InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 174 (divendres 10/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - pintura
 
2) Eugeni S. Reig - pinya
 
3) Antoni Llull Martí - L'impredictible gènere d'alguns mots
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra C.
 
5)  Albert Pla Nualart - Líder sud-africà antiapartheid
 
6) José Gargallo Gregori - Paraules valencianes en desús
 
7) Terric Lausa - Los païses del talhamar
 
8) Josep Ruaix i Vinyet - Errors de lèxic (I)
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

pintura

Llapis de color.

–Mira, una caixa de pintures com les que teníem quan érem xicotetes, ¿te'n recordes?

–Clar que me'n recorde. Eren molt roïns, sempre estaven trencant-se les puntes.

        

Quan jo era menut, els Reis ens deixaven als xiquets una caixa de pinturetes, un baló o una trompa i a les xiquetes una nina o uns perolets de llanda. Ara venen carregats d'ordinadors i de coses estranyes que tenen un noms incomprensibles que no sé ni com dimonis es pronuncien.

L'accepció definida de la paraula pintura és d'us habitual en valencià, però no l'arreplega cap diccionari.

 

En valencià també es diu: llapis de color
La llengua estàndard sol emprar: llapis de color
En castellà es diu: lápiz de color
 
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

pinya

Peça en forma de cassoleta plena de petits forats per a on ix l'aigua de la dutxa.

En l'hotel no hi havia dutxa de telèfon. Hi havia una dutxa d'aquelles antigotes que tenia una pinyota que pareixia una pinya americana. ¡Quina barbaritat!

Aquesta denominació l'he sentida en València ciutat a llanterners i empleats de magatzems i botigues de lampisteria.

 

En valencià també es diu: arruixadora
La llengua estàndard sol emprar: ruixador
En castellà es diu: alcachofa, rociador
 
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 66)
 
 
L'impredictible gènere d'alguns mots
 
Antoni Llull Martí
 
 
Per a un anglès que es posa a estudiar la nostra llengua, o alguna altra de les procedents del llatí, és una complicació molt grossa trobar-se amb paraules de diferent gènere (en la seva no hi ha tals diferenciacions), i acostumats al seu article the, que tant val per el com per la, i els seus corresponents plurals, i l'indefinit a, única forma per a un i una, uns i unes, quan han de diferenciar quina de les nostres múltiples formes d'article ha de posar a davant d'una paraula de la que no en coneix el gènere, s'hi perd, i és ben comprensible. Perquè no sempre es pot regir per la terminació, puix que tenim paraules mascles acabades en -a (dia, drama) i paraules femelles acabades en -e (mare, torre, síndrome) i fins i tot en -o, com els cultismes libido i soprano. Jo he sentit més d'una vegada a estrangers dir buenas días i buenos noches.
 
Quan un estranger parla una llengua com l'anglesa, en la qual les paraules no pertanyen a cap gènere determinat, i estudiant la nostra es troba amb mots com aspror, temor, calor, i aprèn, i es fica bé dins el cap, que són de gènere femení, com després li faré entendre que valor, tenor i licor pertanyen al masculí, i que amor i color puguin esser d'un i altre gènere? I que ametista, llista, vista, pista i tants d'altres són mots femenins mentre que artista, turista i humorista puguin esser de qualsevol dels dos gèneres? Resulta difícil donar una solució pràctica i senzilla a aquest problema. I també ho és el d'aquells mots que en una llengua pertanyen a un gènere i en una altra al contrari, com ocorre amb el nas / la nariz, el front / la frente, etc., als quals em vaig referir en l'article anterior, però les diferències poden trobar-se en coses molt més grosses, com els noms del sol i de la lluna, que en alemany són de gènere femení el primer i neutre la segona (en alemany hi ha tres gèneres de mots). Com hauria d'esser, idò, una traducció per a alemanys del títol de la rondaia titulada Sa fia des Sol i de sa Lluna? L'he vist traduït literalment (Die Tochter der Sonne und des Mondes, potser perquè el traductor, prescindint del gènere dels mots, va deixar el sol a davant pel motiu d'esser el més important dels dos astres. Però en aquest cas ens trobam amb un pare de gènere femení. Tot això és realment molt complicat.
 

 

4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra C
 

      “Cariño”. *Carinyo”. Amor. Rei, reina. Manyac, manyaga. Patuf, patufa, patufet. Galindoi. Fes-me un petó, rei. Amor, no m'atabalis que hai de fer el dinar. El meu patufet! Vine, dona, amor, no te m'escapis!

