InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 873 (dilluns 07/10/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
6) Einescat ha canviat d'adreça
 
7) L'escriptor Vicent Usó dirigirà un taller d'escriptura al centre dela UNED de Vila-real
 
8) Clàssics poliglotes: Bernat Metge en anglés i en espanyol
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 102).
 

334. La internet catalana és en català, però el fenomen nou i clau és que la internet ha globalitzat el català. Avui en dia centenars de multinacionals i organitzacions, de Microsoft a American Airlines, del Deustche Bank a BetandWin fan amb normalitat les seues webs en català. Per què? Perquè és la llengua d'interfície amb els parlants del català, sobretot després de l'aprovació del domini .cat, però també perquè el català és dins el paquet de llengües globals.

 

Vicent Partal

Periodista digital

 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 25 de setembre del 2013
 
El PP balear aprova el decret llei per aplicar la limitació del català a l'escola
 
El joc de mans legislatiu per esquivar la suspensió judicial del TIL ha tirat endavant al Parlament de les Illes només amb els vots dels populars. L'oposició hi ha votat en contra
 
El decret llei per aplicar el tractament integrat de llengües (TIL) s'ha aprovat aquest dimarts a la tarda al Parlament balear només amb el suport dels diputats del PP, mentre que els partits de l'oposició, el PSIB i MÉS, hi han votat en contra. El diputat Antoni Pastor –exmembre del PP i ara al grup mixt i vicepresident del PI– no ha votat perquè no ha anat al ple.
 
Bauzá no ha participat en el debat del decret, tot i que sí que ha parlat del TIL durant el ple, mentre que la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, s'ha encarregat de defensar-lo. "El decret del TIL no està en discussió, és plenament vigent i s'aplicarà el 2013", ha sentenciat, sense deixar cap escletxa a la negociació per evitar-ho.
 
Els portaveus de l'oposició, Francina Armengol i Biel Barceló, han reclamat insistentment la retirada del TIL i Armengol ha fet una crítica molt sentida contra l'actitud del Govern Balear. Mentre que els diputats populars s'han aplaudit a ells mateixos després que cada un d'ells s'hagi aixecat per votar 'sí' al decret, els membres del públic que portaven camisetes verdes els cridaven "dimissió". També els han escridassat a la sortida de la cambra. Els diputats de l'oposició i els verds, en canvi, s'han aplaudit mútuament al final de la sessió.
 
3)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/680115-i-nosaltres-a-que-esperem.html
 
I nosaltres, a què esperem?
 

El tancament de Ràdio Televisió de Mallorca; la castellanització i el desmantellament d'IB3 i Canal 9; la desconnexió dels senyals de TV3, IB3 i Canal9; la nova llei de la funció pública del govern Bauzà, que permet canviar els topònims al castellà i erosiona la llei de normalització lingüística de les illes Balears; el desmantellament de les oficines de normalització lingüística per part de molts ajuntaments valencians i l'oposició de la Generalitat Valenciana a exigir el requisit lingüístic; la no-oficialitat del català a la Catalunya Nord; els intents d'inventar-se una nova llengua per tal d'aïllar lingüísticament els catalanoparlants de la Franja; l'avantprojecte de la LOMCE, que posa en risc el model d'escola en què la nostra llengua és la vehicular. Wert pretén relegar la llengua pròpia a una optativa i considerar-la la quarta llengua del sistema educatiu, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres, la qual cosa pot suposar una reimplantació del castellà com a llengua vehicular a Catalunya, a les Illes i a les línies en valencià del País Valencià...

Amb la Via Catalana hem fet un gran pas, però no ens relaxem, ara toca anar més enllà: “Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut”, deia Bertold Brecht.

Mallorca ha dit prou amb una vaga indefinida dels docents (el PP descomptarà 100 euros diaris a cada mestre). Per això el sindicat majoritari d'ensenyament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, juntament amb el moviment Enllaçats per la Llengua, ha obert un compte corrent que funciona com a caixa de resistència per als ensenyants en vaga. És aquest i ens espera: 0081-0268-24-0001564159!

Joan Solà ens feia sentir que érem parlants d'una llengua important i cridava a plantar cara per defensar la llengua. Mallorca ho està fent... i nosaltres, a què esperem?

