InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 175 (divendres 17/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - piorla
 
2) Eugeni S. Reig - pita
 
3) Antoni Llull Martí - Els verbs auxiliars
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra D.
 
5)  Albert Pla Nualart - Dues preguntes: la u i la dos
 
6) Josep Daniel Climent - Lluís Fullana i Mira i les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans
 
7) Rafael Castellanos i Llorenç - Text de la presentació de la novel·la "Els països del tallamar" a Barcelona
 
8) Josep Ruaix - Errors de lèxic (II)
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

piorla

Referit als ulls, desviats respecte a la posició normal.

Sí, molt boniqueta i molt simpàtica, però està piorla.

La paraula piorla s'empra a Ontinyent com a equivalent d'estràbic. S'usa com a adjectiu i com a substantiu i es pronuncia amb o oberta. Com a Ontinyent fan harmonia vocàlica, la a la pronuncien també com a o oberta.

L'origen de la paraula és fosc. Podria ser molt bé el cognom o el malnom d'algú que era estràbic i de qui ja no se'n recorda ningú. De dir estàs com Piorla –és a dir, estàs estràbic com Piorla– es passaria a dir, simplement, estàs piorla. És només una hipòtesi que no he pogut confirmar.

A Alcoi, per al concepte definit, s'usa la paraula tresullat, a la Plana de Castelló s'empra garxo –paraula que trobem en l'obra de Josep Pascual Tirado– i al Baix Vinalopó, segons m'informa Joan-Carles Martí i Casanova, es diu visgüenyo (la v es pronuncia labiodental i la s sonora). Però la paraula usada per la immensa majoria de valencians per a expressar el concepte definit és visc (o visco), pronunciat amb v labiodental en la zona no betacista. En el DCVB, el l'entrada visc, trobem: «Que mira a la torta (val., eiv.); cast. bizco, bisojo. Algun fan tort | visch e guercher, Spill 9195. Aquell home del tarrat | e hun poch visch, Coll. Dames 887. (V. bisc).» I afig que deriva del castellà bizco.

Els versos de l'Spill de les dones de Jaume Roig que cita el DCVB són els següents:

Mes per ser molles,

de flach recort,

algu·n fan tort,

visch e guerçer,

lleig, esquerrer

he geperut,

contret, ventrut

per mal socors,

trencat, potros

he cames tortes.

Si la paraula visc (o visco) la usem la immensa majoria dels valencians i la usem ininterrompudament des de l'edat mitjana fins al dia d'avui, el fet que derive o no derive del castellà és una cosa totalment anecdòtica.

El terme mèdic per al concepte definit és estràbic.    

 

En valencià també es diu: estràbic, garxo, tresullat, visc, visco, visgüenyo
La llengua estàndard sol emprar: estràbic, guenyo, guerxo,
En castellà es diu: estrábico, bisojo, bizco
 
NOTA: Done les gràcies a Vicent Cabanes Fitor i a Joan-Carles Martí i Casanova per la seua ajuda.
 
 
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

pita

Referit a una dona, ben plantada, que té bon aspecte, que és agradable de veure i també que té energia, vitalitat, ganes de viure.

A mi m'agrada la roja aquella que és la més pita de totes.

Aquest adjectiu l'empra Martí Domínguez Barberà en la seua prosa literària. En la novel·la Els horts podem llegir:

Teresa, l'ama del capellà, menuda i vella, però encara pita, tornà de la cuina portant les amples tasses, la llet en pitxer i un plat dels bescuits bruns que anomenen mostatxons. La cafetera, fumejant encara, la portava mossén Llorenç. «Porta la cafetera amb tanta reverència com el copó», li havia dit una volta l'ama, que de vegades tenia bones eixides.

L'escriptor castellonenc Josep Pascual Tirado empra en la seua prosa literària aquest mot amb el significat definit. En la narració curta Nanos i jagants, inclosa en el seu llibre De la meua garbera (Castelló de la Plana, 1935), hi podem llegir:

Ja està lo jagant moro davant de la fusteria. Tots estan a la porta; D. Tomàs Rebló se cala les ulleres; l'oficial se posa la brusa al coll i se'n ix al rastell de l'acera; els demés, sentats en la porta contemplen la cavalcada que passa. La jaganta mora lluïx el collar de culs de got; el jagant senyor, seriot, ab capell de palla, levita i bengaleta, precedix a la seua senyora que porta el monyo estorrufat, vestit de cortina barata ab brodats, arreplegant-se la falda ab picardia i ensenyant les cames... del Moreno, que botejant la porta; el jagant llaurador, posat de farol, fent morros de satisfacció, jopetí ramejat, camisa brodada ab botons de cristal, saragüells blanquíssims, pega botets i es gira per adonar-se si la seua llauradora va darrere, de monyo partit on lluïx gran pintota, de roja i bledana cara, ulls espavilats, arracades de llautó de mitja vara de llargues, mocador de randes, guardapeu de colorins i tota ella més pita que un sorell. ¡Com disfruta la canalla, de les paradetes als cantons i de les geringonses que els Moreno, Querol, Raboses i Quintana –carregadors del cànem a la llonja– fan pegar als jagants!