Els sud-americans es diuen: Amor, i el tenen ben a punt fins i tot per a aquelles que no coneixen, amb intenció ben neta, en especial les dones. Jo diria que ha de ser el terme amorós, afectuós, per als qui festegen , els casats i els ajuntats: Amor, t'estimo tant! Ets única, amor!

        “Cinturón”. Cinturó el registra el Fabra, però Lluís Marquet diu categòric que aquest mot no existeix en català. Corretja. Cinyell. Ús obligatori de la corretja de seguretat Ara ningú no diu corretja, l'hem perdut. Pel que fa a la via urbanística: Ronda. Ronda de dalt, ronda de baix, del litoral.

 

      “Cole”. És una abreviació rematadament castellana. Desplaça: Escola. Col·legi. Escola bressol. Jardí d'infants. Estudi. Costura (aquesta era només per a les nenes). Au, anem a l'escola, rei. Mou-te, que faràs tard a col·legi. Fes bondat a l'institut. D'altra banda, *cole” és lletgíssim.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 8 de desembre del 2013

La mort de Mandela revifa l'ús de dues paraules que solen plantejar dubtes de pronúncia a molts usuaris de la llengua: apartheid i sud-africà .

Sud-àfrica té avui nou idiomes oficials d'origen africà i dos d'origen europeu: l'anglès i l'afrikaans, que és la llengua germànica que s'hi va originar a partir dels dialectes neerlandesos del colonitzadors del segle XVII.

I la th d'apartheid no es llegeix a l'anglesa, com la ce castellana, sinó a l'afrikaans, com una t seguida d'una petita aspiració. No és, doncs, un dígraf sinó dos sons consonàntics: la t tanca la síl·laba part i la h obre la síl·laba heid .

En casos així l'objectiu és acostar-se a la fonètica original sense violentar massa la del català. Per això l'ÉsAdir proposa que la t no soni i sí que soni la h , tot i que és un so que no tenim i tendim a fer massa gutural, com la jota castellana.

En principi, un estrangerisme no adaptat ortogràficament s'hauria d'escriure en cursiva, però molts mitjans optem per estalviar-la en casos, com aquest, en què ja és prou conegut. Escriure'l en rodona, a més, evita l'ortopèdic anti-apartheid .

En el cas de sud-africà (i també de Sud-àfrica ) cal saber que el guionet -a efectes lèxics- no és límit de paraula, però -a efectes de pronúncia- és com si ho fos. I igual que quan diem fred i calent la d sona t , també hem de pronunciar sutafricà i no pas sudafricà, o sutest i no pas sudest .

La raó és que primer apliquem les regles fonològiques al mot i, després, l'unim a altres mots. Primer, doncs, ensordim la d final de sud , cosa que en fa una t . En canvi, si queda dins el mot, com a sudista , no s'ensordeix.

 
6)
 
 
 
José Gargallo Gregori
 
7)
 
http://tallamar.blogspot.com.es/2013/12/los-paises-del-talhamar-o-els-paisos.html#!/2013/12/los-paises-del-talhamar-o-els-paisos.html
 
Los païses del talhamar
 
 
Terric Lausa
 
 
Es totjorn un plaser per ieu de venir en Catalonha. Lo país, las gents, la lenga sempre m'an encantat. Esser aquí uèi lo dia non solament es un plaser senon tanben qu'es un onor.// Coma occitan, coma sòci de la vielha nacion occitana, fèr partida d'aquesta presentacion m'es un onor e m'emociona a un punt fòrça naut.
 
Occitània es un vièlh país. Occitània es un bèl país. Occitània es un país ric de la siva istòria, de la siva cultura, de las sivas gents e Occitània es un país ric de la siva lhenga. Mas tanben Occitània es un país malaut, nafrat, que pateis dempuèi de long sègles. L'Occitània d'ara es un país que doblida la siva lhenga, l'occitan. L'Occitània d'ara es un país que coneis pas lo siu nom. Vòli pas aquí parlar deperqué Occitània malauteja, mas dins las nòstras montanhas de Quilhan, amondaut, passats Cases de Pena, Estagell, Maurin, passats Sant-Pau e Caudièrs, passats los rocasses, perduts dins la bruma, tenèm un provèrbi: "Del Nòrd, sovent, venon michant vent e michanta gent". Del nòrd, benlhèu pòt venir lo començament de l'explicacion de la nòstra malautiá.
Mas Occitània, per tant malauta que pòsca èsser, es tanben e sustot, un país que vòl viure. L'istòria nos a pas ajudat, mas l'energia nòstra, l'estrambòrd nòstre encara i es. Sèm encara aquí. Sèm encara vius. Baissam pas los braces. Nos daissarem pas escagassar. La nòstra devisa es la meteissa que la vòstra. Es "Sempre endavant"! Sèm es un país de luta.