 
4)
 
Publicat a

Suprem menysteniment

El Tribunal Suprem retorna una sentència a l'Audiència de Barcelona perquè està escrita en català i n'exigeix la traducció

La llei empara l'obligació de la traducció de les actuacions judicials fora de Catalunya, tot i que no es requereix sempre

La sala penal del Tribunal Suprem ha retornat a l'Audiència de Barcelona una sentència condemnatòria pel simple fet que el ponent del tribunal de la secció 22, Francesc Abellanet Guillot, la va redactar en català. En la missiva, l'alt tribunal recorda als tres magistrats catalans que la llei orgànica del poder judicial fixa la traducció d'“ofici” al castellà de les actuacions judicials quan hagin de tenir efecte fora de la comunitat autònoma.

Fins i tot el Suprem s'aventura a exposar que és una falta de respecte envers el condemnat redactar la sentència en català perquè és un ciutadà marroquí que pot ser que no entengui la llengua del nostre país. No valora el tribunal que el condemnat viu a Catalunya des del 2005 i que la seva advocada no va presentar cap queixa perquè la resolució estigués redactada en català. La lletrada només va anunciar que presentava un recurs de cassació contra la condemna de deu anys i sis mesos al seu client per una temptativa d'homicidi en un cas de violència gènere.

La secció 22 de l'Audiència de Barcelona, sense perdre temps, ha fet traduir la resolució per evitar qualsevol perjudici al ciutadà. Certament, la llei obliga les administracions, no pas el ciutadà, a traduir al castellà els documents judicials que vagin a òrgans superiors fora del seu territori, com és el cas del Suprem i el Constitucional. No obstant això, actualment en les diferents sales que té el Tribunal Suprem hi ha maneres de procedir diferents. Hi ha casos en què retornen les resolucions perquè es tradueixin però també hi ha magistrats que, per qüestions pràctiques i també respectuosos amb la diversitat cultural, fan traduir les resolucions als seus serveis jurídics.

Els usos lingüístics a l'administració de Justícia estan regulats en diversos textos normatius, tant estatals com autonòmics, malgrat que a l'hora de la veritat hi ha resolucions i situacions poc democràtiques. Per garantir el dret dels ciutadans a expressar-se en la seva llengua pròpia, el Departament de Justícia ha anat invertint recursos tant per motivar jutges, fiscals i secretaris judicials a conèixer el català –ja que no tenen l'obligació de saber-lo per poder exercir a Catalunya– com per contractar un servei de traduccions. El Departament de Justícia va destinar 2,7 milions d'euros l'any 2011 per fer traduccions i interpretacions en quinze idiomes, sobretot en àrab (30%). Del total de 7.638 documents escrits traduïts, la majoria (3.043) eren redactats en català.

Les claus

Quan l'Estat no sap, o no vol, ser un estat plurilingüe

Jordi Panyella

No deixa de ser curiós que l'administració encarregada de fer complir les lleis sigui, de totes les administracions, la que menys respecta les normes en matèria de normalització lingüística. És sabut que el món de la justícia és on menys ús hi ha oral i escrit del català. Malgrat que les lleis emparen la utilització de la llengua pròpia del país per part dels ciutadans, els jutges són els primers a no fer res per estimular-ne l'ús.

S'ha debatut molt el perquè d'aquest menysteniment a una llengua que és tan oficial com ho és el mateix castellà, i és
evident que les causes són
múltiples. Dissabte passat el conseller de Cultura, en una conferència sobre la normalització lingüística a la Franja de Ponent, va aportar un argument que defineix a la perfecció la causa del problema. “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg dels temps”, va assenyalar Mascarell.

L'argument és vàlid per explicar el baixíssim ús del català als jutjats; només cal afegir-hi que els jutges ni saben ni volen ser plurilingües. En el cas de les traduccions l'article que ho regula diu que es faran d'ofici. Això vol dir que quan el Suprem rep una sentència en català la pot fer traduir sense haver de tornar-la a Barcelona. Però no ho fan.

 
5)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/680225-el-pp-veu-radical-exigir-el-catala-en-la-justicia.html

El PP veu “radical” exigir el català en la justícia

Fa valer la seva majoria absoluta al Congrés per tombar la proposta de CiU

Absurda, radical, extremista, desproporcionada, poc assenyada. Al grup de Mariano Rajoy al Congrés no li van faltar adjectius per desqualificar la iniciativa que CiU va portar ahir a la cambra espanyola perquè el català no només sigui un mèrit, sinó que també es converteixi en un requisit imprescindible per a tot el personal implicat en l'àmbit de la justícia a Catalunya. El diputat del PP, José Miguel Castillo, criticava amb duresa la proposta legislativa del grup català perquè la considera una discriminació lingüística respecte al castellà, i avisava del “dany” que provocaria l'aprovació de la proposta.

