recomanable i no la tendència suïcida que en realitat representa» (Avui,
6-11-2003, p. 29; calc del cast. el limbo) > Amb sorpresa ... com
si visqués en els llimbs de la història ...
25)
[esparrecar] «Saviola, Riquelme i Overmars esparrequen la llibreta de Van
Gaal i remunten el partit contra el Bayern a base de futbol» (El 9,
28-11-2002, p. 1) > Saviola, Riquelme i Overmars esparraquen la
llibreta ...
26)
[fer una puntada de peu] «Això en psicologia s'anomena “la puntada de peu al
gat”, expressió que explica per què aquell atribolat oficinista que acaba de ser
amonestat pel seu superior, en arribar a casa fa una puntada de peu al
gat» (Avui, 29-6-2002, p. 3; l'original deia, empitjorant-ho, «li fa una
puntada de peu») > Això en psicologia ... en arribar a casa clava
una puntada de peu al gat.
27)
[frunzir les celles] «El pagès frunzeix les celles» (Cultura,
Valls, des. 2002, p. 27; calc del cast. fruncir en un dels seus sentits)
> El pagès arruga (o arrufa) les
celles.
28)
«... Moià no s'ha caracteritzat mai per ser una zona frutícola» (d'un
original, abans de ser corregit; calc de l'adj. cast. frutícola) >
... Moià no s'ha caracteritzat mai per ser una zona
fructícola.
29)
«El diari més hortera d'Europa titulava l'altre dia a les seves pàgines
de política: “El govern utilitza l'accident per a proposar més despesa militar”»
(Avui, 1-6-2003, p. 73; calc de l'adj. cast. hortera) > El
diari més carrincló d'Europa ... / «Desentona, a més, la línia
conservadora de l'emissora, plena de vaques sagrades, amb aquesta sobtada aposta
per la banalitat i l'horterada» (Avui, 2-6-2003, p. 51; calc del
subst. cast. horterada) > Desentona ... amb aquesta sobtada aposta
per la banalitat i la carrincloneria / «Anar a les inauguracions és
una horterada» (Avui, 17-6-2003, p. 67) > Anar a les
inauguracions és una carrincloneria.
30)
[hostigar] «La Comissió Corregimental de Manresa, en un comunicat dirigit a
diversos vocals, diu que el comandant Ramon Mas ha realitzat una gran tasca
hostigant contínuament amb els seus sometents els francesos des de
Calders» (AA. VV., Calders..., p. 150; calc del verb cast.
hostigar) > La Comissió ... ha realitzat una gran tasca
fustigant contínuament ...
31)
«Alguns pontífexs com Alexandre VI, Innocent XII i sobretot Benet XIV van
alçar la veu per ...» (d'un original, abans de ser corregit; confusió entre
l'adj. o subst. innocent i el patronímic Innocenci) > Alguns
pontífexs com Alexandre VI, Innocenci XII i sobretot Benet
XIV van alçar la veu per ...
32)
[llepon -ona] «Només sabem que Aznar serà al costat de Bush per a tot allò que
sigui menester. L'actitud llepona i acomplexada del primer ministre
espanyol xoca amb la d'aquells que, també des d'Europa, pretenen justament el
contrari, això és, treballar per convertir el Vell Continent en un actor
realment important de l'escena internacional» (Avui, 15-1-2003, p. 3;
sufix castellà [-ón -ona] aplicat a una arrel verbal catalana) >
Només sabem ... L'actitud llagotera i acomplexada del primer ministre
espanyol ...
33)
«En efecte, del juny de 1658 al gener de 1659, Pascal torna a desplegar una gran
activitat científica, que la tradició familiar interpretarà pietosament com una
distracció en els insomnis causats per un fort mal de queixals ...» (AA.
VV., Història del pensament cristià, p. 650; calc de la loc. cast.
dolor de muelas) > En efecte ... en els insomnis causats per un
fort mal de queixal.
34)
[medir] «Les cases dels senyors imitaven les cases reials. Medien una
hectàrea o més de superfície i estaven voltades d'un mur alt i gruixut i s'hi
entrava, com en els temples, per una gran portalada de pedra» (S. Serrallonga,
Versions de poesia antiga, p. 53; calc del verb cast. medir) >
Les cases dels senyors imitaven les cases reials. Feien (o
Tenien o Mesuraven) una hectàrea o més
...
35)
«La necedat satisfeta i orgullosa d'uns i altres crea un món que margina
pobres, senzills i pecadors» (d'un original, abans de ser corregit; calc del
cast. necedad) > La neciesa (o niciesa)
satisfeta i orgullosa ...