Occitània a besonh d'amics. Occitània a besonh d'amics al dintre d'Occitania e tanben al defòra d'Occitània. Vosautres catalans, catalans de Catalonha e de totes los Païses Catalans sètz los nòstres amics. Als Païses Catalans avètz reüssit a fèr demorar viva la lhenga catalana. Avètz reüssit a vos remembrar del nom del vòstre país. Los Païses Catalans, sètz un exemple per nosautres. La vòstra amistat nos pòrta lhum e esperança.

A costat de ieu, son dos amics d'Occitània, dos amics de valor, dos amics de tria. L'elxan Joan-Carles Martí i Casanova e lo rosselhonés Joan-Daniel Bezsonoff. Totara disiá qu'es un onor per ieu l'occitan d'èsser aquí. D'efièit aquestes dos escriveires catalans son dos grands occitanistas que coneisson d'a fons la lenga, l'istòria, la literatura e la cultura nòstra.
 
Joan-Carles, quand dobriguèri lo tiu lhibre "Los païses del talhamar" aquò me faguèt un tust. Çò primièr perqué jamai aviá pas lhegit res de semblant. Lo tiu lhibre es inclassable e espectaclós. Es inclassable perqué es a l'encòp un roman, un raconte autobiografic, una saga familiala, un poèma en vèrses e un ramat de reflexions sus l'existéncia. Devi confessar qu'a la debuta, la tiva sintaxi, lo tiu vocabulari catalan meridional m'an un pauc desvariat. L'occitan dels Pirenèus que som èra un chic perdut. Totun, pauc a pauc, èi començat de dintrar dins la trama del tiu raconte, dins lo vocabulari elxan e pauc a pauc som dintrat dins lo tiu espaci mental, lo tiu univèrs literari.

Lo tiu univèrs literari lo vòli situar a dos nivèlhs: lo decorat es lo mond del viatge, de las migracions, es a dire lo planèta. Puèi nos fas apropar de la scèna e clarament la scèna del tiu univèrs literari es l'espaci occitano-catalan. Lo tiu roman nos pòrta d'Elx a Marselha e pertot arreu lo planèta, mas quin que siá l'endreit ont se pausa, dessús e darrièr cada pagina se senteis la tiva dimension occitana. La tiva enfança provençala t'aurà marcat lo còr per sempre. Los tius gosts per la literatura de Mistral e dels autres felibres provençals, pels trobadors, t'an noirit l'esperit e aquò se respira a cada pagina tiva.

Coma parlaire ieu d'una lhenga fòrabandida e gaireben illegala sus lo siu territòri, una lhenga que lo siu usatge social a gaireben desaparegut, m'es un encantament de poder lhegir dins la tiva òbra los noms de lòcs dins lhor autenticitat occitana. M'es un encantament de tornar trobar dins las paginas las expressions millenàrias e l'esperit del miu pòble. E quand me fas cabussar dins lo temps per dire, en occitan dins lo tèxte, los catars, l'esquina ne me tremòla. "Los païses del tallamat" pren lo legeire per la man e lo fa passejar dins un univèrs, lo tiu, lo miu, lo nòstre, gents dels païses occitans e catalans. Una de las escomesas del tiu lhibre es que, sens o dire, nos fa rendre compte que catalans e occitan sèm los dos penjals d'una meteissa civilizacion, la granda civilizacion catalano-occitana.

Aqueste lhibre, Joan-Carles Martí i Casanova, l'as escrit amb tota la saviesa de la destinada comuna a las doas nacions nòstras. Joan-Carles, aqueste lhibre l'as escrit en occitan, mas per escriure aqueste occitan, as utilizat lo catalan, lo catalan d'Elx! La nòstre istòria literària comuna començèt fa uèit sègles e uèi lo dia lo tiu lhibre a escrincelat una pagina magnifica d'aquesta istòria. Ès lo seguidor d'aqueste movement ample e nòble que comencèt amb los trobadors de b l'edat mejana fins als moviments occitanistas del sègle XX e als malhums informatics d'ara, en passar per la renaissença literària occitano-provençala.