En tot cas, els populars, ajudats pel grup de Rosa Díez, van fer valer la seva majoria absoluta per tombar la proposta, que sí que va obtenir el suport del conjunt de grups de l'oposició, fins i tot del PSOE, que havia posat objeccions a aquesta qüestió durant el debat de l'Estatut.

La diputada Montserrat Surroca, de CiU, havia apel·lat a les dificultats per introduir el català en l'àmbit de la justícia per buscar una fórmula més contundent que respecti uns drets lingüístics que ara entén que no estan garantits. De fet, el diputat del PSC, Àlex Sáez, puntualitzava que l'ús social d'aquesta llengua no queda reflectit en la justícia, mentre que Joan Tardà, d'ERC, exposava l'important retrocés que s'ha produït en la redacció de sentències en català. Tardà va aprofitar la seva intervenció per denunciar el cas del valencià Carles Mateu.

 

6)
Einescat ha canviat d'adreça
 
Einescat, el lloc web creat pel Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca amb l'objectiu d'aplegar en un sol clic una gran quantitat de recursos i eines lingüístiques en llengua catalana, ha canviat d'ubicació. A partir d'ara, el trobareu emmarcat en el web del Consell de Mallorca
http://www.conselldemallorca.cat/?&id_parent=10618&id_class=1852&id_section=2215&id_son=12080

Si aquesta eina ja és entre els vostres Preferits, us recomanam que n'actualitzeu l'adreça. Si no és així, us animam que l'hi afegiu per tenir-la a mà.

Recordau que a Einescat hi trobareu, entre d'altres, diccionaris, conjugadors verbals, models de documents, material d'autoaprenentatge, informació sobre certificats de català... tot en un clic.

Secció de Dinamització, Servei de Normalització Lingüística
Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 593/595/597
http://www.conselldemallorca.cat
 
7)
L'escriptor Vicent Usó dirigirà un taller d'escriptura al centre dela UNED de Vila-real
 

L'activitat va dirigida a totes aquelles persones que vulguen aprendre els fonaments de la narrativa literària.

L'escriptor Vicent Usó impartirà un taller d'escriptura narrativa al centre de la UNED de Vila-real. L'activitat començarà el pròxim dijous 17 d'octubre i s'allargarà durant tot el curs. El taller, que s'inscriu dins l'oferta educativa de la UNED, va dirigit a totes aquelles persones que vulguen aprendre o millorar la seua capacitat per escriure textos narratius. El termini de matrícula finalitza el 10 d'octubre.

 

Entre els continguts del taller destaca l'interés per aprofundir en el domini dels recursos literaris específics de la narrativa (com ara els diàlegs, el paper del narrador, el punt de vista, la creació de personatges, l'estil, el ritme, l'elecció de tema, etc.), però també hi cabrà un repàs a les estratègies lingüístiques més comuns (la construcció de frases, la tria de paraules, etc.). A més, s'analitzaran fragments i obres d'autors consagrats i es posarà molt d'èmfasi en la creació de textos per part dels alumnes.

 

L'activitat intenta donar resposta a l'interés creixent que la societat ha manifestat en els darrers anys per aprendre els fonaments de l'escriptura literària. Així, l'augment de la demanda de tallers d'escriptura creativa, juntament amb la proliferació dels clubs de lectura, han suposat una vertadera revolució en la manera de concebre la relació entre la gent i la literatura.

 

El coordinador del taller, Vicent Usó (Vila-real, 1963), fa més de vint anys que va debutar com a novel·lista, amb La cançó de la terra estimada. Des d'aleshores, ha escrit una desena de novel·les que han obtingut premis tan importants com l'Octubre a València o el Fiter i Rossell a Andorra. A més, ha estat dues vegades finalista del premi Sant Jordi, amb Les veus i la boira i El músic del bulevard Rossini. També ha obtingut premis de la crítica i dels lectors, així com premis honorífics a la seua trajectòria. Obres seues han estat traduïdes al castellà i l'aragonés. A banda de novel·les, ha escrit contes i articles en diaris com El País, Mediterráneo o l'Avui i revistes com El Temps. Igualment, publica regularment crítica literària i és autor de guions per a documentals de televisió i espectacles teatrals, sobretot de Xarxa Teatre. L'any passat va adaptar, amb Hadi Kurich, l'obra Tartuf, de Moliére, que es va estrenar a l'Auditori de Vila-real. Des de fa 8 anys, coordina també un club de lectura a Vila-real, que organitza l'Associació Cultural Socarrats.

