InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 894 (dimarts 12/11/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
4) Josep Miquel Bausset - “Hábleme en cristiano”
 
 
 
 
 
9) Els Premis Llanterna Digital de curtmetratges en català i en occità arriben a la vuitena edició
 
10) L’Observatori de la Llengua presenta el VI Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012)
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 108).
 

355. Hem de ser plurilingües, però partint de la nostra llengua i de la nostra identitat. Jo sóc un catalanista convençut, sempre dic que sóc un català de Menorca i un menorquí de Catalunya.

 

Ponç Pons

Escriptor

 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 30 d'octubre del 2013

El País Valencià celebrarà al novembre la seva primera setmana del llibre en català

'La plaça del llibre' neix des del món editorial, escriptors, llibrers i entitats valencianes per "fer normal el que hauria de ser normal en un país normal". Només un 3% dels valencians llegeixen en la llengua pròpia

El País Valencià celebrarà aquest novembre la primera setmana del llibre en català, organitzada per l'Associació d'editors del País Valencià, l'Associació d'escriptors en llengua catalana, el Gremi de llibrers de València i Acció Cultural del País Valencià. Entre el 14 i el 24 de novembre les llibreries acolliran la Setmana dels escriptors a les llibreries, amb presentacions de llibres i trobades amb autors. Entre el 21 i el 24 de novembre, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València esdevindrà una gran llibreria amb una mostra de la producció editorial en català, amb especial atenció a la producció valenciana.

El president de l'Associació d'editors del País Valencià (AEPV), Jesús Figuerola, ha assenyalat durant la roda de premsa de presentació d'aquest dimarts que l'objectiu d'aquesta 'Plaça del llibre' és "fer normal el que hauria de ser normal en un país normal, tenim una llengua pròpia i volem fer una exposició dels llibres que s'editen i al voltant tota una sèrie d'actes". Hi haurà música, conta-contes, actes adreçats a estudiants i una exposició dedicada a Vicent Andrés Estellés, entre altres.

Contra la invisibilitat de la llengua
Figuerola ha afegit que la iniciativa és "una petita història perquè el país es fa de petites històries i ací n'estem fent una, que és fer per primera vegada una setmana del llibre en català al País Valencià". El president de l'AEPV ha dit que en un moment "d'invisibilitat de la llengua" cal recordar que l'any 2012 es varen editar 9.537 llibres en català, 778 d'ells al País Valencià. "És molt o poc? Doncs és bastant més del que s'edita en llengües que tenen estat propi, com el finès, el lituà o el grec i és semblant al que s'edita en romanès, polonès o portuguès a Portugal", ha dit Jesús Figuerola.

El fet que aquesta iniciativa neixi al marge de les institucions públiques valencianes no ha estat obviada durant la roda de premsa de presentació. En opinió del coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, l'organització de la 'Plaça del llibre' "és una mostra que es pot treballar per la llengua i la cultura al País Valencià malgrat les dificultats polítiques i institucionals que ens hem trobat si ajuntem esforços".

El president de l'AEPV, Jesús Figuerola, ha assenyalat que el baix índex lector dels valencians en llengua pròpia, un 3%, es pot revertir amb polítiques culturals que s'han de fer des de l'administració pública. En aquest sentit, la vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià, Gemma Pasqual, ha indicat que cal un Pla de foment de la lectura i ha convidat la Generalitat Valenciana ha de seure amb editors, llibrers i escriptors per coordinar accions en aquest sentit. Pasqual ha agregat que els valencians "som un país culte, i la mostra és que des de la societat civil s'ha organitzat una iniciativa com aquesta".

La Setmana dels Escriptors a les Llibreries i la Plaça del Llibre compta amb el suport de Fundació pel Llibre (FULL), Federació Escola Valenciana, les universitats d'Alacant, València i Jaume I de Castelló de la Plana, i el patrocini de la Institució de Lletres Catalanes.

 
3)
 
Publicat a

Una plaça per al lector

València organitzarà del 14 al 24 de novembre la primera fira del llibre en català en un nou intent de revitalitzar un sector desatès i oblidat pel govern de Fabra

L'índex de lectura en la llengua pròpia del 2012 situa els valencians a la cua del rànquing de l'àmbit lingüístic. Amb un 3% de lectors habituals, respecte al 23% de Catalunya i al 12% de les Illes, i amb unes xifres d'edició que continuen la tendència a la baixa dels últims anys, tota iniciativa que es presente per revertir aquesta situació és encomiable. I més si es té en compte que el govern valencià fa anys que relega la competència en aquesta matèria a la iniciativa privada i que encara no ha posat en marxa un pla de foment de la lectura. Com diu l'escriptora i vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Gemma Pasqual, “potser al PP l'interessa tindre un país ignorant, perquè sap que el coneixement i la veritat ens fan lliures”.

Això no obstant, el sector cultural valencià no defalleix i acaba de presentar una nova iniciativa amb la qual fer front als dos grans problemes de l'òrbita del llibre: la crisi –el 2012 es van editar 9.537 llibres en català, 778 dels quals van ser al País Valencià– i la invisibilitat a què semblen condemnats els nostres escriptors. Es tracta de La plaça del llibre, que fa uns dies va ser presentada com “la primera setmana del llibre en català” i que està organitzada per l'Associació d'Editors del País Valencià, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el Gremi de Llibrers de València i ACPV. A més, té el suport de les universitats valencianes i la Institució de les Lletres Catalanes. La trobada se celebrarà entre el 14 i el 24 de novembre. De primer, les llibreries seran l'escenari de la Setmana dels Escriptors, amb presentacions de llibres i trobades amb autors, i ja entre el 21 i el 24 de novembre, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València esdevindrà “una gran llibreria” amb una mostra de la producció editorial en català, amb especial atenció a la producció que es fa des del territori valencià. També hi haurà música, contacontes, actes adreçats a estudiants i una exposició dedicada a Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu, organitzada per Escola Valenciana i l'AVL. La programació completa encara està per tancar, però són molts els escriptors que ja han confirmat la seua participació en la iniciativa.

El president de l'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV), Jesús Figuerola, subratlla que l'objectiu d'aquesta plaça del llibre és “fer normal el que hauria de ser normal en un país normal”. “Tenim una llengua pròpia i volem fer una exposició dels llibres que s'editen, que és bastant més del que s'edita en llengües que tenen estat propi, com ara el finès, el lituà i el grec, i és semblant al que s'edita en romanès, polonès i portuguès a Portugal.”

La intenció és que el projecte siga de llarg recorregut i que se sume a d'altres de ja consolidats i de gran èxit entre el públic lector com ara la Fira del Llibre i el dia de Sant Jordi, que des de fa dos anys s'ha convertit en una cita obligada a València.

En aquest sentit, els promotors de La plaça del llibre han fet una crida a les institucions públiques perquè se sumen a la iniciativa. “Som un país culte i la mostra és que des de la societat civil s'ha organitzat una iniciativa com aquesta, però les ajudes públiques són més necessàries que mai”, adverteix Pasqual. L'escriptora explica l'esforç que s'està fent en aquest camp als països de l'Amèrica del Sud, on els governs amb menys diners i pitjors infraestructures estan completament bolcats en el foment de la lectura entre els escolars i la població en general. “Inste la Generalitat a seure amb editors, llibrers i escriptors per coordinar accions en aquest sentit i, sobretot, a participar, si volen, en aquest projecte des d'ara mateix”, diu Pasqual. “El sector està més viu que mai i hem d'aprofitar totes aquestes sinergies”, asseguren des d'ACPV.

 
4)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dimecres 30 d'octubre del 2013
 
 
Josep Miquel Bausset
 
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 6 de novembre del 2013
 
 
Toni Gisbert
 
 
L'anunci de la decisió de desmantellar Canal 9 és un greu error. Primer, no està clar que la raó principal argumentada, el cost econòmic, siga real. El cost del desmantellament pot ser molt més alt que el que suposaria mantenir l'ens amb un pla de viabilitat. Segon, és un error des del punt de vista de la llengua, la cultura i la cohesió social que hauria d'haver jugat Canal 9, que hauria d'haver tingut un paper fonamental en la construcció del País Valencià i la promoció de l'ús social de la llengua. I en tercer lloc, perquè el País Valencià necessita mitjans públics i de qualitat.

La decisió no serà tan fàcil d'executar. No està clar com es farà a nivell legal. i es trobaran un rebuig quasi unànime de la societat valenciana: de les entitats, començant per ACPV, els sindicats, els partits, i un sector creixent de la societat. Perquè una cosa és que no es veiés gaire la televisió i una altra que a la majoria els faça gràcia que desaparega Canal 9. En l'anàlisi d'Alberto Fabra hi ha una greu mancança: obviar que Canal 9 no és un problema en sí sinó un problema creat artificialment per una desastrosa direcció econòmica i política del govern valencià durant els últims anys. Fabra ha demostrat una manca de lideratge, no ha sabut trobar solució als problemes del PP.

Ara comença el procés de recuperació de Canal9. Així ho volem, i així ho demanem i ho proposem a la resta d'entitats, sindicats i partits. Continuem pensant que el projecte és necessari, i que ara és el moment de tornar a pensar-lo, quasi partint de zero. Es pot fer des de la bona voluntat, que és el que hauria de fer el govern valencià, començant un diàleg amb tots els sectors. O si no, hauran de ser partits, sindicats i entitats els qui comencem a pensar una RTVV possible i necessària amb la complicitat dels treballadors de l'ens, del món de la cultura, actors, dobladors, etcètera, per crear un mitjà d'informació pública de qualitat, al servei de la llengua i la cultura i construcció nacional del País Valencià, i donant suport d'una indústria cultural i audiovisual valenciana.

Des que es va signar l'acord de reciprocitat, ACPV sempre hem dit el mateix: la recepció de TV3 al País Valencià i Canal 9 al País Valencià depèn dels dos governs. I per tant, hem demanat i tornem a demanar que s'executin els convenis de reciprocitat.
 
6)
 
Publicat en directe.cat dimecres 30 d'octubre del 2013
 
 
 
 
 
7)
 
Publicat en la web del TERMCAT
 
 
8)
 
Publicat en EL PUNT AVUI divendres 1 de novembre del 2013

Un col·legi de València obliga l'alumnat d'Infantil a estudiar en castellà

Escola Valenciana fa la denúncia pública del canvi de política educativa d'aquest centre concertat

El col·legi María Auxiliadora de València era un dels pocs centres concertats que oferia una línia d'ensenyament en valencià a la ciutat en la seua oferta educativa, a part dels programes d'ensenyament en castellà que duu a terme.

Aquest ha estat un dels tres centres del País Valencià que va demanar un canvi de línia de valencià a castellà en el seu projecte Lingüístic de Centre per a l'actual curs. Això significa que l'alumnat nou de 3 anys que s'ha matriculat en aquest col·legi només té l'opció del Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà.

No obstant s'ha comés una irregularitat greu. Als alumnes de 2n i 3r d'Infantil, que estudiaven en el Programa plurilingüe d'Ensenyament en Valencià se'ls ha canviat també a la línia en castellà sense el consentiment de les famílies, segons fonts d'afectats que han arribat a l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana aquesta setmana.

La legislació educativa no permet realitzar un canvi de programa per a alumnes que ja han començat el seu procés d'aprenentatge en un programa d'ensenyament siga en valencià o en castellà. Per tant els alumnes de 4 i 5 anys del col·legi Maria Auxiliadora haurien de tenir garantida l'opció que les seues famílies van triar quan van matricular-los, el programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià.

Escola Valenciana assegura que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports hauria de revisar aquest cas irregular i prendre les mesures pertinents.

En cas que no se solucione , l'única via que resta per fer és que les famílies afectades que ho decidisquen emprenguen accions legals.

 
9)
 

Els Premis Llanterna Digital de curtmetratges en català i en occità arriben a la vuitena edició

El dijous 31 d’octubre s’obre la convocatòria de la vuitena edició dels Premis Llanterna Digital 2014, de creació i foment audiovisual en català i occità que, en aquesta ocasió, se suma a la commemoració del centenari de la mort de l'escriptor Frederic Mistral. Els Premis s’adrecen a tots els membres de les comunitats lingüístiques catalana i occitana d’arreu del món.

En total es convoquen cinc premis, distribuïts en les categories següents: centres d’educació primària i secundària, membres de la comunitat universitària i categoria oberta. La durada de les obres a concurs no pot superar els tres minuts, tot i que en la categoria oberta es convoca també un premi per a curtmetratges de fins a quinze minuts de durada. Finalment, hi ha un darrer premi que es decideix per votació popular, a través d’Internet. Tots els treballs han de promoure una reflexió sobre la llengua, en sentit ampli des de qualsevol perspectiva i s’han de presentar en format digital.

El jurat, presidit pel crític de cinema Àlex Gorina, està constituït per representants dels organismes i entitats que participen en l’organització, professionals de l’àmbit de la llengua i del sector audiovisual.

Els Premis Llanterna Digital estan organitzats per la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, integrada per representants de la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització Lingüística de Lleida, els serveis territorials d’Ensenyament, Salut i Justícia de la Generalitat de Catalunya, el Servei Lingüístic de Comissions Obreres, l’Institut de Llengües de la Universitat de Lleida i l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida. Reben el suport del Conselh Generau d’Aran, la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament de Lleida, el Parc Astronòmic Montsec, el Consorci del Turó de la Seu Vella, Lleida Televisió, Magical Media, el cicle de curtmetratges Cafè Curt i la Mòstra de Cinèma Occitan.

El termini de presentació de treballs finalitzarà el 31 de març de 2014.

Més informació:
http://www.llanternadigital.cat
Web Direcció General de Política Lingüística

 

10)

L’Observatori de la Llengua presenta el VI Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012)

L’Observatori de la Llengua presentarà el dimecres, 13 de novembre, el VI Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012), a les 12 del migdia a l’Espai Gastronòmic de la Sala Castellví del Centre Cultural el Born de Barcelona. Encarregat per Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, el document elaborat per la Xarxa CrusCat de l’Institut d’Estudis Catalans analitza l’evolució de la situació sociolingüística i el marc jurídic del català el 2012.

En la roda de premsa hi intervindran Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i el coordinador de l’informe Miquel Àngel Pradilla, que exposaran les conclusions de l’estudi.

Dimecres 13 de novembre – 12h

Presentació del VI Informe sobre la situació de la llengua catalana
 
Espai Gastronòmic de la Sala Castellví - El Born CC de Barcelona (com arribar-hi)
 

 
L'Informe estarà disponible a la web de la Xarxa CRUSCAT el mateix dia de presentació: http://blogs.iec.cat/cruscat/publicacions/informe/ Si hi esteu interessats, feu-nos arribar un correu i us mantindrem informats.


Xarxa CRUSCAT - IEC
cruscat@demolinguistica.cat
http://www.demolinguistica.cat/

11)
 
Publicat en TERNAVEU dissabte 26 d'octubre del 2013
 
 
El dia 8 d’octubre passat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) va fer l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2013.

El dia 14 d’octubre va morir Max Cahner, el conseller de cultura del primer govern de Jordi Pujol (1980-1984).
Són fets deslligats, però coincidents en el mes, que assenyalen una evolució del concepte de cultura catalana.

En un context autonomista, Cahner marcà com ningú, amb claredat, l’enfocament de la cultura que calia promoure. La llei de normalització lingüística i els ajuts a la producció cultural en llengua catalana indicaren el solc a seguir. Però les coses han anat canviant. Quan s’instauraren els premis nacionals de cultura l’any 1995, res no feia preveure que, a mesura el poble de Catalunya esdevindria més majoritàriament partidari de la independència, des d’alguns cenacles influents s’equipararia la cultura catalana a tota la creació que es fa a Catalunya, independentment del suport lingüístic en què fos realitzada. Per exemple, l’any 2011 el premi nacional de música anà a parar a un cantant de flamenc per un espectacle en castellà i el premi nacional de còmic també recaigué en una obra en castellà. El 2012 el premi nacional de cinema fou per a un documental en castellà. I el que ha marcat un trencament ha estat enguany amb el premi nacional de literatura, que ha anat a parar a un «escriptor en castellà» —com ens recorda la Gran enciclopèdia catalana— i a una escriptora en català —per a equilibrar la cosa, cal suposar—.

Tot plegat sembla respondre a una estratègia de fons, que l’únic que fa és accentuar el prestigi social de l’altra llengua —la de l’Estat—, com si no en tingués mai prou. El món del còmic està lingüísticament normalitzat? El món del cinema ho està? I el del llibre? Només mirant cartelleres de cinema i entrant en llibreries n’hi ha prou per a adonar-se que tants anys d’autogovern no han aconseguit canviar els hàbits de consum. La raó de ser de l’autogovern en l’àmbit cultural és redreçar la situació davant del poder incommensurable dels grans grups econòmics —catalans o no, tant hi fa— que es cruspeixen el mercat de viu en viu. Aneu a saber si per a l’any vinent (el del tricentenari) el premi nacional de teatre serà per a una obra de teatre en castellà, en un moment que el Teatre Lliure programa fins a nou obres en castellà aquesta temporada! Quina diferència l’escena teatral actual amb la dels anys vuitanta, quan les companyies teatrals espanyoles no trobaven teatres on actuar a Barcelona! Potser alguna testa il·lustre deu pensar que, avui, l’altra llengua necessita encara una mica més d’empenta, que no impera prou.

Tot amb tot, aquesta situació provoca tristesa, més que no pas indignació. Sap greu com balafiem els ressorts escassos de què disposem com a cultura per a guanyar prestigi. L’Estat espanyol, amb lleis i decrets, sembla voler eradicar la presència de la llengua catalana en l’ensenyament als Països Catalans: l’objectiu —pensem-hi— pot ser que les noves generacions no únicament no consumeixin cultura en català per una qüestió de prestigi, sinó per una manca de competència lingüística.
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací