L'efervescència literària que viu en aquests moments el català no ha tingut una plena correspondència en la 42a edició dels Premis Octubre, convocats per l'editorial Tres i Quatre. El premi Andròmina de Narrativa, dotat amb 10.000 euros i finançat per la Diputació de Barcelona, va ser declarat desert. Cap dels quaranta-cinc originals presentats no va merèixer un guardó que l'any passat va ser atorgat ex aequo. Segons va explicar l'editora i membre del jurat, Laia Climent, les obres que han participat tenien “bon nivell”, però cap d'elles no destacava per sobre de la resta. “Hi havia alguns originals amb molta qualitat, però no gaudien de l'excel·lència que considerem ha de tindre aquest premi“, va subratllar. Climent va insistir que haver de declarar desert el premi era una notícia “trista i dolorosa, perquè els premis han de ser alegria”. L'editora també va afirmar de forma implícita que en aquest certamen la qualitat literària ha d'estar sempre per sobre dels interessos comercials. A més, no és la primera ocasió que el jurat adopta aquesta decisió. L'Andròmina de Narrativa ja va quedar desert en les edicions de 1978, 1986 i 2000.
On sí que hi hagut quòrum ha sigut en la resta de categories dels Octubre, atorgats anit a València. Així el professor de la Universitat de Vic Josep Burgaya (Vic, 1960) va obtindre el premi Joan Fuster d'assaig per Economia de l'absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina. Josep M. Terricabras va destacar que es tractava d'un “assaig molt bo”, ja que elabora un diagnòstic excel·lent de la situació socioeconòmica actual “molt crítica”, però sense caure en la desesperança. El propi Burgaya va advertir que fins que l'economia no deixe d'ocupar el lloc que li correspon a la política i a la societat la situació no revertirà. “Ens hem desindustrialitzat i això ha tingut uns efectes sobre la societat i ha afeblit la democràcia; la política ha perdut pes i ens guiem per una economia que adora un déu, el mercat, que mai s'equivoca (...) No som ciutadans, som consumidors cada vegada més barats”, va argumentar. A l'original s'expliquen quatre exemples de grans empreses internacionals que han determinat el rumb econòmica i social global. L'imperi d'Amancio Ortega, Zara, n'és un d'ells.
Sebastià Alzamora va ser l'encarregat de donar a conèixer el nom del guanyador del premi Estellés de poesia, que en aquesta edició ha sigut per a Origen, del poeta i professor mallorquí Miquel Bezares. “Ens hem trobat un llibre d'una gran perfecció formal i d'una gran subtilesa, una obra important dintre de la literatura en català dels últims temps”, va apuntar Alzamora. Bezares va explicar que es tractava d'un poemari amb l'amor i la mort com a eixos centrals; “no sé escriure d'altra cosa”, però amb implicació del dolor pel moment que travessa.