 

8)
 
Clàssics poliglotes: Bernat Metge en anglés i en espanyol
 
Ha aparegut  (en edició trilíngue [original català, traducció a l'anglés i a l'espanyol], amb introducció, notes i índex onomàstic i de matèries) que ajuda a escampar globalment la el coneixement global d'un clàssic indiscutible de les nostres lletres, Bernat Metge:
 
Bernat Metge (2013).
The Book of Fortune and Prudence,
Translated into English and Spanish with an introduction and notes by Antonio Cortijo Ocaña and Vicent Martines. Amsterdam (The Netherlands) / Philadelphia (USA):
John Benjamins.
ISBN 9789027240125
eISBN 97890 272 7105 1
 
http://benjamins.com/#catalog/books/ivitra.6/main
 
Sobre aquest llibre han dit (vegeu: http://benjamins.com/#catalog/books/ivitra.6/quotes):
 
— Prof. Dr. John Dagenais (UCLA):
"These new translations of Bernat Metge's Libre de Fortuna e Prudència (1381) into Spanish (verse) and English (prose) make this key early work by 14th-century Catalonia's most challenging writer available to the wider audience it has longed deserved. As with Metge's masterwork, Lo somni (The Dream), recently translated by Cortijo Ocaña and Elisabeth Lagresa (Benjamins, 2013), the writing of The Book of Fortune and Prudence seems to have been precipitated by a larger crisis in Catalan society, in this case, an all-too-familiar-sounding banking crisis. Drawing on sources ranging from Boethius, to the Roman de la Rose to Arthurian fable, Metge unveils the workings of the world through his two allegorical women, Fortune (good and bad) and Prudence, in a search for consolation in the midst of inexplicable reversals of fortune--those of others, and perhaps his own. But as in the Somni, Metge refuses here to offer pat solutions to the crises of his day, offering what is perhaps one of our earliest glimpses of the impact of new ideas coming from Italy in the Iberian Peninsula. The work is written in the popular noves rimades form (octosyllabic rhymed couplets) in the challenging mix of Occitan and Catalan common to verse writing in 14th century Catalonia. Cortijo's and Martines's tri-lingual edition, together with its fine introduction and notes, is an extremely valuable contribution as it makes this unduly neglected text of the later Iberian Middle Ages available for students and other readers in a broadly accessible, yet scholarly, form."
 
— Prof. Dr. Carlos Alvar, Université de Genève, Suisse / Universidad de Alcalá de Henares, Spain
“En 1381, año que vio el inicio de una profunda crisis en la economía europea, que acabó con muchos bancos, Bernat Metge escribe esta obra en la que dialoga con la arbitraria Fortuna y la comedida Prudencia, que aconseja el estudio, frente a la ignorancia, a la vez que recomienda desconfiar de los bienes que puede proporcionar la Fortuna.
 
Ese sería uno de los aspectos, el más directamente relacionado con las preocupaciones cotidianas, pero hay otros rasgos que Antonio Cortijo Ocaña y Vicent Martines nos aclaran en una sólida introducción sobre el autor y sus obras, en la que analizan el Libre de Fortuna e Prudència. Luego, publican el texto en catalán con la traducción al inglés y al castellano, y abundantes notas explicativas. Es la ocasión de que los lectores poco familiarizados con la lengua medieval del escritor barcelonés, se acerquen a un texto que, en cierto modo, es un juego y una queja: así suelen ser las sátiras y las burlas. Pero en este caso, Bernat Metge ha encontrado unos traductores capaces de transmitirnos los matices que mueven al escritor en medio de un mundo convulso, dividido entre quienes siguen las veleidades de la Fortuna, y los pocos que intentan acogerse a la sabiduría de la Prudencia.”
 
— Prof. Dominique De Courcelles, CNRS, France
“Cortijo & Martines provide us with a tour-de-force that makes available in English and Spanish one of the classical texts of medieval Catalan literature.”
 
— Prof. Dr. Hans-Ingo Radatz, Otto-Friedrich Universität Bamberg
“This is a groundbreaking study that presents for the first time a trilingual edition of Metge's Book of Fortune and Prudence. Cortijo & Martines accomplish the difficult task with panache and offer the reader accurate translations as well as a well-thought introduction.”
 
— Dr. Dominc Keown, University of Cambridge
“Bernat Metge's Book of Fortune and Prudence is one of his most accomplished works. This translation captures the flavour of the original verse and explains the difficulties of the text with an insightful Introduction and highly pertinent notes.”
 