Ho he posat en femení perquè avui en dia, que jo sàpia, aquest adjectiu únicament s'usa aplicat a dones.
Actualment l'adjectiu pita s'empra, com a mínim, a la Ribera del Xúquer, però en un passat no gaire llunyà degué ser d'us general en valencià.
 
En valencià també es diu: ben plantada, garrida, templada
La llengua estàndard sol emprar: ben plantada, galana, gallarda, garrida
En castellà es diu: bien parecida, de buen ver, galana, gallarda, garrida, hermosa, lozana
 
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 66)
 
Els verbs auxiliars
 
Antoni Llull Martí
 
 
Els verbs auxiliars en la nostra llengua són bàsicament dos: esser i haver, com ho són els corresponents en castellà, però n'usam, en part, un altre que no usen per a la conjugació en cap altra llengua del món, que sapiguem. És el verb anar per a la conjugació del perfet perifràstic. I què vol dir això de perifràstic? Idò que el sentit hi és formulat per una perífrasi, una circumlocució, una expressió formada amb unes quantes paraules que altrament es podria dir en una sola. Atenint-nos a la conjugació verbal, es pot dir, posem per exemple, vares menjar i menjares; varen beure i begueren, etc.
 
Pel que fa a esser i haver, com a auxiliars, tothom els té presents i no sol ferse problema amb el seu ús. Però per més que sapiguem que nosaltres tenim el perfet perifràstic esmentat i el castellà no, generalment ens ve de nou saber que en altres llengües s'usen també formes de conjugació distintes de les que coneixem a les dues llengües que habitualment manejam. El castellà utilitza com a verb auxiliar el verb haber allà on nosaltres empram haver i esser, i el verb ser, només s'hi usa en determinats temps de la veu passiva, però els portuguesos no se serveixen d'haver com a auxiliar, i en el seu lloc empren el verb ter ‘tenir', cosa que no ens hauria de sorprendre massa si tenim en compte que haver, antigament significava, i en alguns casos encara ho significa, ‘tenir', com en el proverbi tal faràs, tal hauràs, i substantivats, haver és ‘allò que es té'. Però així i tot ens resulta rar veure, en portuguès, composts com tenho visto, tens feito, teremos chegado, etc. (he vist, has fet, haurem arribat). Una cosa que cal evitar és la imitació del castellà tenir que per haver de, en frases com «tenc que venir», «tenim que estudiar», etc. Amb la preposició de pot esser correcte usar tenir en frases com què tenc de fer? o tenc d'esser allà a les deu, però si no ho teniu prou clar, millor si el substituïu per he de.
 
El francès, en frases semblants, usa el verb devoir ‘deure': il doit terminer ce travail, ‘ha d'acabar aquesta feina'; vous auriez dû me prévenir ‘m'hauríeu hagut de prevenir', etc.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra D.
 

     “Dar”. En el sentit de pegar. Pegar. Estovar. Escalfar. Apallissar. Clavar un batan. Atupar. Així, sentireu dir: *Li dava amb un pal(!). *Da-li!” Cal dir: Li pegava amb un bastó; amb un garrot. Li clavava bastonades, garrotades. Fum-li!

     “Doblete”. Ha imposat darrerament el *doblet”, que és mot ben català, però que té un significat totalment allunyat del que li engalzen els nostres mitjans, mireu els diccionaris, que no n'hi cap que els registri amb aquest sentit que li dóna el castellà. Desbanca: Doble títol. Doble triomf. Doble corona. El Barça enguany ha fet el doble títol de la Lliga i la Copa.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 14 de desembre del 2013
Dues preguntes: la u i la dos
 
Albert Pla Nualart

 

 

En teoria, els cardinals indiquen quantitats numèriques i els ordinals el número d'ordre d'un element en una successió: "Vam sortir 325 (cardinal) corredors i vaig arribar el primer (ordinal)".

 

En la pràctica, però, els ordinals solen ser substituïts per cardinals si el número és alt. Parlem de Pau VI (sisè) però de Joan XXIII (vint-i-tres). De cardinals utilitzats així n'hi ha molts exemples: des de les pàgines d'un llibre als números d'un carrer, passant pels anys.

