Sovint solen identificar-se els termes castellà-ana i espanyol-a per a referir-se a la llengua parlada en Castella i en la major part de les terres d'Espanya i en gran part de les antigues colònies espanyoles quan en realitat no és del tot adequat, ja que hi ha una diferència important entre els dos conceptes que fa que no siguen del tot sinònims des del punt de vista lingüístic i sociològic.
En realitat el castellà, idioma oficial en tot el territori de l'actual Espanya i també en alguns països de les antigues colònies, no té l'exclusiva de denominació pel que fa a espanyol o llengua espanyola. És una de les llengües espanyoles, la més estesa i coneguda, però no l'única llengua espanyola que hi ha en el món. Això ho tenia ben clar el sevillà (Nebrijà per a ser més exactes) Elio Antonio de Nebrija, autor de la primera gramàtica de la llengua castellana, publicada a Salamanca l'any 1492, ja que el títol no va ser “Gramática de la lengua española”, sinó “Gramática de la lengua castellana”. I això és el que haurien de tindre clar tots els estudiosos i tots els usuaris de la llengua, això és, tothom. Identificar llengua castellana i llengua espanyola és el mateix que identificar Castella i Espanya, la qual cosa no és certa ni legalment ni en la pràctica. Tan espanyol, constitucionalment parlant, és una persona que viu en alguna de les dos comunitats castellanes com aquella altra que puga viure a València, al País Basc o a Galícia per posar alguns exemples.
El que ocorre és que l'imperialisme castellà ha sigut tan intensa que ens ha portat a confondre tots els conceptes bandejant la història, els sentiments, el present, la distribució geogràfica... Això s'ha transmés cap a l'exterior i s'han confós els termes, de tal manera que els diccionaris i vocabularis d'un idioma estranger en relació a l'idioma oficial de tot el territori de l'actual Espanya arrepleguen el terme espanyol i llengua espanyola quan en realitat haurien de referir-se al castellà i llengua castellana.
Les altres llengües de l'estat espanyol, com ara l'euskera, el gallec i el catalanovalencià i, fins i tot l'aragonés, l'aranés, l'asturlleonés, etc. són també llengües espanyoles en tant que es parlen i, fins i tot, tenen el seu origen en territoris que ara o en algun temps pertangueren a Espanya. ¿A qui li interessa que s'identifiquen castellà i espanyol com una mateixa i exclusiva realitat?
En realitat, potser no es puga fer massa per tal d'aclarir el concepte a què ens hem referit, com tampoc sembla que la gent que no viu a València, sinó, sobretot la gent que viu a Madrid confon el nom del territori valencià amb Levante. Un altre error que necessita una immediata reparació. Perquè, ¿com es pretén que els valencians, els catalans, els murcians, gran part dels andalusos i la gent que viu a les Illes Balears puguen concebre que les terres valencianes puguen denominar-se com a Levante? ¿Levante respecte de què? En fi, pas a pas.