Te grandmercegi per balhar aquesta lisibilitat qu'Occitània necessita e que nos manca tròp sovent. Te grandmercegi per portar la tiva pèira al temple de dignitat que nos fa mestièr e que pauc a pauc bastissem.

Joan-Carles Martí i Casanova, coma se ditz en Provença, "raça raceja": Occitània pòt èsser fièra del siu filh.
 
8)
 
Publicat en el núm. 84 de la revista Llengua Nacional (III trimestre del 2013)
 
Errors de lèxic (I)
Josep Ruaix i Vinyet
 
 

En aquest article (que preveiem que anirà seguit d'altres) reproduïm una sèrie d'exemples que tenim apuntats (de ja fa uns quants anys) i que es presten a comentar o, simplement, observar una seixantena d'errors de lèxic. Els oferim per ordre alfabètic del terme que apareix subratllat dins l'exemple i que, quan sembla oportú, posem també al començament, en forma d'entrada de diccionari, entre claudàtors. Tots els exemples són reals (és a dir, els hem copiat d'alguna publicació o d'algun escrit, que citem succintament); ara bé, per no complicar les coses, a vegades arreglem algun altre aspecte erroni de l'exemple. Una part dels errors ja es troben recollits en el nostre Nou diccionari auxiliar (Barcelona 2011); altres, més rars, no hi surten. Sigui com sigui, la lectura d'aquests seixanta casos resultarà, sens dubte, útil i fins i tot curiosa:

1) «En el cas del dialecte alguerès ... Això no obstant, hi ha una tendència recent, afavorida per la pressió adstratística de l'italià, a triar també el verb ser-hi ...» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > ... per la pressió adstràtica de l'italià ...

2) «La quadra tenia capacitat per a tres o quatre cavalls. Els animals no es podien deixar al ras, ja que les alimanyes, sobretot els llops, tan abundants a la zona, feien estralls considerables entre els equins ...» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions, p. 75; calc del cast. alimaña) > ... ja que les feristeles (o el feram), sobretot els llops ...

3) «De fet, hi ha un seguit de sintagmes que semblen amotllar-se al patró d'aquests elements de quantificació ... / Una de les vies d'incorporació de noves formes preposicionals és la creació de locucions prepositives, que s'amotllen a les estructures sintàctiques del català» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > De fet, hi ha un seguit de sintagmes que semblen emmotllar-se al patró ... / Una de les vies ... que s'emmotllen a les estructures sintàctiques del català.

4) «Allí, en veure la teva sincera amistat i el teu oferiment, vàrem decidir traslladar els documents, els llibres i les pintures a un altre lloc més segur fora del recinte amurallat del monestir» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions, p. 79) > Allí ... fora del recinte emmurallat (o murallat) del monestir.

5) [anar] «Comptaré fins a deu i després aniré a buscar-vos» (d'una gramàtica, abans de ser corregida; confusió amb un dels valors del verb cast. ir) > Comptaré fins a deu i després vindré a buscar-vos.

6) [anar a per totes] «Alguns comentaristes diuen, també amb raó, que poca broma, que Aznar va a per totes; a mi, però, em sembla un home d'una mediocritat intel·lectual tangible, d'una ambició desmesurada i d'un centralisme anacrònic» (Avui, 22-9-2000, p. 3; calc del cast. ir a por todas, vulgarisme per ir por todas) > Alguns comentaristes ... que Aznar va per totes; a mi, però, em sembla ...

7) [anar de passeig] «Pretenia que, quan anava de passeig i fins i tot quan es banyava, li anés llegint llibres, per no perdre el temps» (d'una gramàtica, abans de ser corregida; calc del cast. ir de paseo) > Pretenia que, quan anava a passeig i fins i tot quan es banyava ...

8) [buitrejar] «Les ideologies identitàries, en efecte, buitregen la desintegració dels valors universals, oferint a canvi simbolismes grupals que alimenten el victimisme minoritari i el narcisisme de la imatge» (Avui, 11-6-2001, p. 17; verb inventat a partir del substantiu cast. buitre) > Les ideologies identitàries, en efecte, s'aprofiten de la desintegració dels valors universals ...

9) «... on l'enterraren en una fossa comuna, sota una espessa capa de cal viva» (P. Süskind, El perfum, p. 31; calc del substantiu cast. cal) > ... on l'enterraren en una fossa comuna, sota una espessa capa de calç viva.

10) «No hi havia cap catedral imposant que senyoregés les cases, sinó tan sols un campanari camús ...» (P. Süskind, El perfum, p. 146; calc del cast. campanario) > No hi havia ... sinó tan sols un campanar camús ...

11) [carregar-se-les] «Aquests dies normals, per tant, els maquinistes i els mateixos trens incompleixen el reglament. En teoria, se les podrien carregar. No se les carreguen, naturalment, perquè fan el que s'espera que facin: ser poc escrupolosos amb les normes. I quan són gaire escrupolosos, els trens no van. Quin gran absurd!» (Regió 7, 13-7-2001, p. 21) > ... En teoria, se la podrien carregar. No se la carreguen, naturalment ...

12) «Si la posició postverbal és la posició canònica, aquella posició en què té carta de naturalitat, això és inesperat» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > Si la posició ... aquella posició en què té carta de naturalesa, això és inesperat.

13) «Vam haver de presentar una instància, amb les corresponents fórmules arcaïtzants i els conseqüents timbres d'estat» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > Vam haver de presentar una instància, amb les corresponents fórmules arcaïtzants i els consegüents timbres d'estat.

14) «Allò va fomentar una certa cultura de la violència que ha trobat un caldo de cultiu perfecte en situacions com la viscuda a Txetxènia o el desmoronament dels privilegis econòmics de l'estament militar» (Avui, 8-6-2001, p. 10; calc del cast. desmoronamiento) > Allò va fomentar ... com la viscuda a Txetxènia o l'ensorrament dels privilegis econòmics de l'estament militar.

15) «Si d'aquesta anècdota ens remuntem a la categoria, potser ens adonarem que el país es veu desnortat, inhibit i desmoralitzat» (Avui, 15-3-2001, p. 2) > Si d'aquesta anècdota ... el país es veu desorientat, inhibit i desmoralitzat.

16) «Ni així t'escaparàs de la ratera. Perquè, molt bé, una casualitat, una xamba, digues-li atxa, et porta a Mequinensa, et situa a l'escenari del Venus i fa que vegis el teu pare en una butaca de la segona fila de la platea» (J. Moncada, Calaveres atònites, p. 210; calc del cast. llámalo hache) > ... Perquè, molt bé, una casualitat, una xamba, digues-li com vulguis, et porta a Mequinensa ...

17) «Sobre la col·laboració del cardenal Vives i Tutó amb Pius X existeixen molts tòpics hagiogràfics i molts tòpics dimonitzadors» (d'un original, abans de ser corregit; per a formar derivats cultes, sembla més correcta l'arrel sàvia demoni- que no pas el mot popular dimoni; cf. Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona 1998) > Sobre la col·laboració ... i molts tòpics demonitzadors.

18) [donar les culpes] «Quan no fa el temps que han dit per televisió que faria, a qui dóna les culpes?» (Avui, 9-10-1999, p. 83; calc del cast. achacar o echar las culpas, variant de achacar o echar la culpa) > Quan no fa el temps que han dit per televisió que faria, a qui dóna la culpa?

19) [emportar-se el sant i les almoines] «¿Adéu a una Caixa de capteniment aparentment apàtrida, amb inversions urbi et orbi contràries als propis estatuts i vés a saber si disposada a emigrar, però, això sí, emportant-se el sant i les almoines?» (Avui, 22-12-1999, p. 2; calc del cast. alzarse (o cargar) con el santo y la limosna) > ¿Adéu a una Caixa ... però, això sí, arrambant amb tot?

20) [entranyar] «Però la propagació del sistema entranya una certa perversió de la democràcia a nivell local, és a dir, en la mateixa base del sistema, on el contacte amb el ciutadà és més profund» (Avui, 5-1-2002, p. 2; calc del verb cast. entrañar) > Però la propagació del sistema conté (o enclou) una certa perversió ...

21) [esguardar-se / esguard] «Quan el juliol del 1835, ara fa sis mesos, es va fer la desamortització del monestir amb la fugida dels monjos, em vaig esguardar a l'Espluga de Francolí, a casa d'uns amics del pare Odó, que també eren de Lleida. [...] Sembla que la nostra tornada al cenobi aquest cop va per a llarg. El pare Odó per la seva edat i el pare Antoni per la seva salut no es veuen amb cor de portar-la a terme; per això m'han encarregat a mi, un simple diaca, la missió del trasllat, l'esguard i el retorn de nou en el seu dia al monestir» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions, p. 79; confusió entre mots semblants) > Quan ... amb la fugida dels monjos, em vaig resguardar a l'Espluga de Francolí ... la missió del trasllat, el resguard (o la custòdia, o la protecció) i el retorn de nou en el seu dia al monestir.

22) [esquitllar] «Hem avançat moltíssim però encara ens queda molta feina per fer. Encara avui la llengua catalana no té el futur garantit a tot el seu territori. Encara avui –a Catalunya– és més fàcil viure en espanyol que en català. Encara avui som esquitllats per la hisenda espanyola» (Avui, 23-4-2001, p. 3; confusió entre els verbs esquitllar-se i esquilar) > ... Encara avui som esquilats per la hisenda espanyola.

23) «formes lingüístiques esteriotipades» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > formes lingüístiques estereotipades

24) «Sovint em pregunto si no són especialment els fills grans els qui desitgen d'arribar a satisfer les expectacions dels pares i ser considerats com uns fills obedients i complidors» (original d'una traducció de l'anglès, abans de ser corregit) > Sovint em pregunto si no són especialment els fills grans els qui desitgen d'arribar a satisfer les expectatives dels pares ...

25) «I és que veure una reina agenollada al reclinatori folrat de vellut blau marí, amb les armes familiars, afalaga l'home més circumspecte i el convida a fantasejar» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions, p. 26; calc del verb cast. fantasear) > I és que ... i el convida a fantasiejar.

26) [fer la tertúlia] «Als carrers de Luciara es percep una estranya sensació de tranquil·litat i placidesa. La gent fa la tertúlia asseguda davant els portals de les cases ...» (F. Escribano, Descalç sobre la terra vermella, p. 147; la loc. verbal enregistrada pels diccionaris és fer tertúlia) > ... La gent fa tertúlia asseguda davant els portals de les cases ...

27) «Sembla que la policia no ha fet gaire cosa per impedir el linxament ...» (F. Escribano, Descalç sobre la terra vermella, p. 148; cas de confusió lèxica) > Sembla que la policia no ha fet gran cosa per impedir el linxament ...

28) [guardar llit] «... estava malalt. Va guardar llit durant molts anys ...» (d'un text, abans de ser corregit; calc del cast. guardar cama) > ... estava malalt. Va estar al llit durant molts anys ...

29) «Els adverbis monoargumentals que modifiquen el resultat verbal no s'empren en oracions hortatives, perquè les ordres, recomanacions, etc. no poden aplicar-se a ...» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > Els adverbis monoargumentals que modifiquen el resultat verbal no s'empren en oracions exhortatives, perquè ...

30) «En les Rapsòdies òrfiques es parla d'un Cronos que no envelleix i que amb el seu enginy impereceder va produir l'Èter i un gran avenc» (d'un original, abans de ser corregit; calc del cast. imperecedero -ra) > En les Rapsòdies òrfiques es parla d'un Cronos que no envelleix i que amb el seu enginy imperible (o immortal) va produir l'Èter i un gran avenc.

31) «Tanmateix, hi ha un seguit de trets estructurals (corba entonativa, pronoms de represa, intercalament d'interjeccions conatives i alteracions de l'ordre canònic) que permeten concloure que els sintagmes dextralocats, tot i ser part inherent de l'oració, se situen en una posició perifèrica o marginal» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > Tanmateix ... pronoms de represa, intercalació d'interjeccions conatives ...

32) «Aquesta invariança de la funció semàntica és natural si tenim en compte que ...» (d'una gramàtica, abans de ser corregida; hiperpurisme per influència de casos com concordança = cast. concordancia) > Aquesta invariància de la funció semàntica és natural si tenim en compte que ...

33) «l'obra joanniana [referint-se a l'evangeli de sant Joan]» (Missa Dominical, 14-1-2001; cf. Nou diccionari auxiliar) > l'obra joanea (o joànica)

34) «Segons Plutarc, l'ànima del cosmos es divideix en tres parts: la simbolitzada per Cloto, la simbolitzada per Àtropos (la segona parca) i la simbolitzada per Laquessis» (d'un original, abans de ser corregit) > Segons Plutarc ... i la simbolitzada per Làquesis.

35) «Vine a ExpoBages ... Bus llançadera cada 30 minuts, amb parades a ...» (anunci dins Regió 7, 20-5-2000, p. 35) > ... Bus llançadora cada 30 minuts, amb parades a ...

36) «Aconseguir la depuradora ha estat el fet medioambiental més important del segle» (Cultura, Valls, des. 2000, p. 5; calc del cast. medioambiental) > Aconseguir la depuradora ha estat el fet mediambiental més important del segle.

37) [no anar amb (algú)] «Acabaria convertint-me en una mena d'artista i, amb tot el respecte pels qui ho fan, perquè no els vull criticar, això no va amb mi. Cadascú és com és» (F. Escribano, Descalç sobre la terra vermella, p. 205; calc del cast. no ir con (alguien)) > Acabaria ... això no fa per a mi. Cadascú és com és.

38) [no poder-se'n avenir] «Quan l'altre ho va veure no se'n podia avenir» (d'un text, abans de ser corregit) > Quan l'altre ho va veure no se'n sabia avenir.

39) «de la boca surten acudits i altres parladuries perjudicials i inútils» (d'una traducció, abans de ser corregida; calc del cast. habladurías) > de la boca surten acudits i altres enraonies perjudicials i inútils

40) [passar de] «Una part de la població ha après una mica d'economia pel seu propi compte i a la seva manera, i una altra part passa de tota informació econòmica» (Escola Catalana, febrer 2002, p. 7; accepció calcada del cast. pasar de) > Una part ... i una altra part prescindeix de tota informació econòmica.

41) «Prodi vol passar pàgina. L'Europarlament vota avui la investidura de la Comissió» (Regió 7, 15-9-1999, p. 28; calc del cast. pasar página) > Prodi vol girar full. L'Europarlament vota avui la investidura de la Comissió. / «L'Ajuntament de Banyoles aprova el trasllat del negre a l'Àfrica. L'alcalde diu que cal passar pàgina i tancar velles ferides» (Avui, 28-4-2000, p. 26) > ... L'alcalde diu que cal girar full i tancar velles ferides.

42) «La transició: entre el possibilisme polític i l'autocomplaença plorona» (Saó, oct. 2001, p. 22; calc del cast. llorón -ona) > La transició: entre el possibilisme polític i l'autocomplaença ploramiques (o ploraire, ploranera).

43) [portar (una cosa) de cap (algú)] «De fet, la qüestió de la invenció ja havia portat de cap l'autor amb La cultura del catalanisme, cultura que hauria caigut en el pecat, poc original en l'Europa de l'època, d'haver nascut a remolc d'un historicisme romàntic» (Avui, 14-11-2001, p. 40; calc del cast. traer (a alguien) de cabeza; sí que existeix (algú) portar de cap (una cosa), en el sentit de ‘tenir la intenció de') > De fet, la qüestió de la invenció ja havia fet anar de corcoll l'autor ...

44) «El correfoc trenca els termòmetres. Cinc-cents quilos de pólvora, milers de persones i una nit tòrrida es van aliar ahir per posar al roig viu la Manresa antiga» (Regió 7, 28-8-2001, p. 1) > ... es van aliar ahir per posar roent (o posar vermella, o encendre) la Manresa antiga.

45) «R. Schaerer s'admirava que Plató hagués atribuït a les ànimes provenints del cel una major inexperiència i ingenuïtat que les que havien conegut el dolor» (d'un original, abans de ser corregit; confusió entre el gerundi provenint i l'adj. provinent) > R. Schaerer s'admirava que Plató hagués atribuït a les ànimes provinents del cel ...

46) «Humilment, jo hi afegiria que molt sovint Carner incorre en els delictes horribles de l'anacronisme i la ramploneria» (Avui, 18-3-2002, p. 19; calc del cast. ramplonería) > Humilment ... l'anacronisme i la carrincloneria (o xaroneria).

47) «l'Orde d'Agustins Recolets» (d'un original, abans de ser corregit) > l'Orde d'Agustins Recol·lectes

48) «La pronúncia xipella es troba actualment en regressió i, segons sembla, el reculament segueix les pautes de regressió d'altres reduccions ...» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > La pronúncia xipella ... i, segons sembla, la reculada segueix les pautes ...