 

Ara bé, a diferència del que passa quan expressen quantitat, aquests cardinals no van davant del nom sinó al darrere: "El llibre té 3.000 (quantitat) pàgines i això ho trobaràs a la pàgina 3000 (ordre)".

 

No és l'única particularitat. Una altra -ho veiem en l'última frase- és que en el segon cas la tradició tipogràfica és no posar-hi punts si s'expressen en xifres, tot i que això dificulta la lectura dels números llargs i per això algun mitjà en posa als de la loteria de Nadal.

 

I un tercer tret diferencial és que són invariables pel que fa al gènere i, si acaben en unitat, la unitat va sense la n final. Hem de dir "de la pàgina u a la vint-i-u" i no pas "de la pàgina una a la vint-i-una".

Això últim no se sent gaire. Però, en canvi, algun articulista s'ha aficionat a enumerar de la següent manera: "El resultat evidencia dues coses. Una, que són pocs. I dues, que estan mal avinguts".

 

En casos així val més recórrer a xifres: "(1)... I (2)"; o a ordinals autèntics: "La primera... I la segona". Perquè, si optem per cardinals expressats en paraules, haurem d'escriure, per estrany que soni: "U... I dos".

 
 
6)
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians dimecres 18 de desembre del 2013
 
Josep Daniel Climent
 
 
7)
 
http://www.tallamar.blogspot.com.es/2013/12/text-de-rafael-castellanos-i-llorens-la.html
 
Presentació a Barcelona de la novel·la "Els països del tallamar"
 
Rafael Castellanos i Llorenç
 

Vaig conèixer en Joan-Carles Martí fa dotze anys amb motiu dels primers passos per a la constitució de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). El 27 d'octubre del 2001 es creava, precisament a Elx, on ell va fer d'amfitrió, una coordinadora d'una trentena d'organitzacions que va fer possible que tres anys i mig més tard (el 16 d'abril del 2005) es constituís a Tortosa la FOLC, la qual elegia en Joan-Carles Martí com a primer President.

 

Una faceta d'en Joan-Carles és, doncs, el seu activisme a favor de la llengua, que va començar ben precoçment, als 17 anys a Elx. En aquesta mateixa ciutat, uns anys més tard es creava l'associació El Tempir, de la qual seria el primer President. Aquesta entitat ha portat a terme una tasca immensa a favor de la llengua a Elx. Només cal resseguir-ne les activitats des de la seva fundació l'any 1993.

 

En Joan-Carles va néixer a Marsella l'any 1958, fill d'elxà i oriolana (per tant, la mare castellanoparlant), va viure a Marsella fins als nou anys i a Sidney fins als catorze. Des d'aquesta edat, viu a Elx. Aquest periple vital ens pot ajudar a entendre el personatge, l'amic, que ara us presento.

 

És poliglota, coneix el català i el castellà familiars, el francès i l'occità a partir de la seva estada a Provença i l'anglès a partir de la seva estada a Austràlia; domina tots aquests idiomes, que ha anat consolidant amb l'estudi i noves experiències. És llicenciat en traducció i interpretació i ha estat durant deu anys tècnic de turisme i cap de promoció turística de l'Ajuntament d'Elx; i ara és cap de turisme de l'Ajuntament de Guardamar, la ciutat més meridional de parla catalana. I estic resumint per no allargar-me massa.

 

Els seus coneixements lingüístics l'han portat a interessar-se per la dialectologia (és un expert coneixedor del parlar d'Elx i sobretot del Camp d'Elx), per la sociolingüística (en especial l'anàlisi de les dades i la dinàmica de la llengua viva, en contínua evolució, amb una capacitat d'observació extraordinària que li permet detectar, per exemple, la penetració de la llengua estàndard en el parlar habitual de la població valenciana escolaritzada en català, etc.) i, òbviament, els seus coneixements també l'han portat a interessar-se per la literatura. Precisament avui es presenta una seva novel·la.

 

És defensor de la unitat de la llengua catalana i de la comunitat que formem tots els parlants, la nostra nació: els Països Catalans. Una de les seves obsessions és combatre el secessionisme lingüístic, de vegades camuflat sota la promoció de formes valencianes divergents de l'estàndard. És partidari d'una llengua estàndard comuna que s'enriqueixi amb les aportacions dels diferents parlars. Una altra obsessió és la crítica a la renúncia a l'ús de la llengua, especialment per part dels polítics o dels personatges públics en general, per les conseqüències negatives que aquesta actitud comporta.

 

El seu compromís cívic s'ha concretat també en compromís polític amb opcions valencianistes i catalanistes, conscient que cal construir políticament els Països Catalans a partir de la realitat social i política de cadascun dels països.

 

Destacaria dues qualitats d'en Joan-Carles: fidelitat i generositat. Fidelitat a la llengua, la cultura i el país: els Països Catalans a partir del País Valencià; generositat, dedicant hores i hores a la llengua, la cultura i el país desinteressadament.

 

Pels seus mèrits ha estat proposat candidat al premi “Martí Gasull” que la Plataforma per la Llengua ha convocat per reconèixer la feina d'una persona o entitat, que pel seu activisme hagi promogut la llengua com a eina de cohesió social.

 

És un erudit. Sap moltes coses per la seva innata curiositat per conèixer-ho tot i a fons, perquè ha llegit molt i dels temes més diversos, i perquè el coneixement profund de diverses llengües i cultures -que ell les ha fetes totes una mica seves-, li permet tenir una perspectiva i una amplitud de mires excepcionals per a l'anàlisi social, lingüística i cultural.

 

En Joan-Carles té una capacitat de treball immensa, que ell atribueix a l'insomni, però jo que el conec estic convençut que és la seva inquietud constant i la seva energia, que el mantenen despert tantes hores.

 

Però -i acabo- sobretot vull destacar que s'interessa per totes les llengües i totes les cultures perquè s'interessa per les persones, començant per la seva família i els seus amics. Humanitat i sensibilitat són algunes altres qualitats que defineixen la seva personalitat.

 

Moltes gràcies.

 

Rafael Castellanos i Llorenç

Barcelona, 3 de desembre de 2013

 

 
 
8)
 
Publicat en el núm. 85 de la revista Llengua Nacional (IV trimestre del 2013) (pàg. 21)
 
Errors de lèxic (II)
Josep Ruaix
 
 
 

Aquest article és continuació del publicat en el número anterior de Llengua Nacional. Vegeu, doncs, si us plau, els advertiments que encapçalaven l'article precedent.

1) «A voltes amb el règim» (títol d'una carta dins Avui, 8-9-2003, en què es criticava la utilització de l'expressió «règim pujolista» o «canvi de règim» per part de Pasqual Maragall i altra gent del PSC; cf. el nostre Nou diccionari auxiliar [NDA], s.v. volta) > Tornem-hi amb el règim (o bé Altra vegada el règim).

2) [aprestar-se] «També el Senyor, en l'Evangeli, motiva els deixebles: els estimula perquè li prestin atenció, ja que s'apresta a tornar cap al Pare ...» (d'un original, abans de ser corregit; calc del cast. aprestarse) > També el Senyor ... ja que es disposa (o es prepara) a tornar cap al Pare ...

3) «Ja ho escriví Blas Pascal: el cos humà és d'una diversitat increïble» (Pla, OC 44, p. 355; patronímic castellà aplicat a un autor francès) > Ja ho escriví Blai (o Blaise) Pascal ...

4) «Perquè quan a l'Estat espanyol o a Espanya es parla de reis, reines, prínceps i princeses, sempre s'ha de bordejar la frontera del que es pot dir i del que s'ha de callar» (Avui, 5-1-2003, supl. dominical, p. 51; calc del cast. bordear) > Perquè ... sempre s'ha de vorejar la frontera ...

5) [brotxeta] «La nit abans de marxar, el regidor i la seva muller em van fer fer una gira en cotxe pel París nocturn i il·luminat. La ciutat napoleònica feia el seu efecte. I vam acabar sopant en un restaurant a prop del museu de Cluny. La cuina era oriental. Ens van servir unes brotxetes de carn sobre unes plates de fusta, amb flamets d'arròs, i verdures trinxades, tot molt especiat i amb salses vermelloses» (d'un opuscle de l'any 2001; calc del fr. brochette, corresponent al cast. pinchito) > La nit abans de marxar ... Ens van servir unes broquetes de carn ...

6) «... la polenta (una preparació de la cuina italiana feta amb farina de blat de moro i aigua bullint) ...» (Avui, 7-6-2003, p. 32; confusió entre el gerundi bullint i l'adj. bullent) > ... la polenta (una preparació de la cuina italiana feta amb farina de blat de moro i aigua bullent) ...

7) «I era també una forma de perpetuació del domini caciquil sobre la resta de la societat ...» (d'un original, abans de ser corregit; calc de l'adj. cast. caciquil) > I era també una forma de perpetuació del domini caciquista sobre la resta de la societat ...

8) «Sigui el que sigui, el fet és que Juan de Santo Matía està decidit a fer-se cartoix» (AA. VV., Història del pensament cristià, p. 624; calc del cast. cartujo) > Sigui el que sigui, el fet és que Juan de Santo Matía està decidit a fer-se cartoixà.