36)
[neglegir] «Dalí se'l mirà amb tendresa, un instant. I s'escapolí per la porta,
torrat, neglegint la peça al terra de la botiga com si es tractés d'una
insignificança enmig del cúmul dels seus acudits fora de sèrie en el camp de
l'alta gosadia pictòrica» (d'una novel·la, abans de ser corregida; potser calc
de l'anglès neglect) > Dalí se'l mirà amb tendresa, un instant. I
s'escapolí per la porta, torrat, negligint la peça
...
37)
«El gran amor de la colònia italiana a New York són les joies de la
imatge de santa Llúcia, a l'església del seu nom, a Brooklyn» (d'una novel·la,
abans de ser corregida; calc de l'anglès New) > El gran amor de la
colònia italiana a Nova York ...
38)
[no donar a l'abast] «La campanya electoral es va escalfant i ja no donem a
l'abast per a comentar les diverses incidències» (Avui, 19-10-2003,
p. 2; confusió de construccions) > La campanya electoral es va escalfant i
ja no donem l'abast a comentar les diverses
incidències.
39)
[nòvio -ia] «El pàrquing de la Reforma de Manresa té tres nòvios.– Dues
empreses, a més de Fomento, han manifestat el seu interès pel futur pàrquing de
la Reforma: Petrobages i Vinci Park consideren que és un negoci interessant»
(Regió 7, 13-2-2003, p. 1; calc del cast. novio -via) > El
pàrquing de la Reforma de Manresa té tres pretendents.– Dues empreses
...
40)
«Giorgio Mascaro acabava d'arribar a Little Italy. Però no procedent de
Palermo, tothom ho donava per fet, ja que el seu anglès era eteri,
vellutat com cal, de trinca, és a dir, no el gravava cap accent forà» (d'una
novel·la, abans de ser corregida; calc. de l'it. o del cast. Palermo)
> Giorgio Mascaro ... Però no procedent de Palerm, tothom ho donava
per fet ...
41)
«... durant la perillosa pelegrinació pel desert» (d'un original, abans
de ser corregit; confusió entre peregrinació i pelegrinatge) >
... durant la perillosa peregrinació pel desert (o bé
durant el perillós pelegrinatge pel desert).
42)
[plebei -a] «Les reines plebeies.– Casar-se amb una plebeia
divorciada ...» (Avui, 3-11-2003, p. 27; calc del cast. plebeyo
-ya) > Les reines plebees.– Casar-se amb una plebea
divorciada ...
43)
[posar punt i final] «Tots dos consells arribaren al límit del seu aguant. I
cadascun pel seu compte decidí executar una acció resolutòria, és a dir, que
posés punt i final a la respectiva suspensió de cor respecte al murri que
es trufava d'ells amb astúcies tan ignominioses» (d'una novel·la, abans de ser
corregida; vegeu NDA, s.v. posar punt i final) > Tots dos consells
... és a dir, que posés punt final a la respectiva suspensió de cor
...
44)
[pringar] «Estem en contra de la guerra. La fan els rics i pringuen els
pobres» (Avui, 19-2-2003, supl., p. 5; calc del verb cast. familiar
pringar) > Estem en contra de la guerra. La fan els rics i
reben (o se la carreguen) els pobres.
45)
[rasgat -ada] «Allà, enmig d'un bosc d'escultures hi havia el bust d'una matrona
romana; imponent, amb la cara ampla, una notable papada, els llavis prims, el
nas apuntat i els ulls rasgats» (d'un llibre publicat en el 2002; calc de
l'adj. cast. rasgado -da) > Allà ... el nas apuntat i els ulls
esqueixats.
46)
«Un altre tipus de miracle molt difós és la liqüefacció periòdica de la sang
d'algun sant o santa guardada en un relicari» (Avui, 7-6-2003, p.
32; calc del cast. relicario) > Un altre tipus de miracle molt
difós és la liqüefacció periòdica de la sang d'algun sant o santa guardada en un
reliquiari (o reliquier).
47)
[rexumar] «La gent allí rexumava goig, surava un aire de festa al volt»
(d'una novel·la, abans de ser corregida; calc del verb cast. rezumar; val
a dir que, segons el DCVB, existí reixumar ‘somicar' ) > La gent
allí traspuava goig, surava un aire de festa al
volt.
48)
[sacristia] «El cristianisme viscut a fons no podrà mai quedar reclòs només a
les consciències i a les sacristies» (Avui, 15-6-2002, p. 19; calc
del cast. sacristía) > El cristianisme viscut a fons no podrà mai
quedar reclòs només a les consciències i a les
sagristies.
49)
[sentar] «En les eleccions de 1932 les dretes de Concòrdia Catalana s'imposaren
a Esquerra Catalana per 232 vots a 203, uns resultats que no sentaren
gens bé a la direcció de l'Avenç Obrer Català» (d'un original, abans de ser
corregit; calc d'un sentit del verb cast. sentar) > En les
eleccions ... uns resultats que no caigueren gens bé a la direcció de
l'Avenç Obrer Català.
50)
«L'Idil·li de Sigfrido, de Richard Wagner» (Cultura, Valls,
set. 2002, p. 15; calc del cast. Sigfrido) > L'idil·li de
Sigfrid, de Richard Wagner.
51)
[sovintejar] «En aquest evangeli veiem Jesús que sovinteja la sinagoga i
explica les Escriptures ...» (Missa Dominical, any 2003, tramesa 2, p.
57; text traduït «mecànicament» del castellà; el verb sovintejar és
correcte en altres sentits) > En aquest evangeli veiem Jesús que
freqüenta la sinagoga i explica les Escriptures
...
52)
[trepar] «Som a la vall de Cornudella. La pista de Siurana trepa pel tall
que el barranc de l'Estopinyà clava a la serra de la Gritella» (Cultura,
Valls, des. 2002, p. 27; calc del verb cast. trepar) > Som a la
vall de Cornudella. La pista de Siurana s'enfila pel tall
...
53)
«Misticisme i amor en la producció wagneriana: el mite de Tristan i
Isolda» (Cultura, Valls, gen. 2003, p. 20; calc del patronímic cast.
Tristán) > Misticisme i amor en la producció wagneriana: el mite de
Tristany i Isolda.
54)
«Darrerament, els lectors de premsa ens n'empassem cada dia una de calç i una
d'arena» (Avui, 7-10-2002, p. 3; calc de la loc. cast. una de cal
y otra de arena) > Darrerament, els lectors de premsa ens n'empassem
cada dia una de freda i una de calenta.
55)
[ventat -ada] «Com a contrapartida, a la zona més alterosa i ventada,
allà on l'activitat sempre havia estat reduïda, s'hi desenvolupà un poble» (AA.
VV., Calders..., p. 91) > Com a contrapartida, a la zona més
alterosa i esventada, allà ...
56)
[vertir] «En aquest sentit, les crítiques que contra la Festa es vertien
des de les pàgines del Truc perderen intensitat a partir de 1979 ...»
(d'un original, abans de ser corregit; calc del verb cast. verter» >
En aquest sentit, les crítiques que contra la Festa s'abocaven des de
les pàgines del Truc perderen intensitat a partir de 1979
...
57)
[veure-se-les i desitjar-se-les] «El monestir se les veia i desitjava per
mantenir una quarantena de monges» (AA. VV., Calders..., p. 86; calc de
la loc. cast. vérselas y deseárselas) > El monestir es veia
negre per mantenir una quarantena de monges.
58)
«Es tractava d'un comerç que ostentava uns aparadors
extravertits, amb molta vidreria» (d'una novel·la, abans de ser
corregida; confusió amb altres derivats de vidre: vidrat -ada [o
vidriat -ada], vidrenc -a [o vidrienc -a), vidret;
però vidrier -a, vidriera, vidrieria, vidriós -osa, vidriositat) >
Es tractava d'un comerç que ostentava uns aparadors extravertits, amb molta
vidrieria.
59)
«Em vaig posar a mirar mapes del Pirineu ... senders que ofereixen possibilitats
de dormir en refugis, cabanes o hostals, i de tornar a omplir la motxilla amb
viures cada tres o quatre dies» (C. Wittlin, dins J. Verdaguer, Del
Canigó a l'Aneto; calc del cast. víveres) > Em vaig posar ... i
de tornar a omplir la motxilla amb queviures (o
vitualles) cada tres o quatre dies.
60)
[xulesc -a] «Desfila igualment per la pantalla de les neurones el posat
xulesc de M.A.R., portaveu del govern Aznar quan es va burlar de la
reivindicació de seleccions catalanes amb l'argument despectiu que només podrien
competir en l'especialitat de canicas» (Avui, 23-6-2002, p. 2;
calc de l'adj. cast. chulesco -ca) > Desfila igualment per la
pantalla de les neurones el posat fanfarronesc de M.A.R.
...