49) [renyir] «No els renyis a ells i prou; reny-les també a elles (d'una gramàtica, abans de ser corregida; calc d'un dels valors del verb cast. reñir) > No els renyis a ells i prou; renya-les també a elles.

50) «La base política de la primera interpretació, que identifica l'Estat amb la nació, és l'anomenat principi de les nacionalitats, el qual vindria a resar que a cada nació li correspon de ple dret constituir-se en estat propi independent, separat dels altres estats» (J. Giró, El catalanisme del Dr. Carles Cardó, p. 55; calc d'un dels sentits del verb cast. rezar) > La base política ... el qual vindria a dir que ...

51) «Aquest rigor és el que fa que amb Joan Triadú passi una cosa que, per desgràcia, no és gaire habitual: a Triadú ens el creiem. “Què ha dit en Triadú?” és una referència summament fiable per a saber de quin peu calça un autor o un llibre» (Avui, 15-11-2001, p. VI; confusió entre saber quin peu calça i saber de quin peu coixeja) > ... és una referència summament fiable per a saber quin peu calça un autor o un llibre.

52) «la teologia sagramental» (Avui, 21-6-2001, p. X; adjectiu que, com a cultisme, es forma sobre el llatí sacramentum) > la teologia sacramental

53) [solapar-se] «Més amunt hem pogut analitzar casos en què la predicació secundària se solapava amb la funció de complement de règim» (d'una gramàtica, abans de ser corregida; calc del verb cast. solaparse) > Més amunt ... en què la predicació secundària se sobreposava a (o es confonia amb) la funció de complement de règim / «Fixem-nos-hi bé. Quan els maquinistes apliquen fil per randa la normativa, que inclou aspectes de seguretat, s'han de passar una llarga estona donant voltes pel comboi, comprovant tot el que s'ha de comprovar, i fàcilment troben algun detall que no compleix plenament les condicions exigides. Entre una cosa i l'altra, el tren no acaba d'arrencar, se solapa amb el que sortia darrere, la taula d'horaris esdevé paper mullat i els passatgers rondinen per passar l'estona mentre s'esperen a l'andana» (Regió 7, 13-7-2001, p. 21) > ... el tren no acaba d'arrencar, s'encavalca amb el que sortia darrere ...

54) [tirar mà de] «Mentre els avis imitaven un sospir, el pare va tirar mà del seu recurs per a esbandir situacions delicades: va engegar la ràdio» (J. Moncada, Calaveres atònites, p. 91; calc del cast. echar mano de; de passada hi hem canviat «per» per «per a» i «va posar la ràdio» per «va engegar la ràdio») > Mentre els avis imitaven un sospir, el pare va servir-se del seu recurs ...

55) «Els models informàtics de llavors pronosticaven problemes greus en un termini de vint anys i els seus autors es van posar a tocar sometent» (Rev. d'Igualada, abril 1999, p. 55) > Els models informàtics ... i els seus autors es van posar a tocar a sometent.

56) [tornar la vista enrere] «Dient això, tornà la vista enrere i va veure que algú el seguia» (d'un text, abans de ser corregit; calc del cast. volver la vista atrás) > Dient això, girà els ulls enrere i va veure que algú el seguia.

57) [tornar-se enrere] «Una mare, quan vol deslletar un infant, es posa quelcom amarg al pit i, quan l'infant va a mamar segons el seu costum, es torna enrere per l'amargor» (d'un text, abans de ser corregit; calc del cast. volverse atrás) > Una mare ... quan l'infant va a mamar segons el seu costum, es fa enrere per l'amargor.

58) «Quan era a Londres, treballava de traga-sabres a les nits» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > Quan era a Londres, treballava d'empassa-sabres a les nits.

59) [trencar a plorar] «I van trencar a plorar i es retiraren a la seva cel·la» (d'un text, abans de ser corregit) > I van rompre a plorar i es retiraren a la seva cel·la.

60) [vitorejar] «Aquells visques últims el van acabar de reconfortar. I va fer veure que imposava silenci als qui el vitorejaven, i després va provar de cridar: ...» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions, p. 16; calc del verb cast. vitorear) > ... I va fer veure que imposava silenci als qui el victorejaven, i després va provar de cridar: ...

 

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net