9) «Nosaltres, els qui vàrem veure els nostres pares patir cautiveri i esclavituds en presons i en camps de treballs forçats en diferents contrades de l'Estat espanyol ...» (Regió 7, 1-10-2002, p. 19; calc del cast. cautiverio) > Nosaltres, els qui vàrem veure els nostres pares patir captiveri i esclavituds ...

10) [certer -a] «La carlana, però, demostra una intuïció certera del que li cal fer per a poder superar aquesta compromesa situació» (C. Arnau, Compromís i escriptura, p. 106; calc de l'adj. cast. certero -ra) > La carlana, però, demostra una intuïció precisa (o segura, encertada, adequada) del que li cal fer ...

11) [cofraria] «... recuperar i instaurar les antigues germandats i cofraries» (Cultura, Valls, des. 2002, p. 27; calc del cast. cofradía) > ... recuperar i instaurar les antigues germandats i confraries.

12) «A Trento no fou possible “escoltar” Luter. El cardenal Reginald Pole prou exhortava els pares del concili que llegissin sense prevenció les obres luteranes, abans de condemnar-lo. Tanmateix, va prevaler l'ala dura en l'assemblea, enfront dels més inclinats a dialogar (i, a vegades, a contemporanitzar) amb els luterans» (Qüestions de Vida Cristiana, núm. 207, set. 2002, p. 85) > A Trento ... (i, a vegades, a contemporitzar) amb els luterans.

13) [cru i dur, crua i dura] «La realitat crua i dura és que només el 9% dels vins i el 18% dels caves etiqueten els seus productes en català» (Avui, 13-4-2002, p. 3; confusió d'expressions: existeixen nu i cru i cru i pelat, però és un gal·licisme «pur i dur») > La realitat nua i crua (o bé crua i pelada) és que només ...

14) [cutre] «Pisos “cutres” a preus d'alt estànding» (Avui, 2-12-2002, p. 22, titular; castellanisme innecessari) > Pisos rònecs a preus d'alt estànding / «Cau un símbol de la Manresa “cutre”» (Regió 7, 29-1-2003, p. 1) > Cau un símbol de la Manresa rònega.

15) «Petaven botzines per tots els àmbits, les finestres dels edificis d'enfront eren plenes d'oficinistes en observació i disparant màquines de retratar a balquena, brunzien sirenes de policia en les cantonades i enllà de l'avinguda, al fons tumultuós de la ciutat més pròxima» (d'una novel·la, abans de ser corregida; calc de la loc. cast. de enfrente) > Petaven botzines per tots els àmbits, les finestres dels edificis del davant eren plenes d'oficinistes ...

16) «Després de sopar passava l'estona donant voltes per la porxada i llegia desmenjada la llista d'herois d'alguna guerra que mig esborrats es trobaven en una làpida a la paret de l'ajuntament; mentre un vocalista de poca monta amenitzava la vetllada als ocupants de les tauletes dels bars de la plaça» (d'un llibre publicat en el 2002; calc de la loc. cast. de poca monta) > Després de sopar ... mentre un vocalista de pa sucat amb oli (o bé d'estar per casa) amenitzava la vetllada ...

17) «Peterson s'esforçarà per tal de guanyar de nou al protestantisme una “publicitat” específicament eclesial que substitueixi amb avantatge la publicitat “de prestat” de la qual l'Església gaudia des de l'època de la Reforma en els Estats alemanys» (d'un original, abans de ser corregit; calc de la loc. cast. de prestado) > Peterson ... que substitueixi amb avantatge la publicitat “manllevadade la qual l'Església gaudia ...

18) «Aquestes dades il·lustren clarament la magnitud del desastre per a una economia totalment depenent de la vinya» (AA. VV., Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 144; confusió entre el gerundi depenent i l'adj. dependent) > Aquestes dades il·lustren clarament la magnitud del desastre per a una economia totalment dependent de la vinya.

19) [desalmat -ada] «... però estic ben segura que Tey, malgrat que l'hagi publicat [aquest llibre], no combrega amb les idees dels personatges misògins i desalmats que han generat la polèmica» (Avui, 1-6-2003, p. 88; calc de l'adj. cast. desalmado -da) > ... però estic ben segura ... les idees dels personatges misògins i malvats (o cruels o perversos) que han generat la polèmica.

20) [desavenència] «Quina raó s'amagava davant aquesta excusa tan poc convincent? Potser desavenències amb els membres del consistori?» (d'un original, abans de ser corregit; calc del cast. desavenencia) > Quina raó ...? Potser desavinences entre els membres del consistori?

21) «Per culpa dels teus molts amants quedares presa en un parany. Descar de prostituta és el teu, però tu no et vols tornar vermella» (text bíblic, abans de ser corregit; calc del cast. descaro) > Per culpa dels teus molts amants quedares presa en un parany. Desvergonyiment de prostituta és el teu ...

22) [desgarbat -ada] «En sortí una reproducció sui generis, entre desgarbada i perfecta ...» (d'una novel·la, abans de ser corregida; calc de l'adj. cast. desgarbado -da) > En sortí una reproducció sui generis, entre desmanegada i perfecta ...

23) [dissimul] «Cadascú és amo dels seus dissimuls i esclau de les seves frustracions ...» (Avui, 16-11-2002, p. 19; calc del cast. disimulo) > Cadascú és amo de les seves dissimulacions i esclau de les seves frustracions ...

24) «Amb sorpresa he viscut la sorpresa que les paraules de Mayor Oreja han causat – o sembla que han causat– entre el personal catalanesc. Em meravella aquesta estranya militància del nostre país en una desmemòria permanent, com si visqués en el limb de la història, com si l'amnèsia fos una virtut recomanable i no la tendència suïcida que en realitat representa» (Avui, 6-11-2003, p. 29; calc del cast. el limbo) > Amb sorpresa ... com si visqués en els llimbs de la història ...

25) [esparrecar] «Saviola, Riquelme i Overmars esparrequen la llibreta de Van Gaal i remunten el partit contra el Bayern a base de futbol» (El 9, 28-11-2002, p. 1) > Saviola, Riquelme i Overmars esparraquen la llibreta ...

26) [fer una puntada de peu] «Això en psicologia s'anomena “la puntada de peu al gat”, expressió que explica per què aquell atribolat oficinista que acaba de ser amonestat pel seu superior, en arribar a casa fa una puntada de peu al gat» (Avui, 29-6-2002, p. 3; l'original deia, empitjorant-ho, «li fa una puntada de peu») > Això en psicologia ... en arribar a casa clava una puntada de peu al gat.

27) [frunzir les celles] «El pagès frunzeix les celles» (Cultura, Valls, des. 2002, p. 27; calc del cast. fruncir en un dels seus sentits) > El pagès arruga (o arrufa) les celles.

28) «... Moià no s'ha caracteritzat mai per ser una zona frutícola» (d'un original, abans de ser corregit; calc de l'adj. cast. frutícola) > ... Moià no s'ha caracteritzat mai per ser una zona fructícola.

29) «El diari més hortera d'Europa titulava l'altre dia a les seves pàgines de política: “El govern utilitza l'accident per a proposar més despesa militar”» (Avui, 1-6-2003, p. 73; calc de l'adj. cast. hortera) > El diari més carrincló d'Europa ... / «Desentona, a més, la línia conservadora de l'emissora, plena de vaques sagrades, amb aquesta sobtada aposta per la banalitat i l'horterada» (Avui, 2-6-2003, p. 51; calc del subst. cast. horterada) > Desentona ... amb aquesta sobtada aposta per la banalitat i la carrincloneria / «Anar a les inauguracions és una horterada» (Avui, 17-6-2003, p. 67) > Anar a les inauguracions és una carrincloneria.

30) [hostigar] «La Comissió Corregimental de Manresa, en un comunicat dirigit a diversos vocals, diu que el comandant Ramon Mas ha realitzat una gran tasca hostigant contínuament amb els seus sometents els francesos des de Calders» (AA. VV., Calders..., p. 150; calc del verb cast. hostigar) > La Comissió ... ha realitzat una gran tasca fustigant contínuament ...

31) «Alguns pontífexs com Alexandre VI, Innocent XII i sobretot Benet XIV van alçar la veu per ...» (d'un original, abans de ser corregit; confusió entre l'adj. o subst. innocent i el patronímic Innocenci) > Alguns pontífexs com Alexandre VI, Innocenci XII i sobretot Benet XIV van alçar la veu per ...

32) [llepon -ona] «Només sabem que Aznar serà al costat de Bush per a tot allò que sigui menester. L'actitud llepona i acomplexada del primer ministre espanyol xoca amb la d'aquells que, també des d'Europa, pretenen justament el contrari, això és, treballar per convertir el Vell Continent en un actor realment important de l'escena internacional» (Avui, 15-1-2003, p. 3; sufix castellà [-ón -ona] aplicat a una arrel verbal catalana) > Només sabem ... L'actitud llagotera i acomplexada del primer ministre espanyol ...

33) «En efecte, del juny de 1658 al gener de 1659, Pascal torna a desplegar una gran activitat científica, que la tradició familiar interpretarà pietosament com una distracció en els insomnis causats per un fort mal de queixals ...» (AA. VV., Història del pensament cristià, p. 650; calc de la loc. cast. dolor de muelas) > En efecte ... en els insomnis causats per un fort mal de queixal.

34) [medir] «Les cases dels senyors imitaven les cases reials. Medien una hectàrea o més de superfície i estaven voltades d'un mur alt i gruixut i s'hi entrava, com en els temples, per una gran portalada de pedra» (S. Serrallonga, Versions de poesia antiga, p. 53; calc del verb cast. medir) > Les cases dels senyors imitaven les cases reials. Feien (o Tenien o Mesuraven) una hectàrea o més ...

35) «La necedat satisfeta i orgullosa d'uns i altres crea un món que margina pobres, senzills i pecadors» (d'un original, abans de ser corregit; calc del cast. necedad) > La neciesa (o niciesa) satisfeta i orgullosa ...

36) [neglegir] «Dalí se'l mirà amb tendresa, un instant. I s'escapolí per la porta, torrat, neglegint la peça al terra de la botiga com si es tractés d'una insignificança enmig del cúmul dels seus acudits fora de sèrie en el camp de l'alta gosadia pictòrica» (d'una novel·la, abans de ser corregida; potser calc de l'anglès neglect) > Dalí se'l mirà amb tendresa, un instant. I s'escapolí per la porta, torrat, negligint la peça ...

37) «El gran amor de la colònia italiana a New York són les joies de la imatge de santa Llúcia, a l'església del seu nom, a Brooklyn» (d'una novel·la, abans de ser corregida; calc de l'anglès New) > El gran amor de la colònia italiana a Nova York ...

38) [no donar a l'abast] «La campanya electoral es va escalfant i ja no donem a l'abast per a comentar les diverses incidències» (Avui, 19-10-2003, p. 2; confusió de construccions) > La campanya electoral es va escalfant i ja no donem l'abast a comentar les diverses incidències.

39) [nòvio -ia] «El pàrquing de la Reforma de Manresa té tres nòvios.– Dues empreses, a més de Fomento, han manifestat el seu interès pel futur pàrquing de la Reforma: Petrobages i Vinci Park consideren que és un negoci interessant» (Regió 7, 13-2-2003, p. 1; calc del cast. novio -via) > El pàrquing de la Reforma de Manresa té tres pretendents.– Dues empreses ...

40) «Giorgio Mascaro acabava d'arribar a Little Italy. Però no procedent de Palermo, tothom ho donava per fet, ja que el seu anglès era eteri, vellutat com cal, de trinca, és a dir, no el gravava cap accent forà» (d'una novel·la, abans de ser corregida; calc. de l'it. o del cast. Palermo) > Giorgio Mascaro ... Però no procedent de Palerm, tothom ho donava per fet ...

41) «... durant la perillosa pelegrinació pel desert» (d'un original, abans de ser corregit; confusió entre peregrinació i pelegrinatge) > ... durant la perillosa peregrinació pel desert (o bé durant el perillós pelegrinatge pel desert).

42) [plebei -a] «Les reines plebeies.– Casar-se amb una plebeia divorciada ...» (Avui, 3-11-2003, p. 27; calc del cast. plebeyo -ya) > Les reines plebees.– Casar-se amb una plebea divorciada ...

43) [posar punt i final] «Tots dos consells arribaren al límit del seu aguant. I cadascun pel seu compte decidí executar una acció resolutòria, és a dir, que posés punt i final a la respectiva suspensió de cor respecte al murri que es trufava d'ells amb astúcies tan ignominioses» (d'una novel·la, abans de ser corregida; vegeu NDA, s.v. posar punt i final) > Tots dos consells ... és a dir, que posés punt final a la respectiva suspensió de cor ...

44) [pringar] «Estem en contra de la guerra. La fan els rics i pringuen els pobres» (Avui, 19-2-2003, supl., p. 5; calc del verb cast. familiar pringar) > Estem en contra de la guerra. La fan els rics i reben (o se la carreguen) els pobres.

45) [rasgat -ada] «Allà, enmig d'un bosc d'escultures hi havia el bust d'una matrona romana; imponent, amb la cara ampla, una notable papada, els llavis prims, el nas apuntat i els ulls rasgats» (d'un llibre publicat en el 2002; calc de l'adj. cast. rasgado -da) > Allà ... el nas apuntat i els ulls esqueixats.

46) «Un altre tipus de miracle molt difós és la liqüefacció periòdica de la sang d'algun sant o santa guardada en un relicari» (Avui, 7-6-2003, p. 32; calc del cast. relicario) > Un altre tipus de miracle molt difós és la liqüefacció periòdica de la sang d'algun sant o santa guardada en un reliquiari (o reliquier).

47) [rexumar] «La gent allí rexumava goig, surava un aire de festa al volt» (d'una novel·la, abans de ser corregida; calc del verb cast. rezumar; val a dir que, segons el DCVB, existí reixumar ‘somicar' ) > La gent allí traspuava goig, surava un aire de festa al volt.

48) [sacristia] «El cristianisme viscut a fons no podrà mai quedar reclòs només a les consciències i a les sacristies» (Avui, 15-6-2002, p. 19; calc del cast. sacristía) > El cristianisme viscut a fons no podrà mai quedar reclòs només a les consciències i a les sagristies.

49) [sentar] «En les eleccions de 1932 les dretes de Concòrdia Catalana s'imposaren a Esquerra Catalana per 232 vots a 203, uns resultats que no sentaren gens bé a la direcció de l'Avenç Obrer Català» (d'un original, abans de ser corregit; calc d'un sentit del verb cast. sentar) > En les eleccions ... uns resultats que no caigueren gens bé a la direcció de l'Avenç Obrer Català.

50) «L'Idil·li de Sigfrido, de Richard Wagner» (Cultura, Valls, set. 2002, p. 15; calc del cast. Sigfrido) > L'idil·li de Sigfrid, de Richard Wagner.

51) [sovintejar] «En aquest evangeli veiem Jesús que sovinteja la sinagoga i explica les Escriptures ...» (Missa Dominical, any 2003, tramesa 2, p. 57; text traduït «mecànicament» del castellà; el verb sovintejar és correcte en altres sentits) > En aquest evangeli veiem Jesús que freqüenta la sinagoga i explica les Escriptures ...

52) [trepar] «Som a la vall de Cornudella. La pista de Siurana trepa pel tall que el barranc de l'Estopinyà clava a la serra de la Gritella» (Cultura, Valls, des. 2002, p. 27; calc del verb cast. trepar) > Som a la vall de Cornudella. La pista de Siurana s'enfila pel tall ...

53) «Misticisme i amor en la producció wagneriana: el mite de Tristan i Isolda» (Cultura, Valls, gen. 2003, p. 20; calc del patronímic cast. Tristán) > Misticisme i amor en la producció wagneriana: el mite de Tristany i Isolda.

54) «Darrerament, els lectors de premsa ens n'empassem cada dia una de calç i una d'arena» (Avui, 7-10-2002, p. 3; calc de la loc. cast. una de cal y otra de arena) > Darrerament, els lectors de premsa ens n'empassem cada dia una de freda i una de calenta.

55) [ventat -ada] «Com a contrapartida, a la zona més alterosa i ventada, allà on l'activitat sempre havia estat reduïda, s'hi desenvolupà un poble» (AA. VV., Calders..., p. 91) > Com a contrapartida, a la zona més alterosa i esventada, allà ...

56) [vertir] «En aquest sentit, les crítiques que contra la Festa es vertien des de les pàgines del Truc perderen intensitat a partir de 1979 ...» (d'un original, abans de ser corregit; calc del verb cast. verter» > En aquest sentit, les crítiques que contra la Festa s'abocaven des de les pàgines del Truc perderen intensitat a partir de 1979 ...

57) [veure-se-les i desitjar-se-les] «El monestir se les veia i desitjava per mantenir una quarantena de monges» (AA. VV., Calders..., p. 86; calc de la loc. cast. vérselas y deseárselas) > El monestir es veia negre per mantenir una quarantena de monges.

58) «Es tractava d'un comerç que ostentava uns aparadors extravertits, amb molta vidreria» (d'una novel·la, abans de ser corregida; confusió amb altres derivats de vidre: vidrat -ada [o vidriat -ada], vidrenc -a [o vidrienc -a), vidret; però vidrier -a, vidriera, vidrieria, vidriós -osa, vidriositat) > Es tractava d'un comerç que ostentava uns aparadors extravertits, amb molta vidrieria.

59) «Em vaig posar a mirar mapes del Pirineu ... senders que ofereixen possibilitats de dormir en refugis, cabanes o hostals, i de tornar a omplir la motxilla amb viures cada tres o quatre dies» (C. Wittlin, dins J. Verdaguer, Del Canigó a l'Aneto; calc del cast. víveres) > Em vaig posar ... i de tornar a omplir la motxilla amb queviures (o vitualles) cada tres o quatre dies.

60) [xulesc -a] «Desfila igualment per la pantalla de les neurones el posat xulesc de M.A.R., portaveu del govern Aznar quan es va burlar de la reivindicació de seleccions catalanes amb l'argument despectiu que només podrien competir en l'especialitat de canicas» (Avui, 23-6-2002, p. 2; calc de l'adj. cast. chulesco -ca) > Desfila igualment per la pantalla de les neurones el posat fanfarronesc de M.A.R. ...

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net