— Prof. Montserrat Piera, Temple University, USA
“This new trilingual (Catalan, English, Spanish) edition and translation of Bernat Metge's Llibre de Fortuna e Prudencia (1381) is a very important book and a remarkable scholarly accomplishment. The edition is deeply learned and theoretically engaging and the original text is rendered splendidly both in English and Spanish. Through their carefully researched edition and excellent translations the editors, Cortijo-Ocaña and Vicent Martines, have meticulously and persuasively situated Bernat Metge and his allegorical text in his historical and cultural moment, both in its local and its European context, bringing the Catalan text to the attention of scholars in the English and Spanish speaking world. This book is timely and extremely useful, a must read for everyone interested in the development of humanism in the Iberian Peninsula.”

 
9)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimarts 1 d'octubre del 2013
http://www.nuvol.com/noticies/projecte-reborn-paraules-que-arriben-de-lluny/
 
Projecte Reborn: paraules que arriben de lluny
 
Màrius Serra
 
 
10)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 2 d'octubre del 2013

El TC avala que el català no sigui un requisit per als funcionaris balears

La sentencia rebutja un recurs contra la Llei de Funció Pública de les Balears impulsada pel govern de Bauzá

Considera que no hi ha cap discriminació sobre llengua catalana perquè “no existeix” un tracte preferent del castellà

El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat el recurs presentat pel PSOE i ha avalat la Llei reguladora de la funció pública de les Illes Balears que elimina l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement del català com a requisit per accedir a l'administració. El tribunal considera que no és inconstitucional establir el català com a mèrit i que “no existeix discriminació per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre el català”. A més, considera que la reforma de la llei s'ha fet en un context “d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública”. La decisió s'ha pres per majoria, amb un TC molt dividit, amb el vot discrepant de 4 dels 10 magistrats del ple.

Fa gairebé un any, una cinquantena de senadors del PSOE van presentar un recurs contra la reforma de la llei que regula funció pública a les Illes Balears. Els senadors socialistes consideraven que la llei articula un conjunt de mesures que atempten contra la posició constitucional i estatutària del català a les Illes, ja que erosionen la seva condició de llengua pròpia i oficial.

En canvi, la majoria del Constitucional considera que no hi ha inconstitucionalitat en què “com a norma general” es consideri el coneixement del català com un mèrit i no com un requisit per accedir a la funció pública. En aquest sentit, remarca que aquesta reforma de la llei s'ha fet en un context “d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública de l'àmbit territorial i a la societat, a l'integrar-se com a disciplina en el sistema educatiu”.

A més, el ple del TC recorda que la llei estableix “mesures de foment concretes de la llengua catalana” perquè introdueix un mandat dirigit a les administracions públiques per a la promoció de cursos de coneixement del català entre el personal al seu servei “amb la finalitat específica de garantir l'atenció a la ciutadania en qualsevol de les dues llengües oficials”. I afegeixen que “també en les oposicions, el coneixement del català serveix per a establir l'ordre de preferència dels aprovats per ocupar llocs de treball”.

El Constitucional també creu que la configuració d'accés i provisió de llocs de treball a la funció pública de les Illes Balears “no infringeix els límits derivats de la consideració del català com a llengua pròpia” i que això “no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquesta llengua, en detriment del castellà”, que recorda que també és llengua oficial a les Illes.

La majoria del TC també considera que, amb aquesta llei, no s'afecta a la condició del català com a llengua pròpia “ni s'adopta cap mesura que vagi en detriment de l'ús normal del català” a les Illes, “ni existeix un menyscabament del català en la regulació que resulta de la reforma”.

Quatre magistrats emeten dos vots particulars

La sentència del TC, però, no ha comptat amb el suport de quatre dels magistrats. Entre els qui han emès un vot particular hi ha la vicepresidenta del tribunal, Adela Asua, que expressa la seva discrepància amb la majoria i assegura que la reforma legal “no garanteix suficientment els drets lingüístics que deriven els articles 3.2 de la Constitució i es reconeix en l'article 14.3 de l'Estatut de les Illes Balears”.

Altres tres magistrats han emès un segon vot particular. Es tracta de Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i Fernando Valdés, que consideren que un article de la llei havia de ser declarat inconstitucional perquè “desconeix el deure de l'administració autonòmica de tramitar els procediments en la llengua elegida per la persona interessada”.

 
11)
 
 
(dijous 3 d'octubre del 2013)
 
http://www.acpv.cat/butlleti-e/2013-10-03.html
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací