368. I per engegar aquesta
nova campanya amb el lema “El català va amb tu”, hem volgut comptar novament amb
aquesta Queta incorporada al nostre imaginari col·lectiu, perquè ens recordi que
el català pot anar amb nosaltres a tot arreu: “Quan fas amics”, “Per començar”,
“Quan et diverteixes”.
Miquel Pueyo
Filòleg i
polític
L'AVL dedica un simposi als trenta anys
de la LUEV
La Llei d'Ús i
Ensenyament del Valencià, aprovada per les Corts Valencianes l'any 1983 a
Alacant, va encetar un procés de normalitat per a superar la injustícia
històrica, la persecució i la marginació del valencià, ha afirmat hui Ciprià
Ciscar, exconseller d'Educació, Cultura i Ciència del primer govern autonòmic,
en la inauguració del Simposi El valencià: present i futur, organitzat
per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i que té lloc en la Universitat
Politècnica
En la seua
conferència, Ciscar ha explicar detalls del procés d'aprovació de la llei i les
negociacions polítiques per a aconseguir el major consens o, com va succeir,
evitar el vot en contra dels partits en aquell moment en l'oposició. “Es
tractava d'aprovar una llei que, amb la Constitució en la mà, permetia la
cooficialitat de les dos llengües i recuperar la senyal d'identitat més
definitòria dels valencians”.
La LUEV, a més, es
plantejava com a objectius regular l'obligatorietat de l'ús i ensenyament del i
en valencià, el dret de rebre l'ensenyament en la llengua pròpia, l'ordenació
d'un procés que necessitava d'elements humans, materials i econòmics, i,
finalment, el manament estatutari per a blindar una llei que volia ser cosa de
tots els valencians i que necessitava d'una gran dosi d'estabilitat, ha explicat
Ciprià Ciscar.
Trenta anys després
de la seua aprovació, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, ha afegit
l'exconseller, ha aconseguit la recuperació real d'un procés històric i hui
podem dir que en deu anys més dos generacions de valencians ja hauran passat per
l'escola i eixe és un fet irreversible. No obstant, Ciscar ha alertat dels
perills a sortejar per a no tornar arrere i s'ha referit al tancament de
Radiotelevisió Valenciana.
“Uns mitjans de
comunicació públics són fonamentals per a la vertebració i la cohesió
territorial. Els valencians necessitem una televisió i una ràdio plural, de
qualitat i en valencià” ha dit Ciscar, per afegit que l'anunci del seu tancament
és un atac a la llengua. “La situació de la RTVV no és un problema dels
treballadors, si no dels polítics i dels seus gestors que han malbaratat els
diners públics”.
Abans, el president
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, ha obert el Simposi amb
una intervenció per a destacar els resultats de l'aplicació de la LUEV en estos
trenta anys. “Els resultats de la llei són evidents, però lluny de qualsevol
triomfalisme, el que hui necessitem és analitzar el camí que tenim per davant”.
Ferrer ha ressaltat la importància d'una llei fonamental per a la recuperació
del valencià, però sobretot el seu ús social.
El president de
l'AVL ha cridat l'atenció sobre l'imminent tancament de la Radiotelevisió
Valenciana i ha exigit uns mitjans públics en valencià, que faciliten la
comunicació entre els ciutadans de la nostra Comunitat i la vertebració del
territori des de Vinaròs a Oriola. Ferrer també ha recordat als poders públics
l'obligació que el valencià estiga present en tots els àmbits públics per a
aconseguir una major projecció social.
La sessió del matí
s'ha completat amb una taula redona centrada en el valencià i els poders
públics, en la qual han participat Lluís Aguiló, Josep Ochoa i Joaquim Bosch.
Els ponents han coincidint en l'avanç experimentat en estos trenta anys, però
també en la presència purament testimonial del valencià en la resta de
l'Administració, raó per la qual estem lluny d'una cooficialitat
plena.
Fernando Villalonga: “La LUEV ha garantit la supervivència del
valencià”
“L'aplicació de la
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià ha garantit la supervivència de la llengua
com a signe d'identitat del poble valencià” ha afirmat esta vesprada Fernando
Villalonga, exconseller de Cultura i Educació del primer govern del Partit
Popular, que ha participat en el Simposi El Valencià: present i futur,
organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a commemorar el trenta
aniversari de l'aprovació de la LUEV.
Villalonga ha
justificat la recuperació del valencià per la voluntat de consens del partits
polítics majoritaris, que van propiciar la LUEV fins a convertir-la en una llei
fonamental dins del sistema educatiu, al temps que ha reclamat un major grau
d'ensenyament en valencià en tota la Comunitat Valenciana. “Estic a favor de
l'ensenyament en valencià cent per cent en tot el territori i també en els
centres concertats”.
Respecte al
tancament de la Radiotelevisió Valenciana, l'exconseller ha declarat estar
d'acord amb la decisió del govern del Partit Popular. “El tancament està
justificat. TVV és una televisió inviable i una eina del partit en el govern”.
No obstant, Villalonga considera necessari que la Comunitat Valenciana compte
amb uns mitjans públics ajustats a la realitat, de qualitat i en
valencià”.
Les conclusions reclamen una actualització de la Llei d'Ús i Ensenyament
Ahir i avui s'ha fet el simposi ‘El valencià: present i futur', organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb la participació d'una seixantena de persones. S'hi ha repassat la situació del català al País Valencià i especialment l'efecte de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que avui fa exactament trenta anys. Entre els assistents hi havia Ciprià Ciscar, el consller socialista que la va promulgar, i l'ex-conseller Ferran Villalonga, del PP. També s'hi esperava la consellera de Cultura, M. José Català, que al final ha estat substituïda pel secretari d'Educació, Rafael Carbonell, que ha tancat el simposi acompanyat del president de l'AVL, Ramon Ferrer.
Durant els dos dies s'han fet unes quantes taules rodones sobre la situació jurídica de la llengua, el seu ús en la cultura i en els mitjans de comunicació, amb la participació del director de VilaWeb, Vicent Partal. Entre les conclusions del simposi, s'ha remarcat la necessitat de millorar i reforçar la llei d'ús, la defensa de la radiotelevisió valenciana, el suport a la immersió escolar i la importància de la tasca d'Escola Valenciana, com també la necessitat d'obrir-se a tot l'àmbit lingüístic del català, especialment les indústries culturals valencianes.
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià compleix trenta anys. El valencià, llengua pròpia i cooficial del País Valencià, segons l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, no rep la protecció que la llei li reserva, ni l'impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús.
Qui governa, des de fa anys amb majories absolutes, i que és el primer responsable del compliment i aplicació de la llei, no només no ha impulsat l'ús del valencià en l'ensenyament i en altres àmbits socials, sinó que n'ha obstaculitzat l'extensió. Així, ha sigut necessari que el compliment de la llei s'exigira des de tots els àmbits, i ha necessitat el compromís de diverses associacions, xarxes, plataformes, professorat, pares i mares, PAS, claustres, juntes de personal, consells escolars, etc. Una part de la societat valenciana ha hagut d'exigir dia a dia de l'administració el respecte a un dret i el compliment d'una llei.
Ens trobem en una situació en la qual el sistema d'educació públic no sols no actua com a garantia d'igualtat d'oportunitats de l'alumnat, sinó que en facilita la discriminació per qüestió de llengua, i consolida un sistema fracturat i discontinu.
La conselleria, més partidària del monolingüisme –castellà– que del bilingüisme –valencià/castellà– de la LUEV, s'ha autoproclamat ferma defensora del plurilingüisme i pràcticament es limita a permetre la introducció de llengües estrangeres en el sistema educatiu, especialment l'anglés en detriment del valencià.
Per Intersindical Valenciana, cal un impuls decidit per aplicar la LUEV que estiga acompanyat de mesures que s'aproven des de les diverses administracions públiques (local, autonòmica i estatal) i d'un pressupost que ho possiblite. En eixe sentit reiterem les propostes que estem exigint des de fa anys:València, 24 de novembre de 2013
- La llengua pròpia ha de ser més que un rètol: ha de ser la d'ús normal. - Tot el personal de les administracions ha de ser competent en les dues llengües oficials. - Cal fixar un deure de coneixement passiu de la llengua pròpia: si no tenim la garantia que ens entenen i ens atenen, no tenim cap garantia que puguem usar-la. - El valencià ha de ser el vehicle de l'ensenyament amb un sistema que garantesca l'aprenentatge real i efectiu de les dues llengües oficials. - Els mitjans de comunicació públics o de concessió pública han de ser en valencià i compartits amb la recepció de les emissores de tota l'àrea catalanoparlant. - S'han de mantindre les emissions de RTVV. - L'establiment de la disponibilitat lingüística en tots els àmbits no oficials però determinants per a la societat, ara desregulats: econòmic, laboral, de serveis, consum i oci. - La llengua pròpia i històrica dels valencians ha de ser també la llengua d'acollida i integració dels nouvinguts - La generalització de l'ús de la nostra toponímia i onomàstica. - Cal fixar per llei l'equivalència de les denominacions “valencià” i “català” per a la nostra llengua, ja consolidades per la jurisprudència dels més alts tribunals, a fi d'evitar més conflictes estèrils. - La cooperació amb la resta de l'àrea lingüística del català és necessària per assegurar i garantir la continuïtat i el futur del valencià.
Uns quants experts en multilingüisme alerten des d'Europa del risc de la llei Wert i el TIL en un reportatge de l'ACN